Connecta amb nosaltres

FIBA

Prèvia de l’Espanya-Estats Units: la fi d’un cicle històric?

Espanya i Estats Units s’enfronten en busca d’una plaça a les semifinals dels Jocs Olímpics.

Comparteix

Prèvia de l’Espanya-Estats Units: la fi d’un cicle històric?

Espanya-Estats Units. Tot un clàssic de les passades edicions dels Jocs Olímpics es reviurà també a Tòquio. A les darreres 4 olimpiades es van veure les cares en la lluita per les medalles: a Pequín i Londres, espanyols i americans van disputar la final en dos partidassos que van acabar guanyant els NBA. A Rio, es van trobar abans, a semifinals, i els yankees van tornar a endur-se el partit, fent que Espanya només pogués optar al bronze. I a Atenes, el 2004, els espanyols van caure a quarts contra els americans. Els Estats Units han estat la gran bèstia negra dels 4 últims jocs per la selecció espanyola, però el combinat d’Scariolo buscarà la revenja. Totes dues seleccions arribaven a Tòquio amb aspiracions de medalla. Els nord-americans parteixen com a favorits en una eliminatòria que farà que un dels grans candidats al podi se’n vagi al carrer abans d’hora.

Una fase de grups millorable

La fase de grups de cap dels dos equips ha estat perfecta. Pel que fa als nord-americans, van començar el torneig com a grans favorits, però van caure al primer partit contra França, en un partit en el qual van deixar molts dubtes. Tot i la derrota, els americans es van aixecar amb força i van guanyar amb autoritat els altres dos partits de la primera fase, contra Iran i la República Txeca. Tot i això, aquella derrota contra França els va condemnar a la segona plaça del grup, ja que els francesos van guanyar els tres partits. Aquesta segona plaça els ha portat a una eliminatòria més dura del que segurament esperaven. Els grans favorits a l’or van a més amb el pas dels partits i volen evitar un fracàs que seria molt sonat.

Pel que fa a la selecció espanyola, va començar el seu torneig olímpic amb dues victòries força convincents contra l’amfitriona Japó i contra la selecció argentina, d’11 i 10 punts, respectivament. L’equip entrenat per Scariolo va desplegar un bon joc als seus dos primers partits, sense acabar de tancar-los en cap moment. Aquesta premissa es va repetir al tercer partit, decisiu per aconseguir la primera plaça del grup, contra l’Eslovènia de Doncic. Els espanyols van fer uns primers 25 minuts molt positius, donant una lliçó defensiva, amb una defensa zonal mixta que estava desactivant als eslovens. Van arribar a tenir una renda de fins a 12 punts, però la van desaprofitar en un darrer quart i mig molt millorable. Aquesta derrota els va condemnar a una segona plaça mortal, amb el pitjor enfrontament de quarts possible.

Les claus d’Estats Units

Si els Estats Units volen refermar el seu favoritisme, superar a Espanya i passar a les semifinals, hauran de centrar-se en diversos aspectes. El primer que hauran de fer és imprimir un ritme de joc frenètic. Els millors minuts de joc dels nord-americans en aquests Jocs Olímpics han estat els moments en els quals han aconseguit asfixiar als rivals defensivament, per després córrer en atac i sumar punts fàcils. D’aquesta manera, els jugadors americans hauran d’intentar que el ritme del partit sigui el més elevat possible, per a sentir-se el més còmodes possible jugant. Si el ritme del partit és lent i amb molt 5 contra 5, els Estats Units patiran.

D’aquesta manera, a més d’intentar accelerar el ritme de partit i córrer el màxim possible, els nord-americans han de buscar imposar-se físicament als jugadors espanyols. La selecció americana és la més física del torneig, sobretot en les posicions exteriors. Jugadors com Durant, Tatum, Holiday, LaVine o Lillard, són molt més forts i físics que els exteriors espanyols. Aquest fet ha de servir als Estats Units per desgastar la rotació espanyola, que presumiblement serà més curta. Si els yankees pressionen al darrere i saturen el 5 contra 5 espanyol gràcies al seu físic, tindran molt guanyat.

Per últim, la clau més important: estar encertats. Si les estrelles NBA tenen el dia en el llançament, són un equip difícilment guanyable. En la derrota contra França, els nord-americans van tenir uns percentatges paupèrrims (40% en tirs de 2 i 31% en triples). Als altres dos partits van augmentar molt l’encert i van aconseguir dues victòries àmplies (62% i 48% contra Iran, i 80% i 47% contra els txecs). Estats Units ho fiarà pràcticament tot a l’encert que tinguin les seves estrelles, i seran pràcticament inabastables si els seus percentatges són elevats.

Kevin Durant busca el seu tercer or.

Kevin Durant busca el seu tercer or.

Les claus d’Espanya

Per part espanyola, hi ha diverses claus que poden ajudar a servir al conjunt d’Scariolo a competir al màxim el partit i arribar amb opcions de victòria. El primer que ha de fer Espanya és intentar rebaixar al màxim el ritme del partit. L’objectiu de la selecció espanyola ha de ser intentar evitar que els americans corrin, que els costi sumar punts fàcils i que hagin de jugar molt en 5 contra 5. Els pitjors minuts de la selecció dels Estats Units han estat en partits de ritme lent, amb molt joc en estàtic, on els ha costat moure la pilota i estar còmodes. Espanya és un equip molt més acostumat a jugar amb pausa i en estàtic, on pot imposar el seu estil davant la selecció americana. D’aquesta manera, si els espanyols aconsegueixen un ritme baix, tindran més facilitat per saturar el joc americà.

Per altra banda, una altra de les claus per Espanya estarà en controlar el rebot. Així com els jugadors americans són més físics, els interiors espanyols són més alts que els pivots yankees. Adebayo i Green són dos jugadors forts, però força baixos. Els nord-americans ja van patir molt contra la parella interior francesa (Gobert i Poirier), i no és descartable que la selecció espanyola segueixi la mateixa fòrmula, amb Willy i un dels Gasol. Controlar el rebot permetria a Espanya reduir el ritme del partit i portar-lo amb més facilitat al seu terreny. De totes maneres, la lluita pel rebot és una feina pendent de l’equip d’Scariolo, ja que contra Eslovènia no van tenir el control del rebot i van patir molt per aquesta via (13 punts dels eslovens gràcies al rebot ofensiu només en la segona meitat).

Per altra banda, estarà el factor anímic. Els nord-americans vénen d’un fracàs històric al passat Mundial, on van quedar en setena posició. La majoria dels jugadors d’Estats Units no tenen experiència prèvia a FIBA, i tornar a caure en un gran torneig i quedar-se sense medalla seria un pal bestial. La pressió pot jugar en contra dels americans, i això ho haurien d’aprofitar els espanyols. L’equip d’Scariolo sortirà al Saitama Arena sense res a perdre, conscient que és inferior al seu rival, i amb ganes de fer història per tancar un cicle brillant. A més, el fet que pugui ser el darrer partit de la carrera de Pau Gasol suma un component emocional important al partit.

Per últim, hi haurà sorpresa al plantejament de Sergio Scariolo? Després de la zona mixta que va plantar contra Eslovènia per minimitzar a Doncic (que li va sortir bé a la primera meitat), no seria descartable que plantegés alguna idea similar per a sorprendre els nord-americans.

Ricky Rubio vol seguir fent història amb Espanya.

Ricky Rubio vol seguir fent història amb Espanya.

Predicció

La meva predicció del partit és que seguirà una tònica similar a la dels darrers Espanya-Estats Units. La selecció espanyola té armes suficients per complicar la vida als nord-americans i plantar-los cara, però al final els cracks NBA haurien d’acabar imposant la seva major qualitat per imposar-se en el marcador.

Resultat: victòria dels Estats Units per entre 8 i 12 punts.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a FIBA

Tradueix »