Connecta amb nosaltres
cassoleta

BARÇA

Prèvia de la Copa del Rei 2021

Fem la prèvia de la Copa del Rei de l’ACB. Com arriba cada equip a la cita?

Comparteix

Prèvia de la Copa del Rei 2021

En l’atípica i present temporada, a tots ens toca adaptar-nos a les noves mesures, a les grades buides o als ambients freds als pavellons, on se senten més les protestes dels jugadors i els crits dels entrenadors que les aficions saltant i cridant. Això afecta sobretot a la Copa del Rei, una competició emocionant, curta i que servia per reunir en un cap de setmana milers i milers d’aficionats.

Nostàlgicament, però, cal congratular-se de que pugui disputar-se sense problemes i centrar el cap en el parquet. Madrid, Barça, Baskonia, Tenerife, València, Burgos, Penya i Unicaja seran els participants d’aquesta edició, que es disputarà a Madrid. Els encreuaments seran els següents: el guanyador del Tenerife-Burgos i del València-Madrid (ambdós partits dijous) serà el primer semifinalista; per l’altre cantó, Baskonia-Penya i Barça-Unicaja buscaran una plaça a les semifinals. La final, el diumenge 14 de Febrer.

Real Madrid

Els de Laso estan fent una temporada gairebé perfecta a la Lliga Endesa, i més en una temporada on han perdut Campazzo i Randolph, no han tingut múscul econòmic per reforçar-se i el calendari no perdona. Amb una única derrota contra el Barça, els blancs són el tercer millor atac, l’equip que més bé reboteja i més triples anota per partit. A més, arriben amb la bona noticia de la recuperació del turmell de Carroll i que Laprovittola ja ha rebut l’”ok” sanitari per incorporar-se a l’equip després de passar el COVID-19. A nivell individual, l’equip s’edifica al voltant d’un Tavares que és tercer en valoració a la lliga, el jugador més determinant que hi ha defensivament. La gran virtut, però, és que el Madrid és molt coral ofensivament: cal baixar fins la posició 35 en la llista d’anotadors per trobar-hi el seu primer jugador, Carroll. Trey Thompkins i Llull són dos dels altres que superen els 10 punts de mitjana, sense deixar-nos un Abalde al que se li ha d’exigir més ofensivament. Arriben després de diversos partits de joc gris (ALBA, PAO, Gran Canària) i una pallissa a casa de Baskonia, pel que la Copa pot ser un punt d’inflexió: o remunten o poden marxar molt tocats.

Barcelona

Jasikevicius té l’equip on vol. Té a 10 jugadors endolladissims que venen de jugar bastantes setmanes un bàsquet excels. Ha pogut gestionar minuts i, tret del partit contra l’Efes, les sensacions són difícils de millorar. Amb Mirotic i Davies ja havent superat els seus problemes físics, només serà baixa Victor Claver. En clau temporada, a la Lliga Endesa són segons amb un balanç de 17-3, força bons els números dels blaugrana en competició domèstica. Són -de llarg- la millor defensa, un equip molt ordenat ofensivament i el setzè (!) equip en triples, dada molt característica del tècnic lituà: el Barça ataca des de saber-se més potent físicament i intentar aprofitar les superioritats. Mirotic és el referent ofensiu però ha baixat números des de la temporada passada, ja que Saras rota més. Higgins arriba en un excel·lent moment de forma, on juntament amb Calathes s’han carregat l’equipa l’esquena el mes de Gener amb les baixes. I per acabar, el factor pressió. El Barça necessita guanyar com més aviat millor. El duríssim pal de l’any passat tornarà al cap de l’afició i la missió dels blaugranes és tornar a Catalunya amb el títol.

Lenovo Tenerife

Amb el recent canvi de patrocini ara són el Lenovo Tenerife. El conjunt de Vidorreta és, de llarg, l’equip que millor està jugant aquesta temporada. Individualitats definides, cada jugador sap el seu rol i està havent passos endavant de molta gent. La temporada passada va quedar demostrat que anul·lant Huertas desconnectaves l’equip, així que aquest any és un equip amb més dimensions: Fitipaldo és un excel·lent creador sobre bot, Doornekamp i Cavanaugh són executors excepcionals i hi ha hagut una evolució de Fran Guerra un luxe per donar descans a Shermadini, el referent. El georgià és un element gravitacional important, assumeix un volum de joc molt alt i és capaç de distribuir des del pal baix o de ser incisiu en el roll. Ningú diria que Huertas té l’edat que té, i Doornekamp o Salin tenen grans percentatges de tres. De fet, Tenerife és l’equip que més punts anota, el que millor percentatge de tres té i tiren moltissims tirs lliures ja que jugadors veterans com Huertas o el propi Shermadini saben treure moltes faltes. Necessiten demostrar que són competitius en eliminatòries després de la gran temporada que estan realitzant.

Baskonia

L’equip més perillós en una competició a partit únic que dura tres dies. Dusko Ivanovic ha construït un equip de gregaris, on la rotació és molt curta però l’exigència és màxima. Arriben amb la moral pels núvols després de destrossar al Madrid a l’Eurolliga, i ja van demostrar a la bombolla del que són capaços guanyant la Lliga Endesa. Tenen tots els elements per aquest tipus de torneig: exteriors que dirigeixen i decisius als moments finals com Henry i Vildoza, Giedraitis i Peters dos tiradors que necessiten mil·lèsimes de segon per armar el braç i grans jugadors de rol com Polonara o Dragic. Es troben còmodes en el caos, necessiten transicionar per dominar i aquí són molt perillosos. Venen de tapats però que ningú se sorprengui si acaben alçant el títol.

San Pablo Burgosç

El vigent campió de la BCL està jugant un bàsquet brillant. Amb 15-6 de balanç, podrien acusar el cansament per estar jugant la Intercontinental i els viatges llarguissims a Amèrica, però la realitat és que Joan Penyarroya ha construït un autèntic equipàs. Són segons en punts per partit, tenen un ritme de joc elèctric i jugadors molt polivalents. Mouen molt bé la pilota (quarts a assistències) gràcies als seus dos bases: Omar Cook i Alex Renfroe, veterans que estan jugant a un nivell com pocs anys a la seva carrera. Tenen escopetes al “2”, amb Benite i McFadden movent-se al 40% en triples, mentre que Jasiel Rivero, Kravic i Horton són interiors que fan de tot: poden jugar al 4 i al 5(Kravic és un “center” més pur), poden sortir al 6,75, corren la pista i són forts al pal baix, sobretot Rivero. És un equip molt complet, que no s’arronsa i no té por, que juga de tu a tu i en el dia que els triples entren poden carregar-se qualsevol. En un torneig amb el mateix format, a més (final-eight de la BCL) van demostrar saber-se desenvolupar bé partits tant seguits i tenir jugadors amb molta tranquil·litat als moments decisius.

València

12 victòries seguides en competició domèstica avalen als de Jaume Ponsarnau. Si bé a l’Eurolliga el rendiment és lluny de l’esperat, València és un dels conjunts més regulars del moment a la Lliga Endesa. Del conjunt taronja cal destacar el moviment de pilota. Dels equips que jugaran la Copa són el que millor la mou, encapçalant la classificació d’assistències amb el mateix numero que el Barça quasi. És un equip versàtil, capaç de fer mal en immenses situacions: Dubi i Kalinic al pal baix, el propi Dubi ataca molt bé el 6,75 davant interiors que pateixen aquí (caldrà fer èmfasi en aquest aspecte més endavant), Prepelic sent la referència exterior ja sigui des de bot, amb una capacitat passadora infravalorada o en situacions d’indirectes. Jugadors tapats com Labeyrie (líder de la lliga en percentatges de tirs de dos) o Sam Van Rossom (creix en moments calents) tindran molt a dir. Recordem que van guanyar al super Barça l’any passat als quarts, i aquest any el rival no és menys: el Madrid.

Joventut

El conjunt verd-i-negre segurament es trobi en un dels moments més “foscos” de la temporada. Tot i ser en una bona situació tant a la Lliga Endesa com a l’Eurocup (depèn d’ell mateix per ser als quarts) les sensacions no acaben de ser les millors. La tensió defensiva ha baixat i hi ha peces com Ribas o Tomic que no es troben en el seu millor moment. Tot i així, la temporada en línies generals és molt positiva, en un joc molt coral ofensivament on brilla el percentatge de tres (segons), una mancança molt important és les pèrdues de pilota, dada que sobta en un equip amb jugadors de la seguretat de Bassas o Ribas. El jugador més en forma és Xabi Lopez-Arostegi, el líder de la lliga en tirs lliures i ha duplicat el seu volum anotador des de la temporada passada. Veurem si ja entra en dinàmica el nou fitxatge, l’elèctric base Demetrius Jackson.

Unicaja de Málaga

De tots és de llarg l’equip que pitjor arriba a Madrid. Després d’una temporada amb més ombres que llums, Casimiro va ser destituït fa cosa de dues setmanes i Fotis Katsikaris tampoc ha pogut revertir la situació: de ser candidats a l’Eurocup a tenir un 0-4 de balanç i ser eliminats. Els fitxatges no arriben i sembla que Ferrari pot sortir. Per si fos poc, el rival és el Barça. Unicaja és la pitjor defensa dels presents, un equip que ofensivament sí té peces de gran nivell com Brizuela, Jaime o Bouteille, però que en molts trams de la temporada s’ha mostrat anticompetitiu. Veurem si la copa els pot servir com a punt d’inflexió.


ELS ENCREUAMENTS

Tenerife-Burgos: possiblement el duel més llaminer a nivell de bàsquet que estan jugant els dos equips i el més igualat. Després de proclamar-se campió de la Intercontinental, el viatge transatlàntic pot ser un hàndicap pels burgalesos, però el fet de tenir a Penyarroya al club et garanteix competitivitat. La clau del partit està en la defensa del propi San Pablo Burgos. Tenerife és un circuit perfectament organitzat on cal trobar el lloc precís per curtcircuitar-lo, però a la bombolla vam veure quan van patir quan Huertas no pot fluir i moure l’equip. En el precedent d’aquesta temporada va guanyar Vidorreta amb 21-6 de Huertas, deixant clar que és el motor de l’equip. No només és Huertas, és el ritme: Burgos vol jugar a 90 punts i Tenerife és un equip que tot i tenir una capacitat ofensiva descomunal li agrada adormir i pausar en certs moments, així que el duel de bases Cook-Renfroe contra Huertas-Fitipaldo (imprimeix vertigen quan surt) serà determinant.

Madrid-València: duel entre conjunts Eurolliga amb sensacions peculiars. Els blancs arriben en mala dinàmica i justos de benzina, mentre que els de Ponsarnau, ajudats per la victòria agònica davant CSKA, es veuen amb forces de donar el cop. Al partit de la primera volta de l’Eurolliga el València va apallissar el Madrid a casa (i encara amb Campazzo) gràcies a un factor determinant contra Tavares: el triple. Tobey i Dubi són cincs que viuen còmodes al 6,75 i no tenen problema en llançar 3-5 triples: 6/9 va fer el montenegrí ajudat d’un Labeyrie que serà també important ja que Garuba està patint molt sortint a defensar al perímetre. Els blancs necessiten dur el partit al seu terreny: físicament són molt més potents, plantejaran perimetres amb Deck-Taylor-Abalde i veurem com arriba un Tavares que va tenir molèsties el dia del Baskonia a l’Eurolliga; si Laso aconsegueix baixar revolucions i enrocar el partit, els blancs tenen tots els números d’endur-s’ho.

Baskonia-Penya: al parlar d’aquest partit a tots ens ve el record d’altres edicions, on Laprovittola va fer una exhibició monumental per eliminar els d’aleshores Perasovic. Però aquest any, amb Dusko, els vitorians seran molt més competitius a partit curt. Estem veient el dèficit defensiu de la Penya i els del Buesa arriben en un gran moment de forma. Tomic és una gran font de generació que Dusko segur que tindrà en ment com aturar: té la opció de Fall, que per pura envergadura el pot defensar en pintura o Jekiri, per múscul i que és més capaç de defensar els “short roll” on l’ex del Barça distribueix a la capçalera als executors. L’altre factor determinant serà la defensa perimetral dels verd-i-negres: Henry i Vildoza imposen un ritme i un caos difícil d’aturar, si ells juguen a plaer la Penya perdrà el partit. Ja vam veure quant va patir Duran per trobar alguna solució al perímetre del Monaco (de característiques similars); a més, si els de Dusko poden transicionar i imposar el patró físic la Penya ho passarà malament. Això sí, si els de Badalona poden jugar el seu ordenat bàsquet ofensiu, seguint una disciplina defensiva que sembla haver desaparegut, poden guanyar perfectament, ja van fer-ho a l’Olímpic a la primera volta.

Barça-Unicaja: l’eliminatòria desigual. La que 9 de cada 10 persones dirien que el Barça pot guanyar amb ferma seguretat. Però compte, a un partit les opcions d’Unicaja augmenten. El perímetre del Barça té els elements perfectes per secar els Brizuela, Jaime Fernández o Bouteille, a més de defensar bé les situacions de pal baix on tant mal fa Thompson. Serà determinant Brandon Davies: arriba en un gran moment i la seva connexió amb Mirotic per dins farà mal, doncs Unicaja té un dèficit de protecció del cèrcol alarmant i cada setmana els interiors rivals anoten a plaer. Aquí ha d’insistir el Barça: carregar i carregar dins. Evidentment si pot, a córrer: el conjunt de Katsikaris no té un gran balanç defensiu i aquí els de Saras tenen una variant per trencar el partit. A priori el Barça hauria de ser a les semifinals, però en tornejos així tot pot passar.

Un cop hagueu arribat fins aquí, oblideu tot el que acabeu de llegir. A la Copa no importa com s’arriba ni cap a on aniràs: importen els tres dies de bàsquet per fer-se amb el títol. Cada any s’hi veuen sorpreses, cada any hi ha actuacions individuals memorables i aquest any els equips de classe mitja són d’un nivell més alt que mai.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »