Només queden 3 jornades pel final de l’Eurolliga i la competició no pot estar més emocionant. El Barça és l’únic equip ja classificat matemàticament pels playoffs, i hi ha 10 equips que lluiten per les 7 posicions restants. En dues setmanes haurà acabat la fase regular, i ja tindrem el Top-8 definit. El final de la fase regular també marcarà els premis individuals de la competició, entre els quals destaca el guardó més preuat: l’MVP. Diversos són els jugadors que opten a aquest premi, que marca qui és el millor jugador d’Europa. Des d’Esmaixada.cat, volem realitzar el nostre Power Ranking sobre aquesta distinció, classificant en 3 Tiers als jugadors que més opcions tenen d’endur-se-la.
Tier 1
Nikola Mirotic (Barça)
Al Tier 1 només hi cap un jugador: Nikola Mirotic. El ‘4’ hispanomontenegrí és el gran favorit a endur-se el premi. Mirotic és el millor jugador del millor equip de la fase regular, la qual cosa li dona un gran avantatge respecte als seus competidors. 16’8 punts i 6’1 rebots per jornada acrediten el seu rendiment, amb una regularitat bestial. L’aler-pivot del Barça és el jugador més valorat de la competició -21’7- a força distància del segon, que és Mike James, amb 19’7.
La temporada de Mirotic en l’àmbit numèric és inferior a la de l’any passat a les ordres de Pesic (2’2 punts menys i 0’8 rebots menys), però està sent molt més fiable. Estem veient una versió de Mirotic més optimitzada, amb una millor distribució i selecció dels llançaments, que es tradueixen en percentatges de tir força superiors. Nikola ha passat de tenir un 61% en tirs de 2 i 33% en triples a acreditar un 66% en tirs de 2 i 42% en triples. Una millora substancial que augmenta la seva fiabilitat sobre la pista i el consolida en aquesta posició de gran favorit. El millor Mirotic és el jugador més decisiu del continent, i probablement s’endurà aquest trofeu. Un trofeu que acompanyarà al d’MVP de la Lliga Endesa que ja va guanyar la temporada passada i al que opta també en aquesta. Nikola Mirotic col·lecciona MVP’s.
Mirotic, MVP de la Lliga Endesa 19/20.
Tier 2
Mike James (CSKA)
El cas de Mike James és curiós. Durant gran part de la temporada hauria estat al Tier 1, i fins i tot sent el gran favorit a endur-se el premi. El seu primer tram de la temporada a nivell de números, percentatges i resultats va ser escandalós. El domini que exercia sobre la pista estava a prop del nivell del Larkin de la temporada passada. Va demostrar una capacitat i facilitat anotadora que ben pocs jugadors han aconseguit, amb partits de domini molt gran. A més, el rendiment del CSKA acompanyava, ja que durant bona part de l’inici de campanya van arribar a anar líders. De fet, des del Podcast Eurolliga d’Esmaixada.cat, vam atorgar-li l’MVP del primer terç de la competició.
Però la temporada del guard nord-americà no ha estat perfecta, ja que a finals de gener va tenir diverses polèmiques que gairebé acaben amb el mateix James fora de l’equip. Els enfrontaments amb Itoudis han estat constants, i això s’ha vist repercutit en el seu propi rendiment i el de l’equip rus. Aquestes polèmiques han llastrat les seves opcions a optar al guardó, ja que des de llavors no ha acabat de rendir al mateix nivell que a l’inici de temporada, sobretot en termes de percentatges de tir. El seu encert des del triple ha caigut força. Des que va tornar de la darrera polèmica, acredita un 29% en triples. Abans, però, ja havia decaigut el seu encert fins a poc més del 30%. Tot i això, la seva temporada és més que bona. Segueix sent el màxim anotador de la competició, amb 19’3 punts per partit, i és el segon jugador més valorat per darrere de Mirotic. El rei del CSKA segueix sent un dels grans candidats a l’MVP, tot i que les polèmiques i l’encert li baixen les opcions.
Vasilje Micic (Efes)
La temporada de Micic és pràcticament inversa a la de Mike James. Pocs haurien apostat durant el primer tram de campanya que el base serbi tindria opcions reals d’optar a l’MVP. Però el cert és que el jugador de l’Anadolu Efes és un dels grans candidats al premi. El seu rendiment ha anat de la mà del seu club. Tot i que la primera volta de Vasilje pel que fa a números no va ser gens dolenta, l’equip no l’acompanyava amb resultats. Larkin, tot i fer bona temporada, no ha estat el de l’any passat, i l’equip turc ha anat donant tombs durant diversos mesos. Però la seva segona part de temporada ha estat brutal, ha comptat pràcticament tots els partits per victòries i ja oloren el factor pista a playoffs. Gran part de la culpa la té Micic, que s’ha carregat l’equip a l’esquena i ha multiplicat el seu impacte sobre la pista.
Micic és un dels grans exteriors de l’Eurolliga. Ho porta sent unes temporades, i en aquesta s’ha consolidat definitivament com un dels 5 millors jugadors de la competició. 16’5 punts i 5 assistències per partit són els números del serbi, que exhibició rere exhibició ha retornat a l’Efes al seu millor moment. Potser la reacció de Micic i l’Efes arriba un pèl tard per a optar de manera clara al premi, però és, sens dubte, un dels candidats. Si no fos per la Covid-19, un jugador de l’Efes hagués guanyat l’MVP la temporada passada (Larkin). Ho aconseguirà aquesta temporada el seu company Micic?
Nando De Colo (Fenerbahce)
El cas de De Colo és força similar al de Micic. Com similars són les temporades de Fenerbahce i Efes. Els dos equips turcs han deixat els deures pel final, però els han acabat fent. La segona volta de tots dos ha estat brutal, i han anat de la mà de les seves estrelles. El guard francès ha fet una segona volta espectacular. Els seus números són molt i molt bons. De Colo ha promitjat 15’1 punts i 4’3 assistències al llarg d’aquesta Eurolliga. Grans xifres a les quals ja hi estem acostumats, no en va De Colo és un dels millors exteriors de la història de la competició. A més, els seus percentatges d’encert són més que destacables. El francès forma part del club dels 50-40-90 i aquest any no està sent menys. 58% en tirs de 2, 38% en triples i 94% en tirs lliures. Tota una màquina d’anotar.
El jugador de 33 anys ha liderat al Fenerbahce juntament amb Vesely en el seu retorn entre els grans equips de la competició, després d’una passada campanya molt decebedora. I ho ha fet canviant la cara per complet de l’equip en aquesta segona volta de la competició. Durant els darrers 12 partits de competició, dels quals l’equip turc només n’ha perdut dos, el francès ha pujat prestacions fins a arribar als 20’3 punts de mitjana. Aquest canvi de dinàmica el col·loca, com no podia ser d’una altra manera, entre els candidats a optar al seu segon MVP (ja el va guanyar a la 15/16). Igual que Micic, però, sembla que arriba tard.
Tier 3
Jan Vesely (Fenerbahce)
Inaugurem el Tier 3 -format per quatre jugadors que ho tenen complicat, però de ben segur que formaran part dels cincs ideals de l’Eurolliga- amb el pivot txec. Jan Vesely és el pivot més complet de la competició. La sensació de domini que exerceix sobre la pista és brutal i sembla que és un jugador que pot arribar a fer de tot. Juntament amb el seu company d’equip De Colo, són els dos únics jugadors d’aquesta llista que saben el que és ser MVP de l’Eurolliga, i ho volen repetir. De fet, el txec és el vigent MVP, ja que la temporada passada aquest premi no es va arribar a entregar.
L’impacte de Vesely als dos cèrcols és molt gran, i transcendeix més enllà de les seves estadístiques. Tot i això, aquestes són prou bones. El pivot promitja 13’6 punts, 5’4 rebots i 2’7 assistències, per 18’6 crèdits de valoració. A més, la seva transcendència s’ha vist multiplicada en el segon tram de temporada. Des de l’arribada de Guduric i, amb ell, la ratxa guanyadora de l’equip turc, el txec ha pujat els seus números en punts i assistències fins als 15’5 i 3’3, respectivament. La seva incidència en el joc i en els resultats ha augmentat molt. De cara a optar a l’MVP, però, ho té complicat pel terrible inici de campanya del Fenerbahce, igual que De Colo. En el seu cas, la gran notícia és que per fi podem tornar a gaudir del millor Vesely, que ha oblidat les lesions per tornar a ser un jugador diferencial.
Vesely i De Colo, líders del Fenerbahce.
Walter Tavares (Madrid)
Juntament amb Vesely, Edy és el millor pivot d’Eurolliga. I igual que el txec, el seu rendiment transcendeix molt més enllà de les estadístiques. El que els diferencia són les capacitats que tenen sobre la pista. Vesely sap fer més coses, però Tavares és més determinant en les que sap fer. El pivot del Madrid és tota una referència sobre la pista. El domini que té prop dels cèrcols és abismal. Poques vegades s’ha vist un jugador sobre la pista que condicioni més el joc dels rivals.
Estem davant la millor temporada anotadora de Tavares a Europa. 11’6 punts per partit, molt per sobre dels 7’4 que fins ara eren la seva millor marca. El gegant del Madrid, a més, és tota una referència defensiva. És el segon màxim rebotejador de la competició (8’3) i també el màxim taponador, igualat amb Papagiannis (1’7). El rendiment del capverdià va a més amb el pas dels anys. Cada cop fa millor les coses que ja feia bé i va progressant en les que no sabia fer. La distribució al pal baix és una d’elles. No acredita un gran nombre d’assistències, però està sabent cada cop més quan deixar anar la pilota per trobar companys en bones posicions de llançament. El pivot blanc és el quart jugador més valorat de l’Eurolliga, prova del seu impacte sobre la pista. Tavares seria un dels grans candidats a guanyar l’MVP si la temporada del Madrid fos bona. El fet que l’equip de Laso estigui en setena posició li resta moltes opcions. Si la temporada dels blancs fos una mica millor, de ben segur estaria algun Tier per sobre del que està.
Cory Higgins (Barça)
La temporada de Cory Higgins és, possiblement, la millor de la seva carrera. L’ex-CSKA porta sis temporades sent un dels millors exteriors d’Europa i un dels millors nord-americans que juguen al vell continent. Números en mà, la seva temporada no es diferencia gaire de les altres, ni tan sols de la passada -la seva primera al Barça-, que va ser una de les pitjors. Però aquesta temporada les sensacions que el fillol de Michael Jordan està deixant sobre la pista, són superiors a les de qualsevol altra temporada. Higgins està tenint el seu millor moment en generació de joc sobre bot, atacant la cistella rival millor que mai i assistint més als companys. El joc coral del Barça de Jasikevicius el convida a això i ell s’ha adaptat de la millor manera possible. La seva sensació de domini, lideratge i, sobretot, comoditat sobre la pista és molt gran. I molt important en un jugador de les seves característiques.
Els seus números d’Eurolliga són força bons tenint en compte que juga en un equip del talent ofensiu del Barça. 12’5 punts i 2’6 assistències de mitjana cada partit. És l’escuder de Mirotic, i ha assumit el rol de líder de l’equip sense problemes quan ell no ha estat. Higgins és un jugador acostumat a acompanyar a altres estrelles: ho feia al CSKA amb De Colo, Chacho i companyia, i ho fa al Barça amb Mirotic, Davies i Calathes. Un dels grans referents del millor equip de la temporada com és Cory, mereix formar part dels candidats a MVP de la competició. A més, ja sap el que és ser MVP amb el Barça, ja que va guanyar el de la Copa del Rei a mitjans de febrer.
Vladimir Lucic (Bayern)
No podem escriure un article sobre els grans jugadors d’aquesta Eurolliga sense mencionar algun dels del Bayern. L’equip alemany havia de tenir un representant en aquesta llista. La temporada dels de Trinchieri és brutal, molt per sobre de les seves possibilitats i molt probablement formaran part dels equips del Top-8. L’equip muniquès es fonamenta a partir de 3 jugadors: Lucic, Reynolds i Baldwin. Per ser justos, qualsevol dels tres podria formar part d’aquesta llista, però finalment em decanto pel jugador serbi perquè em sembla el més important per l’estructura de l’equip de Trinchieri. Lucic s’ha consolidat definitivament com un dels millors ‘3’ del continent.
L’aler serbi és el jugador més valorat del Bayern a l’Eurolliga, per sobre dels dos nord-americans, amb 17’7 crèdits de valoració. Reynolds acredita 16’8 i Baldwin 13. Vladimir Lucic promitja 14 punts i 4’7 rebots, amb uns percentatges de tir espectaculars. 60% en tirs de 2, 45% en triples i 87% en tirs lliures. Números molt fiables per a l’exvalencianista. Les seves opcions de ser MVP no són gaire altes, com tampoc ho són les dels seus dos companys, però la temporada del Bayern bé mereix un reconeixement i de ben segur que tindran un parell de jugadors als cincs ideals.
Lucic i Renyolds | Euroleague Photo
En les darreres 3 jornades de fase regular de l’Eurolliga, resten encara moltes coses per decidir. Qui serà l’MVP de la competició és una d’elles. Mirotic sembla el favorit per motius evidents. Ser el millor jugador del líder de la competició pesa molt. Però no està tot dit. Ens queden unes setmanes apassionants per davant on es decidirà tot. Confirmarà Mirotic les prediccions o tindrem sorpresa? Si no passa res estrany, aneu-li dient a l’hispanomontenegrí que es posi guapo per les fotos.
