Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Power Ranking Eurolliga: versió nadalenca

Actualitzem el nostre Power Ranking de l’Eurolliga 2021-2022.

Comparteix

Power Ranking Eurolliga: versió nadalenca

Abans de marxar de vacances de Nadal cap hem de fer un cop d’ull als equip que són a la part alta de l’Eurolliga. Us portem un Power Ranking per determinar quina és, segons Esmaixada, la seva posició en el rànquing de candidats al títol. Aprofitarem també per veure què ha canviat respecte del setembre.

Un matis abans de començar: el propòsit d’aquest article és analitzar, A DIA D’AVUI, com està sent la temporada dels peixos grossos a Eurolliga i classificar-los. No és una imatge invariable a llarg termini. Ni a curt termini.

  1. BARÇA

Sarunas Jasikevicius ha donat una identitat competitiva als blaugrana d’un valor incalculable. Amb un balanç de 15-2, el Barça lidera la classificació tant en victòries com en sensacions. Cada cop més obstacles en forma de baixes i cada cop l’equip troba un nou escenari on créixer. Mirotic està exercint de suport ofensiu amb regularitat i Davies està jugant el millor bàsquet defensiu de la seva carrera. Actors secundaris com Laprovittola, Jokubaitis o Hayes semblen fer passos endavant quan se’ls exigeix. Els primers mesos del Barça són, senzillament, perfectes.

  1. CSKA

A molts us sorprendrà veure’ls segons, però amb el CSKA cal fer un acte de fe. 10-7 i derrotes vergonyoses com el -20 a casa contra UNICS o la d’ahir al Wizink contra sis sèniors no fan caure als russos en aquest rànquing, doncs tenen al millor entrenador i una plantilla descomunal. Són molt (però molt) lluny del seu pic i queda molta competició per jugar. No seria d’extranyar que fessin canvis en la plantilla però insistir en acoblar les peces semblaria la idea més lògica. Paciència.

  1. EFES

El campió d’Europa planteja dubtes. Si bé l’any passat el primer tram on perdien partits la sensació era de ja arribaran i de ser un dièsel, aquest any no és el mateix. Són tercers pel fet de tenir dos dels cinc millors jugadors del continent però l’ecosistema no és tant perfecte com antany. Petrusev no ha cuallat, Singleton és quasi fora de la rotació i Elijah Bryant no ha sigut un cop anímic pels turcs. Ataman està nerviós i ho paga en forma de tècniques i expulsions, però el tema està en no saber trobar la tecla a darrere. Amb Dunston i Simon molt castigats per l’edat i la manca d’atleticisme estan patint més del compte i tot i anar 9-8 la sensació és que duen més victòries de les que haurien.

  1. MADRID

Sensacional temporada (14-2) d’un Madrid que està demostrant el perquè és història pura i dura d’aquesta competició. En un estiu amb força canvis ha pogut augmentar el ritme de joc i tornar a l’essència del “Lasisme” on la transició predomina. Tot això amb un Tavares condicionant darrere i clínics gairebé setmanals de Rudy i Llull. Però el tema és que per guanyar l’Eurolliga calen estrelles perimetrals. I, de moment, aquest Madrid no les té. I per això va un pas enrere dels tres primers.

  1. OLYMPIACOS

Sense ser agosarats podem afirmar que, Olympiakos, ha tornat. Bartzokas ha edificat un projecte molt sòlid i les incorporacions de Walkup, Dorsey i Fall han suposat un estímul ofensiu increïble que els està permetent guanyar molts partits. Amb 12-5 a la classificació, han portat als grans (FCB, CSKA, Madrid) contra les cordes i han demostrat que hi poden competir. Quan et porten al seu terreny de partit físic, farragós i de ritme lent i pesat es mouen com peix a l’aigua. Tenen individualitats decisives com Sloukas i el propi Dorsey i jugadors de gran calibre competitiu i experiència. No seria cap sorpresa que al Maig juguéssin la Final Four de Colònia.

  1. MILANO

Millor plantilla que joc. En gran part per les baixes que arrosseguen, però també perquè no han aconseguit trobar el marge de temps suficient per a integrar tots els fitxatges. La base dels italians és molt bona i és un d’aquells equips que en sèrie eliminatòria o partit únic són més perillosos que en una competició amb les característiques de la fase regular, de manera que tot fa pensar que l’equip d’Ettore Messina figurarà més amunt a mesura que avanci la temporada.

De moment, però, i contra pronòstic si ens guiem de les sensacions del primer mes de competició, són un dels equips més vulnerables d’entre els que han de lluitar pel factor pista.

  1. ZENIT

No hi és Shabazz Napier –la baixa ja dura massa i ara és a Estats Units perquè ha estat pare-, però sí que és Xavi Pascual. I amb això n’hi ha prou per ser un molt bon equip de bàsquet. El geni de Gavà està construint un equip amb segell d’identitat propi. Ha reciclat molts conceptes de l’any passat i ha implementat alguns conceptes defensius nous per adaptar-los a les necessitats de Jordan Mickey –desplaçat de posició- i Jordan Loyd, que actualment és la seva referència.

El fitxatge de Tyson Carter, així com un eventual retorn de Shabazz Napier, eleven tant el sostre de l’equip que en el millor dels casos els podria valdre pel jackpot.

  1. UNICS

La sensació de l’inici de la temporada. L’equip de Velimir Perasovic s’ha convertit en un dels blocs més competitius d’una Eurolliga que, per diverses raons, té una zona mitja molt poblada. Han tret el millor de Lorenzo Brown, han aconseguit que Isaiah Canaan extrapoli el pes anotador que tenia a l’Eurocup a l’escenari més exigent d’Europa i, a més, han connectat perfectament amb la voluntat de lideratge de Mario Hezonja.

Després de la primera volta, els russos ja són una realitat. Perasovic té el talent compromès amb la causa i, a més, li compta el missatge defensiu. És un còctel molt perillós per als rivals.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »