Connecta amb nosaltres

NBA

Sis pinzellades d’NBA: la llei de Zion Williamson (i MPJr.)

Cinquena jornada de bàsquet NBA a la bombolla d’Orlando.

Comparteix

Sis pinzellades d’NBA: la llei de Zion Williamson (i MPJr.)

Cinquena jornada de bàsquet NBA a la bombolla d’Orlando. Partits importants per definir la lluita per la darrera plaça a les eliminatòries a l’Oest i duels interessants entre Raptors i Miami i Lakers i Jazz. Actuacions individuals il·lusionants i, per què no dir-ho, alguns dubtes estructurals.

Miami Heat vs Toronto Raptors

  • No Adebayo No Party

El Toronto Raptors vs Miami Heat que ha obert la tarda ha estat el més similar que hem vist avui a un partit de play off. Curiosament ha tingut moltes similituds amb el Toronto Raptors vs Los Angeles Lakers de fa un parell de matinades. Casualitat? No. Els Raptors, vigents campions de l’NBA, tenen la millor defensa del moment i compten amb una gama de jugadors capaços de convertir-se en executors de primer nivell en qualsevol moment del partit. No noten l’exigència perquè saben que, a hores d’ara, l’anell encara és seu.

Nick Nurse ho tenia clar: per desestabilitzar l’atac dels Miami Heat era vital allunyar Bam Adebayo del seu rang d’influència. I així ha estat durant 30 minuts: Pascal Siakam, Marc Gasol, OG Anunoby i Serge Ibaka s’han ocupat de negar-li la recepció als colzes i el gir còmode després de bloqueig i li han impedit assistir companys i facilitar triples. A partir de la quarta falta de Gasol i Siakam, el guió ha canviat: els Heat han començat a connectar amb menys restriccions amb l’aler-pivot i han sumat punts amb més facilitat. La conclusió, doncs, és clara: la millor versió dels Heat passa per Bam Adebayo.

Oklahoma City Thunder vs Denver Nuggets

  • La maduresa de Shai Gilegous-Alexander

El partit de Shai Gilgeous-Alexander estava sent molt difícil fins al quart quart. Castigat pels àrbitres, amb cinc faltes a les espatlles, li ha estat molt difícil agafar el ritme de joc i apoderar-se de la pilota. Els seus companys, especialment Chris Paul, han fet una molt bona feina per sostenir l’equilibri del joc, però calia alguna cosa més per desempallegar-se dels Nuggets. Concretament, calia la seva presència. I bé, al final els Thunder han acabat perdent, però el quart quart de Shai ha estat meravellós: s’ha enfilat dels 8 als 23 punts, ha conviscut amb la sisena falta i ha demostrat que té un marge de creixement altíssim com a anotador i com a distribuidor.

Shai no és explosiu ni elèctric, però es coneix i coneix l’entorn. Ajusta la pilota i el partit al seu ritme i condiciona el plantejament del rival. Ha tingut la sort de jugar en dos equips competitius i equilibrats que li han permès convertir-se en una realitat del bàsquet americà al mateix temps que tota la pressió dels resultats no requeia sobre ell, i ho ha agraït convertint-se en la primera espasa ofensiva d’un equip de la part alta de l’Oest en la seva segona temporada. No és vistós com Doncic, com Tatum o com Trae Young, però té una característica d’un valor incalculable: sap jugar a bàsquet.

  • MPJr. és una peça fonamental dels Nuggets del present

Les baixes de diversos homes exteriors titulars dels Denver Nuggets (Jamal Murray, Gary Harris i Will Barton) estan obligant a Mike Malone a haver de donar un rol primari a jugadors que habitualment no el tenien i a introduir a la rotació homes inèdits (Bol Bol). Un dels jugadors que ha fet el pas endavant en importància i transcendència dins del sistema és Michael Porter Jr., un dels anotadors més explosius de la fornada emergent de l’NBA. Els 37 punts i 12 rebots que ha registrat aquesta nit contra Oklahoma City Thunder no només constitueixen la millor marca ofensiva de la seva trajectòria com a professional sinó que corroboren que, amb oportunitats, pot ser el perfil de vers lliure que necessita Nikola Jokic al seu costat.

Michael Porter Jr. encara té molt camí per recórrer. Té uns instints ofensius brutals i una mecànica cada dia més natural i elegant, però ha de corregir diversos automatismes mal interioritzats per consolidar-se definitivament a la rotació dels Denver Nuggets. El que és evident, i ningú ho nega, és que és un noi que té un do natural per encistellar. I això, a l’hora de sortir-se de la norma i trencar esquemes, no té preu.

Memphis Grizzlies vs New Orleans Pelicans

  • Zion Williamson ja tanca partits

Hores abans de l’inici del partit havien sortit de l’entorn dels New Orleans Pelicans uns indicis preocupants: és un secret a veus que Zion Williamson encara no està en una fase física òptima, però no ens agrada sentir directament des de la franquícia que no hauria d’estar jugant a Orlando. La realitat, però, és única i especial: Zion Williamson és un dels jugadors de la franquícia que ara mateix, estigui com estigui, pot marcar diferències en trams decisius. Aquesta matinada, contra uns Mempis Grizzlies desgastats (0-3 a la bombolla) però combatius, ha tornat a demostrar que per les seves venes hi corre sang de guanyador i que té allò que tenen els esportistes destinats a fer coses grans. Ha fet que el partit passés del 97 a 93 al 99 a 109 en menys de 5 minuts cronometrats.

Els New Orleans Pelicans acabaran la temporada 2019/2020 pensant, en tots els sentits, en arribar el millor possible a la 2020/2021. Això passa per cuidar el físic de Zion Williamson, per construir una estructura tant fiable com sigui possible amb els joves actuals i per afiançar una cultura de l’esforç que en un futur es pugui transformar en una cultura de la victòria. Aquest pas, segurament, serà el que hagi d’encapçalar Zion Williamson. A mode de curiositat, diré una cosa: aquest punt, abans que entrés Zion Williamson per tancar el partit, se centrava en qüestionar la viabilitat del projecte amb Alvin Gentry com a tècnic. Ja en parlarem quan toqui. Que tocarà.
  • Jaren Jackson Jr. ens continua enamorant

Els Memphis Grizzlies han perdut els tres partits que han disputat fins ara contra tres rivals directes: Blazers, Spurs i Pelicans. És utòpic pensar que quedaran fora de la vuitena o de la novena plaça, però sí que és legítim pensar que no estan encara a l’alçada d’una fase final a l’ús de l’NBA. El projecte agrada molt i té uns engranatges excel·lents, però encara ha d’aprendre a aixecar-se després de cada ensopegada. La lògica, almenys a hores d’ara, indica que l’equip que completarà el quadre de les eliminatòries probablement serà un més veterà i expeditiu. Dit això, els de Jenkins estan deixant-nos molts detalls prometedors. A banda de Morant, qui més brilla és un altre jove: Jaren Jackson Jr.

22 punts contra els Pelicans, 21 contra els Spurs i 33 contra els Blazers. JJJr està demostrant una simbiosi total amb la proposta de joc de Ja Morant i està sabent aportar precisament allò que necessita Jonas Valanciunas del seu complement. Té versatilitat defensiva, treballa molt bé els tirs en moviment, produeix en transició i mostra espurnes amb la pilota a les mans. És un projecte d’interior molt prometedor que, ben acompanyat, pot marcar diferències. És un dels diamants de la franquícia. 

Los Angeles Lakers vs Utah Jazz

  • On és el tir exterior dels Lakers?

10/40 contra els Raptors, 11/36 contra els Clippers i 9/26 contra els Jazz. Els percentatges en tirs de tres punts dels Los Angeles Lakers estan sent francament paupèrrims. L’equip de Frank Vogel es fa fort en defensa i té una font de producció descomunal en Anthony Davis i LeBron James, però està sent incapaç de connectar amb els tiradors i de trobar situacions alliberades. Un dels millors exemples de la mala dinàmica angelina en tir exterior és Danny Green, que porta diversos partits consecutius sense anotar ni un sol triple. De cara a les eliminatòries els Lakers necessiten, sí o sí, augmentar ostensiblement els percentatges d’encert. Si no ho fan, vèncer serà complicat.

 Els Lakers troben a faltar Avery Bradley en defensa, però també en atac. L’ex dels Celtics i de Detroit era una bona garantia en catch and shoot i coneixia els moviments que traça LeBron. Era un bon soci. Amb Dion Waiters han aconseguit dues mans més per generar i un anotador interessant, però cal que JR Smith s’integri al sistema. Si l’ex dels Cavaliers no és capaç d’agafar el ritme de competició i una bona dinàmica d’encerts, el repartiment d’espais dels Lakers serà una mica més impur.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »