Després d’una temporada mediocre -per no dir desastrosa- del Baskonia, Josean Querejeta i Alfredo Salazar s’han posat a treballar i ja tenen la majoria de peces signades. Venen d’un any on no van classificar-se per la Copa, van ser un dels pitjors equips de tota l’Eurolliga i van ser escombrats sense competir a les semifinals de la Lliga Endesa contra el Madrid, mostrant una sensació de ser més lluny dels grans que mai. La plantilla estava mal confeccionada, Dusko Ivanovic era un problema i Neven Spahija mai va ser una solució. Els temporers com Peters o Wetzell no van aportar en cap tram de la temporada i, per ser sincers, costa buscar algun punt positiu en la temporada dels vitorians. Ni tan sols el creixement dels joves, doncs Sedekerskis i Kurucs van ser condemnats a l’ostracisme.
Al juny coneixíem qui seria el líder del nou projecte. Joan Peñarroya canviava el taronja pel blaugrana i signava un contracte fins al 2024 amb els vitorians. A priori, és un nom que engresca; perfil jove, dinàmic i de bàsquet ofensiu tot i venir d’una temporada en la que, tot i no ser València una plantilla massa equilibrada, ell tampoc ha estat encertat en la direcció de partit. A Vitòria es buscava algú amb qui començar un projecte i donar certa estabilitat a una posició d’entrenador que ha trontollat tota la temporada.
Comencem per entrades i sortides. No seguiran Jayson Granger (Venècia), Wade Baldwin IV (Maccabi), Alec Peters (Olympiakos), Sidy Cissoko (G-League), Wetzell, Peters, Hanzlik i Simone Fontecchio (Utah Jazz). A més, s’intentarà buscar sortida a Marinkovic, a qui encara queden dos anys de contracte però ja és evident que no es compta amb ell. La sortida de l’Italià ha estat una gran estocada per a la planificació doncs s’erigia si no com l’eix ofensiu del Baskonia com un dels grans pilars. Que Fontecchio hagi fet el salt a l’NBA deixa al conjunt del Buesa prop del milió d’euros de clàusula, quantitat prou important per a reforçar l’equip. A dia d’avui, hi ha quatre fitxatges confirmats: Markus Howard, Daulton Hommes, Dani Diez i Maik Kotsar. A més a més, diversos mitjans de comunicació donen per fet que un cop es desvinculi del Lokomotiv Kuban, Darius Thompson jugarà al Baskonia la temporada vinent. El joc interior sembla tancat i al perímetre podria arribar una altre peça en funció de què tingui en ment Joan Peñarroya per Markus Howard.
Així doncs, la plantilla quedaria estructurada de la següent manera. Darius Thompson i Howard serien els bases, la rotació a les ales aniria a càrrec de Giedraitis, Díez, Kurucs, Marinkovic (?) i una suposada incorporació en la posició d’escorta. Per dins sembla que Hommes i Sedekerskis es repartiran els minuts en la rotació de quatre mentre que la protecció del cèrcol serà cosa de la parella Enoch-Kotsar. A més, Matt Costello podrà sumar -i molt- en qualsevol de les dues posicions interiors.
Encaix estructural
Com que som a l’estiu i encara no hem vist ni pretemporada ni tenim cap indici del nivell de les incorporacions, analitzarem l’encaix de les peces fixant-nos exclusivament en el perfil dels jugadors. De fora cap a dins, a priori la posició de base sembla ben complementada. Darius Thompson trenca una mica el “mantra” que es té de tot base americà: anarquia, punts, poca defensa i difícil capacitat d’adaptació al col·lectiu. Doncs aquí tenim tot el contrari. Darius és un base de cap a peus amb una bona lectura del joc, privilegiat físicament i que té el punt de creativitat just per quan se li exigeix que assoleixi més responsabilitat anotadora. Ve de brillar tant a Itàlia com a Kuban i està preparat per assolir el comandament d’un equip com Baskonia. Es mourà per sobre de les dobles xifres anotadores i vorejarà les 5 assistències per partit. És vital rodejar-lo de bons “rollers”, i Enoch i Kotsar són dos jugadors hàbils en les continuacions i amb riquesa de recursos en aquesta situació del joc. Thompson és d’aquells jugadors que és un notable en totes les facetes i que donarà una solidesa indispensable per un equip orfe en la direcció. El seu contrapunt serà Markus Howard, aquest sí tot talent i un anotador nat. De poca consistència física (78kg i 178 cm), és un jugador que donarà punts i verticalitat al sistema ofensiu de Peñarroya. Veurem, però, com afecta aquest hàndicap del físic. El bàsquet Europeu cada cop més tendeix a tenir exteriors molt físics i gent que pugui canviar i Howard pot patir moltíssim en això. Veurem què decideix Joan: donar-li el timó un cop descansi Thompson o incorporar un altre base i que ell sigui purament un escorta.
Pel que fa a les ales, podem topar amb el mateix problema de l’any passat. Si bé abunda la defensa, les cames i gent que té percentatges en el tir prou decents, tornem a tenir un important dèficit de capacitat autònoma en atac. Giedraitis serà la referència i ve d’una temporada molt fluixa i urgeix que recuperi el seu nivell. Segur que Penyarroya li augmentarà el volum tàctic respecte a l’ús que en feien Dusko i Spahija i caldrà que el lituà respongui. Amb la sortida de Fontecchio haurà de fer un pas endavant. El fitxatge de Díez respon purament a un tema de JFL per tal de poder omplir convocatòries. Dit això, és un jugador que per rotacions de 10-12 minuts et pot aportar coses sense ser un problema per al teu equip. Kurucs i Raieste ja fa anys que són en dinàmica del primer equip i caldrà que aportin. El primer ha tingut bons moments com a escorta amb responsabilitats defensives i limitat a un rol off-ball ofensivament, mentre que el segon ha estat inèdit per lesions però segueix tenint potencial ofensiu. Penyarroya no és molt fan de la gent jove com ja ha demostrat a València, però aquests dos jugadors ja no són nens de 18 anys i estan preparats per a tenir un rol secundari. Per acabar amb el backcourt, queda evident que falta incorporar gent, i com he mencionat prèviament, dependrà de com vegi el cos tècnic a Markus Howard.
Anem ja a la pintura. Extranyament, el dèficit més marcat que ens han deixat els pivots del Baskonia 21-22 no ha estat solucionat i s’han fitxat jugadors que no taparan les mancances. Hi ha hagut una gran carència d’intimidació, de capacitat defensiva, de protecció de cèrcol i d’implicació a darrere. A Enoch el coneixem tots, jugador que en atac és força productiu però a darrere és un jugador proper a ser un forat negre. Ni protegeix cèrcol jugant drop ni és capaç de canviar amb petits, sent despistat en els talls i molt tou en el rebot. Pots permetre’t tenir una peça així si et suma molt en atac, però l’has de complementar amb un jugador totalment oposat: molt físic, rebotejador i bon defensor. I el seu company de posició no ho és. Maik Kotsar és un talent emergent del que hem disfrutat a l’Eurocup amb l’Hamburg de Pedro Callés. L’estonià, de 211cm, és un projecte ofensiu descomunal. Peculiarment hàbil en el bot tot i la seva envergadura, és un esquerrà finíssim que guanya la majoria dels seus emparellaments per pur talent. Desbloqueja molt ràpid i té una gran habilitat d’execució, sent capaç a més de tenir una bona visió quan juga continuacions curtes. També és capaç de córrer al contraatac, superant per velocitat als seus rivals. Segur que causarà un gran impacte ofensiu al Buesa, però caldrà estar atents a si és capaç de sumar a darrere. Tant ell com Enoch no són bons defensors i són tous. Necessitaran del col·lectiu per a que la zona de Baskonia no torni a ser tan vulnerable com va ser l’any passat.
Acabarem mirant la posició d’aler, on hi ha tres jugadors que la poden ocupar. Hommes i Tadas són -de tipologies totalment oposades- el mateix perfil físic: un 3 que pot fer de 4 però que, per confecció de plantilla, jugaran d’interiors. El primer, la nova incorporació, és un canoner. Mecànica privilegiada tant per temps d’execució com per estètica. Equilibra molt bé el tir a l’aire i és capaç de jugar sistemes d’indirectes per a finalitzar. Si bé quan fa l’aler va sobrat físicament, contra jugadors similars o més potents a ell atlèticament parlant patirà més. Haurà de ser consistent en atacar el “close out” del rival per a no ser un jugador purament unidimensional. Sedekerskis necessita ressorgir. Ha passat una temporada dolenta on cap dels dos coachs han confiat en ell. Té dins un jugador de nivell Eurolliga i ha de demostrar-ho d’una vegada. Defensor d’elit, cal que consolidi el tir i aporti joc sense pilota. La indefinició en la seva posició pot jugar-li una mala passada, però tot indica que jugarà ben poc d’aler i s’encaminarà a ser un quatre purament. I per últim, Matt Costello. El jugador amb passaport de la Costa d’Ivori serà la peça polivalent de la rotació interior. És un jugador d’un gran nivell que domina l’espaiat ofensiu com cap dels seus companys de pintura. Pot jugar al pop, continua bé, ataca el bot, corre la pista i és disciplinat tàcticament. A darrere és correcte tot i tampoc ser un jugador diferencial. Segur que serà un jugador indispensable per al tècnic català.
Així doncs, a falta d’alguna incorporació exterior la plantilla del Baskonia queda prou perfilada. Equip que ha guanyat en direcció i generació des del bot però que segueix amb un gran dèficit de kilos i centímetres per dins. Entrenador nou i líders nous, veurem si són capaços de revertir la mala dinàmica i, sobretot, de reenganxar l’afició. El Buesa Arena ha estat mig buit la gran part de la temporada passada i si alguna cosa caracteritza l’”esperit Baskonia” és que l’afició és el jugador número sis a pista.
