Ja tenim al caure una nova edició de la Final Four de l’Eurolliga. El gran cap de setmana del bàsquet europeu ja és aquí. Tres partits decidiran qui és el nou campió d’Europa, sabent ja que el vigent guanyador no podrà revalidar el títol. Barça i Madrid es tornen a veure les cares aquest proper divendres a les 20h, amb clares intencions: guanyar, costi el que costi, i plantar-se a la gran final de la competició. Qui ho aconsegueixi, jugarà pel títol el proper diumenge. Qui falli, haurà de disputar una final de consolació que no ve de gust a gairebé ningú.
De nou, tenim per davant un Clàssic decisiu amb molts fronts oberts. Es repeteix la semifinal de la temporada passada, que es van endur els blancs, tot i que no van poder aconseguir el gran premi després de caure per només un punt contra el bicampió Anadolu Efes. Lluita, polèmiques i, sobretot, molt bàsquet, han copat els enfrontaments anteriors entre tots dos equips. Uns duels previs que ja no valen de res quan estem davant d’un partit de Final Four. Les cartes estan sobre la taula i la tensió és màxima.
Tots dos equips es juguen gran part de la temporada en un sol partit. Guanyar al màxim rival i tenir l’oportunitat de ser campió d’Europa dos dies més tard és una fita per recordar. Per contra, el que caigui tindrà la segona gran decepció de la temporada, després del fracàs de la Copa del Rei a Badalona. El (possible) tercer duel entre els dos, d’aquí un mes a la Final de la Lliga Endesa, encara queda lluny i és incert. Aquesta setmana toca el gran premi, aquesta setmana toca tornar a guanyar l’Eurolliga.
Precedents entre tots dos equips
Precedents de la temporada 2022/23
Els enfrontaments entre Barça i Madrid aquesta temporada s’han caracteritzat per una gran igualtat. Dels cinc Clàssics que hem viscut, els blaugranes han guanyat 3 i els madridistes, 2. El primer precedent entre tots dos equips va ser, com ja és habitual, a la Supercopa Endesa el passat mes de setembre. Allà, el Madrid va revalidar el títol per cinquena vegada consecutiva imposant-se a un Barça en formació i sense Mirotic a la pròrroga. Tavares va liderar els blancs amb una actuació gegant (24 punts i 12 rebots) i Sanli, el seu defensor, va anotar-ne 21 per mantenir els seus al partit.
A la Lliga Endesa, com ja és habitual, el Barça va guanyar els dos Clàssics de la fase regular. Al Wizink, a la primera volta, es va imposar per 78-87, encara sense Mirotic. Tavares va tornar a ser el millor dels blancs amb 19 punts i 11 rebots i Lapro i Higgins es van combinar amb 19 punts i 18, respectivament, per fer oblidar l’hispano-montenegrí. Al partit del Palau Blaugrana, el Barça va guanyar el Clàssic amb més diferència de punts de la temporada, per 97 a 82. Mirotic, ja disponible, va ser el millor blaugrana amb 23 punts, ben secundat per Satoransky (18 i 9 assistències) i Lapro (14 i 8 assistències). Musa, amb 24 punts, i Yabusele, amb 19, van ser els millors blancs.
Pel que fa a la competició que ens importa en aquest article, l’Eurolliga, la igualtat ha estat màxima. El Barça va guanyar el Clàssic de la primera volta, a la jornada 2, per 75-73. Satoransky va ser el millor blaugrana, amb 12 punts, 7 rebots i 5 assistències, i Deck el millor madridista, amb 21 punts. En canvi, el Madrid va aconseguir guanyar el partit del Wizink Center, a la pròrroga, també amb Deck com a líder (23 punts), secundat per Llull (19). Mirotic va anotar-ne 17 pels blaugranes i Satoransky va sumar 12 punts, 4 rebots i 7 assistències. El partit, tot i la victòria blanca, va ser dominat pels culers durant els 3 primers quarts, amb una davallada final que va aprofitar el Madrid per forçar la pròrroga i acabar enduent-se el matx.
Així doncs, els Clàssics d’aquest any ens marquen el camí d’una semifinal igualada, amb el Madrid liderat per un Tavares que ja sap el que és dominar al Barça. L’altre gran líder madridista, Deck, no hi serà. Per part blaugrana, a més de l’estrella Mirotic, Satoransky ha estat un factor diferencial en la majoria dels Clàssics de la temporada.
Precedents en Final Four
Tot i que majoritàriament els precedents semblen ser un bon indicador per al Barça, a la Final Four tot canvia. En la última dècada tenim dos precedents idèntics al partit que veurem aquest divendres. Al 2014 i al 2022, la temporada passada. I tots dos són favorables als blancs, amb més experiència en jugar aquest tipus de partits darrerament. La dècada de domini blanc s’ha fet notar als cors dels culers, que encara recorden amb tristesa la dura pallissa rebuda ara fa 9 anys. En el primer dels dos precedents, el Madrid va atropellar al Barça, guanyant-lo per 62-100, en un dels partits que més s’han recordat amb el pas dels anys.
La primera possibilitat de revenja va ser l’any passat. El Barça arribava en una dinàmica descendent, però era lleugerament favorit davant un Madrid sense base. Els blaugranes van dominar la primera meitat, amb un segon quart imperial. Semblava que els fantasmes del passat desapareixerien, però els blancs van aconseguir remuntar un desavantatge d’11 punts al minut 25 de partit (54-43), per acabar guanyant de nou i accedint a la final. Tot i la històrica actuació de Mirotic, amb 26 punts, 12 rebots i 39 de valoració, els culers van caure en un partit que només va fer que accentuar la davallada de l’equip i que es va maximitzar amb la derrota a la final de la Lliga Endesa.
Així doncs, estem davant la segona possibilitat de revenja per a un Barça que arriba al Clàssic inmers en una gran dinàmica, contra un Madrid exultant després de la remuntada contra el Partizan.
Factors condicionants del partit
Momentum del partit
Ens espera un partit apassionant, amb dos equips en dinàmica ascendent per diferents motius. El Barça, per la seva banda, arriba en el millor moment de joc, resultats i sensacions de la temporada. L’equip de Jasikevicius, contràriament a les dues temporades anteriors, arriba amb confiança i determinació en el seu joc. La gran majoria dels jugadors de la plantilla estan en un moment de forma excel·lent, amb Mirotic liderant la plana anotadora i Satoransky i Vesely manant en defensa i en la presa de decisions en atac. El Barça ha passat amb solvència l’eliminatòria contra el Zalgiris (3-0), i ha aconseguit la primera plaça matemàtica a la Lliga Endesa. Els blaugranes porten 11 victòries seguides i la darrera derrota data del 9 d’abril. Des de llavors, a més de la triple victòria contra els lituans, els culers han guanyat a equips com el mateix Madrid, el València, el Baskonia o al recent campió de l’Eurocup, el Gran Canària.
Per la seva banda, el Madrid arriba amb molts més dubtes sobre el seu joc, però amb la moral elevadíssima després d’aconseguir donar-li la volta a una eliminatòria que semblava perduda contra el Partizan. Amb 0-2 al Wizink van aconseguir guanyar els dos partits de Belgrad, i perdent de 18 al cinquè van aconseguir remuntar per segellar el bitllet a Kaunas de manera èpica. Sembla que la baralla del segon partit està oblidada a la ment dels madridistes, que només pensen en tornar a alçar una Eurolliga que se’ls va escapar pels pèls la temporada passada. En quant a joc i resultats, el Madrid no passa pel seu millor moment. L’eliminatòria contra Partizan, tot i l’èxit final, va sembrar molts dubtes, mentre que algunes recents derrotes a la Lliga Endesa han fet que s’hagin de disputar la segona plaça en la darrera jornada, quan semblava que tenien el liderat encarat no fa tant. La Final Four, com sempre, és un oasi dins la temporada, on no importen ni dinàmiques ni moments, només en guanyar les dues finals que tens al davant. El Madrid, en això, és el màxim expert.
Baixes
El partit ens deixarà 4 baixes força importants. Una pel Barça i tres pel Madrid. La dels blaugranes, però, és prou important. Cory Higgins, un dels grans referents de l’equip aquestes últimes temporades, i el jugador clutch de la plantilla, no jugarà ni la Final Four ni el que resta de temporada. La seva baixa, tot i que recurrent, és important perquè el nord-americà és un d’aquells jugadors que sempre vols tenir a pista en partits d’aquest calibre. Higgins va ser el millor blaugrana a la Final Four de 2021, amb 23 punts a la final. El seu llastrat estat físic a la Final Four de la temporada passada (només va poder jugar 11 minuts a la semifinal), va condicionar molt el partit. Aquesta temporada, el Barça ha aconseguit suplir la seva recurrent baixa gràcies al gran estat de forma de Laprovittola. Protagonista de la generació de pilota de l’equip, acompanyant a Satoransky i un ascendent Jokubaitis, s’ha encarregat en molts moments de fer oblidar la figura del fillol de Jordan. Així i tot, la seva baixa deixa sense referent exterior a l’equip blaugrana.
Per part blanca, l’equip té ni més ni menys que tres baixes, i totes elles d’un calibre important. Yabusele, després de l’agressió a Exum, es perdrà la Final Four sencera. El francès havia estat un dels millors anotadors madridistes en els passats Clàssics, i el titular a la posició de ‘4’ en la majoria d’enfrontaments. Vincent Poirier, el suplent de Tavares, també serà baixa. Chus Mateo va confirmar al 99% la seva no-presència a Kaunas. La seva baixa deixa en quadre la rotació interior madridista. El també francès va ser clau als darrers minuts a la Final Four de 2022. Així i tot, la temporada de Poirier no ha estat per tirar coets. Irregular com pocs, ha tingut pics de forma importants però no ha pogut fer-li competència a un Tavares que ha estat tota la temporada imperial. Quan el cap-verdià estava de baixa, el Madrid baixava molt el nivell (la sèrie contra Partizan és el millor exemple).
Però la baixa més important del Madrid, serà sens dubte la de Gabriel Deck. L’argentí, a més de ser un dels millors blancs en els precedents d’aquesta temporada, és un jugador cabdal pels plans de Mateo. Després de Tavares, probablement és el jugador més estructural que tenen els madridistes. La seva importància és màxima en l’engranatge ofensiu de l’equip, assumint molta pilota i sent un valor al pal baix. En defensa, a més, és un referent. Als Clàssics, a més, sol ser l’encarregat de defensar al protagonista del següent apartat de l’article.
Factor Mirotic
Sense Gaby Deck, qui defensara a Nikola Mirotic? És la pregunta que ens fem tots. L’hispano-montenegrí, capità blaugrana i ex-madridista, té les seves pròpies històries a cada Clàssic. Mirotic és el gran referent del projecte culer, el millor jugador de l’equip i la cara visible per a tothom. A més, els enfrontaments contra els blancs se li dónen especialment bé. Tot i que aturar-lo sempre és un dels aspectes marcats més en vermell a la llibreta dels tècnics blancs, aconseguir-ho és molt difícil. Generalment, qui millor l’havia defensat fins ara era Deck. Dur en la defensa de pal baix, i agressiu en les línies de passada i els bloquejos indirectes, l’argentí és l’únic madridista que havia aconseguit minimitzar lleugerament l’estrella culer.
Yabusele, que tampoc hi serà, havia patit moltíssim contra l’hispano-montenegrí. La defensa sense pilota del francès deixa molt que desitjar, i això ho aprofitava la llibreta de Saras per trobar Mirotic en situacions d’avantatge amb regularitat. Per contra, Yabusele sí havia aconseguit fer mal, ofensivament parlant, a Nikola. Si el francès hagués estat disponible, l’emparellament seria clar, amb clares tendències ofensives per tots dos bàndols.
La no-presència dels dos defensors habituals de Mirotic ens deixa clar el dubte. El Madrid, per dins, només té disponibles a 4 jugadors: Tavares, Randolph, Cornelie i Ndiaye. Veurem quina disposició interior prefereix Chus Mateo. El cap-verdià és cabdal, però no s’emparellarà amb Mirotic. Randolph està absolutament fora de forma i li costa entrar molt en rotació (haurà de jugar alguns minuts de ‘5’). I Cornelie és una incògnita, també molt irregular a la rotació blanca (només va jugar 4 minuts contra Partizan).
Així doncs, sembla que la opció més clara podria ser el jove Eli Ndiaye. El canterà madridista de només 18 anys és un inexpert en aquest tipus de partits, però ja va tenir certa importància en la rotació, ni més ni menys al Game 5 contra Partizan. A Chus no li va tremolar el pols i va donar-li 12 minuts a l’interior madridista, que va respondre amb 4 punts i sent una presència defensiva. No seria descartable, tot i que és molt arriscat per part blanca, que fos l’alternativa més sòlida durant el partit.
L’altra alternativa és Mario Hezonja. L’ex-blaugrana ha jugat molt poc com a ‘4’ aquesta temporada, però les baixes i el poc ritme de Randolph i Cornelie podrien obligar-lo a jugar en aquesta posició. Ho va fer en moments de l’eliminatòria contra Partizan i sembla que es repetirà a Kaunas. L’emparellament Hezonja-Mirotic, a més de les espurnes que podria generar, seria de gran interés per la quantitat de recursos que tenen tots dos per fer-se mal mútuament. Sembla complicat que Hezonja pugui parar a Mirotic al pal baix, però per contra, l’hispano-montenegrí patiria si el croat l’ataca des del bot.
En qualsevol cas, aquest és un dels grans asteriscs del partit.
Tavares, Satoransky, Laprovittola i altres protagonistes
Altres noms a destacar del Clàssic són, sens dubte, Tavares, Satoransky i Laprovittola. El cap-verdià és sempre un dels grans maldecaps del Barça en quant a la planificació de partit. Jasikevicius sempre prioritza allunyar-lo de la zona, i per això busca l’emparellament amb Sanli. L’amenaça exterior del turc serà, de nou, una arma a tenir en compte pel Barça. Per contra, Tavares és un jugador que sol aconseguir fer mal a la zona blaugrana. Sanli, tot i fer-li mal en atac, pateix quan ha de lluitar en el cos a cos amb ell i al rebot. Vesely i Nnaji són millors alternatives al turc si el Barça pensa en clau defensiva. A més, el txec també seria capaç de fer mal al cap-verdià amb continuacions curtes i distribuint des del short-roll. Com sempre, els ajustaments tàctics sobre Tavares seran un dels grans factors a tenir en compte per al transcurs del matx.
Un altre dels punts claus és l’ús de Satoransky. Durant la temporada, el Barça ha buscat emparellar-lo amb Sergio Rodríguez. La diferència d’alçada és molt notòria i el txec ha fet molt mal al pal baix davant el canari. Per això, quan el Chacho estava a pista, Mateo el solia emparellar amb Laprovittola i buscava centímetres contra Satoransky. L’ex dels Wizards és un factor diferencial per l’esquema defensiu del Barça. Probablement el veurem emparellat contra els manejadors de pilota blancs, siguin el propi Chacho o Musa. Fins i tot amb Hezonja, si aquest juga com a exterior.
Pel que fa a Laprovittola, podriem dir que és el jugador blaugrana de la rotació que arriba en pitjor dinàmica de joc a la Final Four. L’argentí ha seguit tenint partits brillants en els darrers mesos, però ha patit una davallada de rendiment respecte la primera part de la temporada. Els seus Playoffs contra el Zalgiris no van ser gens destacables: 5 punts per partit i cap tir de 2 anotat en els tres enfrontaments. El Barça, sense Higgins, necessita d’una versió desequilibrant de Lapro si no vol encallar-se en la generació d’avantatges amb pilota. Sense pilota, on Lapro també ha estat destacant, els blaugranes tenen a Abrines i Kuric, que arriben de dolç, i necessitaran un jugador que els generi els llançaments. Laprovittola és l’home per qui passen aquestes funcions i si no està al seu nivell habitual, l’equip patirà.
La vella guardia del madrid segueix guanyant partits
Els últims noms a destacar del partit són els habituals en aquestes cites des de fa molts anys. El Madrid ha canviat d’entrenador i també a la majoria dels seus jugadors en les últimes campanyes. Però el bloc de veterans espanyols es segueix mantenint. A Llull i Rudy, se’ls ha sumat aquesta temporada el retorn del Chacho. La campanya de tots tres no ha estat per llançar coets, amb problemes físics constants i pics de forma generalment baixos. Sergio Rodríguez no ha trobat el seu rol anotador dins la plantilla i, Llull i Rudy, han encadenat partits bons amb moments lluny del seu nivell. La presència de Musa i Hezonja els va restar protagonisme, però quan els títols estan en joc, els tres mostren la seva cara més competitiva.
L’eliminatòria contra el Partizan és la millor mostra. Rudy Fernández va disputar 18 minuts de mitjana als 5 partits, sent en tots ells un dels pocs que van competir de tu a tu cada enfrontament. I els dos Sergios van anar creixent amb el pas de la sèrie, sent claus en el darrer partit. La remuntada del Madrid, amb els tres sobre la pista, no va ser casualitat. L’experiència i el saber fer, en aquest tipus de partits, és importantíssima. La Final Four és més del mateix, i els tres líders espirituals del Madrid encara tenen bàsquet a les seves mans.
Predicció
Fer una predicció d’un partit d’aquestes característiques és molt complicat. Mitja temporada en joc en 40 minuts, els nervis a flor de pell, les dinàmiques que no valen per absolutament res. Al final, al bàsquet has d’anotar 1 punt més que el rival per tenir èxit. Si ens centrem purament en com arriben tots dos, les baixes que tenen i els ajustaments que poden fer tots dos entrenadors des de la banqueta, el Barça és favorit. Els blaugranes haurien d’imposar-se a un equip blanc que, tot i que té molt a dir, té menys arguments basquetbolístics que els catalans. Tot i així, estem parlant d’una Final Four i d’un Barça-Madrid. Són molts factors a tenir en compte i, sobretot, molt bàsquet per davant.
La millor Eurolliga de la història ens tenia preparat un Clàssic a la semifinal. Gairebé res.Qui guanyi es veurà les cares contra Olympiacos o Monaco, en una Final Four que coronarà un nou rei d’Europa. A la tercera serà la vençuda pel Barça?
