Connecta amb nosaltres

NBA

Esmaixada Power Ranking: deu candidats a guanyar l’NBA

Posem en ordre els deu màxims candidats a guanyar l’NBA.

Comparteix

Esmaixada Power Ranking: deu candidats a guanyar l’NBA

L’agència lliure està servint per acabar de perfilar les plantilles de la temporada que ve a l’NBA. Els fitxatges de Kyrie Irving, Anthony Davis, Kawhi Leonard o Paul George per equips diferents dels que servien la temporada passada han obert les portes d’una nova lliga més imprevisible que mai. Esmaixada.cat ha volgut reaccionar ràpidament als primers moviments de l’estiu -que són els més decisius també- i aprofita el moment per inaugurar una nova secció: el power ranking de l’NBA. S’anirà actualitzant periòdicament a mesura que la temporada avanci. Els protagonistes d’aquesta edició, evidentment, els trobem a Los Angeles. Comencem!

10. Portland Trail Blazers

Els Blazers van ser una de les grans sensacions de la temporada passada i mereixen pertànyer a aquest rànquing. S’han mogut molt bé en línies generals incorporant Mario Hezonja, Nassir Little (possible ganga del draft), Kent Bazemore o Hassan Whiteside (com sortirà això de sumar el pitjor company de vestuari a la millor química de l’NBA?) i renovant jugadors importants com Rodney Hood. La rotació dels Blazers és prou profunda i la situació de la franquícia, després de l’adéu de jugadors útils però limitats com Moe Harkless, Evan Turner, Meyers Leonard o Al Farouq Aminu (aquest hagués intentat quedar-me’l) és més flexible econòmicament parlant.

Damian Lillard i CJ McCollum tenen davant seu l’oportunitat de fer el pas endavant definitiu. Són dos jugadors amb un talent individual descomunal que venen de regalar-nos moments impressionants i que, rodejats de complements amb bones cames per defensar i per jugar a camp obert (aquí pren importància Nassir Little), de bons canells (Kent Bazemore i Rodney Hood) i de jugadors interiors capaços de produir com Whiteside -si està centrat- i Nurkic -quan torni- poden convertir-se en amenaces imparables.

En condicions normals hauríem de dir que la temporada passada els Blazers van estar per damunt de les expectatives. I sí, és cert: el quadre els va beneficiar i la inèrcia dels rivals també, però aquest any poden repetir-ho. Per primera vegada l’entorn té unes expectatives altíssimes centrades en ells i ells sentiran la pressió d’haver d’igualar un resultat per no decebre (les finals de conferència). El projecte dels Blazers és aquest i està més que lligat, així que ara toca fer-lo créixer de la mà d’un Damian Lillard cada dia més fascinant.

9. Brooklyn Nets

Els Brooklyn Nets tenen un projecte increïble a mig termini, però la temporada que ve seran l’equip de Kyrie Irving. Sí, Kyrie és millor que D’Angelo Russell, però el cas no és aquest. El cas és que els Nets seran millor equip però que els faltarà Kevin Durant i que, per tant, més enllà de l’intercanvi de cromos i dels bons moviments addicionals com Garrett Temple, DeAndre Jordan o Wilson Chandler, la base serà la mateixa: la segona unitat que dirigirà Dinwiddie, l’eficiència de Jarrett Allen, els triples i els moviments de Joe Harris…no fa mala pinta, però potser encara és insuficient.

El principal repte dels Nets de Kenny Atkinson i Sean Marks (i puntualment d’Irving, sí) serà construir una bona química de vestuari i teixir relacions entre els pesos pesants. Si ho aconsegueixen, assaltar el campionat -quan sigui- serà molt més fàcil. Si no ho aconsegueixen, serà relativament senzill que Irving torni a cometre errors del passat recent i que Atkinson hagi de superar els primers entrebancs. Important cuidar l’ego.

La sort dels Brooklyn Nets és que la seva rotació continuarà sent espectacular perquè els salaris són raonables i el projecte ha entrat amb bon peu gràcies a la tasca de Marks des del despatx. Els equips equilibrats són els que últimament més recorregut han tingut (a nivell de noms o a nivell de saber col·locar els generadors en funció dels moments del partit), de manera que ja dominen part del joc. La pregunta, simplement, és: sense Kevin Durant tindran prou talent per combatre les grans potències de l’est? Molt possiblement, la resposta és a la banqueta.

8. Utah Jazz

Els Utah Jazz s’han mogut molt bé. L’arribada de Mike Conley en el lloc de Ricky Rubio, sumada als fitxatges de Bogdanovic (ex Pacers), Emanuel Mudiay i Ed Davis, donarà peu a un equip molt més perillós a nivell ofensiu que el de les dues temporades anteriors. Fa la sensació que Donovan Mitchell ja té el generador que necessitava al costat (Mike Conley) i que Rudy Gobert ja té els jugadors encarregats d’obrir-li la pista que li permetran treure el millor del seu repertori (Bogdanovic i Ingles, que ja hi era). A la banqueta, encapçalada sempre per un tècnic meticulós com Quinn Snyder, hi trobarem un 1 (Mudiay) i un 5 (Davis) de bon nivell que donaran profunditat i categoria a la rotació. I l’enigma Exum.

Potser t’interessarà

https://esmaixada.cat/utah-jazz-estiu/

El gran repte dels Jazz serà que Gobert deixi de ser un desajust al perímetre en defensa quan arribi la fase final i que Donovan Mitchell, un jugador que sempre va de més a més, trobi socis quan la pilota cremi (aquest serà el deure de Bogdanovic i Conley). Cal entendre que quan Utah es mou pot arribar a sobrepagar els agents lliures, però això es deu a la necessitat d’incorporar peces competitives en un mercat limitat. Per això, quan pensem en l’entorn de la franquícia, hem de donar més valor als traspassos com el que han fet per Mike Conley i lloar la tasca de Ricky Rubio sense barrejar les dues accions.

Utah ha de deixar de ser un equip de regular season i convertir-se en un contender. Són un bloc amb els mecanismes molt automatitzats, cosa que els ajuda a sumar moltes victòries gràcies als components tàctics, però han de saber improvisar. I ja sabem que improvisar és més fàcil quan hi ha talent, que és el que han incorporat aquest estiu. En faran prou?

7. Golden State Warriors

Els Warriors sempre seran candidats per un simple fet que es divideix a hores d’ara es divideix en tres noms: Stephen Curry, Steve Kerr i Draymond Green. La temporada vinent serà un repte majúscul pels de SF: si són capaços de resistir i de mantenir l’etiqueta fins que arribi Klay Thompson, que tindria molt mèrit, no només donaran encara més magnitud a la seva llegenda sinó que confirmaran que són una arma molt perillosa. Els Warriors de la temporada vinent tindran el millor entrenador de la lliga -subjectivament- Steve Kerr), el jugador més especial de l’NBA -subjectivament- (Stephen Curry), el motor indiscutible de l’equip (Draymond Green), una afició entregada -la de veritat- i un objectiu: adaptar-se a la nova rotació.

Amb l’arribada d’Alec Burks, Willie Cauley Stein, Jordan Poole, Eric Paschall i Omari Spellman i la renovació d’un jugador important com Kevon Looney els Warriors aspiraran a tenir una rotació prou decent, però l’autèntic factor X serà l’herència de Kevin Durant: D’Angelo Russell. El base sap que potser no estarà massa temps a SF, però Myers i Kerr saben que necessitaran talent i que DLO en té molt. No seria estrany, tot i que Marc Stein deixava anar fa dies un possible traspàs per tal d’aconseguir més peces de rotació, que Russell comenci els partits amb Curry però que dins del transcurs del mateix partit es converteixi en el ball handler de la segona unitat. I no, no ho oblidem: Kerr fa màgia i ell l’any passat va ser all star i va portar els Nets a playoff després d’uns anys realment dolents. D’Angelo Russell és una estrella de la lliga.

El motiu pel qual els faig baixar tant és evident: la defensa. L’adéu de Durant, Iguodala i Livingston i la baixa de Klay Thompson són dures a nivell ofensiu, però especialment ho són a nivell defensiu. Molts partits de la fase final els guanyaven gràcies a la defensa -especialment els partits contra els Rockets- i a la gama de jugadors versàtils que sostenien la rotació, però ara ja no hi són i el grau d’excel·lència del nou fons d’armari serà poc fiable d’entrada. Els Warriors només tindran un bon defensor al quintet: Draymond Green. Com sobrevius a aquest factor en una NBA cada dia més estudiada? Amb talent. I ells en tenen, però…

6. Philadelphia 76ers

Elton Brand ha reaccionat a l’adéu de Jimmy Butler i JJ Redick amb el fitxatge d’Al Horford i la renovació de Tobias Harris (el mercat ha fet que tingui un valor excessiu). L’equip serà de Joel Embiid i Ben Simmons, com sempre, i la plantilla es manté sobradament a l’elit de l’NBA. La pregunta, més que a nivell de noms, és a nivell esportiu: encaixaran Tobias Harris, Ben Simmons, Al Horford i Joel Embiid (i Josh Richardson). Aquest dubte, sumat a la incògnita que també genera l’adéu d’un dels millors oxigenadors perimetrals, obre la porta a una pila de teories basquetbolístiques.

Al Horford és un jugador que fa millors els seus equips i que avui val el que li han pagat (109×4). Formarà una parella defensiva temible amb el pivot camerunès i actuarà com a generador estàtic amb moltíssimes garanties. El que haurem de veure serà fins a quin punt serà perjudicial per a Ben Simmons que l’ex dels Celtics passi a ser el motor de l’equip. M’explico: Ben Simmons és un conductor excel·lent a camp obert i un jugador que necessita anar a la zona en estàtic i rebre com a screener en el pick and roll perquè el seu valor com a stretcher o com a generador perimetral és entre nul i contraproduent. I tot i que ell sí que és una amenaça a la línia de tres, aquest hauria de ser el rol d’un Al Horford que a dia d’avui és un dels cervells més aptes de la lliga. Per tant, les preguntes són: val la pena sacrificar la millor versió de Horford o Embiid per rescatar les virtuts de Simmons? Què passarà quan Simmons estigui flotat al perímetre i Redick -que ja no és a la plantilla- no aprofiti el bloqueig+hand off que el sistema ordena que l’australià faci? Que cadascú hi pensi.

En qualsevol cas, el potencial d’aquests Sixers és de campió de l’NBA. És un equip que té a les seves mans originar un nou estil de bàsquet i que pot ser un malson si sap aprofitar les virtuts dels homes importants de la rotació. Els dubtes, com he comentat durant els paràgrafs anteriors, són el model esportiu i el fons d’armari. I a mi em genera molts dubtes la primera qüestió. Massa dubtes.

5. Los Angeles Lakers

Els Lakers ja tenen el que volien: estrelles. LeBron James, Anthony Davis i DeMarcus Cousins -si està bé- seran la punta de llança d’un projecte que s’erigeix com un dels grans candidats a aixecar el Larry O’Brien. Competiran, evidentment, amb els seus veïns, que no han volgut ser menys i s’han fet amb dos vells objectius de Rob Pelinka i Jeannie Buss. Pot ser que estiguem davant del frontcourt més potent de l’NBA si li sumem la presència d’un Kyle Kuzma que els Lakers s’han volgut quedar per damunt de tot i que podria ser el factor clau a l’hora de donar amplitud i tir exterior a la part alta del sistema?

Rob Pelinka ha fet una bona feina aquest estiu. Era necessari sacrificar el young core per fer-se amb Anthony Davis i també era necessari fer un bon ús dels 32 milions disponibles tan bon punt es va anunciar el fitxatge de Kawhi Leonard pels Clippers. L’arribada de Danny Green, la renovació de Kentavious Caldwell Pope i Rajon Rondo, l’experiment amb DeMarcus Cousins i la incorporació de Jared Dudley i Quinn Cook dotaran de profunditat i experiència la rotació angelina i asseguraran aliats de qualitat a un LeBron James que necessita estar envoltat d’algun generador secundari i de diversos jugadors amb bon canell i vocació defensiva (el pas endavant de Danny Green i KCP) per tal d’explotar al màxim les seves virtuts.

LeBron té 35 anys però continua sent The King, DeMarcus Cousins haurà de mostrar una molt millor versió física però ja parteix d’una prometedora base de talent i Anthony Davis està en l’edat d’or de la seva carrera i hauria de menjar-se el món en un sistema up tempo com sembla que serà el dels Lakers. Tindrem temps per especular sobre a què voldran jugar els de Frank Vogel la temporada vinent, però el còctel fa bona cara. Això sí: i els bases? Rajon Rondo no dona garanties per ser el jugador fiable a temps complet d’etapes anteriors, Caruso és el que és i Quinn Cook respon al perfil que necessita LeBron però deixa dubtes pel nivell. És possible que sigui el principal punt feble del projecte, així que caldrà que els jugadors amb talent facin passos endavant a l’hora de coordinar l’equip. Encara més, vull dir.

Un equip amb LeBron James i Anthony Davis és automàticament candidat a qualsevol cosa.

4. Denver Nuggets

Els Denver Nuggets creixen any rere any de la mà de Nikola Jokic, Gary Harris, Jamal Murray, Paul Millsap, Mike Malone i companyia. El projecte cada temporada s’apropa més a l’anell i comença a mostrar brots de maduresa. No només això: mentre el bloc de present mostra que serà també el del futur i que ja és candidat a guanyar l’NBA, hi ha jugadors que es mantenen en un segon pla que en qualsevol moment irrompran en escena com Michael Porter Jr -que, a més, no té necessitat de ser l’estrella de l’equip i podrà permetre’s evolucionar amb altres referències al costat-, apostes arriscades com Bol Bol i una segona unitat temible encapçalada per un jugador amb un índex d’encerts altíssim com és Monte Morris i alguns anotadors d’elit que poden revolucionar partits en qualsevol moment. Aquests Nuggets són una barreja molt interessant de joventut, veterania, talent, ambició i competitivitat.

És difícil establir el sostre dels Denver Nuggets perquè fa la sensació que a tots els jugadors de la plantilla els queda un món per recórrer i molt per progressar i, el que és encara millor, existeix la sensació generalitzada que tenen potencial per jugar de memòria. El talent de Jokic activa la resta de peces i dona sentit a un sistema col·lectivitzat que permet que els jugadors també puguin tenir llicències sempre i quan no siguin contràries al bé de l’equip. Sota la batuta d’un tècnic que també ha sabut fer el pas endavant en quant a administració de vestuari i capacitats quan l’equip ho necessitava, poques coses són més evidents que que l’NBA viu sota una nova amenaça. Nou contender perenne?

3. Houston Rockets

Els Rockets han estat a punt de trencar el projecte: Mike D’Antoni tenia un peu fora, CP3 semblava un traspàs necessari (els traspassos de jugadors així han de veure’s com una opció, no com una obligació), Capela estava també més fora que dins i el contracte d’Eric Gordon era vist com un contracte enverinat. Veient com s’ha obert l’oest -i la lliga- amb els moviments del mercat, però, cada dia pren més força l’opció de mantenir el projecte i cremar una darrera bala (en termes competitius).

Els Houston Rockets no han sabut aprofitar la millor temporada -fins ara- de James Harden per aixecar l’anell, però són el segon equip que millor ha plantat cara als Golden State Warriors i els únics que han estat capaços de posar contra les cordes el millor equip dels últims anys amb totes les peces sanes. La competitivitat dels Rockets ha estat tal que el detonant de les derrotes, en línies generals, sempre ha estat algun desajust mínim a nivell defensiu o algun rebot ofensiu que no podien permetre’s concedir, però la feina de portes endins en anàlisi del rival i optimització de les virtuts dels jugadors ha estat sempre inqüestionable.

La situació dels texans és cada dia una mica menys flexible, però continuen sent una alternativa a tenir en compte i més si pensem en un factor que ha d’entrar en joc necessàriament: la química. Formen un sistema que es coneix de memòria, que gira al voltant d’un jugador inamovible (en el seu prime, a més) i que conservarà, toxicitat a banda (haurà de madurar), una de les ments més brillants -a no ser que la traspassin-. També cal comptar amb la renovació de jugadors que aporten intangibles, triples i defensa com Danuel House, Austin Rivers o Gerald Green, que seran peces de rendiment immediat i que ja són peces de rol de primer nivell. Houston ho té tot, però hi ha un recurs esgotable que cada any s’allunya una mica més de Daryl Morey: el temps. Per segon cop, és ara o mai.

2. Milwaukee Bucks

Si tens el millor entrenador de l’NBA i el millor jugador de l’NBA, en teoria, hauries de ser el campió. L’NBA, però, avui és molt més que això: cada dia són més valuosos elements com el fons d’armari, l’eficiència dels punts forts de cada jugador o els temps del projecte en relació amb els factors emergents de la pròpia rotació. Mike Budenholzer i Giannis Antetokounmpo tindran entre cella i cella l’anell després d’una temporada en la qual van acabar morint pel que ja sabem (no hi havia Pla A), així que la resta de la lliga hauria d’estar preparada pel vendaval des de ja.

Les renovacions de Brook López, Kris Middleton i George Hill són la certificació de la confiança en la continuïtat. Són contractes dissenyats i planificats pensant en un Antetokounmpo que necessita tenir jugadors de poc ús al voltant que puguin perimetralitzar fàcilment el seu joc i que siguin agressius/útils en defensa, cosa que ja han ensenyat aquests tres. L’únic “però” és l’adéu de Malcolm Brogdon, que era clau en la llibreta de Bud perquè podia exercir de generador secundari i aportar oxigen en estàtic o integrar-se a l’Antetosistema amb una eficàcia descomunal, que ha acabat firmant amb els Indiana Pacers mitjançant un sign and trade.

Com que Antetokounmpo ja és una realitat de la lliga, els Bucks han de ser una aposta real. John Horst sap que corre el risc que els jugadors li envelleixin a mig projecte o que Middleton realment no valgui el que cobra, però segur que també ha tingut present en cada decisió que ha pres que aquest és el darrer estiu en el qual podia gastar diners amb total llibertat i que la pedra angular ja la té (Giannis). El pròxim pas endavant que han de fer els Bucks és tàctic: l’elit de l’est ha perdut nivell i els Bucks, que ja es coneixen i compten amb els millors de la lliga segons la percepció estatunidenca, no haurien de fallar. La temporada passada no van necessitar fer servir el Pla B fins el tercer partit de la final de conferència contra els Toronto Raptors, però ja es va veure que no el tenien; ara, el necessitaran des del dia 1 perquè un candidat al títol ha de ser capaç d’adaptar-se a altres registres si vol dominar una NBA cada dia més obsessionada en els petits detalls. I han de pensar que cada any (fins 2021) en el qual no arribin a la lluita definitiva pel títol serà una decepció que anirà directament a la memòria de la seva estrella.

1. Los Angeles Clippers

Els Clippers han completat un estiu sensacional gràcies a la renovació de Patrick Beverley (juntament amb la ja anunciada de Lou Williams), el traspàs per Paul George i l’acord amb Kawhi Leonard. No només han completat un gran estiu sinó que s’han consolidat com una de les potències principals en la promoció del nou corrent filosòfic de l’NBA: moure’s per professionalitat procurant abolir els sentiments. Només pensant així i comptant amb genis com Ballmer o Jerry West s’entén que hagin passat de mantenir la base amb un jugador aparentment intocable -Shai- i un conjunt de rondes que podien ser útils en un futur a construir el millor equip de present de l’NBA. I el present és el que compta.

Paul George i Kawhi Leonard són dos jugadors que han estat en la lluita per l’MVP aquesta temporada. El primer ha lluitat pel de la fase regular i el segon s’ha endut el trofeu de millor jugador de les finals. Així doncs, d’alguna manera, els dos arriben en el peak de la seva trajectòria esportiva. Seran el tàndem més temible de la lliga en defensa (els dos poden defensar de l’1 al 5) i, evidentment, part alta de l’elit ofensiu. Els Clippers, a més, han pogut ajuntar aquestes dues peces sense perdre l’altra parella desequilibrant de la competició: Lou&Trez. Podran repartir els minuts d’un dels millors quintets inicials de la lliga amb els de la segona unitat més amenaçadora de la mateixa competició, així que…quina por. I encara no hem comentat res sobre el lideratge de Beverley, el canell i la intel·ligència d’un Shamet que en el seu segon any ha de ser encara més madur i incisiu o la presència d’un Zubac que, pensant sobretot en la lliga regular, hauria de ser una ganga perquè cobrarà “només” 7 milions.

Candidats des del primer minut.

Comparteix
2 Comentaris

2 Comentaris

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »