Connecta amb nosaltres

NBA

Philadelphia 76ers 2021: l’últim ball del Procés?

El futur dels Sixers està marcat pels dubtes. Daryl Morey haurà de prendre decisions.

Comparteix

Philadelphia 76ers 2021: l’últim ball del Procés?

Un altre cop a semifinals de conferència i un altre cop en un setè partit. Enmig de braços aixecats, incredulitat, ràbia i frustració, molta frustració els Sixers tancaven una temporada, i pels més tremendistes, una època. En aquest context apocalíptic, on els discursos més radicals troben el seu nínxol, cal trobar el moment (i les formes) per abordar una anàlisi mesurada, però contundent.

I el primer cas és dir, sense més exordi, que la temporada ha estat un fracàs. Una desfeta difícil d’assumir i encara més de concebre, però que no deixa de ser menys real. Els Sixers han fracassat un cop més posant en risc la valoració d’una temporada que inicialment convidava l’optimisme. Una base que, faríem bé de recordar, ha funcionat fins que diversos factors (alguns fortuïts, d’altres ja prou coneguts) han convergit el final de temporada una tempesta perfecta que ha arrasat amb tots els pronòstics.

Una tempesta perfecta que els Sixers hauran de capejar assumint decisions doloroses, algunes segurament traumàtiques. Una presa de decisions que haurà d’assumir un Daryl Morey, que d’això en sap un niu després de viure a l’ull de l’huracà amb els Rockets. Però quines hauran de ser les decisions? Bé, servidor vol parlar d’algunes.

Ben Simmons, via morta als Sixers?

Segurament el nom més pronunciat en aquesta última setmana per tots els seguidors de l’NBA. L’australià va ser assenyalat durant tota la segona ronda com l’eslavó dèbil dels Sixers, una percepció compartida pels Hawks que sempre procuraren utilitzat. Unes acusacions que no han fet sinó que augmentar fins a límits insostenibles, i aquest cop, segurament amb més raó que mai.

És difícil entendre què passa pel cap de Ben Simmons. El base australià és un jugador que amassa unes condicions físiques i de talent que pocs jugadors reuneixen a la lliga. La seva capacitat d’entendre el joc i de defensar amb fiabilitat la majoria de posicions de la lliga es contraposa amb una tremenda irregularitat en el tir.

Aquest últim punt ha estat una de les majors tares i una font de constant maldecap per la gerència dels Sixers. En els seus cinc anys a la lliga, quatre com a jugador i una en blanc, l’australià ha encadenat avanços i retrocessos constants en aquesta faceta. En aquesta present temporada, per exemple ha registrat una mitjana de 60% en tits lliures. Uns números que van augmentar fins al 70% en l’absència per lesió de Joel Embiid entre febrer i març. De fet, Ben Simmons ha estat una de les grans raons per les quals els Sixers han aconseguit tornar a ser el millor equip de la conferència Est en temporada regular. I segurament, també explicarien la millora notable de l’aportació en punts de jugadors com Seth Curry, i Tobias Harris.

El problema de Ben Simmons es diu autocomplaença

En aquest context, es fa difícil explicar a què és deu la baixada de rendiment del base australià. Una de les causes s’ha assenyalat amb els greus problemes familiars que ha sofert la família del jugador a mans del seu oncle i entrenador de tir. Mentre que d’altres han assenyalat que la culpa és de la falta de preparació i ètica de treball del jugador, un mal que pateixen molts jugadors, però que en el cas de Simmons amb la seva nul·litat en el tir, és sagnant.

Això ha fet que el futur de Simmons a Filadèlfia quedi molt en dubte. Els aficionats n’estan farts, Embiid sembla estar-ne fart i a un dels principals responsables ja li va bé que focalitzin en l’australià per no parlar de la seva gestió aquests Play off. Per desgràcia per ell, jo no seré tan indulgent.

Doc Rivers. en entredit

Greus errors de plantejament

I quan dic la banqueta, no només em refereixo a la segona i tercera unitat. Parlem de Doc Rivers, un entrenador que ha d’assumir la seva quota de responsabilitat i no defugir de l’autocritica. L’extrenador de Celtics i Clippers no ha sabut gestionar gens bé el bon treball realitzat en temporada regular, una situació que no és gens nova per ell. A la seva falta d’ajustos, hem d’afegir-li la seva rigidesa a les rotacions i plantejaments del partit. El primer partit el va perdre ell, plantejant una defensa ineficaç sobre Trae Young que malgrat que un esforç final col·lectiu va traduir-se en la primera derrota de la sèrie.

Després d’aquesta primera advertència, Rivers, instigat per Simmons, va fomentar la defensa de l’estrella dels Hawks a aquest. Els resultats no es feren esperar i Philadephia assumí els millors moments de la sèrie. Malgrat tot, el talent de Young per treure personals dels contactes (per més mínims que fossin) feia imprescindible una rotació entre Green i Thybulle. La lesió d’aquest últim va fer molt més mal del que molts esperarien. Sense Green, els Sixers no podien plantejar una defensa tan intensa sobre Trae i sobretot, perdien una peça fonamental del sistema tant en l’aspecte defensiu com ofensiu.

cassoleta

El colapse inexplicable del cinquè i sise

El quart i cinquè partit foren els que sentenciaren la sèrie. Més enllà del rendiment dels jugadors, l’actitud conservadora i la falta de tensió de Rivers foren també grans responsables. No pots treure importància a perdre avantatges de 26 i 18 punts respectivament i no fer crítica de la teva feina. Especialment si saps que els Sixers sempre s’han caracteritzat per ser molt dependents de l’estat d’ànim de les seves principals figures.

I és que no hem d’oblidar que no és la primera ni la segona vegada que Doc Rivers fracassa. Una situació que ha deixat molt tocada la seva reputació, ja molt en dubte d’ençà de la seva etapa als Clippers. Una etapa que ha estat llargament recordada per les nombroses desfetes i que Tyron Lue sembla per ara, saber superar.

La rotació ha estat calamitosa

Ara bé, Doc Rivers també ha sabut ajustar la rotació i premiar a diversos jugadors amb minuts i confiança quan ha calgut. Ha estat els casos de Maxey, Thybulle i en menor mesura Shake Milton, que han acabat tenint un rol més important del que s’esperava a principis de temporada. No ha estat el cas, però d’un jugador que des de el meu punt de vista si hauria d’haver tingut més recorregut i impacte a la rotació: parlo de Paul Reed.

Paul Reed hauria d’haver tingut més minuts dels que ha tingut al llarg de la RS. L’interior és un perfil versàtil i va demostrar en una magnífica bombolla ser un jugador d’impacte si compta amb confiança i minuts. Era també una excel·lent alternativa a Howard, un jugador que a Playoffs hauria d’haver estat reduït i que no ha acabat sent així. La sort sembla que ell i Joe comptaran amb molts minuts la temporada que ve, tal com va assenyalar el GM Dayl Morey.

La continuïtat de Doc Rivers als Sixers doncs tampoc és segura, tal com ha anat l’eliminació. En tot cas, si voleu saber més detalls de com ha estat la gestió de Rivers, us deixo un molt bon article de Kyle Neubeck parlant més profundament del tema.

La batalla de Joel Embiid

Joel Hans Embiid té un objectiu irrenunciable i ineludible com a jugador de bàsquet. Guanyar divertint-se, i aquesta temporada ha estat segurament la que més s’ha acostat a aquest objectiu. El pivot camerunès ha estat el jugador que ha portat als Sixers a ser el millor equip de l’Est hi ha estat candidats a l’anell (fins que el seu cos aguanti). Un jugador dominant, llargament menystingut i que representa millor que ningú l’orgull d’una Filadèlfia. En una temporada amarga, Embiid ha acabat segon en una cursa de l’MVP que havia liderat amb mà de ferro durant més de la meitat de la temporada abans que una lesió l’apartes d’una pista.

Sixers vs Celtics

Embiid ha dominat al llarg de la temporada mentre els problemes físics no eren presents

Precisament, les lesions han estat el punt flac d’Embiid. Ja a Playoffs una lesió al menisc en el quart partit de la sèrie contra Wizards va significar el primer gran cop a les opcions dels Sixers. Uns Sixers que anaven llançats fins al moment, comandats per un Embiid que volia demostrar que ell era el millor jugador de la temporada.

No sé fins a quin punt la lesió del menisc va condicionar el joc del camerunès, però el que si sé és que els Playoffs i cada partit Embiid no acabava de transmetre aquella frescor fins al moment. Els Sixers hagueren pogut superar amb l’eliminatòria amb Embiid sa? Probablement, però això és ficció, i l’història de l’NBA en va plena de i si…?

Embiid ja té definitivament les claus dels Sixers

En clau actual, sembla molt clar que Embiid firmarà una extensió de contracte amb qualitat de supermàxim. Un premi més que merescut per un jugador que ha hagut de fer front a uns inicis de carrera molt complicats i que a base de treball i entrega ha aconseguit superar. Veurem també com evoluciona la situació entre ell i Simmons, una relació que no podria estar passant pel seu millor moment, però que sempre ha mostrat ser, com a mínim, estreta. I és que Embiid ja ha demostrat que és el líder, i ell és qui firmarà la continuïtat o no de l’australia.

Tobias Harris, Seth Curry i els joves, les bones notícies

Tobias Harris temporada de retrobament

Segurament les grans notícies de la temporada, el rendiment excepcional de Tobias Harris i el gran encert en l’elecció de jugadors com Maxey, Joe, Reed i Thybulle. Per part de l’alà-pivot, aquest curs ha estat una sort de redempció, firmant una temporada per ser candidat a l’All-Star i exercint de segon màxim anotador de l’equip. El seu contracte seguirà sent una gran llosa sobre Harris, però amb rendiments com el de la passada temporada i un progrés evident als Playoffs es pot fer més assumible.

Seth Curry una aposta que ha sortit rodona

Seth Curry també ha estat una magnífica notícia. L’escorta venia de la seva millor temporada amb els Mavericks de Doncic, però ha estat als Sixers on ha explotat de manera definitiva. Com hem comentat abans, Seth s’ha beneficiat de les dobles marques que ha generat Embiid al llarg de la temporada per trobar tirs alliberats. A més, la presència de Simmons, com el millor habilitador de tirs de tres de la lliga també han ajudat a millorar els seus percentatges i anotacions. Ara mateix, Curry és segurament la tercera referencia de l’equip i un jugador imprescindible per entendre els Sixers.

Els joves demanen pas

Respecte als joves, excel·lent temporada de Tyresse Maxey, amb una gran actuació al sisè partit de les semifinals contra Hawks. El jove base ha estat una de les sensacions de la temporada i és un diamant per polir i treballar a consciència. Ha superat en diversos moments un jugador com Shake Milton, amb qui ha compartit rols i minuts similars i ha sabut guanyar-se el lloc en un dels escenaris més complicats, els Playoffs.

També hem de assenyalar la progressió de Thybulle, de fons de rotació a especialista defensiu i disruptor d’elit. Segueix sense ser un jugador amb una ofensiva fiable, però és evident que ha treballat i que s’ha beneficiat de comptar amb un mentor com Danny Green. Un keeper de manual.

De la resta de joves, m’he quedat amb moltes ganes de veure més a Paul Reed. Un jugador que com ja he comentat en diverses ocasions a les xarxes, té un futur brillant. Mateix cas amb Isahia Joe, un aler que malgrat el seu perfil de tirador, ha demostrat que pot ser un bon defensor.

L’enigma dels veterans

Els veterans de l’equip han tingut també un paper prou important en l’esdevenir de la temporada. Jugadors com Green i Howard han demostrat ser jugadors encara molt aprofitables en contextos concrets. Un fet que fa que el seu pas per Filadèlfia hagui de ser recordat com a positiu. La pèrdua de Danny Green en el tercer partit de la sèrie també crec que és un factor molt important per entendre el col·lapse dels Sixers.  Green és un excel·lent jugador de sistema i de rol, la seva defensa segueix sent prou bona per a fer-lo viable de titular (veure’m en el present més immediat). La seva temporada en el llançament és molt enganyosa.  Ja que malgrat no tenir una carta de registre excel·lent, els seus llançaments de tres punts des de la cantonada han estat els millors de la lliga.

Cas a part és el de Howard, que ha exercit un paper que ha anat de més a menys al llarg de la temporada. Precisament la seva temporada ha estat correcta, i ha mostrat pics i davallades de rendiment constants. Una situació que ha llastrat a l’equip en nombroses ocasions. Tot i això, penso que seria bo renovar-lo, però donant alternatives al seu perfil (Paul Reed).

Respecte a George Hill, no ha complert les expectatives i ha estat un dels més assenyalats amb el final de la sèrie. Segurament sortirà traspassat, a causa del seu salari, en un eventual traspàs (Kyle Lowry).

El debat als Sixers és entre grans canvis o petites millores

Al llarg de l’estiu Daryl Morey haurà de decidir si la base que ha competit tan bé al llarg de l’any es mereix una segona oportunitat o cal introduir reformes profundes. Les dues opcions són legítimes i en certa manera viables. Malgrat tot, un eventual traspàs de Simmons s’hauria de donar en unes condicions més o menys avantatjoses (All Star x All Star). El problema de Simmons ha esdevingut cada cop més en un tema mental que s’ha anat menjant el problema esportiu. Una situació que requerirà molt esforç tant del jugador com de les franquícies que vulguin apostar per ell.

Els Sixers doncs han d’optar per una via més radical (i incerta) a una via més conservadora però no menys exigent. Caldrà renovar diversos aspectes de la segona unitat, amb urgencia. Doc Rivers haurà de ser més flexible i fer més cas a les indicacions d’un Dave Joerger. Una figura que hauria d’assumir més responsabilitat de cara a l’any que ve. I és que el projecte dels Sixers no negarem que està molt tocat, però encara està molt lluny d’acabar-se.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Més a NBA

Tradueix »