El Barça i el Real Madrid es tornen a trobar i, ho tornen a fer en una final. Tercera vegada consecutiva que es repeteix aquesta fita. Podrem veure una eliminatòria a cinc partits on les possibilitats són diverses. Els dos conjunts arriben en un moment molt dolç, han trobat el camí per passar per sobre dels semifinalistes sent fidels als seus estils. I s’ha de dir, els rivals han sigut molt durs, equips tàcticament molt ben treballats que els hi han posat les coses molt complicades i que a més a més, han sigut capaços de robar-los el factor camp. 

Per posar-nos en situació i deixar clar quines claus d’aquesta eliminatòria per part de cada equip.

Demostrar energia i intensitat

Els dos conjunts tenen una plantilla molt llarga, amb molts jugadors capaços de ser determinants en qualsevol partit o eliminatòria, però n’hi ha uns quants, a cada equip, que porten una sobrecàrrega de minuts molt important. Entrem a la recta final de la temporada i, l’estat físic de la plantilla és molt rellevant, més ben dit, és vital.

El conjunt que demostri més energia i intensitat en els minuts menys brillants sumarà molt de valor per guanyar la sèrie i proclamar-se campió de la Lliga Endesa. Un dels aspectes claus per demostrar aquesta capacitat és en la captura dels rebots i l’eliminació de les segons o terceres oportunitats. El Barça va patir molt contra l’Unicaja de Màlaga en el treball pel rebot defensiu. Els d’Ibon Navarro van sobreviure en certes parts de l’eliminatòria gràcies a aquest treball.

El Real Madrid, amb la presència d’Edy Tavares té molta feina feta, però el Barça ha de saber treballar perquè el gegant blanc no invadeixi les zones en les dues parts de la pista. Els jugadors interiors de Saras Jasikevicius tindran un paper clau per poder superar al Real Madrid. James Nnaji podria ser un jugador amb un protagonisme major del qual ha tingut fins ara.

A més a més, l’augment de jugadors per part blaugrana en la rotació ha donat moltes solucions. Sobretot, Òscar Da Silva, que ha tingut poc pes en la rotació en els últims mesos de competició. El jugador que va passar per l’Alba de Berlín, va donar aire a la rotació. Dues cames fresques i dos pulmons més per continuar amb la defensa intensa que ha inculcat l’entrenador del Barça. Fins i tot, ha aportat en alguns moments en l’apartat ofensiu, oferint registres diferents dels de Nikola Mirotic. Llançaments des de la llarga distància, talls per línia de fons i penetracions amb pocs bots quan la defensa està desorganitzada.

L’encert en el triple

Els llançaments exteriors són una part molt important dels dos equips finalistes. No abusen i tampoc en tenen dependència, però el joc és molt més fluid quan aconsegueixen bones posicions i bons tirs. Les dades ho reflecteixen molt bé, els dos conjunts tiren entre 26 i 27 vegades des de la línia de tres punts i pràcticament les cinc posicions tenen percentatges correctes.

La diferència entre els dos equips és el mitjà que s’utilitza per arribar a executar el tir de tres. El Barça, per una banda, busca el llançament d’una forma molt coral, fent servir molt el recurs dels bloquejos indirectes o flares perquè el tirador tingui una bona posició al moment d’executar el tir. Possessions llargues.

En canvi, el Real Madrid, utilitza el joc de dos per dos amb el generador amb pilota i Edy Tavares com a bloquejador. Quan la pilota arriba a la continuació i saltant les ajudes el pivot, que ha millorat molt aquesta temporada en aquest aspecte del joc, sap escollir molt bé al tirador que oferir la pilota.

També és cert que jugadors com Sergio Rodríguez, Sergio Llull o Dzanan Musa tenen el talent suficient per generar-se prou espai per poder llançar sense cap defensor al davant.

Jugadors claus

Barça

Nikola Mirotic: 13,1 punts i 38% en T3 tirant 4,8 llançaments per partit.

Dies complicats a Can Barça i pel jugador, però per difícil que sigui, s’ha de sortir a jugar i continuar amb el nivell que ha demostrat durant els PlayOff. Marxar serà dolorós, però ho serà menys sí aconsegueix guanyar la lliga.

Nikola Mirotic té al davant una oportunitat d’engrandir la seva figura i, fer rumiar qui hagi de fer rumiar que poder estan deixant marxar el millor d’Europa. El jugador de trenta-dos anys és el líder de l’equip, i ser-ho té moltes obligacions, la més visible, demanar i buscar la pilota quan cremi. El moment dels killers ha de ser per Nikola Mirotic.

Amb la rotació dels dos últims partits se’l va veure molt més fresc de cames en atac i no patir tant en defensa. Si aquesta rotació continua així, l’aler pivot ha de continuar amb la bona elecció de tir, treballant les jugades al pal baix i escollint molt bé el llançament exterior per obrir la defensa. Es trobarà defensors molt forts físicament i en situació d’ajudes al jugador més dominant d’Europa, Edy Tavares, per això, buscar situacions de miss match també serà un factor clau perquè Nikola rutlli.

Jan Vesely: 8,8 punts, 3,8 rebots i 102,8 de defensive rating quan està a pista.

A la prèvia de la semifinal del Barça també vaig escollir Jan Vesely per sobre de Nico Laprovittola, i l’argentí va jugar millor que el txec. I torno a escollir en Jan abans que en Nico. És vital i dubto que el Barça pugui guanyar al Real Madrid si l’experimentat pivot no ajuda en tasques defensives en cada segon que està a pista. 

Primer de tot, fent que l’impacte d’Edy Tavares sigui el mínim. Ha de ser capaç de parar les seves continuacions després de jugar el bloqueig, allunyar-lo de la cistella en el rebot ofensiu i que no pugui connectar amb els seus companys. Aquesta última situació poder és la més important de totes, ja que sí Edy es queda sense opcions el joc de l’equip blanc es veurà molt estàtic i la defensa del Barça tindrà temps de recuperar i afegir més energia en aquests segons que la pilota està quieta.

I segon, situacions de canvi en el bloqueig directe. Només ell i James Nnaji són capaços de canviar el defensor en situacions de pick and roll. El jove jugador nigerià dubto que tingui gaire protagonisme, la seva falta d’experiència resta molt en situacions tan excepcionals. Llavors, Jan Vesely ha d’estar preparat i ser conscient que jugaran contra ell els jugadors petits del Real Madrid per buscar-li les pessigolles.

Real Madrid

Edy Tavares: 10,3 punts i 6,7 rebots per partit. 100,6 punts de defensive rating amb ell a pista.

És el jugador més dominant d’Europa. Poques coses més significatives es poden dir. El center del Real Madrid és l’amo i senyor de la zona. Sobretot de la cistella que ha d’impedir que anotin. Chus Mateo ha sabut trobar nous esquemes defensius perquè el de Cap Verd sigui un os de rosegar i intimidi a qualsevol que passi a prop del cèrcol. El protegeix perquè no hagi de defensar jugadors petits en situacions d’u contra u i així no es vegin els punts més febles del jugador. La zona afavoreix més les seves virtuts físiques. Envergadura, alçada i una gran coordinació que l’ajuda moltíssim a impedir cistelles.

En atac, a poc a poc ha anat afegint registres al seu joc. S’atreveix amb moviments al pal baix quan té espai i temps i, també ha desenvolupat un tir de quatre metres molt efectiu. A més a més, és un jugador que rep moltes faltes i va sovint a la línia de tirs lliures i ja podem dir enviar-lo a la línia del 4,60m és un mal negoci.

Sergio Rodríguez: 5,6 punts, 3,4 assistències i 61,3 de true shooting.

Poder us sorprèn que hagi escollit a El Chacho envers Dzanan Musa, per exemple, però crec que sí el base canari es troba còmode l’equip blanc juga al seu màxim nivell. Sergio Rodríguez està sent una autèntica sorpresa aquesta última part de la temporada. Els seus PlayOff d’Eurolliga són extraordinaris. Va dirigir, anotar, va ajudar a entrar en calor a companys amb passades de gol a porteria buida i va ser el líder que l’equip de Chus Mateo necessitava i no trobava.

Aquest nivell l’ha anat allargant i allargant fins a trobar-se a les finals de l’ACB. El punt dèbil del jugador canari és el seu físic. S’haurà de veure o esperar que el Barça utilitzi la seva falta de centímetres en contra seu. I també, com allunyar a Edy Tavares de la zona quan es juguin situacions contra el base del Real Madrid. A més a més, la defensa de l’u per u tampoc és energètica i això el Barça l’ha d’emprar per buscar miss match una vegada canviï d’home El Chacho. 

En atac pot ser un malson si enllaça una cistella rere una altra. Tot i no ser molt explosiu, el seu maneig de pilota és suficient per superar als seus defensors i en aquests moments, és capaç de crear-se els seus propis tirs, ja siguin de tres punts, mitja distància o arribant a la zona restringida com també, pot involucrar a més jugadors en l’atac.