Connecta amb nosaltres
NBA

NBA

Power Ranking NBA: qui guanyarà l’anell?

Posem per ordre els vuit candidats principals a guanyar l’NBA 2019/2020.

Comparteix

Power Ranking NBA: qui guanyarà l’anell?

Tot i que ja estem veient els primers partits amistosos, encara falta una setmana per l’inici de la part rellevant de l’NBA. Per viure el moment crucial del retorn haurem d’esperar-nos fins el 31 de juliol, quan gaudirem d’un Clippers vs Lakers. Aquest partit podria ajudar-nos a definir una mica més l’article d’avui: el power ranking dels candidats a guanyar l’anell de l’NBA a Orlando.

A continuació posarem en ordre les vuit franquícies millor posicionades a hores d’ara per fer-se amb el Larry O’Brien. Es mantindrà la jerarquia prèvia a la suspensió de la pandèmia o haurem de reformular els estatus dels equips?

1- Los Angeles Clippers

Els Clippers tenen una de les millors rotacions de l’NBA (quatre jugadors al voltant dels 20 punts del partit) en ambdós costats de la pista i compten amb el jugador més guanyador de l’NBA: Kawhi Leonard. Han tingut mesos per recarregar piles -Paul George ho agraeix- i Doc Rivers ha tingut temps de sobres per esbrinar com introduir una versió finalitzadora de Marcus Morris a la rotació. Si tots aquests punts que hem citat han evolucionat favorablement, els Clippers seran el millor equip de l’NBA des del 30 de juliol fins el 16 d’octubre.

Els Clippers han de ser capaços de jugar amb més continuïtat i consistència. Ja han demostrat que tenen els pics més alts de l’NBA, però el que els ha fallat ha estat la regularitat. Segur que ara, que els tocarà posar-se seriosos, seran capaços de fer el clic. Kawhi només conjuga el verb guanyar.

2- Milwaukee Bucks

Els Bucks han passat molts mesos sent el millor equip de l’NBA. Tenen l’MVP, un dels millors entrenadors i una gama de jugadors de rol inigualable. Han dominat l’Est com si fos una tirania i han corregit alguns dels problemes que van tenir a la fase final de la temporada passada. Amb un dels sistemes més coherents de l’NBA, el millor jugador, executors d’elit i una proposta defensiva magistral, es fa molt difícil no imaginar-se’ls a la final.

El pitjor enemic dels Bucks són els mateixos Bucks. Si són capaços de portar la iniciativa en els seus partits, de marcar el ritme i de controlar el rebot, sotmetran els rivals a unes condicions de joc infernals. Antetokounmpo ho té clar: aquesta temporada no pot tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. Tenen ja les respostes necessàries a LA pregunta?

3- Los Angeles Lakers

Els Lakers estaven en un gran moment just abans de la suspensió de la temporada: dues victòries en un mateix cap de setmana contra Clippers i Bucks i sensació de domini sobre tot l’ecosistema de tota l’NBA. Hi havia pocs dubtes que, si seguien aquesta línia amb convicció i encert, revertirien la dinàmica de la lluita per l’MVP en favor de LeBron James i es consolidarien en la posició de màxim favorit de la conferència Oest. Més de quatre mesos després, la situació ha canviat.

Sense Avery Bradley -el millor defensor perimetral de l’equip-, amb Rajon Rondo de baixa i depenent un pèl més del que voldrien del rendiment de bombes de rellotgeria com JR Smith o Dion Waitersdeixant de banda històries extraesportives-, l’equip de Frank Vogel afronta la represa de la temporada visiblement limitat. Evidentment, tenen un argument decisiu que farà que la balança es decanti a favor seu en la majoria d’ocasions: LeBron James. Al cap i a la fi, però, ja ho sabem: sense arguments perimetrals ofensius consistents en generació ni anotació, és molt difícil fructificar. Com ho farà Vogel per arrodonir una rotació en la qual un home com Alex Caruso tindrà un pes específic fonamental?

I un punt més: els Lakers són un equip que parteix de la protecció de la zona per defensar i que s’entrega a les prestacions de jugadors com Danny Green per fer-se càrrec dels emparellaments exteriors desequilibrants del rival. Avui, sense Avery Bradley, que era la segona clau de l’estructura de l’equip, és una incògnita gegant el com s’ho faran per combatre les escomeses perimetrals d’un equip com el que citarem a continuació.

4- Houston Rockets

Els Rockets són un dels equips que més van agrair la suspensió de la temporada. Estaven molt cansats, tenien uns problemes enormes de comunicació a la pista i havien iniciat una caiguda lliure duríssima amb derrotes contra franquícies ostensiblement més febles com Orlando Magic, Charlotte Hornets o New York Knicks. Començava a ser molt difícil creure que els Rockets de Mike D’Antoni i Daryl Morey serien capaços de refer-se a curt termini i reincorporar-se a la cursa pel factor pista amb una inèrcia -com a mínim- neutral.

Daryl Morey ha sacsejat la plantilla: s’ha desfet de Thabo Sefolosha i d’Isaiah Hartenstein (ara mateix Tyson Chandler és l’únic interior natural de la plantilla) i ha contractat David Nwaba -que no jugarà a Orlando- i Luc M’Bah A Moute, que ajudarà molt -si està bé- a enfortir i solidificar la cultura defensiva dels Houston Rockets. La proposta ofensiva serà la de sempre: Harden i Westbrook tindran uns volums despòtics d’ús i prendran decisions per la resta de l’equip. Harden portava un mal 2020 i, segons hem vist en els vídeos adjuntats, ha aprofitat els mesos de pausa per refer-se anímicament i per perdre pes (igual que Eric Gordon). Sens dubte, comptar amb una versió fresca i renovada de la Barba seria clau.

El sostre dels Rockets el marcarà, més enllà de l’encert, l’adaptació a la proposta de Robert Covington. Ell serà el pivot funcional dels Rockets i l’àncora dinàmica de l’equip. Houston emprarà un funcionament que, a la llarga, acabarà fent servir tota l’NBA a la fase final: canvis automàtics. Covington pot fer-se càrrec de bases i pivots i és el termòmetre que ha d’indicar si l’equip rendeix apropiadament en deflections i rotacions. Ha d’estar al 100%.

5- Toronto Raptors

La situació és similar a la de la temporada passada, tot i que Kawhi no hi sigui: ningú està pensant en els Raptors com a candidat seriós tot i que, a l’hora de la veritat, hagin demostrat que són una alternativa totalment legítima i que tenen una de les estructures més ben definides de tota l’NBA. Així doncs, nosaltres sí que els considerarem un candidat vàlid a l’anell. Amb Marc Gasol, Kyle Lowry, Pascal Siakam i Serge Ibaka sans i amb Nick Nurse igual d’inspirat que sempre, els canadencs volen repetir trofeu.

Si a la llista de jugadors de primer nivell que hem citat al paràgraf anterior li afegim les prestacions de complements emergents de primer nivell com Fred Van Vleet, Norman Powell, OG Anunoby i qualsevol altre jugador de la rotació, el resultat és una rotació competitiva i monstruosa. Nick Nurse ha treballat des del primer moment deixant clar als jugadors que els exigirà un nivell físic òptim i una comprensió total del joc, i ara mateix -excepte una excepció- no hi ha cap nom que se surti d’aquests paràmetres. Si Toronto continua exprimint les transicions com durant la temporada i connecta amb Marc Gasol com a focus de defensa i dinamització, serà un dels rivals a evitar de l’Est.

Nick Nurse ha aconseguit que els Raptors tinguin un estil reconeixible i que mantinguin la voracitat intacta després del primer anell de la història de la franquícia. És un animal competitiu.

6- Miami Heat

Erick Spoelstra ha aconseguit que els Miami Heat d’aquesta temporada, farcits de jugadors low cost, siguin un dels equips més temibles i difícils de doblegar de tota l’NBA. Kendrick Nunn, Duncan Robinson i diversos jugadors de segona fila han trobat una zona de confort i potenciació espectacular sota l’ala de Jimmy Butler, un dels millors líders de l’NBA en termes exclusivament de competitivitat. És el tipus de referència que Pat Riley sempre anhela.

Sempre s’ha dit que comptar amb Jimmy Butler és una garantia d’entrar a play off, i és cert. I sí: també és una garantia de créixer-se en els moments de més adversitat, tal com vam contemplar la temporada passada. Els Miami Heat d’aquesta temporada depenen de molts factors incerts: el rendiment de debutants com Herro, Nunn i Robinson en una fase final de l’NBA, sens dubte, n’és un de decisiu. El que tots tenim clar, però, és que Butler els maximitzarà. No ens adormim davant d’aquests Heat.

Tampoc hem d’oblidar que Miami té un dels millors defensors per a Giannis Antetokounmpo: Bam Adebayo. I que són els reis de les zones.

7- Boston Celtics

Els Boston Celtics arriben a Orlando amb molt talent i amb molta il·lusió, però sense un factor decisiu: el Garden. Amb aquest factor al seu favor, segurament, serien el quart classificat del power ranking. De totes maneres, Brad Stevens ho té clar: considera que té una rotació molt competent i es veu plenament capacitat per combatre de tu a tu amb els grans candidats a obtenir l’anell de l’NBA. I qui som nosaltres per qüestionar el coneixement d’un dels millors tècnics de les darreres temporades.

Ningú qüestiona que Jayson Tatum respondrà com a millor jugador de l’equip i que, si una cosa tenen aquests Celtics, és una àmplia gama de jugadors que poden assumir tirs i decisions amb la pilota a les mans: el mateix Tatum, el polivalent Jaylen Brown, Gordon Hayward, l’all star Kemba Walker i fins i tot Marcus Smart són jugadors que aporten una infinitat de registres i matisos a l’equip i que poden crear maldecaps al rival. La primera bateria dels Celtics és elit pur de l’NBA, i té molt marge de creixement.

El problema és la segona unitat. Hi ha diversos jugadors que no han trepitjat mai zona de fase final, molts rookies i una incògnita: pot jugar Enes Kanter amb continuïtat? Brad Stevens tindrà molta feina per resoldre aquest contraclosques contra equips de l’Est que, precisament, es caracteritzen per la profunditat de la rotació. El factor emocional, aquesta vegada, no juga.

8- Denver Nuggets

Els Nuggets són un dels equips de moda pel debut de Bol Bol, però tots tenim clar que el que vam veure al primer partit amistós no té res a veure amb el que veurem a partir del 30 de juliol. Jokic tornarà a ser pivot funcional, Jamal Murray i Gary Harris entraran en dinàmica i Mike Malone lligarà curt el paper dels joves. A partir d’aquí, ja sabem que Denver és una d’aquelles franquícies que té una oportunitat d’or per fer un pas endavant i situar-se definitivament a la cúspide de la piràmide jeràrquica de l’NBA.

 Denver, igual que Boston, no comptarà amb un factor important: l’alçada de Colorado. A Orlando, el recorregut dels equips dependrà exclusivament de les prestacions a la pista dels jugadors i de l’habilitat i comprensió tàctica de l’entrenador. Denver tenia, abans de l‘All Star, dues unitats autònomes que donaven un rendiment altíssim. Poques setmanes abans de la suspensió van sotmetre la plantilla a uns canvis estructurals i encara han de conèixer-se. Com respondran? No ho sabem.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »