Connecta amb nosaltres
Barça

BARÇA

Prèvia de la final de la Copa del Rei

Barça i Madrid es jugaran la Copa del Rei a les 18:30.

Comparteix

Prèvia de la final de la Copa del Rei

Tot i haver tingut un camí força difícil, Barça i Madrid es tornaran a trobar en una final de la copa del rei, un altre cop al WiZink, en una reedició del 2018 en aquell polèmic final protagonitzat per Chris Singleton i Anthony Randolph.

El Barça ha tingut dos partits que han sigut dues muntanyes russes, similars en el transcurs però a la inversa. Si bé davant Unicaja l’inici era desastrós en un 9-29 de sortida, davant Baskonia el partit agafaria un ritme oposat: domini des del segon quart, rendes de 12-18 punts tot al partit fins al 65-69 a falta de tres minuts que acabaria posant l’ai al cor. Als minuts decisius dels dos partits, un nom comú: Cory Higgins. L’escorta nord-americà ha rendit aquests dos dies acord amb l’estatus de jugador que és i el que està demostrant aquestes setmanes: una superestrella. 22 punts va acabar firmant davant Unicaja, assolint les pilotes calentes de la pròrroga; contra Baskonia només quinze però també ha anotat un parell de cistelles finals. S’està sentint molt còmode en el tir de mitja distància i està aprofitant la superioritat física que té per ser incisiu en les penetracions. Un altre nom propi que cal destacar és Calathes. Al tercer quart contra Unicaja ell sol aguanta l’equip, castigant una i altre vegada el pick and roll contra Brizuela. Als minuts calents va assistir Mirotic i Higgins magistralment en transició, en un aspecte del joc que hi està insistint molt.

Però no tot són llums, especialment hi ha dos jugadors que no estan fent la Copa que s’esperava d’ells: Mirotic i Davies. El pivot americà està erràtic en les finalitzacions com mai ho ha estat, amb una alarmant falta de sensibilitat. Mirotic, per la seva banda, surt massa ràpid de partit pel tema arbitral i de les faltes, cosa que no el permet assolir un ritme constant d’implicació en el joc ofensiu (ha fet 16 punts a cada partit jugant malament, aquesta és la magnitud de Mirotic).

El Madrid, per la seva banda, arriba pletòric: és impossible fer més amb l’estat actual de la plantilla. Recordem que Taylor i Randolph són baixa, que Laprovittola i Carroll estan jugant havent entrenat pocs dies amb el grup i Garuba està forçant; a més, han anat superant les adversitats dels partits amb nota. Contra València van firmar una actuació increïble: pels problemes de faltes de Tavares va haver d’entrar un Felipe Reyes que semblava més un ex-jugador que un jugador, i va tenir un impacte força positiu en el seu equip. Contra Tenerife, tot i perdre de 18 al segon quart, es van recomposar en una segona part molt i molt bona a darrere, amb Causeur fent d’stopper i Llull verticalitzant els atacs recordant-nos al de les grans nits. Els de Laso s’han guanyat que mai l’altre equip sigui favorit en un partit important, és una hegemonia competitiva sensacional. En noms propis, Deck. L’aler argentí és el mal de cap de les defenses; 23 punts contra València i 18 contra els de Vidorreta; dominant al pal baix, agressiu en penetració davant defensors més pesats i dominador de la línia de fons per aprofitar les penetracions de Llull i el propi Causeur. Si no és Deck apareix el propi francès, contra València Rudy va exhibir-se com una llegenda del costat dèbil.. els blancs arriben a la final en una dinàmica molt i molt positiva després de saber-se forts en moments adversos.

LES CLAUS

1. Mirotic contra Deck. És sabuda la capacitat de l’argentí per desquiciar l’estrella blaugrana, en diverses aspectes del joc. Als grans emblemes ofensius és freqüent que els entrenadors els ataquin molt, i així va fer-ho Laso a la Supercopa amb l’argentí jugant de dins cap a fora i penetrant amb facilitat davant Mirotic. A més, compte, ja que l’aler-pivot ja ha patit aquesta copa per lateralitat davant Carlos Suárez i Abromaitis, sent Deck un jugador encara més potent. En l’aspecte ofensiu, el montenegrí ha de ser incisiu al pal baix, on és superior a qualsevol defensor que els blancs puguin col·locar-li. Al partit de lliga disputat al Wizink d’unes setmanes enrere, Garuba va ser l’encarregat de fer de gos de presa i va parar boig dels indirectes de Mirotic i ràpid va marxar de partit. Important que Nikola jugui amb la intel·ligència de saber-se ja un veterà i no marxi del partit pels àrbitres, cosa que ja li ha passat aquests dies.

2. Tavares: el jugador més condicionant del panorama europeu. Preocupa Tavares a darrere pel nivell paupèrrim d’Oriola i Davies en l’execució, acumulant percentatges indignes d’un jugador del Barça. Veurem si Davies torna a utilitzar el “mid-range”, si treuen Tavares fora a defensar moviments pels tiradors de mà a mà després d’indirecte.. Saras té recursos des de la pissarra per intentar-ho. Una altra variant: Calathes. Al pick and roll el gegant blanc s’enfonsa, i ja hem vist l’exquisit repertori de bombes del base grec. Si és vertical el Barça ho agrairà molt.

3. La defensa individual dels exteriors blaugrana. Sobretot davant Unicaja aquesta va ser una de les causes de que quasi es perdés el partit, amb Higgins, Kuric i Calathes rendint a un nivell inusual. Causeur i Llull obligaran a tenir el cap al 100% tot el partit, són molt agressius i gran part de les penetracions van destinades a crear espais per Trey Thompkins, avui en dia el millor executor del continent.

4. El Barça i l’obligació de guanyar. Ja ho era l’any passat i aquest any encara més. El projecte blaugrana és un projecte per guanyar avui. Per guanyar títols ja. Té totes les estrelles en edat òptima (29-32 anys), té un entrenador exigent i l’afició va massa falta de celebracions. Això pot ser un arma de doble fil: pot valer tant per sortir hipermotivat com perquè els pugui la pressió. Mantenir el cap fred, vital.

Els precedents de la temporada són de 2-1 pels blaugrana, guanyant a Eurolliga sense Mirotic i al Wizink en un partit que va servir per canviar la dinàmica horrorosa dels mes de Novembre. Però res d’això importa en una final. Madrid, 18:30 de la tarda i les estrelles al parquet: Madrid i Barça, a punt per una altra batalla.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »