L’eliminatòria més desigualada acostuma a ser sempre la que enfronta el millor equip de la competició contra l’últim classificat pels play-offs. Aquest any, l’Olympiacos (24-10) ha sigut el líder de la temporada regular i s’enfrontarà al vuitè classificat, el Fenerbahçe (19-15). Però és aquest l’emparellament més desigual, o potser és tot el contrari? 

Els quarts de finals que enfronta Olympiacos contra Fenerbahçe serà una eliminatòria molt disputada, segurament igualada i molt entretinguda. El que sabem del cert és que és sens dubte l’emparellament més atractiu de tots. L’Olympiacos el millor equip de la competició contra un Fenerbahçe ple d’estrelles i de talent, grecs contra turcs, Bartzokas contra Itoudis, dos camps que cada jornada acullen a més de deu mil aficionats, un duel que ben segur serà molt intens i que enfrontarà alguns dels talents més grans d’Europa. Els dos equips arriben aquests play-offs amb diferents sensacions, i amb una temporada per decidir en un màxim de cinc partits.

El Fenerbahçe va començar la temporada com un coet. Després de deu jornades i nou victòries, la temporada va girar de rumb i va agafar el camí de la irregularitat. Marcat per aquest factor el Fenerbahçe arriba als play-offs després d’haver assolit la vuitena i última plaça, guanyant un total de 19 partits i perdent 15.

L’Olympiacos ha realitzat una temporada magnífica. Millor balanç de victòries de l’Eurolliga (24-10). L’equip ha demostrat molta solidesa i regularitat durant tot l’any. Ara els grecs hauran de finalitzar el treball que han fet durant l’any i derrotar a un rival molt dur.

L’eliminatòria en números

L’Olympiacos és l’equip de moda d’Europa, el més en forma i el més eficient. Les estadístiques col·lectives són totes positives. Cinquè equip que més punts anota per partit (84), i segon en Ofensive Rating (ORtg), anoten 120,1 punts cada 100 possessions. En defensa milloren els números, és l’equip que menys punts permet al seu rival (75,8) i també són el millor Defensive Rating (DRtg) de la competició, per cada 100 possessions els hi anoten 108,4 punts. Per tant, estem parlant d’uns dels millors atacs d’Europa sumat a la millor defensa de tot el continent.

L’estadística Efficiency Differential (eDiff) calcula la diferència que hi ha entre l’Ofensive i el Defensive Rating d’un equip, d’aquesta manera mostra la diferència de punts que manté l’equip respecte als rivals. L’Olympiacos lidera l’Eurolliga amb un total d’11,7 en eDiff, tres punts més que el Madrid, el segon classificat. Aquest brutal rendiment es veu reflectit en els resultats, que com no podia ser d’una altra manera, han estat els millors de l’Eurolliga.

Però és que les estadístiques de l’Olympiacos no s’acaben aquí. Lideren la lliga en el percentatge de tirs de camp (50,5), també són l’equip que millor reparteix la pilota, assistint 21,8 passes de cistella per partit, dos més que el segon millor assistent, l’Alba de Berlín, i són els primers en la classificació de pilotes robades per partit (7,6). 

És molt difícil trobar una faceta del joc en la qual l’Olympiacos no hagi tingut bones estadístiques aquest curs, s’ha de buscar amb lupa on el conjunt grec no rendeixi tan bé. Els tirs lliures s’han resistit per als del Pireu, són el quinzè equip en percentatge (76,5), a part són el vuitè equip que més pilotes perd amb un total de tretze per partit, tot i que això és resultat del risc que prenen per compartit la pilota, i ja hem vist que són molt bons passadors.

L’Olympiacos és molt sòlid a casa assolint un record de 14-3. Quan els grecs juguen al pavelló de la Pau i l’amistat més de 10200 grecs s’acumulen regularment per animar l’equip. Fora de casa el seu record també és positiu. 10 victòries i 7 derrotes en els desplaçaments fora del Pireu.

El Fenerbahçe s’ha caracteritzat per la seva irregularitat durant la temporada, i així ho mostren les estadístiques. És el quart equip que més punts anota amb un total de 84,2 per partit (el cinquè és l’Olympiacos). Per altra banda, és el novè equip que més punts rep (81,7). És el cinquè millor ORtg amb 119,1 punts per cada 100 possessions, i l’onzè en DRtg amb 115,5 punts encaixats cada 100 possessions. Són el setè millor eDiff de la competició amb una total de 3,7 punts a favor.

El conjunt turc és el cinquè equip amb percentatge de tirs de camp (48,7) i el sisè en percentatge de tres (37,2). Són setens en assistències per partit (18,1) i cinquens en rebots ofensius (9,7). Les seves millors estadístiques mostren que el conjunt d’Istanbul és un equip de play-off, però hi ha estadístiques que seran claus que es millorin de cara a l’eliminatòria. El Fenerbahçe és el pitjor equip tirant tirs lliures, amb un 71,1%. També mostren problemes en intimidar tirs, són l’antepenúltim equip en tirs taponats al rival, amb només 1,7 per partit.

Aquesta temporada el Fenerbahçe s’ha imposat en la majoria dels partits a casa. 12-5 quan els turcs han jugat al Ülker Sports Arena. Els partits com a visitant han costat més, 7-10 en els partits per Europa. Tot i perdre més que guanyar fora de casa són el sisè equip que més partits ha aconseguit vèncer com a visitant.

Com juga l’Olympiacos?

L’equip grec ha dominat Europa durant aquests darrers mesos. Les claus del seu joc en són vàries. Georgios Bartzokas ha confeccionat una plantilla molt completa, plena de talent, físic i sobretot experiència i veterania. Ja fa anys que les bases de l’equip són sòlides i fermes. Vezenkov, Sloukas i Papanikolaou són tres pilars fonamentals de l’equip i fa molts anys que juguen junts.

La construcció ofensiva gira al voltant de l’estrella Sasha Vezenkov (més endavant parlarem d’ell). El grec és una màquina d’anotar i d’acaparar defensors, això genera avantatges pels tiradors de l’Olympiacos com Papanikolaou, Larentzakis Canaan o Alec Peters. El conjunt del Pireu basa el seu joc en dos directors que mouen i reparteixen joc per l’equip; Kostas Sloukas i Thomas Walkup, dos dels màxims assistents de la competició amb 5,9 assistències per partit cada un. Aquest fet és diferencial en l’atac de l’Olympiacos, ja que un alt percentatge dels punts venen a través de passes. Els pick and roll amb Fall, Bolomboy o Black, les situacions d’avantatge al poste o talls de Vezenkov, o com ja s’ha dit les situacions de triples, són ocasions generades pel bon moviment de pilota i la intel·ligència d’aquests dos bases. El gran poder físic de l’equip en totes les posicions genera molt sovint avantatges en atac, com situacions de poste baix, o penetracions exteriors de McKissic.

La tònica en defensa no canvia massa, tot i que aquí és on es mostra la capacitat física real de l’equip. La defensa exterior és dura i es pot permetre el luxe de canviar de posicions entre basses, escoltes i alers. Papanikolaou, McKissic i Walkup són defensors d’elit molt forts i amb desplaçaments defensius molt ràpids. El joc interior el domina, com no podia ser d’una altra manera, Moustapha Fall. El gegant de 2,18 és enorme i molt intimidant, l’únic problema que té és la mobilitat i els possibles canvis que puguin succeir dels bloquejos. Aquí és on Black i Bolomboy són diferencials. Dos pivots “baixets” que són de ferro, pur múscul i que poden jugar a canviar els defensors en els bloqueigs, cosa que Fall no pot. De la defensa hi ha poc més a dir, la millor defensa de l’Eurolliga no té febleses, és un mur que el Fenerbahçe haurà de trobar la forma de destruir, o almenys intentar-ho.

Com juga el Fenerbahçe?

L’equip otomà si d’alguna cosa no li falta és talent. El roster dels turcs està a revessegar d’estrelles d’Europa i tot dirigit per un molt bon entrenador com ha demostrat ser Dimitris Itoudis. El potencial anotador exterior se suma a la defensa dels alers, el joc interior el Domina Jonathan Motley, un dels millors jugadors de la temporada a l’Eurolliga.

En atac, el Fenerbahçe juga a les ordres de Nick Calathes i Marko Guduric, el grec sempre ha estat un excelent organitzador i Guduric s’està consolidant com un jugador “superclasse” d’Europa. La distribució de joc de Calathes es contraposa amb els altres basses; anàrquics, anotadors i jugadors que els hi agrada encarar l’1 per 1, Scottie Wilbekin, Carsen Edwards i Tyler Dorsey. Tot i que Edwards no ha acabat d’explotar i Dorsey tan sols ha disputat vuit partits des de la seva arribada de l’NBA, són jugadors que sumats amb WIlbekin poden trencar partits. A la capacitat triplista d’aquests tres s’afegeixen els canells de Guduric, Mahmutoglu i la gran aportació dels dos alers, jugadors que no són tiradors, però que estan realitzant uns percentatges espectaculars. Parlem de Nigel Hayes-Davis (39,4% T3) i de Dyshawn Pierre (46,3% T3). El joc interior té nom i cognom: Jonathan Motley. Un pivot capaç de córrer la pista, esmaixar, tirar de fora i trencar als defensors des de la línia de triple. Resumidament, un autèntic maldecap per als defensors. A part les aportacions de Tonye Jekiri i les molles de Devin Booker completen el joc interior.

En defensa l’equip pateix més. Els fitxatges dels exbarça Calathes i Hayes-Davis han sigut clau per millor aquest apartat. Jugadors forts i alts, amb capacitat de recuperar pilotes i defensar diverses posicions. Guduric i Pierre són dos dels altres grans defensors de l’equip. La línia exterior queda ben coberta amb aquests quatre, tot i que en atac queda més fluixa. El problema és a la pintura. Cap dels pivots és un defensor intimidant que condiciona els tirs del rival. Fluixos en el rebot i un pèl tous a vegades, la defensa del joc interior dels turcs podria ser més completa.

Precedents entre els dos equips

Els dos partits d’aquest any han sigut dominats per l’Olympiacos, Victòria dels grecs per 94-67 al Pireu, i a Istanbul 73-93. El record històric entre els equips és de 13 victòries pels dos conjunts. Un empat que al final de la sèrie s’haurà desfet.

Jugadors a seguir

L’Olympiacos ha sigut el millor equip i ha tingut al millor jugador. Vezenkov és el candidat favorit del Mvp, i és que ha sigut el màxim anotador (17,6) i el jugador més valorat de la competició (22,2). A part l’experiència de Sloukas serà clau per al desenvolupament de l’eliminatòria, junt amb l’aportació dels altres jugadors importants.

El Fenerbahçe és un equip que té la capacitat de tenir a 5 jugadors que si estan endollats poden decidir un partit. Amb Motley com a líder en atac (14,9 punts per partit i 16,5 de valoració) i Guduric decisiu en els moments finals (12,5 punts per partit), seran també claus les aportacions dels exteriors i la defensa que puguin fer sobre Vezenkov els alers i pivots del conjunt turc.

Predicció Esmaixada

S’ha començat l’article formulant la pregunta de si aquesta seria l’eliminatòria més igualada, i realment ho pot ser. Dos gegants d’Europa s’enfronten i això ens assegura un duel de vida o mort si volen arribar a la final four. Com que un s’ha de mullar jo aposto per un 3-2 a favor d’Olympiacos.