Connecta amb nosaltres
argentina

FIBA

Prèvia de l’Austràlia-Argentina: les semifinals en joc

Austràlia se les veurà amb una Argentina que té ganes de gastar la seva última bala.

Comparteix

Prèvia de l’Austràlia-Argentina: les semifinals en joc

Quarts de final dels JJOO de Tòquio amb un encreuament espectacular: Austràlia se les veurà amb una Argentina que té ganes de gastar la seva última bala. A les 14 hores a Catalunya tindrem un Patty Mills contra Luis Scola que segur que no decebrà a ningú.

AUSTRÀLIA

Des del principi una de les favorites a la medalla, els “boomers” han realitzat una gran fase de grups. Invictes (3-0) i deixant bones sensacions en els tres partits, equip molt sòlid on impera el sentit comú i un gran dinamisme col·lectiu. L’estructura està molt ben definida: una estrella com Mills, secundada per un Joe Ingles que està jugant el millor bàsquet de la seva carrera. Finalitzadors sensacionals com Kay, Landale i un Baynes que es perdrà el que queda de torneig amb especialistes defensius com Thybulle, Dellavedova i Exum. A més, sembla la barreja perfecta a nivell d’edat: al nucli veterà Baynes-Ingles-Mills-Dellavedova s’hi ha sumat peces atlètiques i joves com Landale, el propi Thybulle o Exum que aporten moltíssim, sobretot en l’apartat defensiu.

ARGENTINA

Juntament amb Nigèria, la gran decepció del torneig. Tot i no jugar en un grup fàcil, els dos partits contra rivals d’entitat -Espanya i Eslovènia- han demostrat que els argentins són dos o tres escalons per sota els candidats a la medalla. Doncic els va escombrar i Espanya (sense realitzar un gran partit) va deixar en evidència al conjunt de “l’Oveja” Hernández. Scola segueix sent el màxim anotador amb 19,7 punts per partit i arriba en bon moment després d’anotar-ne 23 per classificar als seus però es troba massa sol. En un conjunt amb tanta pólvora exterior com Campazzo, Vildoza, Deck o Laprovittola es fa evident la manca d’equilibri i de sentit col·lectiu. Han defensat a un nivell molt per sota de les peces que tenen i en cap moment han pogut aturar l’home rival que estava fent mal. Tot i així, el gen competitiu d’Argentina el té molt poca gent a l’ecosistema FIBA i mai se’ls pot subestimar.

EL DUEL: MILLS vs SCOLA

L’australià està sent, juntament amb Doncic, la individualitat del torneig. Indefensable per moments, Mills s’erigeix com el “go-to-guy” dels aussies amb una naturalitat increïble. Quan la pilota crema agafa responsabilitats i li agrada, ja sigui des de l’execució o doblant pilotes pels interiors. El millor de Mills és que no és egoista i és capaç de fer els seus números (21,7 punts per partit) des d’una involucració col·lectiva i adaptant-se a la pissarra. Es sent molt còmode sortint dels cecs i de les pantalles i entén a la perfecció la rotació de pilota. A més, fa un pas enrere quan Ingles es posa a manar i ordenar l’atac per tal del benefici del grup. Argentina té en Campazzo una paparra per aturar el seu pick and roll però tampoc seria estrany veure a Deck sobre ell per tal de tenir una figura de més envergadura i alçada a l’hora de puntejar els “catch and shoot” del base australià.

D’altra banda, Luis Scola és l’home a seguir per part argentina. L’aler-pivot es troba davant del possible últim partit de la seva carrera i ja sabem quin peu calça. No marxarà per la porta del darrere i ens tornarà a recordar a tots la llegenda que és. Això sí, la baixa de Baynes li obra una porta d’esperança. L’hem vist cada cop més proper a obrir-se i juga poc al pal baix. està tirant per sobre del 43% i es sap físicament pobre davant interiors potents i per això trepitja menys la zona. S’emparellarà amb Kay però sempre hi haurà Thybulle a cantó dèbil per tirar l’ajuda quan calgui.

LA CLAU: EL RITME

Sent dos conjunts que se senten còmodes a altes revolucions, com més tranquil·litat hi hagi sobre la pista més lluny serà Argentina de passar a semifinals. Els hem vist amb grans problemes col·lectius a l’hora de circular la pilota i els millors moments (com l’inici amb Espanya) són a causa de rauxes individuals i de fer-se forts en la transició. Campazzo i Deck acceleren i corren sempre que poden i Austràlia hauria de mirar de baixar revolucions i demostrar que saben jugar molt millor el 5 contra 5. Tot i això, si el partit desemboca en projeccions de 90-95 punts seguirien sent favorits. Els boomers, a més, han fet de la seva defensa la clau per guanyar els partits. A molts trams igualtat al marcador però moments brillants liderats per un Thybulle que provoca a l’espectador la sensació que estan defensant amb sis i un Dellavedova que si bé en atac és cada dia més inocu a darrere segueix sent determinant. Defensa de canvis i grans lectures a les ajudes amb Mills posant la cirereta per trencar el partit. En finals ajustats tenen les de guanyar a causa de la gran lectura de joc dels seus exteriors.

A priori, es fa difícil pensar en una victòria dels argentins. És el torneig on els australians tenen el momentum de donar a la seva gran generació l’ansiada medalla i han tingut molt pocs pics de rendiment negatiu a la fase de grups. La baixa de Baynes pot afectar ja que Goorjian es veuria obligat a incloure en rotació a Duop Reath, que apunta maneres però és força inexpert. Tot i això, a nivell individual els argentins estan jugant un torneig força mediocre i no han trobat continuïtat en el joc. Si el guio de partit no és res extraordinari, Austràlia no hauria de tenir grans problemes per ser a les semifinals.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a FIBA

Tradueix »