Entrem a un dels dies més importants de l’any a nivell de bàsquet  europeu: territori Final Four. Belgrad acollirà de dijous a dissabte l’esdeveniment més esperat on Barça, Madrid, Anadolu Efes i Olympiacos lluitaran per alçar el títol.

La primera semifinal serà, precisament, entre aquests dos últims equips. Grecs i turcs obriran la jornada dijous dia 19 a les 18 de la tarda. Duel entre un dels grans equips històrics contra un altre d’emergent. Ergin Ataman contra Giorgios Bartzokas en un Stark Arena que espera rebre més de 6000 fans d’Olympiakos, com sempre el públic grec serà el més multitudinari. Com en la majoria de partits en aquest tipus de format, la cosa s’iguala més que en cap escenari entre els dos equips.

EL CAMÍ

La veritat és que els dos han tingut uns Play-Off ben diferents. Si bé l’Efes ha sigut molt superior a Milà en gran part de l’eliminatòria, els del Pireu han suat de valent per poder eliminar un combatiu Mònaco. Molta gent pensava que els italians podrien deixar Ergin Ataman sense la seva tercera Final Four seguida però la veritat és que el seus jugadors han respòs a la perfecció: Micic i Larkin han dirigit i anotat com sempre -sumat a un gran nivell defensiu de l’ex del Baskonia- i els complements com Pleiss o Moerman no han parat de sumar. Elijah Bryant ja s’ha afiançat en una rotació que necessitava apujar el nivell d’atleticisme a les ales i Bryant Dunston sembla haver recuperat el seu millor to físic. Al davant tenien un conjunt dels que et porta al fang i alenteix el ritme, impulsant el canvi per tal que les dues estrelles del conjunt turc no flueixin ni entrin en ritme. Doncs ni així, ja que tant Micic com Larkin han demostrat en aquesta sèrie que quan els dos estan en un nivell òptim Efes guanyarà el partit.

Olympiakos, per la seva part, ha tingut una eliminatòria on ha deixat patents les seves virtuts i les seves dificultats. Ha demostrat que ha retornat a l’elit i que aquest equip té mentalitat competitiva i guanyadora de sobres (exemplificada en Kostas Sloukas) però també que quan és incapaç de controlar els jugadors talentosos dels rivals -com Mike James o Dwayne Bacon- i el partit entra en un intercanvi de cops no s’hi sent gens còmode i és vulnerable. Han tingut trams de tot però el factor Pireu va pesar moltíssim en el “Game 5” per tal que els grecs tornessin a una Final Four cinc anys després.

EL FACTOR MENTAL

Els dos conjunts afronten aquest final d’Eurolliga de maneres ben diferents. Uns tenen la necessitat de guanyar i els altres saben que passi el que passi la seva temporada a Europa ja és de notable. Ergin Ataman ha repetit per activa i per passiva que serà el seu equip qui aixecarà el títol fent gala de la seva ja coneguda sobèrbia. Té una confiança cega en els seus jugadors -aquest estiu no han canviat pràcticament res- i aniria a qualsevol guerra amb ells. Sap que li responen i no té por de fer-los jugar autèntiques barbaritats de minuts. Efes pot ser al final del projecte i té la pressió de tornar a guanyar. Quan Shane Larkin i Vasilije Micic, dos dels cinc millors jugadors d’Europa, són al teu equip, sempre tens la pressió de guanyar i sempre seràs favorit. Saben que perdre dijous seria un fracàs i el tècnic turc no ho contempla. S’han desenvolupat bé aquesta temporada en situacions de pressió i finals ajustats tant en Play Off com en Copa domèstica, però la Final Four és un escenari totalment diferent.

Olympiakos, per la seva banda, afronta el partit com un repte. Sabent que han fet un pas de gegant per tornar a ser entre els millors, cal recordar que el difícil no és arribar sinó mantenir-s’hi. Davant té al campió d’Europa i, tot i saber ja què és guanyar-los aquesta temporada, saben que no són els favorits. Tot i això, no seria cap sorpresa veure’ls guanyar. La samarreta que porten i l’escut que llueixen els dona un plus competitiu que poques entitats poden presumir-ne a Europa.

SITUACIÓ ACTUAL

Moment de fixar-nos en l’actualitat dels dos equips i en la situació, sobretot física, de les seves peces. Els grecs es troben jugant encara fase regular d’una lliga domèstica que guanyaran amb força probabilitat, fase regular amb una exigència mínima i que permet a Bartzokas rotar quan vol i no desviar-se de la planificació física. Els últims partits els ha jugat amb la rotació titular però dosificant minuts. Vol que els jugadors arribin amb ritme però sense excés de minuts, tendència similar a la de Barça i Madrid. Ataman, però, té molts més problemes en aquest aspecte. Krunoslav Simon i Rodrigue Beaubois fa dies que són baixa i seran incògnites fins al final, mentre que Micic i Larkin no van jugar en el segon partit de l’eliminatòria contra el Pinar Karsikaya en lliga domèstica. Sap que Larkin té el genoll tocat -tot i que jugarà- i el protegeix fins al final. El mateix amb Micic, que no va jugar ni el primer partit de Play Off contra Pinar el dia 11. Els dos jugadors seran a pista, cap dubte, però caldrà tenir en compte en quin estat es troben. En un partit com aquest forçaran el que hagin de forçar.

CLAUS TÀCTIQUES

En un partit a cara o creu la situació tàctica es minimitza i importen més altres factors, però són diverses les qüestions que sorgeixen i que caldrà parar atenció a què fan Ataman i Bartzokas. Jugaran els grecs defensa de canvis amb Fall o optaran per interiors més petits com Martin o Jean Charles? Fall incita a fer una defensa “drop” on l’interior que defensa s’enfonsa una mica i tant Micic com Larkin són dos dels millors tiradors sobre bot que hi ha, amb rangs molt extensos. Qui serà el defensor primari de Larkin? Walkup sembla l’indicat. L’americà ja va estar sobre Mike James tota l’eliminatòria i és el jugador idoni per defensar exteriors explosius. Contra Micic, la cosa és diferent. Pots anar jugant entre defensors amb més envergadura però la qüestió és que Olympiakos tampoc té “wings” com puguin ser Claver o Pierre, tot i que McKissic no seria una mala elecció. Què farà Ataman per minimitzar la superioritat física de Fall i Vezenkov? Tan en finalització com en rebot la pintura dels grecs és superior i sobretot en l’aspecte ofensiu Bartzokas té molt a rascar per aquí. Veurem si Ataman involucra els petits per fer ajudes quan rebin al pal baix i com és capaç de protegir el rebot defensiu.

EL DUEL

Tot i que Efes és un drac de dos caps, la rivalitat individualitzada rau en Kostas Sloukas contra Vasilije Micic. Els dos són els líders dels seus respectius projectes i els jugadors que es jugaran les pilotes calentes. Sloukas porta una grandíssima temporada en el “clutch” i de Micic ja no cal dir-ne res doncs és el jugador més decisiu que hi ha a Europa. Quan la pilota cremi ells assumiran galons i demostraran el perquè són qui són. Talent balcànic contra caràcter grec en un Stark Arena disposat a veure decidir a dos dels grans talents de l’última dècada.