Connecta amb nosaltres

BARÇA

Quina peça li falta al trencaclosques del Barça 20-21?

El Barça treballa per tancar la plantilla de la temporada que ve.

Comparteix
ACB Photo

Quina peça li falta al trencaclosques del Barça 20-21?

La plantilla del Barça de bàsquet 2020/2021 ja té les línies mestres definides. La continuïtat del bloc que Josep Maria Bartomeu va ajuntar la temporada passada, sumada a la presència d’un tècnic desitjat i descomunal com Sarunas Jasikevicius, determina des del primer moment què ha de ser l’equip blaugrana: un candidat a tot. I, el que és més important, també determina com ha de ser-ho: jugant bé a bàsquet.

Els noms estructurals ja estan damunt la taula i tenen el rol definit. La política de mercat del Barça en aquest estiu de 2020 està sent molt concreta: reforços per vacants. Ha arribat Nick Calathes –base de primer nivell- per ocupar la plaça lliure que deixa Malcolm Delaney-“base” de primer nivell-. I queda un front obert: el del pivot. Sense Ante Tomic i amb un Artem Pustovyi que no comptarà, Sarunas té a la disposició únicament un center natural: Brandon Davies.

El Barça té dos objectius: mantenir el múscul esportiu i alleugerir la nòmina de jugadors intranscendents. Mentre es busca nou hàbitat per a Pustovyi, que té ofertes d’equips ACB i d’alguna altra institució amb aspiracions europees, la direcció tècnica blaugrana ha d’esbrinar què pot fer amb les peces que té a l’abast i, sobretot, què li falta. La peça que arribi per Tomic, d’alguna manera, serà la que decideixi definitivament la identitat de l’equip. Aprofitant aquesta avinentesa, a Esmaixada plantejarem diversos escenaris que podrien ser perfectament el de l’inici de la temporada blaugrana. Som-hi!

ESTADI “A”: PLANTILLA TANCADA

Aquest és un escenari difícil de contemplar a hores d’ara, però val la pena analitzar-lo per saber en quin punt es troba el Barça de bàsquet ara mateix. Hi ha pocs canvis respecte al Barça 2019/2020: les estrelles segueixen i han marxat jugadors que no tenien pràcticament cap incidència en el transcurs de la temporada en els trams decisius. En aquest Barça imaginari hi ha 2 bases (Calathes i Heurtel), 4 jugadors que poden alternar les funcions d’escorta i aler (Abrines, Higgins, Hanga, Kuric), 2 jugadors que poden alternar els rols de quatre i de tres (Claver i Rolands Smits), 2 jugadors que poden alternar el quatre i el cinc (Nikola Mirotic i Pierre Oriola) i un pivot versàtil però exclusiu (Brandon Davies).

BASE ESCORTA ALER ALER-PIVOT PIVOT
Calathes Kuric Higgins Mirotic Brandon Davies
Heurtel Abrines Hanga Claver/Smits Oriola
Artem Pustovyi

No ens entretindrem a analitzar les pautes principals del joc d’aquesta plantilla perquè ja vam fer-ho en un article que va coincidir amb l’arribada de Sarunas Jasikevicius, però sí que és hora de plantejar-nos com serà la rotació i quins matisos podria introduir el tècnic lituà a la rotació. Anem per parts:

Hi ha prou generadors?

Un dels problemes que va tenir el Barça la temporada passada va ser, sens dubte, el desequilibri entre generadors i executors i la desfuncionalització i desnaturalització de diversos perfils. Un exemple clar d’aquesta situació va ser l’evolució de Kyle Kuric, que històricament -al Barça i a qualsevol equip que hagi estat- estava habituat a ser un executor que interpretava espais i puntualment assumia responsabilitats per autoproveir-se de punts a partir del bot i que va acabar havent d’exercir -per lesions i absències- de generador principal de la segona unitat en moments difícils. El partit contra València a la Copa del Rei n’és el millor resum.

La temporada vinent, amb Calathes i Heurtel (!) a ple rendiment, la situació canviarà. Més enllà de que les pautes dels equips de Saras parteixen innegociablement del desenvolupament i l’extensió del base, el factor de comptar amb dos generadors col·lectius -passadors d’elit- que poden sortir-se de la norma (SÓN LA NORMA) amb freqüència trencarà definitivament amb la rigidesa de l’equip. Ja es va veure a la Fase Final de València amb la simple participació de Thomas Heurtel: el Barça necessita naturalitzar els seus executors.

Heurtel i Calathes dominen el 2vs2 i els temps del joc -acceleració i pausa-. Higgins és una navalla suïssa que pot exercir puntualment de generador i que, en els moments calents, assumeix la pilota amb responsabilitat i lideratge. Kyle Kuric, dins de la seva funció de microones, pot autoproveir-se situacions d’anotació. Jugadors com Nikola Mirotic -pals- i Brandon Davies –hand off– poden aportar a la creació i a la circulació blaugrana. La clau, com en la majoria d’aspectes de la vida, és no convertir situacions excepcionals en punts de partidaLa pilota, al base.

A partir d’aquí, falta un tercer generador suplementari. Una peça de menys nivell/entitat que els dos homes principals però que, ja sigui per projecció o per fiabilitat, pugui disputar minuts amb la samarreta blaugrana. Seria un jugador que tindria més pes específic, segurament, en la Lliga Endesa. Veient la construcció de la plantilla, seria ideal que fos un jugador que pugués ocupar diverses demarcacions exteriors. Leandro Bolmaro.

L’argentí no és un base pur i encara ha de créixer en molts aspectes distributius a mitja pista, però podria tenir una aportació positiva envoltat d’altres generadors. Si fa un mes teníem 95% segur que se n’aniria a l’NBA, ara, des d’Esmaixada, només ho podem afirmar amb un 75% de convicció. L’estructura del Barça 2020/2021 és ideal per fer-li lloc a Leandro Bolmaro.

Ajuntar Higgins i Kuric, una possibilitat interessant

El Barça de les dues darreres temporades, per naturalesa, necessitava ajuntar tres perfils molt físics al frontcourt. Una de les característiques principals de l’equip és que sempre jugava els moments importants amb un tres alt -Claver– i que Hanga passava al 2 o a l’1 ja fos per necessitat o, quan hi havia un base disponible, per comoditat de Svetislav Pesic. El plantejament de Sarunas Jasikevicius a Kaunas, en aquest aspecte, sempre ha distat de la idea de l’extècnic blaugrana. És per això que, aprofitant que el Barça variarà en un seguit d’automatismes essencials, podríem veure una modificació estructural del quintet que s’hauria d’encarregar de tancar els partits.

A Kaunas, la temporada passada, Saras va treballar molt amb el tàndem Ulanovas-Milaknis com a eix perimetral -deixant de banda els trams en els quals va poder jugar Grigonis i altres combinacions de la rotació-. Al tècnic lituà li agrada que el 2 i el 3 siguin jugadors dinàmics, que es moguin bé sense pilota i que juguin 1vs1 a l’espai amb els defensors rivalsQue siguin en definitiva, amenaces en tot moment. En aquest context, encaixaria molt bé una proposta inicial pels minuts importants amb Cory Higgins (seria segurament el paper més similar al que tenia a Rússia que es trobarà a Can Barça) i Kyle Kuric junts. Ambdós són executors intel·ligents, eficaços i resolutius que, en el cas de Higgins sobretot, podrien recuperar zones d’influència que han abandonat progressivament (situacions al pal baix?). Defensivament tampoc seria una parella problemàtica, ja que Higgins excel·leix en aquesta faceta i Kuric garanteix uns mínims sòlids.

Al cap i a la fi, una de les coses que tenim clares sobre el futur del Barça de bàsquet en termes exclusivament filosòfics i esportius és que els tiradors, la temporada vinent, tindran un ventall de situacions completament diferent. Aquesta nova rotació podria beneficiar també a un jugador com Àlex Abrines, que tot i que té un perfil molt més estàtic -en manera de llançar- que Kyle Kuric requereix que, com tots els tiradors, se li faciliti la tasca de conseqüència de sistema. Les opcions per a tiradors, al cap i a la fi, són punts fàcils que un equip de bàsquet no pot desestimar.

Què serà Víctor Claver? Pugna amb Rolands Smits?

Aquest és, amb total seguretat, el punt més calent i polèmic de l’article. Ningú qüestiona que sense Víctor Claver el Barça de Pesic no hauria estat el Barça de Pesic que hem conegut. No ho hauria estat perquè, bàsicament, Víctor Claver és el jugador que millor aglutina la idea de joc del serbi. Des de la primera Copa del Rei fins al darrer partit de 2020, Claver ha estat el termòmetre del Barça: quan ell ha estat bé, l’equip ha trobat la consistència defensiva i ha connectat amb millors situacions de tir alliberat en atac. Quan no s’ha sentit còmode, el Barça s’ha convertit en un equip gris i una mica més fràgil.

La situació de Claver, pel que fa a rellevància esportiva, és una mica més incerta del que pot semblar a priori. És un dels millors defensors d’Europa i ha crescut a passos de gegant en l’àmbit ofensiu com a executor, però el context de la seva millor versió xoca frontalment amb la proposta del tècnic blaugrana Jasikevicius. Claver ha explotat com a 3, i a Saras li agrada que el 3 sigui un jugador que llegeixi espais, que pugui generar situacions d’avantatge al pal baix i que puntualment pugui assumir responsabilitats amb pilota. Així doncs, és més senzill -ideològicament, que no a nivell de construcció- encaixar-lo a la posició de 4 que no a la de 3. Problema? Que Claver, de quatre, perd cert impacte.

La situació es torna una mica més convulsa encara quan ens trobem amb Rolands Smits. Pesic li va donar un pes residual -valorava les jerarquies-, però Saras va demanar-lo per Zalgiris mesos abans de fitxar pel Barça. És un jugador que li agrada i que, no ens enganyem, amb oportunitats pot esdevenir un dels grans exponents d’una rotació Eurolliga competitiva. Rolands Smits és un dels millors rebotejadors ofensius del panorama europeu, té un rang de tir espectacular i és capaç d’exercir el desplegament atlètic suficient per enfortir la defensa blaugrana. Sobre el paper, Rolands Smits és millor 4 per al Barça de Saras que Víctor Claver. 

Per a Rolands és un ara o mai. Té una ètica de treball espectacular, no hi ha cap queixa sobre el seu rendiment i a dins del club se sap sobre la seva projecció. L’única mala sort que ha tingut fins ara ha estat no disposar de les oportunitats suficients, però és un perfil que mai sobra. Sobre el paper, és una peça que encaixa com anell al dit al nou Barça.

Nikola Mirotic: “cinc” moments puntuals?

Ni tan sols amb aquesta construcció de la plantilla Artem Pustovyi hauria de comptar pel Barça de la temporada que ve. Més enllà dels intents del Barça per trobar-li cessió –té mercat a l’ACB i hi ha algun equip de fora de la lliga que ha preguntat per la seva situació- i del nivell insuficient per jugar al primer equip, hi ha una raó demolidora per considerar-lo un jugador novament residual: Pustovyi reuneix característiques similars a les d’Ante Tomic. I Tomic, per Saras, no comptava. Que Pustovyi fos interior de rotació del Barça la temporada que ve, jugant amb una bola de cristall, seria una errada de planificació de la direcció blaugrana i una incoherència complexa de raonar. Si no arribés cap pivot al Barça, segurament, Pustovyi estaria destinat a quedar-se.

Atesa la situació -el que hem dit sobre Pusto era estrictament sobre termes esportius-, una alternativa que el Barça no hauria de desestimar en cas de quedar-se amb aquesta rotació seria comptar amb Nikola Mirotic amb minuts com a cinc en atac. Mirotic ja no és només un tirador: aquesta temporada, més enllà d’anotar triples, s’ha convertit en un dels millors passadors des dels pals -particularment el pal baix- i ha demostrat que té una infinitat de recursos prop del cèrcol que el fan ser valuosíssim. Evidentment no podria ser un recurs a temps sencer perquè Mirotic requereix un context concret -Oriola i Claver, segurament- i Saras també podria fer-lo servir per buscar espais com a tirador, però és una via que podria oferir resultats positius.

I un apunt més sobre Mirotic. En aquest cas, en defensa. En Eurolliga, aquesta temporada, l’hispanomontenegrí ha registrat 1’9 de DWS (defensive win share), cosa que vol dir que les seves accions defensives han aportat 1’9 victòries al Barça en defensa. És, exactament, la dada més alta de tota l’Eurolliga juntament amb Walter Tavares. És possible que aquesta temporada no haguem prestat tota l’atenció al rendiment defensiu de Nikola Mirotic, que tot i no haver estat al nivell de l’elit (el WS és bon indicador, però cal desgranar-lo perquè està format per diverses parts) sí que ha aportat un punt positiu al Barça -especialment a l’hora d’interpretar línies i assignacions-. Si se l’envolta de perfils dinàmics i intensos, podria ser viable Mirotic fent de fals cinc. Ja ho explicarem en un article a part.

ESTADI “B”: ARRIBA JAN VESELY

Aquest escenari a dia d’avui és molt incert. Des de Turquia afirmen que Vesely no sortirà de Fenerbahce, mentre que fonts “de casa” comenten que el Barça està jugant amb els terminis per tancar el fitxatge de Vesely. Com que a Esmaixada no en sabem res, farem el de sempre: centrar-nos en les conseqüències de la seva hipotètica arribada en termes exclusivament esportius.

 Jan Vesely comportaria una nova modificació a l’esquema. A grans trets, la conseqüència més important seria que el Barça tindria una parella de pivots d’entitat amb potencial titular a l’Eurolliga. Oriola passaria a ser un quatre “fix” i el primer cinc suplent, de manera que el joc interior ja quedaria amb els papers repartits. Els damnificats d’aquesta arribada serien Pustovyi, que definitivament quedaria sense lloc al Barça, i també el perdedor de la pugna entre Rolands Smits i Claver. Parlaríem d’un Barça molt més reconeixible a nivell estructural i que augmentaria exponencialment la necessitat de gestionar personalitats. Veuríem, segurament, una política similar a la d’inici de temporada: Mirotic i Vesely (per Tomic) fent un tàndem i Brandon Davies i Pierre Oriola fent-ne un altre. Dues rotacions per jugar a dos ritmes diferents. En parlarem si s’oficialitza.


El Barça, des d’ara, té deures. El primer és tancar la plantilla. No hem comentat res sobre Mario Hezonja, però en cas que marxés Bolmaro seria pràcticament -des del meu punt de vista- més important la incorporació d’un nou generador a la rotació que reforçar-se amb un interior. Saras ha fet més ajusts baixant centímetres que pujant-ne, i Hezonja és un d’aquells jugadors que podria oscil·lar perfectament entre el 2 i el 4 accentuant la funcionalitat de l’equip. Tocarà analitzar, més endavant, la viabilitat de l’operació.

El segon front obert serà tenir molt clar que el tipus de decisió que es prengui per tancar la plantilla serà fonamental per delimitar-ne la identitat i el potencial. Al llarg de l’article ja hem desgranat diverses variants, així que només toca fer un darrer apunt: la plantilla del Barça, ja ara, té potencial per ser la millor d’Europa. I, el que és més important, també té a l’abast ser el millor equip. Cosa de Saras.

Comparteix
3 Comentaris

3 Comentaris

  1. Avatar

    Josep

    28 julio, 2020 at 7:36 pm

    -Creus que Badio o Marcos del B podrien ser aquest 3er generador per lliga Acb?

    -Hi ha algun jugador del B que encaixi amb l’estil Saras i pugui tenir minuts? I Aleix Font?

    Merci x contestar les ultimes q et vaig fer!

  2. Avatar

    Jordi

    28 julio, 2020 at 11:21 pm

    Molt bon article. Enhorabona per la feina feta, dona gust llegir sobre bàsquet en català.

  3. Avatar

    Miquel

    9 agosto, 2020 at 10:11 pm

    Si marxa Bolmaro que et semblaria Errick McColum per aquest perfil?

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a BARÇA

Tradueix »