Tenim final de la Copa del Rei. Unicaja de Màlaga i Lenovo Tenerife es veuran les cares a la final de la competició. Història del bàsquet espanyol. És la primera vegada que aquests dos equips arriben vius a l’últim dia del torneig. S’ha de dir que, també, és la primera vegada que el Lenovo Tenerife jugarà la final de la competició copera. A la seva història només hi ha deu participacions -amb l’actual, onze- i fa set temporades que s’hi classifiquen.
Per part de l’Unicaja de Màlaga, no serà la primera vegada que juga una final de Copa però, històricament, li ha costat arribar fins aquí. Ha jugat tres finals i n’ha guanyat una. És a dir, podem estrenar una vitrina de campió o emplenar-ne una altra.
La defensa amb pilota i sense
Ambdós equips tenen dos grans entrenadors. Ibon Navarro per part de l’Unicaja de Màlaga i Txus Vidorreta pel bàndol tinerfeny. Els dos entrenadors són famosos per les seves jugades de pissarra i pels seus sistemes ofensius. Els dos equips són molt bons amb el joc sense pilota, és natural, ja que tenen grans tiradors després de sortir dels bloquejos indirectes. Jugadors com Tyler Kalinoski, Darío Brizuela, Sasu Salin i Jaime Fernández per dir algun que altre nom.
Font: ACB
El joc coral serà el protagonista de la final, els dos equips comparteixen la pilota de diferents maneres, però ho fan. En estàtic, el Lenovo Tenerife té les de guanyar. Si l’Unicaja de Màlaga no continua defensant amb la mateixa agressivitat amb la qual ho ha estat fent durant tota la competició li costarà molt guanyar el partit. Per altra banda, l’Unicaja si aconsegueix portar el partit a situacions de joc en transició i al contraatac les seves opcios de gunayar pugen notòriament. Són molt ràpids i corrent molt bé pels carrils. Tenen diversos jugadors que gaudeixen molt en aquest tipus de situacions. Tyson Carter o Darío Brizuela, per exemple. Dit tot això, la defensa en aquest partit tindrà un paper importantíssim.
El cansament pot aparèixer
La Copa del Rei és la competició reina per molts al·licients. El primer, que no tens marge d’error, si perds, hauràs de veure el que resta de torneig des de casa. I el segon punt, l’estat físic de l’equip. Arribar en un estat òptim és una exigència per lluitar per a tot. Després, durant el torneig, has de tenir sort que cap dels jugadors es lesioni. L’Unicaja de Màlaga no compleix cap de les dues normes, però ha sigut capaç d’arribar a la final. Va arribar amb Yankuba Sima lesionat, mermant la rotació dels jugadors interiors i durant el torneig diversos jugadors han tingut cops durs o molèsties que els impedeixen rendir al màxim nivell o jugar, directament. Kendrick Perry i Darío Brizuela contra el Barça van tenir cops durs, però van trepitjar parquet contra el Real Madrid. I, Nihad Dedović, a les semifinals contra el conjunt blanc, va demanar el canvi a l’equador del tercer quart per unes molèsties al bessó i no va tornar a entrar. Veurem si juga la final. Defensivament és una peça clau.
A l’altre costat de la final, el Lenovo Tenerife ha tingut més sort. Dels jugadors que han sigut inscrits al torneig no n’ha fallat cap. La plantilla tinerfenya poden notar l’esgotament acumulat d’aquests dies, ja que ells no han tingut cap dia de descans. Dins del roster hi ha jugadors veterans com Marcelinho Huertas (39 anys), Aaron Donerkamp (37 anys) i Gio Shermadini (33 anys). Tots ells són jugadors claus de la rotació de Txus Vidorreta i, estan en un excel·lent moment de forma, però el cansament pot jugar una mala passada en qualsevol moment.
