L’expulsió dels equips russos de la competició – CSKA, Zenit i Unics Kazan – ha fet que equips que estiguessin al llindar del límit de la classificació a a Play-Off hagin entrat. És el cas del Maccabi de Tel Aviv. És cert, també, que el cojunt d’Israel ha guanyat els seus últims 6 partits en la competició europea. Serà una sèrie apassionant.  En els dos enfrontaments aquesta temporada, cada equip s’ha emportat una vicòria. El primer partit, al Palacio, els de Pablo Laso van guanyar per la mínima gràcies a un cistella de Yabusele a l’últim instant. A Tel Aviv, un increïble parcial final favorable a Maccabi va servir per superar per un punt al conjunt blanc. Caldrà veure com s’adapta el Madrid en aquesta sèrie, amb la recent baixa per Covid de Deck (es perd els dos primers partits), Taylor i Hanga tocats físicament i amb la dubtosa situació d’Heurtel i Thompkins. Una sèrie clàssica entre dos titants del vell continent. En aquest segle, el balanç és favorable als blancs amb 19 victòries i 12 derrotes. 

Les claus de l’eliminatòria

La defensa perimetral dels blancs

El Reial Madrid, a més de tenir irregularitats en atac en els últims mesos, també ha trobat fissures en defensa. Amb portents com Tavares i Poirier en la pintura, el focus ha de dirigir-se a la defensa de perímetre. Amb una ratxa de quatre partits consecutius perdent, els blancs han encaixat 88 punts per partit en aquest tram. Els de Laso han permès un 40% d’encert des de la línia de tres als seus rivals en aquestes derrotes. Per això, agafant-nos a l’estadística, les línies de defensa individual hauran de ser molt altres ja que el Maccabi s’acosta a aquests números (39.9% T3). 

A més a més, el Maccabi compta amb jugadors interiors com Williams, Caloiaro i Reynolds que dominen l’obertura de camp amb tir exterior. Aquesta amenaça farà que Tavares – el millor intimidador d’Europa – hagi de sortir a puntejar el tir, deixant la pintura buida i sense amenaça.

Els exteriors de Maccabi

Si per una cosa es caracteritza el conjunt de Tel Aviv és per jugar a un ritme intens, agressiu i sortir corrent amb pilota. El triumvirat Wilbekin-Evans-Nunnally és una amenaça real pels blanc si tenen l’encert dels últims partits. Els tres junts han promitjat més de 40 punt en els últims tres partits d’Eurolliga (Fenerbahce, Barça i Asvel). Amb Evans com i Wilbekin com a generadors – també executors-, aprofiten molt la seva arrancada explosiva per superar l’1×1 i crear una avantatge numèrica i superior. Pel que fa a Nunnally, és un pistoler des de la línia exterior, sent més limitat a jugar una situació d’atac estàtica. 

Les baixes del Madrid

La mala notícia del positiu de Deck ha fet canviar els sistemes defensius de Laso. L’entrenador blanc no podrà comptar amb la bèstia defensiva,  capaç de canviar amb els exteriors i l’interior petit. També s’hi suma Taylor i Hanga, dos homes que brillen, principalment, pel seu rendiment defensiu, sí que seran a l’escenari, però amb molèsties. 

Un altre aspecte que cal tenir en compte és la situació Heurtel-Thompkins. Després que es digués que estaven totalment apartats de l’equip, Laso en l’última roda de premsa va recular i va obrir la porta a la reincorporació dels dos jugadors sancionats, per sortir de festa el dia abans de partit a Grècia.

Per tant, s’ha de veure com Pablo Laso gestionarà el minutatge a la sèrie, ja que el Maccabi apretarà des del primer minut exigint el màxim, la direcció de partit – amb Heurtel apartat i Goss sense rodatge, Abalde assumirà el timó, i sobretot, els sistemes individuals per aturar els anotadors de Tel Aviv.

El factor X

Sergio Llull. El jugador menorquí ha estat criticat – i amb raó – pel rendiment en els seus últims partits, especialment pels seus percentatges o accions decisives. De fet, la derrota del Madrid a Tel Aviv a la lliga regular va estar marcada per una precipitació seva. El jugador blanc és un experimentat d’aquesta competició i sap quan són els moments de veritat. I ara, toca apareixer. El millor jugador de la competició de l’any 2017 sap que el Madrid el necessita. Necessita les seves accions individuals i les seves ratxes anotades per trencar i dinamitar el partit.

Derrick Williams. L’ex NBA sembla haver trobat un lloc on sentir-se còmode. Amb una mitjana de 10p per partit, l’ala-pívot i ha donat un plus d’intensitat i qualitat al Maccabi aquesta temporada, fet que ha estat clau en algunes de les victòries. També, en aspectes defensius s’ha implicat molt més i serà necessari per aturar una de les estrelles que més rendiment està donant a dia  d’avui al Madrid, Yabusele. L’emparellament serà molt bonic de veure, intens i d’alt voltatge, però si Williams aconsegueix neutralitzar al francès, els de Tel Aviv tindran més possibilitats.

Predicció

És una eliminatòria impredictible. Trobem dos estats de forma totalment diferents: el Madrid deixant un mar de dubtes – per joc i anímicament- i el Maccabi arriba després d’una gran ratxa de victòries i trobant la tecla clau. Però, la història ens ha fet aprendre que, quan més tocat està el conjunt de Laso, és quan apareixen i treuen el gen guanyador. Tot i que per trajectòria en aquests mesos ens faci pensar que l’equip de Tel Aviv pugui tenir un percentatge més alt de passar a la següent fase, el Madrid és capaç de deixar totes les crítiques fora i centrar-se tots en una. Els dos partits a Madrid són més que claus pels blancs, ja que cedir un partit seria donar el factor pista al rival. 

Per tant, espero un Madrid totalment revifat amb domini clar al joc interior i dels veterants carregant-se l’equip a l’esquena. 

Predicció: Madrid 3 – 1 Maccabi