Finalitzada una nova fase regular de l’Eurolliga i ja tornem a tenir aquí els grans moments de la temporada: les eliminatòries de Playoff per decidir qui serà a la gran Final Four. Per primera vegada en l’era Jasikevicius, el Barça no ha aconseguit quedar com a líder de la fase regular, tot i que la victòria final contra el València, sumada a la derrota del Madrid contra el Maccabi, va acabar amb els culers com a segons classificats. Després de 34 jornades concentrats en assolir el factor pista, els culers es veuran les cares, una vegada més, amb la considerada sorpresa de la temporada. Fa dues campanyes, va jugar contra el Zenit de Xavi Pascual i la temporada passada ho va fer contra el Bayern de Trinchieri. Aquest any, el rival és, suposadament, el més assequible que podia tocar: el Zalgiris de Kazys Maksvytis. Però el bàsquet no entén de rivals còmodes, i el Barça de Saras ja va patir de valent per classificar-se per la Final Four les dues temporades anteriors. No val a badar, doncs els lituans, una vegada més, han rendit molt per sobre de les expectatives i s’han acabat colant com a setens classificats, amb un meritori record de 19 victòries i 15 derrotes.
El Barça arriba a l’eliminatòria en un bon moment de forma, probablement amb el pic de joc més alt de la temporada i en una ratxa de resultats força positiva. L’equip blaugrana arriba amb 5 victòries dels darrers 6 partits de lliga regular de l’Eurolliga i 7 de les últimes 8 a la Lliga Endesa. Amb Mirotic o Lapro liderant la plana anotadora de l’equip i uns Satoransky i Vesely en ratxa. Per contra, els dubtes físics de l’equip han estat reiterats en les últimes setmanes, i ara mateix els catalans tenen els dubtes d’Abrines i Higgins, juntament amb el mateix Vesely, que fa poc es va retirar amb molèsties. El Barça necessitarà comptar amb gran part del roster en condicions òptimes si no vol complicar-se el bitllet cap a una Final Four pel qual és molt favorit.
Davant seu, el Zalgiris voldrà seguir somiant i allargar la seva temporada al màxim. L’equip lituà és l’amfitrió de la Final Four, que es disputarà a Kaunas, i no hi hauria res per ells com el fet de disputar-la i optar al gran títol a casa seva. La lesió de la seva gran estrella aquesta temporada, Keenan Evans, no va frenar les seves aspiracions i finalment van aconseguir la seva plaça pel Top-8 de forma meritòria, guanyant els darrers quatre partits a rivals del calibre del Maccabi, Mònaco, València i Bayern. Els lituans no tenen res a perdre, saben que no són favorits i només poden somiar en aconseguir la gran fita de jugar el cap de setmana final al seu propi pavelló. Si ho aconsegueixen, seran herois.
L’eliminatòria ens deixarà, com sempre, diversos retrobaments. Rolands Smits tornarà al Palau, on ja va ser aplaudit fa unes setmanes, per enfrontar-se a Mirotic en un gran duel. Jokubaitis també visitarà el Zalgiris Arena i Jasikevicius, ídol a Kaunas, tornarà a casa per intentar eliminar a l’equip de la seva vida. L’entrenador blaugrana va dir fa unes setmanes que no volia als lituans per res del món, així que veurem si no hi ha cap sorpresa i l’enfrontament s’allarga més del previst.
L’eliminatòria en números
L’eliminatòria entre el Barça i el Zalgiris recorda lleugerament a la que es va viure fa dues temporades entre l’equip de Jasikevicius i el Zenit de Pascual. Números en mà, l’enfrontament té un caire molt similar. I és que tots dos equips han destacat per la seva defensa i el poc ritme ofensiu. Tots dos equips juguen un bàsquet pausat, a la recerca del millor tir possible i prioritzant la qualitat a la quantitat. El Barça, segon de la fase regular, ha estat el desè màxim anotador de les primeres 34 jornades. Amb 80’9 punts anotats per partit, l’equip està lluny dels màxims encistelladors de la competició, dos equips espanyols: Baskonia és primer, amb 86’7, i el Madrid segon, amb 85’6. Els lituans, per la seva banda, han estat els setzens en aquesta categoria, amb només 76’2 punts anotats per matx. Per darrere, només han tingut al Milà, la gran decepció de la temporada, i l’ASVEL, cuer de la classificació.
En canvi, tots dos equips compten amb un roster força defensiu, capacitat per portar al rival a l’error i aconseguir imposar-se als partits per aquesta via. El Barça ha estat el segon millor equip defensiu de la fase regular, a només dos punts del líder, l’Olympiacos (75’9 punts encaixats pels blaugranes). El Zalgiris no s’ha quedat lluny, i ha rebut només 77’2 punts per partit. El mèrit de classificació dels lituans és que amb un diferencial anotador negatiu, han aconseguit passar a les rondes eliminatòries, com no ho han fet equips com l’actual campió Efes o el màxim anotador Baskonia.
Una altra dada curiosa és que tant catalans com lituans anoten més punts fora de casa que al seu propi pavelló. Però aquesta dada no implica que tots dos equips no siguin forts a casa. De fet, tant blaugranes com verds són dos dels grans equips locals de la temporada. El Barça ha guanyat 13 dels 17 partits que ha jugat al Palau, perdent contra l’Efes, la Virtus, l’ASVEL i l’Olympiacos. Tres de les quatre derrotes, contra equips que estan fora dels Playoff. Fora de casa, els de Jasikevicius han aconseguit un rècord de 10-7, sent un dels únics tres equips que ha aconseguit guanyar més partits fora que perdre’n (els altres dos són Oly i Madrid).
Pel que fa al Zalgiris, els lituans han calcat el rècord del Barça com a locals. 13 victòries que han impulsat als de Kaunas a la següent fase. Els de Maksvytis només han perdut contra Olympiacos, Partizan, Panathinaikos i Efes. En canvi, fora de casa han aconseguit guanyar només 6 partits, per 11 derrotes. La inestabilitat lituana fora de casa, sumada a la fortalesa culer al Palau Blaugrana, hauria de ser un dels factors importants a tenir en compte per a aquest enfrontament.
Pel que fa als percentatges de llançament, tots dos equips presenten números relativament similars. En quant a percetatge de tirs de dos, ni un ni l’altre han estat equips dominants en aquesta faceta. El Barça ha estat el dotzè classificat en aquest tipus de llançaments, amb un 54% d’encert, lluny dels primers classificats. Els lituans, per la seva banda, han estat els setzens, amb només un 51% d’encert. Així, tots dos equips han aconseguit ser més fiables des de la línia de triple. L’equip de Jasikevicius, com ja ens té acostumats, és el que millor selecciona tirs de tota la competició, i ha estat, per segon any consecutiu, el millor equip en encert des del triple (per sobre del 40%). Sent l’onzè que més triples ha llançat, els catalans han mostrat gran efectivitat. El Zalgiris tampoc abusa del llançament de 3, sent el quart que menys en llança, però ha presentat percentatges d’encert força sòlids (novens amb un 36%). El triple serà una arma vital per a tots dos equips si volen aconseguir el seu objectiu.
Com juga el Barça?
Després de pràcticament tres temporades, és complicat descobrir com juga l’equip de Saras. L’entrenador lituà prioritza un bàsquet lent, pausat i buscant llançaments d’alt percentatge. L’esquema ofensiu gaudeix d’infinitat de sistemes per explotar les qualitats dels seus jugadors. Des de les pilotes interiors per Mirotic o Kalinic, passant pels bloquejos amb continuació curta per llançar o distribuir de Vesely, situacions de Pick & Pop amb cantonada lliure pels mateixos Mirotic o Vesely (situació que està explotant amb gran èxit darrerament), etc. La creativitat de Laprovittola, que alterna el rol d’executor de sistemes amb el de generador, sumada a l’augment de producció amb pilota de Satoransky, també són factors a tenir en compte de l’ofensiva blaugrana. L’augment d’importància del txec a la producció atacant del Barça ha estat una gran notícia per als culers, que poden jugar a més ritme i comptar amb un dels penetradors més incisius de la competició. A més, Sato està sent una arma bestial en Catch & Shoot, el que li permet jugar allunyat de la pilota i cedir protagonisme i creació a Lapro i Jokubaitis.
A més dels problemes físics que presenta l’equip blaugrana amb noms com els d’Abrines o Higgins, l’altre dubte que genera la rotació del Barça és en quin moment es produirà el tall. Arribats els Playoff de l’Eurolliga, els rosters de tots els equips intenten reduir i optimitzar la rotació, perquè la victòria es paga cara. En el cas del Barça, a més de la presència o no dels dos jugadors lesionats, queda en dubte la participació d’interiors com Oscar Da Silva, Mike Tobey o James Nnaji. Vista la participació de tots ells les darreres setmanes, sembla que serà el nord-americà qui formarà part de la rotació interior juntament amb Mirotic, Vesely i Sanli. Tot i que l’atletisme de jugadors com Da Silva o Nnaji podria anar-li bé al club blaugrana per augmentar la seva presència física i efectivitat defensiva davant interiors com Rolands Smits o Kevarrius Hayes.
La quantitat de minuts que jugui Jokubaitis, que ha baixat la seva producció les darreres setmanes, també és important destacar-ho, ja que d’ell dependrà la distribució del rol generador/executor que tingui Laprovittola. Les baixes exteriors sembla que faran que el lituà sigui més protagonista, deixant a l’argentí exclusivament a la rotació de ‘2’, i donant entrada també a un Kyle Kuric recuperat en les darreres setmanes. La presència del tirador d’Indiana a la rotació hauria de pal·liar la possible baixa d’Abrines.
Com juga el Zalgiris?
Si el Barça és un equip que juga a ritme pausat (setzens de l’Eurolliga), el Zalgiris és el bàsquet-control a la seva màxima expressió. Els lituans són l’equip que juga a un pace més lent de tota la competició. Maksvytis, sabedor que li falten generadors d’alt nivell, prioritza els sistemes llargs per a buscar les pessigolles a les defenses rivals. La seva principal arma ofensiva és el pal baix. Els lituans compten amb exteriors alts i forts, com Brazdeikis, així com interiors tipus Smits o Birutis, amb bon tacte a prop de cistella. D’aquesta manera, buscar situacions per a que rebin en condicions al pal baix és la seva principal prioritat. Però el gran referent sota cistella de l’equip no és cap dels tres mencionats anteriorment, sinó que té nom i cognom: Edgaras Ulanovas. El lituà és un 3-4 molt dur, capacitat per imposar-se als rivals des de la fortalesa física, combinada amb un tacte excel·lent. Quan juga com a aler, és capaç de superar al defensor i anotar o generar pels companys. Per aquest motiu, es podria dir que Ulanovas és l’home que dóna un sentit a la fase ofensiva del Zalgiris.
A més de l’abús de situacions al pal baix tant per Ulanovas com pels seus companys, el roll (Hayes/Birutis) o pop (Smits) des del bloqueig directe és una altra de les vies d’anotació lituanes. La baixa de Keenan Evans va trastocar els plans del Zalgiris. Els de Kaunas ja no tenen generadors de primer nivell i han de buscar més les finalitzacions dels homes grans que la creació autònoma de tirs per part dels seus exteriors. Lekavicius i Brazdeikis s’han quedat com els dos exteriors amb més pes amb pilota de l’equip, assumint gran part de la producció ofensiva que tenia Evans. Així, entre situacions de bloqueig directe com sistemes amb carretons d’indirectes tant per ells (aprofitant la seva capacitat de jugar allunyats de la pilota), com per altres jugadors com Dimsa o Taylor, són importants dins la llibreta de Maksvytis.
La baixa d’Evans, clau per entendre el moment actual de Zalgiris, va fer baixar encara més el ritme de joc lituà, tot i que els va servir per augmentar el potencial defensiu amb les incorporacions de Taylor i Polonara. La falta de generadors de nivell els situa com el pitjor equip assistidor de la competició, dada també impulsada pel seu baix pace. Els lituans, per perfil de roster i estil de joc, els deixa com un dels equips que, sobre el paper, millor se li haurien de donar a un Barça en plenitud física. Satoransky hauria de ser clau per defensar Brazdeikis i Kalinic a Ulanovas. D’aquesta forma, el dubte defensiu culer passaria per Lapro, que s’hauria de veure les cares amb Lekavicius o Taylor, dos jugadors incisius. El perfil d’interiors lituans també casen amb les capacitats defensives dels blaugranes. Birutis o Hayes no són jugadors que s’obrin a llançar, el que hauria de facilitar la feina a jugadors com Vesely, Tobey o Sanli, controlant les seves continuacions cap a cistella i deixant la penetració o tir sobre bot de l’exterior com a única possibilitat sòlida d’anotació lituana via bloqueig directe.
Precedents entre els dos equips
Els precedents d’aquesta temporada entre tots dos equips es salden amb una victòria per cada un dels dos equips. Tant catalans com lituans van guanyar el seu partit a casa. A Kaunas, a la primera volta, el Zalgiris va ser dominador del matx des del primer quart, arribant a guanyar per dobles xifres durant el segon i el tercer. El Barça, sense Mirotic, va competir fins al final i, tot i posar-se per davant, i tenir cistella per guanyar, va acabar caient (73-72). Keenan Evans, com de costum, va ser el referent anotador dels lituans (18 punts), ben acompanyat per Smits i Ulanovas (15 cadascú). Al Palau, en canvi, el Barça es va imposar sense gaires dificultats (93-74). L’equip blaugrana, liderat per un Mirotic imperial, amb 28 punts, va sentenciar el matx en un segon i tercer quart magnífics (58-37 de parcial). Només Birutis i Brazdeikis, per part lituana, van trobar la cistella blaugrana amb consistència, mentre que Mirotic va ser ben acompanyat per un Satoransky que ja anava a l’alça (12 punts amb 5/6 en tirs de camp).
Jugadors a seguir
Tenint en compte la gran baixa que presenta el Zalgiris, Keenan Evans, destaquen tres noms per sobre de la resta: Rolands Smits, Ignas Brazdeikis i Edgaras Ulanovas. L’ex-blaugrana ha estat un dels aler-pivots més destacats de l’Eurolliga, amb 10’3 punts i 4’8 rebots de mitjana. El letó ha trobat a Kaunas el que buscava, ser líder d’un projecte interessant de la màxima competició europea. Al Palau, tenia impossible ser un jugador protagonista, degut a la presència de Mirotic, i ara se’ns presenta un gran duel entre tots dos. Smits intentarà imposar-se a Mirotic en les dues facetes del joc on més domina l’hispano-montenegrí: obrint-se fora per llançar, i anotant des del pal baix.
Per altra banda, Brazdeikis i Ulanovas es presenten claus per entendre l’engranatge ofensiu dels lituans. Els dos líders exteriors de l’equip són jugadors peculiars. En el cas d’Ignas, és un anotador molt sòlid, capacitat per generar amb pilota però aprofitant la seva presència física per atacar defensors més petits des de posicions properes a la cistella. El Barça, quan Brazdeikis jugui com a escorta, haurà d’aprofitar la capacitat física de Satoransky per aturar-lo, deixant a Laprovittola o Kuric sols contra els bases. Pel que fa a Ulanovas, ja s’ha esmentat que les seves grans armes passen pel pal baix. Pot obrir-se a llançar, però en essència és un aler que fa mal a prop de la cistella. Si juga com a ‘3’, Kalinic serà el seu malson. Si ho fa com a ‘4’, Mirotic s’encarregarà d’ell.
Per part del Barça, el gran nom a tenir en compte és el de sempre: Nikola Mirotic. L’estrella blaugrana, després de 3 temporades al club, encara no sap el que és aixecar una Eurolliga. En eliminatòries passades, ha patit contra plantejaments defensius de Pascual i Trinchieri. Aquest any, després de començar la temporada lesionat, ha baixat els seus números de producció anotadora, tot i que en els darrers mesos ha aconseguit agafar ritme i actualment està a un nivell altíssim. Mirotic va ser el gran referent ofensiu del Barça-Zalgiris de la lliga regular, amb 28 punts, i busca liderar el projecte blaugrana cap a la tercera Final Four consecutiva.
Per a acompanyar-lo, Tomas Satoransky es presenta com un jugador clau. El base txec arriba en un moment de forma excepcional, anotant en diferents fases del joc amb molta solvència i sent el gran valor defensiu de la plantilla blaugrana. Les capacitats del roster del Zalgiris semblen idònies per a que Sato s’imposi físicament als seus rivals (si el defensen els bases) o ho faci des de la tècnica (si ho fan els exteriors). Veurem quin tipus de plantejaments defensius fa el Zalgiris, però Satoransky sembla el jugador clau per entendre la millora en atac que ha tingut el Barça el darrer mes. Als anteriors Playoffs, a l’equip blaugrana se li va ennuegar les defenses de canvis plantejades, en diferents moments, per Zenit i Bayern. Aquest any, si ho fa Zalgiris, com és probable, el txec sera la principal arma de generació blaugrana. Aconseguirà Satoransky ajudar a pal·liar el dèficit que ha fet patir tant al Barça en eliminatòries passades?
Predicció Esmaixada
Sobre el paper, l’eliminatòria entre Barça i Zalgiris hauria de ser la més desigual de les quatre. Els catalans tenen molt millor plantilla, i el roster lituà sembla propici per a que els jugadors blaugranes siguin capaços d’imposar-se en pràcticament totes les facetes del joc. Però els blaugranes cometrien un greu error si es confien, doncs les dues eliminatòries de Playoff anteriors amb Jasikevicius a la banqueta es van complicar molt més del previst. Faria bé el Barça de no ensopegar per tercera vegada consecutiva amb la mateixa pedra, i patir més del previst per segellar el seu bitllet cap a Kaunas. El Zalgiris, sense res a perdre, no posarà facilitats, però al Barça li toca imposar-se amb solvència i demostrar que és un dels candidats principals a guanyar aquesta Eurolliga. Predicció: Barça 3-1 Zalgiris.
