Connecta amb nosaltres

NBA

Quins Portland Trail Blazers veurem quan torni l’NBA?

Els Blazers buscaran salvar la temporada a Orlando.

Comparteix

Quins Portland Trail Blazers veurem quan torni l’NBA?

La temporada dels Portland Trail Blazers ha estat complicada i decebedora. Després d’arribar a les Finals de l’Oest l’any passat, aquesta temporada les lesions, els traspassos i el pobre rendiment de gran part de la plantilla els ha deixat fora de les posicions de playoffs durant tot l’any. Novens, a 3,5 partits dels Grizzlies, els Blazers tindran a Orlando l’oportunitat de redimir-se i salvar una, de moment, trista campanya.

En cas de no fer-ho, podria -i gairebé que hauria de- significar un replantejament del projecte. Ja són cinc les temporades en les quals Damian Lillard i C.J McCollum han compartit backcourt titular a Portland i tot i els bons resultats en les quatre anteriors (quatre playoffs consecutius i tercers de conferència dos anys), mai han acabat de donar la passa definitiva com bé mostra el fet que només han guanyat tres rondes de playoffs. Són els líders de l’equip, tant a pista com al vestidor, i la química entre totes dues estrelles és palpable. Però un altre revés -aquest any és gairebé inevitable donada la situació- hauria d’obligar les oficines a replantejar un model que no ha assolit l’excel·lència i talent necessaris per aconseguir un anell. A Orlando, l’última bala.

El que dicti la superestrella

És evident que les úniques esperances de playoffs i d’avançar en aquests per part de Portland passen, gairebé completament, pel rendiment que doni Damian Lillard en aquesta fase final d’Orlando. El base, recentment unit al club de la trentena, és el líder i emblema de la franquícia. Titular i peça clau des del primer dia, guanyador del ‘Rookie of the year’ i All-Star perenne (s’ha perdut el de la temporada rookie i només un parell de consecutius de forma injusta sota el meu criteri). És un dels millors deu jugadors de l’actualitat, top3 de bases i el far d’aquesta plantilla. Tot el que aconsegueixin és principalment per la seva acció. Amb ell bé, hi ha possibilitats. En canvi, sense ell es pot sobreviure un parell de dies, però no pas un parell de setmanes, i menys passar per davant de Memphis o New Orleans.

Casualment, la 19-20 ha estat -o és, perquè encara no ha finalitzat- la millor temporada de Lillard si ens fixem en les estadístiques. El base, davant la nefasta temporada dels seus, s’ha carregat l’equip a l’esquena. La present temporada és la campanya que hem vist més tirs, més triples, més punts, més assistències i millors percentatges de Damian Lillard d’ençà que està a l’NBA. Li hem vist fer el seu primer triple-doble, així com set partits per sobre dels 40 punts, incloses dues nits de més de 50 i dues més per sobre els 60. Una barbaritat que només ha servit per sumar 27 victòries en els 58 partits que ha disputat. Sense ell, 2-6 és el balanç.

L’ascendència de Lillard com a figura va més enllà de l’equip i és que per fi és considerat una figura dins la lliga. La prova? 2K Sports l’ha fet portada del seu pròxim videojoc NBA. Després d’exhibicions com les que va fer al Staples el dia que es recordava a Kobe Bryant (48 punts, 9 rebots, 10 assistències i victòria), Lillard s’ha guanyat el respecte de rivals, àrbitres i de la lliga en general. Important de cara al futur de la franquícia. Els analistes, a més, ja veuen en ell un potencial candidat a l’MVP (almenys top5/top10) i algun s’ha aventurat a afirmar que només els Blazers podrien eliminar als Lakers de Lebron en una hipotètica 1a ronda entre aquests i els diversos candidats a la 8a plaça. Quan es parla dels Blazers el factor determinant és Lillard, i així ho haurà de demostrar si els d’Oregon no volen quedar-se fora ben aviat aquest any. El californià arribarà descansat després d’una esgotadora temporada, important, i això pot jugar a favor de Portland.

Recuperant el joc interior

Gairebé tan important com el rendiment de Lillard són els retorns interiors de Zach Collins i Jusuf NurkicCollins només ha disputat tres partits aquesta temporada i Nurkic ni ha debutat després què una fractura a la cama fa més d’un any el privés de jugar els playoffs la passada temporada. Tots dos doten de més diversitat i estructura al sistema que no pas Whiteside, gran damnificat per la tornada dels dos homes alts. A més, són bons passadors, sobretot el bosni, que domina a la perfecció situacions al pal baix, capçalera i en short-roll. I és que Nurkic i Collins són més mòbils, versàtils i ràpids i aporten més variants que Whiteside. Mentre Hassan és un pivot amb clara tendència al bloc directe i rebre ja amb la cistella mastegada, Nurkic i Collins faciliten també el joc sense pilota dels exteriors, el joc a partir del handoff i el joc per parelles entre homes alts.

En defensa, i donada la capacitat que té Collins d’ocupar qualsevol de les dues posicions interiors, doten de més mobilitat i intimidació als esquemes de Terry Stotts, així com de dues peces interiors d’importància. El gran problema de Whiteside durant la temporada ha estat que, tot i ser un gran taponador (Blazers són l’equip més taponador de l’NBA), és incapaç de sortir de la zona per defensar un 2c2. Permanentment enfonsat, en l’NBA actual qualsevol rival t’ho castiga, i això ha afectat excessivament als Blazers al llarg de tot l’any. Sense Harkless i Aminu (que van marxar traspassats), les veritables baixes d’aquest equip respecte al qual va fer Finals de Conferència l’any passat, la tornada de Collins i Nurkic ajuda a paliar el dolor doncs són dos interiors que provoquen menys desajustos que l’ex dels Miami Heat i Carmelo Anthony. Si la cosa funciona amb tots dos, la sentència de Whiteside dins la franquícia està signada.

La incògnita Ariza

Tanmateix, els Blazers tindran una baixa molt sensible, la de l’aler Trevor Ariza, que no ha viatjat a Orlando. El veterà aler va arribar amb la temporada començada des de Sacramento i ràpidament es va fer un lloc en el quintet titular. El seu valor, tir exterior (40% en triples en 4 intents) i defensa. Atlètic, bon corrector i capaç de defensar diverses posicions, els Blazers el van fitxar després de veure que les baixes de Harkless i Aminu eren més greus del que es creia i el rècord dels Blazers, tot i no ser positiu, ha estat molt diferent amb ell (10-11) que sense (19-26). Ara l’equip es tornarà a trobar amb una situació similar al panorama previ a la seva arribada i de la solució que triï Stotts depèn el futur a curt i mitjà termini de la franquícia.

Ens apareixen cinc noms que són també els que hem comentat en el podcast que teniu al Patreon d’Esmaixada. Trent, Hood, Hezonja, Little i Carmelo Anthony. Tots amb els seus pros i contres però amb un guanyador clar des de la nostra visió. Rodney Hood, d’entrada, pot ser una bona opció, però la seva greu lesió d’Aquil·les l’ha fet tornar a les pistes recentment i el seu estat actual és una incògnita. Al contrari que Nurkic, la recuperació de Hood ha estat molt ràpida però no fa ni un mes que toca parquet, estarà preparat per rendir en el moment més important de l’any? L’opció Mario Hezonja és millor descartar-la perquè mai ha estat un gran defensor i perquè la seva temporada a Portland -majoritàriament de ‘4’- ha estat per oblidar. La via Carmelo és bona si es busca talent, però és l’antítesi a Trevor Ariza. En atac és dependent de la pilota, i en defensa, si bé mai ha destacat en aquesta faceta, ara mateix ja és un jugador lent per marcar a la pilota i poc rigorós tàcticament com per demanar-li ser un corrector.

Així doncs, dos noms, Nassir Little i Gary Trent serien els més adients. Stotts, als rookies, els introdueix a poc a poc i no acaben explotant fins al tercer any així que seria estrany que ara canvies de pensament amb Little, el jugador que per perfil més s’assembla a l’enyorat Moe Harkless. Gary Trent, per tant, és el guanyador per defecte -i això indica ja un problema amb Portland- i hauria de ser l’indicat per ocupar bona part d’aquests minuts que deixa lliures Ariza.

A favor seu hi juga la velocitat lateral, cames, rapidesa de mans i que en atac produeix prou bé amb volums baixos de pilota, a part de ser també un vàlid recurs amb aquesta a les mans. En contra, que és eminentment un ‘2’ i li falta alçada, pes i cos d’aler. Li donarà agilitat a l’equip i té més cames i rigor per defensar que Anthony, per exemple, però amb ell cada canvi pot suposar un mismatch. Problema greu per Stotts, que haurà d’ajustar perquè l’equip no pateixi en excés del mateix que porta patint ja tot l’any, la defensa.


No serà tasca gens fàcil per Portland la d’entrar a playoffs. Lluny d’Oregon han fet aigües per tot arreu i a Orlando no sentiran l’escalfor del Moda Center. No obstant això, si hi ha un equip capaç de renéixer com un Fènix i tombar qualsevol obstacle són els Blazers de Damian Lillard. Un talent descomunal concentrat en ell i la seva parella de ball, C.J McCollum, a qui se li demanarà encara una mica més davant l’exigent repte que se li planteja a l’equip. Amb ells dos, excel·lents dribladors, i Carmelo, l’altre jugador que es genera els tirs, endollats, la qualitat podria acabar decantant la balança cap a un equip que ha tingut mesos per oblidar la mala dinàmica i centrar-se a donar el màxim possible durant els dos pròxims mesos. Qui sap si no seran els últims dos mesos dels Blazers tal com els coneixem.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »