Connecta amb nosaltres

NBA

Són justos els premis NBA de la temporada?

Antetokounmpo domina l’escena de l’NBA.

Comparteix

Són justos els premis NBA de la temporada?

PREMI AL MILLOR ENTRENADOR: Nick Nurse

Nick Nurse aterrava l’any 2018 a la ciutat de Toronto per dirigir a uns renovats Raptors que recentment havien fet tremolar el mercat amb el traspàs de la seva estrella DeMar DeRoza a canvi d’un Kawahi Leonard que havia estat més d’un any allunyat de les pistes. La resta és història.

La gran temporada de Toronto en la qual havien aconseguit el seu primer títol NBA i la bona química creada entre companys i ciutat, no van ser suficients per retenir al dues vegades guanyador de l’anell i dues vegades MVP de les finals, que va decidir fer les maletes i posar rumb a la ciutat de Los Angeles on s’hi troba liderant a un dels equips més forts de la lliga.

A Nick Nurse se li presentava una temporada difícil. Després de perdre el seu jugador estrella, a la franquícia canadenca se li escapava les opcions de defensar el títol i tothom creia que aquest equip aniria de capa caiguda. Però, durant la temporada regular, s’han mostrat com un equip estructurat, amb química i amb grans jugadors capaços de dirigir a aquests Raptors a unes finals de l’NBA per segon cop en la història de la franquícia. El joc desplegat pels de Nick Nurse durant la temporada regular ha estat atractiu i eficaç a parts iguals, arribant a aconseguir 53 victòries i quedant en segon lloc a la classificació de la conferència est.

L’actual entrenador dels Raptors i de la selecció Canadenca, va aconseguir un total de 470 punts, que el situaven com a clar guanyador d’aquest premi per sobre de Mike Budenholzer, entrenador de Milwaukee que en va sumar 147 en total.

PREMI AL DEFENSOR DE L’ANY: Giannis Antetokounmpo

Després de guanyar el seu primer MVP i quedar segon en les votacions del premi al defensor de l’any, el jugador dels Bucks ha aconseguit realitzar una temporada per emmarcar, aconseguint un rècord de 56 victòries i només 17 derrotes que permetien a l’equip de Milwaukee situar-se com a líder de la classificació de l’est.

Individualment, s’ha proclamat per segon cop com a jugador més valuós i, per primer cop, com a millor defensor de la lliga.

Amb Antetokounmpo al parquet, Milwaukee només va permetre 96.5 punts per cada 100 possessions, la qualificació defensiva més baixa entre els més de 300 jugadors que van enfrontar als Bucks i que van jugar un mínim de 15.0 minuts. Antetokounmpo també va ser capaç de provocar als contrincants un encert del 36.5 per cent en els tirs de camp, el percentatge més baix entre els més de 250 jugadors que va defensar.

El jugador grec va acabar la temporada amb una mitjana de 11.5 rebots defensius, el millor registre de la lliga. També va aconseguir 1.04 recuperacions i 1.02 tirs blocats per partit. Això el convertia en un dels sis jugadors capaços de tenir una mitjana de més d’1.00 en ambdues categories.

En les votacions, el jugador grec va guanyar amb gran diferència respecte del 2n classificat, Anthony Davis. “Greek Freak” va rebre un total de 432 punts.

JUGADOR AMB MILLOR PROGRESSIÓ: Brandon Ingram

Pelicans havia aconseguit el desitjat primer pick del draft que semblava tenir propietari des de feia temps. Estem parlant d’un dels projectes més il·lusionant que es recorden en els últims anys: Zion Williamson. Però la seva arribada a l’NBA no va ser com el jugador i la franquícia havien somiat; una lesió al genoll el va allunyar de les pistes durant gran part de la temporada.

New Orleans es presentava a la temporada 2019/20 amb un jove i prometedor equip, després d’aconseguir a Lonzo Ball, Josh Hart i Brandon Igram a canvi d’Anthony Davis que va posar rumb a Los Angeles. A causa de la lesió de Williamson, Pelicans necessitava un líder, un jugador que fos capaç d’assumir el lideratge ofensiu de l’equip. D’aquest rol se’n va fer càrrec Barndon Ingram.

En poc temps, el jugador nord-americà va sorprendre la lliga amb brillades actuacions que li van permetre assentar-se com a principal estrella de Pelicans. Sense dubte, aquest ha estat el seu any. S’ha convertit per primer cop en la seva carrera en All-Star. Ha estat capaç de desplegar un gran joc ofensiu arribant a aconseguir una mitjana de 23.8 punts, 6.1 rebots i 4.2 assistències per partit.

Gràcies a la seva gran temporada com a líder a New Orleands, ha pogut adjudicar-se aquest títol de jugador amb millor progressió. Un títol amb gran competència, ja que al seu costat s’hi presentava una de les sorpreses de la temporada: Bam Adebayo, que es va quedar a només 31 punts del premi.

En aquest premi volem fer una menció especial a Devonte’ Graham, que ha realitzat una temporada esplèndida però que ha semblat insuficient pels periodistes encarregats d’atorgar els vots. Devonte’ figurava com a gran candidat per endur-se aquest premi.

PREMI AL MILLOR SISÈ HOME. Montrezl Harrell

Sembla que Clippers està fent molt bona feina a l’hora de treballar la seva segona unitat. En els últims deu anys, han estat cinc els jugadors que formaven part d’aquesta franquícia i que s’han proclamat guanyadors d’aquest premi individual. Aquest cop, li ha tocat guanyar-lo a Montrezl Harrell.

Clippers es presentava amb un sòlid i renovat equip al qual se li atorgaven moltes opcions per a poder-se alçar-se amb el campionat de l’NBA. Amb l’adquisició de dues estrelles consolidades i amb un dels millors sisè home i 3 vegades guanyador d’aquest premi, Lou Williams, semblava que clippers ja tenia designats els seus jugadors clau. Ara bé, el que ningú s’esperava era que Harrell fos capaç de fer-se un lloc en aquest gran equip i, molt menys, que fos capaç d’arrabassar el premi a Lou Williams. Però les seves estadístiques, el seu nivell defensiu i la seva duresa a pista, serveixen com a prova del perquè aquest jugador ha estat just guanyador del premi.

L’aler-pivot dels Clippers ha estat capaç de destacar amb una mitjana de 18.6 punts, 7.1 rebots, 1.7 assistències i 1.1 tirs blocats per partit en la que ha sigut la seva cinquena temporada en la NBA. En aquest Playoff, les seves estadístiques es situen amb una mitjana de 18.3 punts, 5.5 rebots i 2.2 assistències per partit.

Harrell era un dels favorits per guanyar aquest premi, tot i que tenia dos grans rivals com eren Lou Williams i Dennis Schroder que ha realitzat una temporada digna d’admiració amb uns sorprenents OKC. Tot i això, el jugador alemany ha quedat 69 punts per sota del nord-americà.

ROOKIE DE L’ANY: Ja Morant

A principi de temporada, el premi rookie de l’any semblava tenir un destinatari assegurat. Quan es parlava de rookies, tothom retenia el nom d’un jugador en concret. Un dels jugadors amb més projecció i ressò que es recorda. Estem parlant de la portada NBA 2K21, Zion Williamson. Tot i el “hype” creat sobre aquest jugador, els espectadors ens vam haver d’esperar per veure’l en acció, ja que la lesió sobre el genoll dret el va apartar del parquet durant alguns mesos.

Davant l’absència de Zion, els aficionats vam restar a l’espera de veure quin rookie sorprenia i “ocupava” el lloc que havia deixat l’americà. Diversos noms van anar apareixent a la llista: el no draftejat i actual jugador de Miami Kendrik Nunn. Eric Paschall que va fer un inici de temporada trepidant. RJ Barret que semblava ser la nova esperança dels Knicks. Entre d’altres. Ara bé, n’hi va haver un que va desplegar un nivell de joc superior als altres rookies. Aquest és Ja Morant.

Les opcions que tenien els Grizzlies d’entrar a Playoff aquesta temporada segons els experts, eren gairebé nul·les. Després de perdre les seves dos grans estrelles Marc Gasol i Mike Conley, semblava que el futur de l’equip de Memphis era ven fosc. Però el que ningú s’esperava era l’aire de frescor i esperança que Ja Morant ha aportat a la franquícia. Amb un rendiment espectacular, el jugador nord-americà a aconseguit emocionar a l’NBA, demostrant una pròpia essència que pocs jugadors són capaços de lluir en el seu primer any. Ha arribat a assolir una mitjana de 17.8 punts, 7.3 assistències i 3.9 rebots al llarg de la temporada, tot liderant a uns Grizzlies que es van quedar a les portes d’aconseguir els Playoff.

En les votacions d’aquest premi, tots els periodistes menys un van coincidir que Ja Morant era el candidat ideal per guanyar aquest premi. Amb 498 punts de 500 possibles, el jugador dels Grizzlies es va proclamar campió d’aquest trofeu

JUGADOR MÉS VALUÓS: Giannis Antetokounmpo

Segon cop que trobem el jugador grec en aquesta llista. I, com comentàvem abans, segon cop que el jugador dels Bucks aconsegueix alçar aquest títol que reconeix al millor jugador de la lliga durant la temporada regular.

A part de tot l’impacte defensiu que ha tingut el jugador grec i que hem mencionat anteriorment, cal destacar la seva duresa, el gran ús del seu físic i la capacitat anotadora demostrada en gairebé tots els partits de la temporada regular. En repetides ocasions semblava un jugador imparable pels rivals, capaç de creuar la pista i esmaixar a la cara d’algun rival. Antetokunmpo va acabar amb una mitjana de 26.7 punts, 13.8 rebots i 5.7 assistències per partit. A més, cal destacar el seu bon 58.0% en tirs de camp.

Giannis era la principal arma dels Bucks. Tot el joc desplegat per l’equip de Milwaukee era entorn del jugador grec. Això semblava funcionar, ja que permetia al jugador sumar bones estadístiques en l’àmbit individual i, alhora, recollir un gran nombre de victòries que els permetien situar-se com a millor equip de la conferència est. Ara bé, aquesta dependència no ha tingut el mateix afecte en aquests Playoffs. Com hem pogut veure a l’eliminatòria davant Miami, Giannis va estar molt ben defensat durant tota la sèrie. Això requeria que els companys de l’MVP fessin un pas endavant i assolissin els punts que el grec no podia anotar. Però, només Middelton en un parell d’ocasions va ser capaç d’aconseguir-ho. Ara mateix el futur del Grec sembla trobar-se en una altra franquícia. Veurem que passa.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »