Connecta amb nosaltres

NBA

Prèvia del Play off: Lakers vs Rockets

James Harden i Russell Westbrook contra AD i LeBron James.

Comparteix

Prèvia del Play off: Lakers vs Rockets

No fa ni 48 hores del dramàtic desenllaç del setè partit entre Houston Rockets i Oklahoma City Thunder que va saldar-se amb una victòria texana gràcies a un tap de James Harden. Com vam explicar en un article de prèvia, era una cita clau per al projecte de Mike D’Antoni i Daryl Morey. Amb la prova superada i poc marge per recuperar forces, els Rockets afronten una sèrie encara més complexa: les semifinals de conferència contra els Los Angeles Lakers. Els de LeBron James i Anthony Davis fa gairebé una setmana que descansen i arriben en una dinàmica immillorable al primer duel.

Continua havent-hi molt en joc per part dels Rockets. La manera de classificar-se contra els Thunder és impròpia d’un candidat a l’anell i el rendiment de jugadors com Russell Westbrook (no està al 100%) i Eric Gordon (inconsistència per doquier) i, en certa manera, abans que comcencés la sèrie hi havia molta fe en la possibilitat que Harden i companyia fossin capaços de posar contra les cordes els homes de Frank Vogel. La situació ha canviat i els Rockets entraran a l’eliminatòria amb una etiqueta més definida d’underdog, però ja sabem que això és bàsquet i que, a l’NBA, el cartell de favorit oscil·la com una muntanya russa.

Diferències entre Thunder i Lakers

Els Oklahoma City Thunder són un equip peculiar: tenen un trident de generació exterior que es caracteritza per, a diferents velocitats, ser capaç de portar el ritme del partit en tot moment. CP3, Schroder i Shai Gilgeous Alexander són tres perfils aptes per ajustar la velocitat d’acció a les circumstàncies ocasionals. Els Rockets són un equip molt petit i tendent a fer canvis d’assignació de manera gairebé sistemàtica, però les qualitats físiques d’aquest trident exterior posaven contra les cordes les propietats d’uns defensors que es regeixen més per la força, l’envergadura i la col·locació que per la velocitat i l’agilitat.

La sèrie contra els Thunder va seguir uns patrons clars: un ritme més baix que el que els Rockets voldrien (cosa de CP3 i SGA) i molt joc a mitja pista. Els Rockets van sobresortir en aspectes que vam comentar en aquell article que teniu adjuntat al principi de l’article: millor def rating de l’NBA –101’7-, quart equip que menys punts va concedir a l’àrea restringida –36-, equip que més pilotes va prendre al rival –9’3– i equip que més deflections va aconseguir per partit –14’1-. Sintetitzant: els Rockets van resoldre la sèrie gràcies a un rendiment defensiu d’elit en tots els aspectes que l’equip està obligat a dominar per les característiques dels seus homes importants.

Els Lakers són un equip estructuralment diferent en termes esportius. Els agrada verticalitzar el joc sempre que sigui possible, no tenen generadors perimetrals amb un centre de gravetat baix i busquen avantatges tan pròxims al cèrcol com es pugui en gairebé cada situació ofensiva. La qüestió del ritme no hauria de ser un gran problema per als de Mike D’Antoni, ja que l’equip està capacitat per jugar contra plantejaments d’alt voltatge i si no va córrer més en la sèrie anterior (durant la RS el pace dels Rockets era de 104 possessions) va ser perquè CP3 va fer una feina excel·lent apropiant-se del control del joc.

La conclusió, tot i que la desglossarem adequadament, és simple: els Houston Rockets ho tindran més fàcil per fer-se càrrec dels jugadors exteriors dels Los Angeles Lakers i hauran de treballar amb nous paràmetres per la defensa de la zona pròxima al cèrcol. Els Lakers van anotar 50 punts de mitjana a l’àrea restringida en la sèrie contra els Portland Trail Blazers, i no és només per una qüestió d’identitat del rival: LAL té els jugadors ideals per fer un ús abusiu del físic del seu frontcourt. És inviable un escenari en el qual Houston encaixi només 36 punts en aquesta franja del camp.

Per aprofundir en la defensa dels Rockets

Com funciona la defensa dels Houston Rockets? 

La responsabilitat principal dels Rockets en aquesta sèrie serà evitar que hi hagi punts fàcils dels Lakers: en aquesta primera ronda de play off els Lakers van ser el tercer equip que més punts va sumar al contraatac (14’3) i el segon que més en va aconseguir en segones oportunitats (13’6), de manera que són un dels millors conjunts en el que és l’explotació de recursos ofensius senzills i coherents amb la plantilla que tenen. Assumint que la defensa de les segones oportunitats serà quimèrica, la clau de la sèrie estarà en el balanç defensiu dels Rockets: en la sèrie contra OKC, un equip que tampoc és indicador de gran cosa perquè prioritza el joc a mitja pista després de rebot, només van concedir 6 punts al contraatac de mitjana per partit. La recuperació defensiva de Houston marcarà la sort dels de Mike D’Antoni en aquesta sèrie.

Possibles emparellaments

El trencaclosques més important d’aquesta sèrie és intentar esbrinar els emparellaments. Quan parlem d’emparellaments, en el cas dels Rockets, habitualment parlem de paper mullat: els de Mike D’Antoni treballen a cara descoberta i es regeixen per un sistema de switch it all (o almost all). Els dos plantejaments defensius es diuen “55” o “54”. La diferència és que al 54 hi ha un jugador que mai canvia, mentre que al 55 tothom permuta assignacions quan fa falta. Més enllà del plantejament que escullin els Rockets, hi ha una cosa molt clara: haurà d’haver-hi molts cossos a prop del rang d’acció de LeBron James i Anthony Davis.

El primer que hem de tenir clar sobre els Rockets és que, en atac, són un equip que viu de la generació del desajust. La majoria d’accions d’1 contra 1, així com la resta de creacions d’avantatge ofensiu, neixen de bloqueigs que no tenen la finalitat de ser un pick and roll a l’ús sinó de proveir al generador, que habitualment és Harden, d’un emparellament favorable. Hem vist jugades concretes amb 3 o 4 relocalitzacions consecutives del bloqueig (especialment per part de Jeff Green) que evidencien que el punt de partida de l’esquema de MDA és el mismatch.

La clau del partit per part dels Lakers serà treballar per negar aquestes superioritats en la mesura que sigui possible -contenció, ja que anul·lar és impossible- i, sobretot, impedir que Harden arribi amb freqüència i comoditat a la zona. Harden és un jugador mundialment conegut pel seu tir de tres punts després de stepback, però la realitat és que l’ofensiva dels Rockets funciona gràcies al que el 13 dels Rockets genera quan trepitja la zona. És un penetrador excel·lent, absorbeix contactes i finalitza amb molta eficàcia (78% d’encert abans del G7 contra OKC). Els Lakers són un equip que concedeix molts triples a canvi de col·lapsar les proximitats de l’anella, de manera que entre la idea de joc i l’envergadura dels executants hauria de ser suficient per desenvolupar aquesta proposta. No seria estrany que Vogel fes servir Caruso, que és l’exterior més ràpid dels Lakers, com a paparra en les situacions de bloqueig contra Harden. El carismàtic exterior de LAL passarà a un quart o cinquè pla ofensiu a canvi de ser el jugador responsable d’expandir la defensa angelina.

Per la resta, no hi ha massa secret: tan bon punt admetem i acceptem que els Lakers hauran d’emparellar interiors amb exteriors, es converteix en obligatori concebre Russell Westbrook fent front a la defensa d’un jugador com Anthony Davis. És un emparellament que s’ha donat en altres partits entre els dos equips -victòria dels Rockets- i que troba l’explicació tàctica en que els Rockets fan servir Westbrook com a falsa referència interior. Ja sigui com a bloquejador i aprofitant la situació des del tir lliure que es genera després d’una cobertura intensa que forci Harden a donar la pilota o com a alternativa sistemàtica en situacions predeterminades de 4-1, Westbrook és el jugador amb llicència per trencar l’amplitud dels Rockets i aprofitar-se’n. La resposta dels interiors dels Lakers, d’Anthony Davis en particular, hauria de ser clara: deixar-lo llançar de mitja distància. La resta de l’equip, per part seva, també hauria de tenir una consigna evident: impedir que Westbrook tingui línies de passada nítides a companys alliberats al triple.

Com es pot frenar LeBron James i AD?

La gran incògnita dels Rockets és com s’ho faran per frenar LeBron James i Anthony Davis. No hi ha generadors perimetrals inquietants pel seu desequilibri ni pel rang de llançament, però les característiques de les dues estrelles dels Lakers són una amenaça latent per als de Mike D’Antoni.

 La lògica indica que Anthony Davis serà defensat amb dos mètodes diferents i compatibles: Robert Covington i rotacions. La cultura del next man up (qui estigui disponible) serà fonamental per ser el mínim de concessiu possible contra AD. En la sèrie contra els Blazers va respondre amb % superiors al 50% des de la mitja distància i va quedar-se un pèl curt al pal baix, però contra els Rockets haurà de recuperar la versió més agressiva. Covington reuneix l’envergadura i les qualitats físiques suficients per emparellar-se amb dignitat amb AD, però no hi ha cap dubte que tothom passarà pel pal baix per fer-se’n càrrec puntualment. Per sort, Houston té defensors molt productius en aquesta franja.

 LeBron és un tema més complicat, però la lògica indica que hi ha dos jugadors que se’n faran càrrec majoritàriament: PJ Tucker i Eric Gordon. Són dos jugadors més corpulents i murris que veloços o àgils, però al mateix temps són els més indicats per fer-se càrrec d’un jugador tan incident amb la pilota a les mans com LeBron James (que ha perdut una punta de velocitat i que a dia d’avui, tot sigui dit, es basa encara més en la potència i la força). Eric Gordon és un perfil de defensor que millora exponencialment en marcatges individuals, de manera que és una alternativa vàlida -més que els altres exteriors- per ocupar-se de LeBron James.

PJ Tucker, per part seva, és un veterà de les trinxeres. Ja s’ha emparellat en moltes ocasions amb LeBron James i, tot  i que ha rebut molt, ha demostrat que també és capaç de respondre amb duresa i posar-lo nerviós. PJ Tucker posa mans, fa faltes d’aquelles que no es veuen i és gairebé inamovible en situacions d’esquenes al cèrcol. El factor psicològic és molt important per intentar contenir LeBron, i Tucker el controla com ningú a la plantilla dels Rockets.

Predicció

Lakers 4- Rockets 3

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »