Després d’una gestió de la postemporada modèlica, els Portland Trail Blazers tenien arguments suficients per pensar que aquest era el seu any. La franquícia d’Oregon s’havia reforçat amb diversos jugadors que els garantien una rotació profunda, a més d’una entesa excel·lent amb el seu binomi d’estrelles principal. Però, un cop més, la malastrugança ha fet acte de presència i la temporada, sembla, un cop més, penjar d’un fil.

Els Portland Trail Blazers ara mateix se situen a la zona noble de la conferència Oest. Amb un record de 8-6, les sensacions no són dolentes, però se situen per sota de les expectatives generades. I és que, un podia esperar que aquest inici decebedor era producte de la falta de rodatge després dels canvis. D’altra banda, els Portland Trail Blazers també eren una franquícia que tradicionalment els costava arrancar, i que milloraven al progressar la temporada. Així, les lesions de Jusuf Nurkic i de CJ McCollum han estat dos cops devastadors a la rotació dels de Stotts. I qui sap, si els podria fer perdré una de les últimes oportunitats a competir de tu a tu amb els altres candidats a l’anell.

El calvari físic de Jusuf Nurkic als Blazers

El pivot bosnià ha sofert un autèntic calvari físic des de la seva arribada a la franquícia d’Oregon. Tres lesions de llarga durada i nombrosos problemes físics no li han permès mostrar en continuïtat el seu gran talent. Un talent que especialment Lillard explotava a la perfecció, amb una entesa sobre la pista que era comparable amb el seu inseparable company de backcourt.

La temporada fins al moment de Nurkic era molt discreta. Amb unes mitjanes de 9,8 punts, 7,7 punts i 2,2 assistències, molt lluny del seu màxim rendiment a la ciutat de les roses. Amb la seva baixa, els Portland Trail Blazers perden no només punts i un complement ideal per la seva estrella, sinó també la seva defensa. S’espera una baixa de més de dos mesos, un període significatiu de temps en una temporada incerta i amb una classificació tan volàtil. Una defensa que caurà de nou sobre les espatlles d’un Zach Collins que també ha tingut diversos problemes físics. Sabem que Stotts no és un entrenador que li agradi apostar pels joves, però en una franquícia amb tantes baixes no li queden més alternatives.

També hauria de ser el moment de la passa endavant d’Enes Kanter. El pivot turc haurà de reforçar la seva aportació en punts i aportar una defensa com la que va protagonitzar a les rondes finals de fa dues temporades.

CJ McCollum seguirà sense ser All Star

Més dolorosa és la baixa de la segona cara visible de la franquícia, CJ McCollum. L’escorta contràriament a Nurkic si estava formant una temporada de màxims i mostrant una gran forma. McCollum es trobava anotant el seu màxim de punts de carrera, amb gairebé 27 punts per partit. Fins i tot es discutia la seva primera aparició al partit de les estrelles (en cas de realitzar-se). La seva lesió semblava aparentment, un petit esquinç, però les proves mèdiques posteriors han empitjorat el diagnòstic inicial.

L’escorta estarà de baixa com a mínim un mes, i necessitarà fer ús d’una cama ortopèdica. Malgrat que aquest diagnòstic, Shams Charania ja ha apuntat que segurament McCollum necessitarà més temps del que s’ha anunciat per recuperar-se. Un panorama llòbrec per una franquícia que haurà de fer ús un cop més de l’èpica per mantenir-se en les posicions nobles que donen accés a la postemporada. Una gesta que ja varen ser capaços de realitzar l’any passat a la bombolla de Florida i que sabem, que la mentalitat guanyadora de Lillard assumeix amb naturalitat.

El bon treball de l’agència lliure garanteix alternatives

Les alternatives per Stotts passen ineludiblement per donar una nova oportunitat als joves i als jugadors menys habituals de la plantilla. Hem parlat de Zach Collins i Enes Kanter, però no podem oblidar a jugadors com Anfernee Simmons, Gary Trent Jr, Nassir Little, Rodney Hood… Jugadors que potser individualment no poden aportar tant com McCollum o Nurkic, però que col·lectivament sí podrien fer-ho.

Personalment, considero que dos jugadors haurien de fer el pas endavant en aquestes condicions. Aquests són Gary Trent i Nassir Little, ambdós jugadors posseeixen el talent individual per assumir la posició de titular. Trent assegura punts i ja ha demostrat entendre’s a la perfecció amb Lillard mentre que Nassir Little és el complement de Trent, aportant sobretot defensa.

La sintonia entre Lillard i Trent Jr és va fer evident a la bombolla de Florida

La introducció d’aquests dos homes, forçaria a Stotts a disposar un quintet d’homes baixos buscant el màxim dinamisme i espaiat. Un context al qual s’adapta perfectament un altre home clau en aquests moments pels Blazers, Robert Covington, un jugador capaç d’adaptar-se a qualsevol posició i circumstància, tal com vàrem poder gaudir en els extrems Rockets de la bombolla.

Tampoc podem oblidar a dos jugadors que són dos autèntics asos sota la màniga. Parlem de Carmelo Anthony i Harry Giles. El futur Hall of Fame ja ha demostrat del que és capaç de fer amb un rol adequat a la bombolla de Florida, encadenant molt bons partits. Respecte a Harry Giles ja és més una incògnita com pot respondre el jove pivot, també notori pels seus problemes físics. Si Giles es troba en plenes facultats físiques, el seu talent pot ser una injecció de talent notòria de talent a la rotació. El problema, principalment, és si trobarà la continuïtat física de joc que no va trobar a Kings i que de moment tampoc gaudeix als Blazers.

Els Blazers hauran de lluitar un cop més contra els elements per classificar-se per la postemporada una temporada més. Sortosament, aquesta temporada poden fer ús d’una rotació profunda i que ofereix alternatives a una situació massa recurrent per la franquícia d’Oregon. Un equip que s’ha vist sistemàticament privat del seu màxim potencial, és l’hora de Lillard un cop més? O arribarà definitivament l’hora del projecte? Ho veurem en les setmanes vinents.