Connecta amb nosaltres

NBA

Prèvia del Play off: Toronto Raptors vs Boston Celtics

Repassem les claus de la sèrie entre Celtics i Raptors.

Comparteix

Prèvia del Play off: Toronto Raptors vs Boston Celtics

A mesura que avança la temporada ens apropem decididament al tram més decisiu de l’NBA. Hi ha franquícies que cauen eliminades i altres que es classifiquen per la següent ronda i mantenen -o incrementen- les opcions de guanyar l’anell. Els emparellaments són cada vegada més exigents i la motivació passa a un pla principal per tapar els problemes de desgast i fatiga que van sorgint. Dues franquícies que coneixen molt bé aquestes situacions són Toronto Raptors i Boston Celtics, que al llarg dels últims anys sempre han arribat a les darreres fases del play off de la conferència Est. Ara els toca enfrontar-se entre elles a les semifinals de conferència.

Toronto Raptors (vigents campions) i Boston Celtics són dues de les franquícies que millor juguen a bàsquet de tota l’NBA. Brad Stevens i Nick Nurse són tècnics destinats a escriure el seu nom als llibres d’història de l’NBA i ja són àmpliament reconeguts pel tipus de joc definit i precís que practiquen els seus jugadors. Els Celtics són els tercers de la conferència, mentre que els Raptors són els segons. Cadascun amb la seva identitat i amb els seus mecanismes, sí, però ambdós han demostrat amb escreix que tenen una bateria de jugadors capacitada per posar les coses difícils a qualsevol rival.

Serà una sèrie molt especial en l’àmbit emocional. Els jugadors de Raptors i Celtics portaven dies pensant en accions en resposta al nou cas de racisme sistèmic encarnat en el tiroteig contra Jacob Blake i, amb la vaga (sí, vaga, no boicot) dels jugadors dels Bucks en el partit contra Orlando, van poder fer-se escoltar en reunions i actes diversos. És un plaer veure que en un esport com el bàsquet hi ha jugadors disposats a fer servir la seva posició com a plataforma per lluitar per la igualtat i l’abolició d’uns principis que a Estats Units, per desgràcia, estan massa interioritzats. Jugadors com Jaylen Brown, Fred Van Vleet, Marcus Smart, Kyle Lowry i tants d’altres mereixen un reconeixement que transcendeixi la pilota.

Kyle Lowry, l’home clau de la sèrie

Tenim present la baixa de Gordon Hayward, que es va lesionar en el primer partit de la sèrie entre Celtics i Sixers (4-0) i que, sobre el paper, no tornaria fins unes hipotètiques finals de conferència. Els de Brad Stevens porten dies planejant mètodes per sobreviure a aquesta baixa dura sense perjudicar en excés a una rotació que, a hores d’ara, se sosté per cinc noms que ens sabem de memòria: Marcus Smart, Jaylen Brown, Jayson Tatum, Daniel Theis i Kemba Walker. A partir del sisè home, que és o Brad Wannamaker o Enes Kanter, la plantilla agafa uns tints dramàtics difícils de justificar en unes semifinals de conferència.

Els Celtics tindrien més possibilitats d’igualar la pugna si Kyle Lowry  no arribés als primers enfrontaments de la sèrie. El base dels Raptors va haver d’abandonar el darrer partit de la sèrie entre Raptors i Brooklyn Nets per una lesió al turmell i ha passat força dies entre cotons per evolucionar. La darrera actualització sobre el seu estat (diumenge 30 d’agost) és que ha completat entrenaments amb contacte (5 vs 5) amb total normalitat i que estarà disponible per l’inici de l’eliminatòria. Kyle Lowry és el líder anímic dels Raptors i un dels exteriors més difícils de combatre de tota l’NBA ja que, tal com hem vist al llarg dels darrers anys, reuneix el coratge i l’habilitat suficients per marcar les diferències en un duel de play off.

Els Raptors arrribaran amb tothom disponible a la sèrie. A la bombolla és on han aconseguit reunir tots els homes importants sans. Kyle Lowry, Fred Van Vleet, Norman Powell, Marc Gasol, Pascal Siakam, OG Anunoby, Terence Davis i Serge Ibaka, fins i tot RHJ, formen una rotació competent i amb taules suficients per mantenir els vuit homes en pista en gairebé qualsevol circumstància sempre que siguin necessaris. Matt Thomas i Chris Boucher encara no són aprofitables en contexts competitius -almenys no de manera contrastada-, però et poden dinamitar un partit si entren per exercir un rol concret. Nick Nurse té una rotació que, si bé a estones ha estat inconsistent, ho té tot per marcar diferències en un moment d’exigència. Fins que es demostri el contrari, Brad Stevens no la té.

Un trencaclosques difícil de resoldre

El més complex d’aquesta sèrie és figurar-nos els emparellaments que voldran els entrenadors. D’entrada, tenim diverses premisses clares:

A) Els Raptors són un dels millors equips defensius de l’NBA.

B) Els Celtics tenen un problema: Kemba Walker.

C) El més important per frenar Boston és la defensa del pick and roll.

D) El més important per frenar Toronto és minimitzar transicions.

Desglossem-les una per una:

PREMISSA D

Els Toronto Raptors han estat l’equip de la primera ronda de play off que més punts ha aconseguit en transició (26 per partit) i, al mateix temps, també van ser l’equip que més en va aconseguir en aquesta modalitat de la temporada regular (27’8 punts per partit). El seu atac es basa molt en la capacitat dels seus homes -particularment Siakam- per verticalitzar el joc de seguida que hi ha un rebot defensiu o una recuperació de pilota ja que, al llarg de la temporada, els ha resultat difícil tenir trams de continuïtat i fluïdesa en el joc a mitja pista (a nivell elit) En el darrer partit entre els dos equips, però, ja vam veure que Boston ho té tot per pal·liar els efectes de l’atac en transició dels Raptors: cinc jugadors ràpids i mòbils que poden fer-se càrrec de gairebé qualsevol emparellament. La seva mentalitat, en la defensa en transició, és de comunicació total i de posar cossos ràpidament damunt la pilota.

Al partit de la bombolla que Boston va guanyar amb certa comoditat vam veure que, més enllà dels esforços en el rebot ofensiu dels alers, Theis replegava directament per deixar com a mínim un home a la pista defensiva per quan Toronto iniciés el contraatac. Hi ha haver molt compromís dels altres jugadors per arribar a la defensa i, evidentment, molt d’encert. Vam veure molts trams del partit en els quals Nick Nurse va apostar per sacrificar els seus homes grans i tancar amb cinc petits (amb Siakam com a falsa referència), i la cosa no els va sortir bé. En aquell duel Brad Stevens va transmetre en tot moment la sensació de tenir la paella pel mànec.

 Si Nick Nurse vol fer un pas més en la seva idea de joc i ajustar-se una mica millor al perfil d’equip dels Boston Celtics, una idea que podria emprar seria fer servir Serge Ibaka com a cinc. Marc Gasol és una àncora immillorable i un jugador que aporta un plus vital en visió de joc irrenunciable, però amb Ibaka com a interior pur podria donar al seu equip puntualment una versió més dinàmica i més resolutiva. Seria una decisió destinada especialment a dues finalitats: comptar amb una amenaça ofensiva més punyent de cara al cèrcol i, sobretot, explotar el momèntum d’un jugador que ha anotat 8/14 triples a la primera ronda de play off i que, en tres dels quatre partits contra els Nets, se n’ha anat més enllà dels 20 punts.

En clau Celtics, la baixa de Hayward també obligarà a canviar una mica el plantejament. Si Brad Stevens no veu clara l’aposta per Semi Ojeleye com a forward de rotació, una opció que en cap cas hauria de descartar seria Grant Williams. Com a pivot. L’ex de Tenneesee és un jugador molt intel·ligent, molt coratjós i, sobretot, molt compatible amb la cultura dels Boston Celtics. Pot fer-se càrrec de qualsevol emparellament de l’1 al 5 i, tot i que encara és inoperant en atac (no arriba al 30% en triples), la seva evolució quant a respecte pels espais ha estat notable. Els Celtics necessitaran jugadors físics i amb capacitat de desplegament per no prendre mal contra Toronto, i GW reuneix aquestes dues característiques. Els seus minuts com a falsa àncora han estat molt bons perquè és un jugador impetuós i instintiu que canalitza positivament els passos que ha de fer. La nota negativa es que, igual que Daniel Theis, pateix massa sovint la ira del xiulet dels àrbitres. El que és evident és que amb GW seria més fàcil mantenir la proposta defensiva que amb un Enes Kanter completament contracultural o amb un Robert Williams que alterna moments de brillantor executora amb altres d’una depriment manca de capacitat de contextualització tàctica.

PREMISSA B

La defensa dels Celtics té punts forts en els quatre jugadors intercanviables (Theis, Smart, Tatum i Jaylen Brown), però hi ha un jugador que -sense haver fet una mala temporada defensiva- patirà molt contra els equips que el busquin: Kemba Walker. L’ex dels Hornets és un perfil que mai ha destacat per la seva versatilitat defensiva ni per la seva avidesa i que, contra aquests Raptors, haurà d’enfrontar-se a un dels seus pitjors malsons: dos generadors que dominen perfectament el 2 vs 2.

Kemba Walker ha passat el gruix de la temporada defensant generadors secundaris o alers executors (que són l’amenaça més lleu que pot afrontar). Brad Stevens ha aconseguit, igual que va aconseguir amb Kyrie Irving, convertir Kemba en un defensor voluntariós i decent, però no deixa de ser una amenaça potencial i un desajust amigable per als rivals. Fred Van Vleet i Kyle Lowry el buscaran constantment en situacions de bloqueig directe a mitja pista i la presència d’un dels millors bloquejadors de l’NBA, Marc Gasol, li dificultarà molt passar adequadament els bloqueigs. La lògica indica que Brad Stevens hauria d’acabar decidint emparellar-lo amb OG Anunoby, que és l’home amb menys presència distributiva dels Raptors.

És en aquest punt on hem de tornar a incidir en els interiors dels Celtics. Boston és un equip que no té problemes per no aplicar la defensa drop en bloqueigs directes gràcies a que el seu defensor primari de pivots és Daniel Theis, que té la mobilitat d’un forward. Sabeu qui també la té? Exactament: Grant Williams. Aquests dos homes seran (o serien, perquè no sabem si GW jugarà) clau per contenir el risc cada vegada que els rivals cacin Kemba Walker. Abans que comenci el partit, la sensació és que Jaylen Brown i Marcus Smart s’ocuparan de Lowry (1’06 punts per possessió en pick and roll) i Van Vleet (0’94 punts per possessió en pick and roll).

PREMISSA C

Sense Hayward com base conceptual de l’equip, els Boston Celtics van optar per la versió més afilada de Jayson Tatum, Kemba Walker i Jaylen Brown. El tercer va ser un executor i un slasher de manual, mentre que els altres dos van desarticular la defensa dels Sixers des del pick and roll. La defensa drop dels de Brett Brown va concedir una infinitat d’espai als generadors de Boston, que tenen unes estadístiques espectaculars en pull up.

Una possibilitat que segur que contemplarà Nick Nurse de cara a la sèrie contra Boston Celtics és utilitzar Siakam com a defensor en situacions de pick and roll. Marc Gasol és un jugador que té un sentit posicional enorme, però l’absència d’una referència interior clara i constant de Boston fa que la seva funció quedi un pèl en entredit. Els Raptors necessitaran defensors que puguin fer un desplegament ampli i generós en la defensa del 2vs2 per tal de minimitzar espais, i la sensació és que Siakam és qui millor pot fer-ho en certs moments del partit. En favor de Nick Nurse hem de dir que el seu ventall defensiu és molt flexible i que aquesta temporada ja hem vist variacions defensives que han anat des d’una zona 2-3 totalment obstaculitzadora fins a matisos posicionals entre homes petits i grans.

La defensa del pick and roll dels Raptors en aquests play off ha estat molt bona. Només van encaixar 0’63 punts per possessió (11 punts per partit) a la primera ronda. Cal dir, però, que era contra Brookyln Nets, que només comptava amb Caris LeVert com a generador consistent. Els Celtics, per part seva, han estat el tercer millor equip anotant en pnr de la primera ronda: 31 punts per partit (1’17 punts per possessió). El contrapunt és molt interessant. En temporada regular els Celtics també van ser el tercer millor atac en pick and roll (0’98 punts per possessió), mentre que els Raptors van ser la desena millor defensa (0’87 punts per possessió).

PREMISSA A

Els Raptors són un equip molt dens i versàtil. Marc Gasol ha estat a un nivell superlatiu en defensa posicional -és el pivot més intel·ligent de l’NBA-, Kyle Lowry és un corcó, Fred Van Vleet és molt apte per passar bloqueigs per davant i Siakam és monstruós. En lloc de descriure els jugadors dels dos equips, intentem figurar-nos els emparellaments (defensa vs atac):

Raptors vs Celtics

Kyle Lowry vs Kemba Walker

Fred Van Vleet vs Marcus Smart

OG Anunoby vs Jayson Tatum

Pascal Siakam vs Jaylen Brown

Marc Gasol vs Daniel Theis

Un parell d’apunts molt breus per explicar aquests emparellaments.

OG Anunoby serà un defensor clau. Ell és el jugador que més responsabilitat defensiva tindrà. Té un físic descomunal i encara no està capacitat per fer un pas endavant amb la pilota a les mans, així que està cantat que ha de ser qui estigui damunt Tatum.

Pascal Siakam tindrà un pes específic en les ajudes. Jaylen Brown implica gairebé 20 punts per partit, de manera que no és cap jugador que es pugui desestimar, però serà important que Siakam estigui emparellat amb ell. No pot fer front al desgast de Jayson Tatum (jugador que li té la partida guanyada de moment, per cert) i pot ser fonamental com a defensor d’ajudes. Molt sovint Jaylen Brown entra en acció des del costat feble, de manera que Siakam podrà ser menys especulatiu ajudant i contribuint a col·lapsar la defensa. És intercanviable, així que en molts moments afrontarà emparellaments amb generadors.

Celtics vs Raptors

Kemba Walker vs OG Anunoby

Marcus Smart vs Kyle Lowry

Jaylen Brown vs Fred Van Vleet

Jayson Tatum vs Pascal Siakam

Daniel Theis vs Marc Gasol

Pocs secrets en aquests emparellaments.

Kemba Walker protegit contra Anunoby. Allunyat de la pilota.

Smart sobre Kyle Lowry per dificultar l’inici ofensiu dels Raptors mentre Jaylen Brown es fa càrrec de Van Vleet, que sol rebre sortint de bloqueigs quan no fa de generador pur. Els dos són intercanviables no només entre ells sinó que també amb la resta de l’equip.

Tatum sobre Siakam. Genera dubtes, però Brad Stevens ha de fer-ho. Tatum és el millor two way de l’equip i ha completat molt bones actuacions fent-se càrrec del camerunès.

PREDICCIÓ:

Raptors en 7.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »