Connecta amb nosaltres
básquet esport rei triple de solozabal català acb barça

+BÀSQUET

Quan el bàsquet era l’Esport Rei (I)

Reflexionem sobre la gestió del bàsquet com producte i com a cultura.

Comparteix

Quan el bàsquet era l’Esport Rei (I)

Va haver-hi un temps en el qual el bàsquet va ser l’esport rei a Espanya, si, per sobre del futbol, i el seu moment de màxima esplendor, segons el que jo recordo, va arribar en aquest moment, any 1988.

Per què aquest moment? Potser perquè va ser el partit que tothom va veure, que tots comentaven a l’escola, que els professors que mai havien parlat de bàsquet ho van dir a classe, “Vau veure ahir el triple de Solozabal? Quina bogeria.” Que fins i tot el meu pare, un home d’abans, que l’únic que mirava a la tele eren pel·lícules, les notícies -crec que li deia “el parte”-, el futbol i els “toros”. No hi havia res més fora del seu Univers televisiu, i allí va aparèixer el bàsquet, i va estar durant dues hores mirant un esport que va començar a conèixer, crec que l’únic cop que va mirar un partit sencer, perquè en aquell moment tothom, i va ser tothom, es va passar al bàsquet. Ara això sembla impossible, el futbol era el conyàs que és ara, però la gent va obrir-se i va descobrir el nostre esport, però aquest “Boom” va durar poc, massa poc.

La pregunta que em vaig fer durant molt de temps sempre era la mateixa: per què hem passat de ser l’esport número 1 a Espanya a ser el segon, però a tanta distància del primer? Fins a arribar aquí: “La angustia económica de la ACB: sin público en las gradas ni espectadores en TV“. La caiguda ha estat brutal, sembla que el bàsquet va de cul i cap a baix.

Com diu Timmy Failure molts cops a “Desastre i Total: Agència de Detectius Nº1”. “Es van cometre errades”. La primera va ser traspassar els drets de retransmissió a “Canal Plus”, el bàsquet era l’esport Rei, però ho era de forma momentània, havia pujat moltíssim, però no estava assentat, era com un Macbeth, que tenia el tro, però sabies que això no duraria molt, era circumstancial, un cop el futbol tornés a agafar força el passaria per davant, però la gent de l’ACB va veure els diners i van pensar que feien el negoci de la seva vida. I es van equivocar. No tot és pasta, no tot són sestercis de plata, tenir més dòlars no significa tenir una millor competició, el que s’havia de fer en aquell moment era mantenir-se, i quina millor manera que deixar els drets a “Televisió Espanyola” i teles autonòmiques perquè donessin tot el dia bàsquet en obert. Més endavant, si això aguantava, era el moment de parlar de privades o de crear el canal ACB. En passar a una televisió privada va baixar molt la popularitat del bàsquet i va tornar a arrasar el del futbol: partits en oberts el dissabte, alguns de Copa del Rei, les competicions europees en obert, la segona divisió, lliga anglesa… La gent consumeix el que veu, i en aquells moments per veure el bàsquet havies de pagar.

I quan teníem tot això va arribar la llei Bosman, la que donava llibertat a tots els equips per fitxar jugadors europeus sense plaça d’estranger. Bé, ara sí que tindríem la segona millor lliga del món, amb els diners portaríem millors jugadors i la popularitat del bàsquet aniria pujant. I de nou, errades: el que vam aconseguir va ser tenir millors jugadors, cert, però quin va ser el preu a pagar? Els equips van perdre la seva ànima, de conèixer les alineacions de la molts equips de l’ACB es va omplir tot de bons jugadors de noms impronunciables, que estaven poques temporades al club i després marxaven. Ja no hi havia els nois de la pedrera que vivien a centenars dels metres del pavelló, que havien crescut amb el club, aquest ja no “tenien nivell” -això es creu-, i es va portar gent que no sentia el club, i això va fer que molts aficionats no se sentissin identificats amb el seu equip: menys venda d’entrades, de samarretes, de seguiment al diari de la ciutat…. De nou l’error i el provincianisme mal entès, que tot el de fora és millor. Per això hem tingut una selecció espanyola que ha estat de les punteres del món i els jugadors de l’ACB són la majoria de fora d’Espanya? Incomprensible, realment incomprensible, ho miris com ho miris.

Continuarà…

Comparteix
1 Comentari

1 Comentari

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a +BÀSQUET

Tradueix »