Connecta amb nosaltres

NBA

Prèvia de Play off: Denver Nuggets vs Utah Jazz

Jazz i Nuggets ens oferiran una primera ronda atractiva.

Comparteix

Prèvia de Play off: Denver Nuggets vs Utah Jazz

Denver Nuggets (tercer de la conferència Oest) i Utah Jazz (sisè de la conferència Oest) s’enfrontaran en una de les sèries amb menys cartell mediàtic de la primera ronda però, al mateix temps, també en una de les que més matisos basquetbolístics interessants ens depararà. L’equip de Quin Snyder i el de Mike Malone tenen en comú la capacitat d’intervencionisme dels seus tècnics i, per descomptat, la fase inicial en termes competitius en què es veuen immersos ambdós projectes. No fa massa més d’una setmana, Donovan Mitchell i Nikola Jokic ja ens van obsequiar amb un petit tast del que serien capaços de fer en cas d’enfrontar-se. I tots teníem clar que volíem set partits.

Ja ens va passar una cosa similar amb els Denver Nuggets l’any passat. En les eliminatòries contra els Blazers i contra els Spurs, encara que tots érem conscients de l’explosió de Nikola Jokic, de manera involuntària érem reticents a l’hora de considerar-les atractives o captivadores. Aquest any, amb uns Nuggets més madurs i amb més peces talentoses/carismàtiques a la rotació, és un bon moment per admetre i corregir les errades del passat. Que ningú en tingui ni el més mínim dubte: serà una eliminatòria divertida.

Denver Nuggets

Els Denver Nuggets tenen dos problemes greus: la defensa i les baixes. Comencem pel segon, que el resoldrem més ràpid.

Jamal Murray ja ha tornat, però hi ha dos titulars que encara no han entrat en dinàmica: Will Barton i Gary Harris. Si ens cenyim al que va dir Mike Malone i a les declaracions de Michael Porter Jr. sobre el seu paper a l’inici dels Play off, hem de creure que encara tardaran uns quants partits en integrar-se a la rotació competitiva dels de Colorado. Fins aleshores, Malone haurà de continuar amb una nòmina limitada de jugadors exteriors i es veurà obligat a fer mans i mànigues per alternar talent i veterania.

Pel que fa al problema defensiu, serà més senzill si ho expliquem mitjançant estadístiques: a la bombolla, els Nuggets han estat la tercera pitjor defensa de l’NBA. Han concedit 121 punts de defensive rating i han mostrat molt males sensacions en la defensa del triple. S’ha notat molt l’absència de Gary Harris, que és un dels millors defensors perimetrals de l’NBA i és fonamental a l’hora d’ajustar i distribuir espais amb un interior com Nikola Jokic a l’hora d’aplicar els mètodes i principis defensius de Malone. El tècnic ha apostat per Torrey Craig i ha provat Bol Bol com a protector de cèrcol, però ni el primer és la solució a tots els mals de l’equip ni el segon és una alternativa vàlida amb continuïtat en una fase final de la millor lliga del món.

Hi ha, però, una llum verda que il·lumina el futur dels Nuggets a llarg termini i que serà un recurs a curt termini: la irrupció de Michael Porter Jr. El número 14 del Draft de 2018 s’ha fet un lloc al segon quintet ideal de la bombolla i s’ha consolidat com un dels millors actius ofensius de l’equip de Malone. No és només que tingui una facilitat vocacional per anotar amb bons percentatges sinó que ha creat una simbiosi amb Jokic que trenca esquemes defensius rivals. Encara ha de fer molta feina per posar-se al dia en defensa, però la seva evolució tècnica, tàctica i física és esperançadora. Si està encertat, veient la seva mentalitat en aquests partits de la bombolla, no seria estrany que es consolidés com la tercera opció ofensiva dels Nuggets o com el segon màxim anotador de l’equip. Ja sabem que Nikola Jokic és millor quan distribueix que quan finalitza.

Utah Jazz

Els Utah Jazz no compten amb Bojan Bogdanovic i tampoc comptaran, com a mínim en els dos primers partits, amb un dels fitxatges més importants de l’anterior finestra de mercat: Mike Conley. El base, ex dels Grizzlies, ha posat rumb a casa seva per presenciar el naixement del seu fill i haurà de fer quarantena preventiva quan aterri de nou a Orlando. No serà l’únic jugador que hagi d’abandonar la bombolla al llarg de la fase final per motius familiars justificats.

Si dèiem que els Nuggets havien deixat poques certeses defensives durant els partits classificatoris, el panorama dels Jazz no és massa millor…en cap dels dos costats de la pista. En defensa, sense Gobert, l’equip s’ensorra i perd qualsevol fonament; en atac, sense Bogdanovic, Quinn Snyder ha apostat per més bot i tir després de driblatge dels generadors -Clarkson, Mitchell i Conley-, i la solució no ha estat bona. Els Jazz han renunciat a la circulació de pilota, han perdut executors i han comprovat que al projecte encara li falta un punt de talent que, no ens enganyem, serà difícil d’adquirir.

 Les opcions dels Jazz, més enllà d’arguments tàctics, passaran per la química entre Gobert i Mitchell. D’entre ells dos en va sortir el pacient zero de l’NBA, i Quinn Snyder ha hagut de fer molta feina per refer la comunicació entre els dos jugadors més importants de l’equip. Cap dels dos és suficient per arribar a la final de l’NBA ni a les finals de la conferència, però ara no és el moment de prendre decisions sobre el futur. Hi ha massa en joc. Ja hem vist, en una infinitat d’ocasions, que Donovan Mitchell és un d’aquells jugadors capaços de donar el do de pit en els moments més exigents. Té fusta de líder.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »