Joves però molt preparats. Aquesta generació de rookies està sorprenent al món amb un rendiment immediat de molts jugadors, tant dels picks més potents com d’altres més outsiders. A més a més, aquesta NBA pandèmica ha provocat que molts joves hagin tingut molts més minuts a pista dels esperats, i molts d’ells els han aprofitat per causar-nos una grandíssima impressió.
Malgrat que en un inici penséssim que el premi al millor rookie de l’any semblava tenir noms i cognoms amb el pas de les setmanes han aparegut noves candidatures que, en un Power Ranking com aquest, mereixen la menció com jugadors no només de futur, sinó també de molt present.
1- Evan Mobley (Cleveland Cavaliers)
El màxim favorit a guanyar el Rookie of the year. Mobley dona arguments per defensar la seva candidatura cada nit. És l’eix vertrbrador dels Cavaliers en defensa malgrat totes les lesions que estan patint. Resolutiu a l’atac i dominant en defensa, sense problemes físics i sense notícies del rookie wall, Evan Mobley ja és una estrella de la lliga.
Els 15 punts per partit que aporta de mitjana no són una gran dada si la comparem amb altres guanyadors, però la seva implicació en el joc, l’eficiència ofensiva i les qualitats defensives (destacant els 1.7 taps per partit) el fan un jugador total amb una importància que va més enllà de les estadístiques.
2- Cade Cunningham (Detroit Pistons)
La gran esperança de Detroit està anant de menys a més aquesta temporada, recuperant sensacions a mida que deixa enrere els problemes físics. Sense la pressió del resultat que sí té Mobley però amb tots els ulls posats en ell, Cunningham està deixant llampades del que pot ser a l’NBA. Irregular encara, però ja ha aconseguit ser decisiu en victòries de prestigi com contra els Utah Jazz amb 29 punts;. És el màxim exemple del que és un rookie. Base 4×4 que necessita estabilitzar el seu encert en el tir i ja ha exhibit grans maneres per recuperar pilotes en l’àmbit defensiu.
3- Scottie Barnes (Toronto Raptors)
L’entrada de Barnes a l’NBA està sent explosiva,. S’ha atrevit fins i tot a prendre les regnes de l’equip en partits puntuals com l’últim contra els Washington Wizards amb 27 punts. És el novell amb més minuts de joc i ell està retornant aquesta confiança amb un nivell de joc espectacular. A dia d’avui, 14.6 punts, 7.8 rebots, 3.4 assistències són estadístiques molt bones per a un rookie que aspira a endur-se el ROY i que, segur, serà all-star més d’un cop a la seva carrera.
Acompanyat de Siakam i VanVleet a una franquícia amb capacitat de desenvolupar talent, Barnes té el context perfecte per assolir tots els reptes que es proposi.
4- Franz Wagner (Orlando Magic)
L’alemany està sent una petita sorpresa dins d’aquesta generació. Pel seu estil de jugador, esperàvem un Wagner cuinat més a foc lent, però la feblesa dels Magic li ha donat el protagonisme que necessitava per destacar. L’aler, fins i tot, està agafant més responsabilitat dins dels Magic generant tirs pels seus companys (ha arribat en aquest gener a les 10 assistències per primer cop a la seva carrera a l’NBA en un partit contra els Washington Wizards).
El millor rookie del mes de desembre a l’Est és un anotador incansable, una promesa que aspira a anotar més de 20 punts cada nit, però presenta una pregunta que s’haurà de resoldre en el futur: podrà mantenir aquest nivell de producció quan comparteixi equip amb jugadors més competitius i obligats a guanyar?
5- Herbert Jones (New Orleans Pelicans)
De moment, el gran tapat d’aquest Draft. Un jugador més fet que els seus companys (23 anys) però que ha tingut un impacte immediat als Pelicans. Un treballador incansable que ha aconseguit mostrar les seves fortaleses amagant les seves debilitats, exemple d’aquesta capacitat són els seus percentatges, amb un 50% en tirs de camp i 40% en triples. Molts són els partits que acaba amb pocs punts i sense destacar pel gran públic de l’NBA, però sempre aporta una mica en cada aspecte del joc.
En el mes de gener, Herbert Jones ha jugat una mitjana de 33 minuts per partit. Segurament no sigui un minutatge sostenible al llarg de la seva carrera, però està aprofitant l’oportunitat i serà molt interessant descobrir com es desenvolupa la seva trajectòria a l’NBA.
Menció especial per a un jugador que, últimament, ha tingut una setmana fantàstica: Ayo Dosunmu. El jugador dels Bulls tindrà més importància amb les lesions de Lonzo Ball i Alex Caruso, jugant gairebé 40 minuts per partit i amb dues exhibicions contra Boston (21 punts i 10 assistències) i Memphis (15 punts, 10 rebots i 4 recuperacions) i un molt bon partit contra Cleveland (18 punts).
Altres candidats a entrar a propers Power Rankings serien Josh Giddey (doble rookie del mes a l’Oest, però massa irregular i ja ha inflat alguna estadística gràcies al context poc competitiu dels Thunder), Chris Duarte o Kessler Edwards, però no serà gens fàcil desbancar a aquests jugadors que estan sent peces claus als seus equips.
