Falten menys de dues setmanes perquè comenci un dels grans esdeveniments basquetbolístics de l’estiu, l’Eurobasket 2022. El torneig, que es disputarà entre la República Txeca, Geòrgia, Itàlia i Alemanya, feia ja 5 anys que no es produïa. El màxim torneig entre seleccions europees, que fins fa poc es jugava cada dos estius, ha anat patint retards fins a disputar-se aquest proper mes de setembre. Primerament, que el Mundial es disputés al 2019 en comptes de 2018 va fer que l’esdeveniment es retardés dos anys, fins al 2021. Finalment, la pandèmia va fer cancel·lar els Jocs Olímpics, que van passar de 2020 a 2021 i, per conseqüència, l’Eurobasket a 2022. Així doncs, portem 5 anys sense europeu, i la majoria de grans estrelles no s’han volgut perdre l’esdeveniment. Nikola Jokic, doble MVP de l’NBA, Giannis Antetokoumpo, també doble MVP, o Luka Doncic, estaran presents per intentar portar a les seves respectives seleccions al tron continental.

Durant aquest mes d’agost, estem podent veure la preparació de totes les seleccions per al torneig, i els equips ja van perfilant els seus rosters per fer-los el màxim competitius possible. El torneig consta de 4 grups de 6 equips, dels quals 4 passen a vuitens de final. A partir d’aquí, partits eliminatoris fins a trobar el nou rei d’Europa. L’Eslovènia de Doncic defensarà el títol contra alguns dels grans cracks del panorama europeu. Qui s’endurà l’Eurobasket 2022? A Esmaixada, fem el nostre Power Rànking particular, a falta de pocs dies per a l’inici del torneig. Aquesta classificació podria variar en funció de les baixes que tinguin els equips o pel seu rendiment en el preparatori.

1. Sèrbia

La Sèrbia entrenada per Svetislav Pesic és la favorita número u per endur-se aquest Eurobasket. La selecció liderada per Jokic té un roster com pocs al torneig, amb jugadors de moltíssima qualitat a totes les posicions. L’equip serbi no passa pel seu millor moment a nivell de resultats, ja que està patint als classificatoris pel Mundial, i en els darrers grans tornejos de seleccions no està obtenint els seus objectius, que habitualment passen per l’esglaó més alt del podi. Els serbis van fracassar als Jocs Olímpics, ja que no es van arribar ni a classificar, i al Mundial 2019, on partien com una de les grans favorites, no van aconseguir medalla, després de caure a quarts contra la subcampiona, Argentina. Abans d’aquests fracassos, sí van tenir uns anys d’èxits, aconseguint tres plates consecutives al Mundial de 2014, Jocs de 2016 i Eurobasket de 2017.

Nikola Jokic liderarà una selecció que té fam d’or, ja que no en guanyen cap des de 2002, quan encara eren Sèrbia i Montenegro. Per a aconseguir-ho, acompanyaran a l’actual MVP de l’NBA, l’MVP de la Final Four de l’Eurolliga, Vasilje Micic, i altres grans jugadors del calibre de Bjelica (actual campió NBA), Guduric, Kalinic, Lucic, Nedovic o Milutinov. La selecció sèrbia té potencial per dominar el bàsquet europeu en els propers tornejos, però en aquest comptaran amb dues baixes sensibles: Bogdan Bogdanovic, el seu gran referent exterior, no disputarà l’Eurobasket per lesió. L’altra baixa és la de Milos Teodosic, que ha caigut de la llista de forma sorprenent. Coses de Pesic, suposo. Així i tot, l’objectiu dels serbis no ha de ser un altre que l’or, i tenen arguments basquetbolístics de sobra per aconseguir-lo. No ho tindran fàcil, ja que la competència és molt forta.

2. Eslovènia

L’altre gran favorita al títol és l’actual campiona, Eslovènia. L’equip de Doncic vol revalidar el tron de rei d’Europa que va aconseguir al 2017. I ho farà amb un Doncic molt més madur que aleshores. El dels Mavs és, probablement, el jugador més determinant en bàsquet FIBA. Aturar-lo és gairebé una missió impossible. Llegeix el bàsquet com pocs, i sap involucrar als seus companys per fer-los millors. Ofensivament, no hi ha jugador al torneig com ell. A més, aquest any tornarà a estar acompanyat dels seus companys més habituals, com Goran Dragic, Vlatko Cancar, Klemen Prepelic, Jaka Blazic i el recent fitxatge blaugrana, Mike Tobey. Doncic i Tobey van crear una societat gairebé il·limitada als passats Jocs Olímpics, però no els va donar per aconseguir la medalla, que se’ls va escapar en mans de l’Austràlia de Patty Mills. Aquest recent fracàs, que no va sentar bé a un Doncic que es veia amb una medalla olímpica al sarró, fa que arribi a aquest Eurobasket amb ganes de títol.

Per ara, a la preparació, l’equip compta els seus partits per victòries, i encara els queden 4 amistosos més per preparar-se per la batalla. La preselecció és encara gran, i falten alguns jugadors descartats però, a més dels mencionats, la selecció eslovena compta també amb joves jugadors ja coneguts pels aficionats ACB i Eurolliga, com Ziga Samar o Gregor Glas. Veurem com acaba tancant el roster l’actual campiona d’Europa, però totes les seves opcions passaran perquè Doncic tingui un torneig al nivell del jugador que és. Només per la presència de l’ex-madridista, molts ja els situen com a grans favorits al títol (sumat a la sensible baixa de Bogdanovic per part dels serbis). Seran capaços eslovens i serbis de repetir la final del darrer Eurobasket i enfrontar-se pel títol? Una final entre Jokic i Doncic seria plat de bon gust per a l’espectador.

3. Grècia

Hem mencionat a Doncic i Jokic, però no encara a la tercera gran estrella d’aquest Eurobasket: Giannis Antetokoumpo. El jugador grec, que ja ha participat en diversos tornejos internacionals amb la selecció, encara no sap que és guanyar una medalla. La millor posició de la selecció grega en els darrers 10 anys és una cinquena plaça en l’Eurobasket 2015. Des de llavors, 8ens a l’Eurobasket 2017 i 11ens al Mundial 2019. A més, no es van classificar pels passats Jocs Olímpics (i ja van 3 consecutius sense participar). Aquests resultats són inadmissibles per una selecció com la grega, i ‘Anteto’ ho sap. Per aquest motiu, el doble MVP de l’NBA, comptarà amb un equip que l’ajudi a intentar aconseguir la seva primera medalla internacional. Jugadors com Calathes, Dorsey o Papapetrou enriquiran el perímetre de la selecció grega, que a dia d’avui té els dubtes de Papagiannis i Sloukas. Si tots dos arriben, l’equip puja molt el nivell.

En els darrers anys, s’ha qüestionat el nivell de Giannis al bàsquet FIBA, per a la multitud de fracassos que ha acumulat als grans tornejos. Amb una normativa diferent de la de l’NBA i moltes més ajudes, el seu camí cap a la cistella és més difícil, i per aquest motiu està intentant desenvolupar el seu llançament exterior per a convertir-se en un jugador imparable. Aquest Eurobasket serà una bona prova per a veure el nivell real del jugador. A la banqueta, té un geni com Itoudis i jugadors com Dorsey, amb amenaça exterior, facilitaran la feina d’Antetokoumpo. De moment, els dos enfrontaments preparatoris contra la selecció espanyola s’han saldat amb una victòria per a cada un dels dos equips (la derrota grega sense Giannis a pista). Serà capaç la selecció grega de tornar a guanyar una medalla? Ja són 13 anys sense una, i els grecs no volen esperar gaire més.

4. França

La quarta selecció favorita és l’actual subcampiona olímpica i bronze mundial, la francesa. L’equip de Collet no té una gran estrella dominant a FIBA com tenen les altres tres favorites, però té un roster llarg i complet. I bé, a Rudy Gobert també el podem considerar una estrella (diversos All-Stars l’avalen). El nou pivot dels Wolves estarà acompanyat de jugadors com Fournier, màxim anotador francès en els darrers grans tornejos, i altres jugadors NBA, com Luwawu-Cabarrot, Maledon o Ntilikina. També referències del bàsquet europeu formaran part d’aquesta selecció francesa que té aires de renovació: Okobo, Poirier, Yabusele o Fall, per exemple. França no comptarà ni amb Batum ni amb De Colo, dos dels grans referents de la selecció de la passada dècada i que són dues grans baixes per a ells.

Els francesos, que per ara han guanyat els dos partits de preparació que han jugat, es troben en el grup de la mort, amb Eslovènia, Lituània, Alemanya, Bòsnia i Hongria. Probablement no patiran per passar, ja que es classifiquen 4, però, igual que els lituans, no poden fallar gaire si no volen un creuament de vuitens complicat. Rudy Gobert serà la referència defensiva d’un equip que compta amb un joc interior que espanta, però que depèn molt de jugadors poc experimentats en grans tornejos per fora. Aquest fet és el que els fa estar un passet per darrere de les altres grans favorites al títol.

5. Lituània

La selecció lituana, que va ser una altra de les seleccions absents als Jocs Olímpics, té ganes de gresca. El petit país de la República Bàltica, on el bàsquet és gairebé una religió, necessita èxits a la seva selecció nacional. Els seus resultats internacionals en els darrers tornejos no són els millors, ja que només compten amb dues plates als Eurobaskets de 2015 i 2013, i aquest fet ha de canviar. Per a aconseguir-ho tenen, probablement, el seu millor roster dels últims anys, amb jugadors de present brutal i projectes de futur molt interessants. Les dues grans estrelles lituanes, Domantas Sabonis i Jonas Valanciunas, no es perdran l’esdeveniment. Amb ells, estaran jugadors d’alt nivell Eurolliga com Grigonis, Giedraitis, el blaugrana Jokubaitis, Lekavicius o el nou fitxatge baskonista, Ignas Brazdeikis.

La seva preparació està sent, per ara, molt positiva, amb 5 victòries en 5 partits, inclosa la darrera contra la selecció espanyola. Els únics dubtes que genera aquesta selecció lituana són els d’spacing dels seus dos homes grans i estrelles. Sabonis i Valanciunas poden obrir-se per llançar (a l’NBA ho fan recurrentment), però a la selecció viuen molt més a prop de la cistella. D’aquesta forma, es fa difícil la presència dels dos a pista, sobretot quan estan rodejats per jugadors com Jokubaitis, que viuen de penetracions còmodes. La presència de bons tiradors com Giedraitis, Grigonis o Brazdeikis ajudarà a aquesta comunió, però les dues estrelles hauran d’aprendre a conviure juntes per a garantitzar l’èxit de la selecció lituana. L’altre nom propi ja l’hem mencionat, i és Rokas Jokubaitis. El jove blaugrana està davant la seva oportunitat d’or per a començar a fer-se un nom a nivell internacional. L’equip lituà té talent de sobra per fer un bon paper, però hauran de treballar conjuntament per a tornar a aconseguir una medalla que tenen entre cella i cella.

6. Espanya

Poques vegades hem vist a una selecció espanyola menys favorita que en aquest torneig. L’equip d’Scariolo està immers en una reconstrucció i canvi de cicle des de l’estiu passat. El fracàs dels Jocs Olímpics, que va acabar amb la retirada dels germans Gasol i el ‘Chacho’, va suposar un abans i un després per a Espanya. L’inici del nou cicle, davant la baixa de Ricky Rubio, l’hauran de liderar una altra parella de germans, els Hernangómez, però aquest any no estan especialment ben rodejats. Els dos grans veterans madridistes, Rudy i Llull, segueixen formant part del roster espanyol, així com la sang nova de joves com Garuba (dubte per l’Eurobasket), Parra, Pradilla o Nuñez. Els d’Scariolo s’han d’encomanar al talent de la nova generació per a intentar reconstruir el projecte que tants èxits ha donat al bàsquet estatal en el segle XXI. Jugadors com Brizuela, López-Arostegui o Jaime Fernández completaran una selecció que no sembla feta per a aconseguir la medalla.

A més, la polèmica està envoltant la preparació de ‘La Família’. La nacionalització exprés de Lorenzo Brown i posterior convocatòria no va caure gens bé a l’afició, ni tampoc a alguns dels seus companys, que inicialment van criticar la decisió de la Federació (per posteriorment retractar-se). Així i tot, la presència de Brown és tota una benedicció per als d’Scariolo, ja que no compten amb un base de referència, que aporti direcció i criteri a alt nivell. El nou jugador del Maccabi és molt necessari per a una selecció que té problemes per a generar situacions ofensives. El seu talent, acompanyat al dels Hernangómez (sobretot el de Willy, que ha de ser la referència ofensiva), serà el gran argument de la selecció espanyola per a buscar començar el nou cicle amb una alegria. No parteix entre les grans favorites, però si alguna cosa hem aprés de la selecció espanyola en els darrers anys, és que mai se’ls pot donar per morts. Donaran guerra segur.

7. Itàlia

La selecció italiana sol ser aquella que sempre es té en compte com un dels equips amb més talent, però sovint acaben sent un dels fracassos de cada torneig internacional. Aquest any compten amb el retorn de Gallinari i Melli, que no van estar als passats Jocs Olímpics. De fet, les olimpíades van ser un torneig que va caure molt bé al projecte italià, ja que van aconseguir una meritòria cinquena plaça, fent un molt bon bàsquet. Anteriorment, la seva millor classificació en un torneig internacional havia estat una sisena plaça a l’Eurobasket 2015 i una setena plaça al de 2017. Des d’Atenes 2004 que no aconsegueixen una medalla internacional. Aquest any, però, busquen ser una de les seleccions que revolucioni el torneig. A Gallinari i Melli els acompanyaran jugadors com Fontecchio, Polonara, Datome o Mannion, que va fer uns bons Jocs.

La seva preparació va començar amb una derrota per la mínima contra la selecció francès,a, però els esperen més amistosos de gran calibre, contra equips com Sèrbia, Alemanya o Geòrgia. Els italians tenen arguments ofensius per posar les coses difícils a moltes seleccions, però notaran la baixa d’alguns dels referents de la selecció dels darrers anys, com Hackett o Belinelli. La seva fase de grups, assequible (només tenen a Grècia i Croàcia, de les més fortes), farà que puguin arribar lluny.

8. Turquia

L’última selecció de qui parlarem més àmpliament és la, per mi, vuitena favorita al títol. La selecció turca té nom i cognoms: Ergin Ataman. El malvat d’una pel·lícula de terror, és estimat i odiat a parts iguals. El que està clar és que el seleccionador turc i actual bicampió de l’Eurolliga amb l’Efes no deixa indiferent a ningú. Ataman compta amb una selecció amb bons noms, com els de Cedi Osman o Furkan Korkmaz, que són dos jugadors de rotació important a l’NBA. Els dos turcs seran els líders d’una selecció que té segell Ataman, amb la inclusió també del seu estimat Shane Larkin. El nord-americà nacionalitzat ja ha participat anteriorment amb la selecció turca, que ha deixat fora a Wilbekin de la convocatòria, ja que no podien entrar tots dos. Tots tres seran els referents d’una selecció que també compta amb noms coneguts del panorama europeu, com el blaugrana Sertac Sanli o el tirador Melih Mahmutoglu.

La seva preparació compta amb dues victòries i una derrota a la pròrroga contra Eslovènia, i els queda jugar partits contra seleccions com Grècia o Sèrbia. L’equip turc serà el gran rival de la selecció espanyola al grup A, probablement el més senzill de tots. Montenegro, Geòrgia, Bulgària i Bèlgica completen un grup que no es preveu molt difícil per als d’Ataman. Un cop a vuitens, l’objectiu hauria de ser intentar donar la màxima guerra possible i intentar entrar en la lluita per les medalles, arribats a quarts. Veurem si el quadre els tracta bé, ja que, igual que amb Espanya, moltes de les seves opcions de medalla passaran per la dificultats dels creuaments.

Altres seleccions a destacar

Hem mencionat les que, per qui escriu aquest article, són les vuit màximes favorites a competir per les medalles i el títol europeu. Però no són les úniques que cal destacar. Seleccions com Alemanya, Croàcia, la República Txeca o Israel també tenen molt a dir en el torneig, i poden posar en dificultats a molts dels grans equips.

La selecció alemanya té ganes de guerra. És un dels països organitzadors i, després d’una llarga travessia post-Nowitzki, tenen equip per aconseguir fer mal i arribar lluny. El testimoni de Dirk el va agafar Dennis Schröder, que ha liderat als alemanys en els darrers tornejos, sense gran èxit. Acompanyant-lo, trobem jugadors com Daniel Theis, Johannes Voigtmann, Nick Weiler-Babb o Maodo Lô. A més, trobem a la selecció alemanya el talent de Franz Wagner, qui ha tingut un debut immillorable a l’NBA (15 punts per partit), formant part de l’equip de Rookies. En ell es dipositaran moltes esperances alemanyes, que tenen dues baixes sensibles: la del seu germà gran, Moritz Wagner, i la del campió d’Europa, Tibor Pleiss. Per la seva banda, trobem la selecció croata, que com Itàlia, tenen molt talent però sovint desaprofitat. Bojan Bodganovic els liderarà, acompanyat de la nova estrella del Madrid, Hezonja, i jugadors com Saric, Zubac, Jaleen Smith i Krunoslav Simon. També podria arribar a formar part del roster croat Roko Prkacin, nou jugador del Bàsquet Girona, que forma part de la preselecció.

Seleccions com la República Txeca dels dos nous jugadors del Barça, Satoransky i Vesely, també han de ser destacades. Els dos cracks blaugranes lideraran la selecció juntament amb els incombustibles Hruban i Bohacik. Els txecs estan acostumats a ser una de les revelacions d’aquest tipus de torneig, fent un joc alegre i ofensiu. També podem destacar la selecció d’Israel, amb molt talent jove com Avdija, Blatt o Madar acompanyant als veterans Mekel, Pnini o el jugador del Maccabi, DiBartolomeo. La Bòsnia de Jusuf Nurkic i Dzanan Musa també podria donar guerra, però el fet d’estar en el grup de la mort els resta opcions. Montenegro, amb els coneguts ACB Dubljevic, Radoncic, Todorovic, Radovic i el protagonista d’una de les polèmiques de l’estiu, Jonah Radebaugh, forma part del grup d’Espanya i probablement la veurem a vuitens. També la Geòrgia dels Shengelia, Shermadini o l’ex-Penya Thad McFadden.

La resta de seleccions són menys destacades i tindran molts problemes per avançar de la fase de grups. Holanda, Finlàndia, Polònia, Gran Bretanya, Ucraïna, Estònia, Bulgària, Bèlgica i Hongria completen un dels Eurobaskets amb més talent de que es recordin. Doncic, Jokic, Antetokoumpo, Gobert, Sabonis, Valanciunas, Dragic, Bogdanovic, Nurkic, etc. Molt talent europeu es veurà les cares a partir del proper 1 de setembre. I vosaltres, quina és la selecció que veieu aixecant el títol de l’Eurobasket?