Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

Guia Lliga Endesa: TD Systems Baskonia

El Baskonia vol tornar a guanyar la Lliga Endesa.

Comparteix

El sorprenent i merescut campió de l’última lliga tindrà el difícil repte de repetir la gesta aquesta temporada. Serà una empresa complicada després dels reforços dels seus màxims competidors i la pèrdua d’un jugador referència com Toko Shengelia, però els vitorians s’han reforçat perfectament per suplir les delicades baixes, han renovat Dusko Ivanovic després del crèdit aconseguit amb el triomf a l’ACB i, tot i ser els campions, no partiran com a favorits. Una etiqueta de tapats que els podria beneficiar a la llarga. Del Baskonia s’espera aquest any un bàsquet més calmat, controlat i dur en defensa un altre cop, fidel a les conviccions del seu entrenador, mite de l’escola balcànica. I és que caldrà estar atents a Baskonia, perquè segueixen tenint talent, són un equip dur, imprevisible, amb caràcter guanyador i experiència. Reuneixen bona part de la fórmula d’un campió.

Moviments de l’estiu  

Tot i la consecució del títol el passat mes de juny davant el Barça, l’estiu al Baskonia ha estat replet de canvis. Només sis jugadors i l’entrenador continuen respecte a la temporada passada, mentre que el nombre total de baixes s’enfila fins a deu. Les més sensibles han estat les de Toko Shengelia (CSKA Moscú) i Shavon Shields (Armani Milà), però altres jugadors importants dels darrers anys també han abandonat el club com per exemple Patricio Garino, Matt Janning o Jayson Granger, que ha emprès una nova aventura amb Aíto a Berlín. 

Entrades, però, també n’hi ha hagut d’ilustres, i és que en el lloc de Shengelia ha arribat Alec Peters, campió amb el CSKA al 2019 i membre de l’imparable Efes la passada temporada. Tonye Jekiri, procedent de l’Asvel i potència interior que ve a ocupar el lloc que ha deixat vacant Michael Eric i per últim Rokas Giedraitis, procedent de l’Alba i probablement el reforç més il·lusionant i interessant de l’equip. A principis d’estiu, a més, també va arribar Khadeen Carrington, exterior amb gran tir i molts punts -tercer màxim anotador la passada temporada a Alemanya amb el Riesen Ludwigsburg- però problemes en la renovació del passaport (hagués estat extracomunitari) i la seva falta d’adaptació al joc de Dusko van provocar la seva marxa abans fins i tot de la Supercopa.

Tots quatre venen a ser importants, i així ho han demostrat en pretemporada. De totes maneres, són arribades, especialment les de Peters i Giedraitis, que haurien de suposar un canvi en els rols ofensius de l’equip. Peters és un tirador però no té la capacitat d’atracció i generació que tenia Toko. Giedraitis, per la seva banda, és un anotador a partir de Catch & Shoot en sortida d’indirectes o Spot Ups (tir a peus quiets), bo en transició i amb un físic i talla de ‘3’ poderós. Té bons fonaments tècnics, però és un jugador de pocs bots, molt directe i millor en situacions de talls i portes enrere que jugant 1c1 i 2c2. Henry i Vildoza tindran més responsabilitat generadora, encara que Giedraitis té potencial i marge per créixer en aquest sentit.

Punts forts i punts febles

  • Potencial físic i defensiu: Molt d’acord amb les conviccions de Dusko, Baskonia tornarà a tenir una plantilla per ser molt actius i agressius en defensa, tal i com van mostrar en la Fase Final i qualitat que els va donar el títol. Vildoza i Henry són magnífics jugadors pressionant la pilota i bons ‘lladres’. Després l’equip compta amb un trio de pivots (Jekiri, Diop i Fall) molt potent interiorment, de centímetres, múscul i intimidació. També molt fort en el rebot. Més enllà d’aquests, jugadors com Polonara o Dragic són durs, intensos, permeten defenses versàtils i ajustables al context, així que Ivanovic tindrà entre mans una d’aquelles plantilles que dona goig entrenar.
  • Velocitat: Un altre aspecte positiu de l’equip és la naturalesa dels seus jugadors per jugar el contraatac o a partir de ràpides transicions. Cert que Ivanovic és un d’aquells entrenadors que prefereix control i pausa abans que el joc de costa a costa, però amb una plantilla d’elevat to físic i aptituds defensives i en el rebot, sumat a exteriors com Henry, Vildoza, Giedraitis o Dragic, és evident que l’equip es trobarà molt més còmode atacant amb espais i a camp obert que en situacions a mitja pista. Tanmateix, tenen eines per jugar els dos tipus de joc segons el moment de partit, però aquesta tendència natural a córrer els farà molt perillosos en partits oberts. Tenen capacitat per portar el ritme de joc, la batuta del partit.
  • La marxa de Shengelia: No ha actuat gens malament el Baskonia en el mercat d’estiu i l’adeu de Shengelia és una cosa que havia de passar més aviat que tard, però és una evidència que haver perdut al teu millor jugador és un cop molt fort i que aquesta pèrdua serà molt difícil de suplir. Alec Peters pot anotar, probablement no al nivell de Toko, però sí en dobles dígits freqüentment. Però el que no aconseguirà Alec Peters és suplir tots els intangibles defensius, el rebot, les faltes forçades, la generació i el focus d’atracció defensiva que era el georgià. Ivanovic i l’equip s’hauran de reinventar i trobar un nou líder, perquè la referència dels darrers anys ja no hi és. Ha marxat amb un títol a la butxaca, merescut, però també ha deixat una mica orfe a un equip que tant el necessitava.
  • L’extensió de l’entrenador: Un altre punt on l’equip pot fer fallida és en la connexió de l’entrenador amb el joc. Dusko Ivanovic, un entrenador molt recte, passional i estricte, podria trobar a faltar més jugadors del seu perfil ofensiu dins la plantilla. Vildoza o Henry són exteriors talentosos però a vegades amb manca d’IQ per llegir el ritme adequat a cada moment. Són jugadors més lliures, amb pics de joc molt alts però amb moments molt baixos també. Ivanovic, entrenador de molt caràcter i poca paciència, és possible que trobi a faltar algú més de la seva corda dirigint l’equip. En aquest sentit, és probable que Dragic hagi d’agafar responsabilitats de director en algun moment, però algú que no és base fent de base només hauria de ser una solució d’emergència. Veurem si a Baskonia és així o acaba sent recorrent. 
  • Plantilla curta: Només 13 jugadors entre els quals es troben Kurucs, Raieste i Sedekerskis, jugadors molt joves, sense experiència i que venen de cesions alguns d’ells, semblen pocs per afrontar una temporada exigent amb Lliga i Eurolliga. Veurem com ho gestiona Dusko, però els descansos d’estrelles seran importants per poder optar a tot.

Rotació i estil de joc

Posició Cinc Inicial Banqueta 1 Banqueta 2
P Tonye Jekiri Ilimane Diop Youssoupha Fall
AP Alec Peters Achille Polonara Tadas Sedekerskis
A Rokas Giedraitis Sander Raieste
E Zoran Dragic
B Pierriá Henry Luca Vildoza Arturs Kurucs

El TD Systems Baskonia serà un equip rocós darrere, de molta activitat, mans i defensa agressiva. Capacitats per defensar canviant, adoptaran també aquest estil en determinades ocasions per generar confusió i bloqueig en el rival. Però el més interessant de l’equip de Dusko no vindrà de la parcela defensiva, innegociable amb ell d’entrenador, sinó de l’ofensiva, on s’espera que sigui un equip que d’entrada corri, jugui amb velocitat i 1c1.

Jugadors com Henry o Vildoza es troben més còmodes amb llibertat, atacant amb espais i usant el seu talent individual, i amb un trio interior com Jekiri, Diop i Fall, és fàcil preveure molt joc per parelles. Les úniques pilotes al pal baix que ficarà l’equip no seran per buscar el 1c1 interior sinó per generar espai a la línia exterior i jugar diferents sistemes de bloquejos indirectes i talls per tal d’alliberar tiradors com Giedraitis i Peters, la via principal d’anotació d’aquests.

La part positiva de l’equip és que tots els jugadors exteriors són capaços de botar la pilota per tal de generar i trobar situacions favorables així com la gran majoria de jugadors són bons en el joc sense pilota, fet que atorgarà dinamisme, recursos i sorpresa a l’atac. 

És d’esperar que Giedraitis sigui el líder anotador de l’equip, donada la seva facilitat per sumar amb el tir i la quantitat de bons generadors que l’envoltaran. Així que molts dels esquemes enfocats a tirador a partir d’indirecte aniran per ell. El lituà, a més, té un bon joc en transició i també sap aprofitar molt bé els espais que la defensa deixa descoberts atacant el cèrcol sense pilota. Peters, Carrington, els dos bases i Dragic haurien de ser els següents en el rang anotador i és que Baskonia concentra talent en la línia exterior, mentre que més treball en l’interior. Les situacions pels pivots sorgiran a partir de continuacions i rebot ofensiu.

Aspiracions

La classificació pel Play Off i la Copa del Rei és una obligació pel campió de la passada Lliga ACB. Per aconseguir-ho, hauran de ser més regulars que els darrers anys on problemes amb les lesions i el cos tècnic han provocat masses canvis al llarg de la temporada i han impossibilitat veure un gran Baskonia al llarg de tots els mesos que ens ocupa una campanya.

Amb regularitat i sense lesions, l’equip no hauria de patir per estar entre els vuit millors i optar al Top4 de la classificació setmana rere setmana. Tanmateix, el fet de jugar Eurolliga i tenir una plantilla tan curta els podria limitar, però sempre a caure d’aquests quatre primers llocs, mai de sortir fora el Top8.

A partir d’aquí, tot el que no sigui classificar-se per les semifinals de Copa i Lliga serà una decepció en condicions normals. Per història, palmarès, pressupost i per ser el vigent campió, Baskonia està obligat a pertànyer a l’elit de l’ACB i per fer-ho, un any més, necessiten arribar mínim a semifinals. El que hagi de passar després sempre és més complicat i imprevisible doncs Barça i Madrid acostumen a estar per sobre, però l’equip vitorià pot competir amb els grans, posar-lis les coses difícils i qui sap si donar alguna sorpresa. Així que està obligat a veure’s les cares amb ells.

Estrella

Rokas Giedraitis: El lituà ve a agafar el relleu de Shengelia i ser l’estrella de l’equip sense cap mena de dubte. Procedent de l’Alba de Berlín, Giedraitis és un aler amb molt bona mà en el tir exterior i facilitat per anotar. La temporada passada a Alemanya va anotar 13,8 punts per partit a Eurolliga amb un 40% en triples en poc més de 5 intents per partit. Millor en Catch & Shoot que en transició, Giedraitis és més que un pur tirador i compta amb un gran primer pas que el converteix també en bon penetrador sobretot a l’hora de trencar el closeout (recuperació defensiva) del defensor. És intel·ligent tàcticament i sap aprofitar desajustos per guanyar esquenes així com té també un físic poderós per acabar amb força prop del cèrcol i evitar els taps. Jugador de mans ràpides per recuperar en defensa, un fitxatge molt complet per part de Baskonia.

Segona espasa

Pierriá Henry: Segona temporada de l’americà a l’equip basc, segona temporada jugant en un equip de nivell Eurolliga i s’espera que aquesta sigui la seva consagració definitiva. El base ja va disputar grans partits la temporada passada però li va mancar la regularitat necessària per ser un base fiable d’equip gran. El que s’espera d’ell aquest any és que segueixi marcant el ritme del joc, anoti, però sobretot generi en el sistema ofensiu de Baskonia. És elèctric, veloç, amb un canvi de ritme bestial i una facilitat per canviar alçades i velocitat del bot espectacular. Un dels jugadors més capacitat per l’1c1 a ACB. Si aconsegueix tenir aquesta regularitat que li mancava, Henry serà un jugador clau, titular i generador primari de l’equip.

El tapat

Luca Vildoza: El base argentí ja va anar creixent al llarg de l’any passat per acabar sent declarat l’MVP de la final ACB en aquell famós partit contra el Barça que el base va decidir amb una porta enrere a pocs segons de la conclusió. Jugador d’enorme talent i recursos per desequilibrar, crear, assistir i anotar. Vildoza haurà d’adquirir més protagonisme després de la marxa de Shengelia i Shields i ja és un jugador capacitat per fer-ho. Li agrada assumir, ser valent, descarat. És irregular i el seu cap a vegades el traeix, però sent un dels jugador amb més talent i en una plantilla on tindrà minuts, galons i tot el joc vindrà a partir de la creació exterior, Luca Vildoza pot ser la gran revelació, créixer, i convertir-se en un dels millors jugadors la pròxima temporada. 

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »