Connecta amb nosaltres

NBA

Quatre equips decepció dels primers dies d’NBA

Keith Allison (Wikimedia Commons)

Quatre equips decepció dels primers dies d’NBA

Han passat pràcticament vint dies des que va tornar l’NBA, i ja comencem a distingir les primeres sorpreses de la temporada. Mentre els Suns, els Sixers o els Pacers lluiten per ser la revelació d’enguany, altres equips no han començat gens bé la campanya. En aquest article repassem quatre franquícies que estan rendint per sota les expectatives que teníem abans que comencés la competició. No necessàriament són els pitjors conjunts de l’NBA, però sí que esperàvem més d’ells.

a

Denver Nuggets

Tot i haver arribat a les finals de l’Oest de 2020, els Nuggets han començat la temporada 2020-21 amb el peu esquerre. Amb 9 partits ja disputats, els de Colorado ocupen actualment la 11a plaça de la conferència, amb 4 victòries i 5 derrotes. Tot i que dos d’aquests partits s’han perdut a la pròrroga, també és cert que els triomfs han estat contra equips realment fluixos: 2 contra els Wolves, una versus Houston i una contra uns Sixers amb 7 jugadors i sense Simmons, Embiid ni Curry. Els entrenats per Mike Malone esperen amb ànsia el retorn de Michael Porter Jr., que després d’aïllar-se 7 dies pels protocols anti-Covid ara haurà de fer entre 10 i 14 dies més de quarantena. Porter va tenir la segona millor Player Efficiency Rating de l’equip en els 4 partits que va poder disputar (26,45, només per darrere de l’estrella Jokic).

Els Nuggets tenen un atac demolidor, i la parella Jamal-Nikola està funcionant de meravella. Què falla, doncs? Bàsicament, la defensa. Els de Malone no han destacat mai per ser sòlids darrere, però enguany els està costant més que de costum. En els 9 matxos disputats, els de blau i groc tenen una valoració defensiva de gairebé 115, pràcticament 5 punts més que l’any anterior. Quan ja ets un equip que no destaca per la teva facilitat aturant el rival, un increment tal d’anotació en contra pot marcar la diferència entre la victòria i la derrota. De fet, aquests petits detalls estan marcant la diferència. Dels cinc partits perduts, 3 han estat amb finals molt ajustats: dos s’han resolt a la pròrroga i els Suns van vèncer per tan sols tres punts. En tots aquests partits, a més, els Nuggets van liderar en els últims 2 minuts del 4t quart.

Amb tot, de cap manera estem parlant d’una situació alarmant. Tenint en compte que l’ofensiva carbura perfectament, és qüestió que Malone faci alguns ajustaments i els de Colorado tornaran cap amunt. Sí que és cert que, tot i això, esperàvem un inici de temporada una mica més prometedor, veient la progressió de la franquícia -i especialment de Murray- a la bombolla d’Orlando. Dins aquesta llista són l’equip menys preocupant, però han de despertar.

a

Minnesota Timberwolves

Els Wolves van guanyar els dos primers partits de la temporada regular contra els Pistons i els Jazz, però després s’han enfonsat notablement. La lesió de la seva estrella, Karl-Anthony Towns, ha propiciat que ara mateix el conjunt es trobi en una ratxa de set derrotes consecutives. El pivot ha tornat recuperat aquesta passada nit, però tampoc ha pogut capgirar el rumb negatiu dels seus. A més, Josh Okogie, peça relativament important dins la plantilla, també ha estat de baixa. Entre d’altres, el conjunt entrenat per Ryan Saunders ha deixat escapar dos triomfs contra els Nuggets i un contra els Wizards, dues franquícies que també han tingut un inici de campanya molt pobre. Ara mateix, els Wolves ocupen la darrera posició de l’Oest, amb un registre de 2-7.

És evident que l’equip ha tingut mala sort amb les lesions, però parlem d’una plantilla que no va tan escassa de talent com ens pot fer pensar la classificació. La presència de l’All Star D’Angelo Russell se suma a altres peces interessants, com Malik Beasley (20 punts per partit l’any passat a Minnesota) o Jarret Culver. Durant la tardor l’addició de jugadors com Ricky Rubio, de gran experiència, o Anthony Edwards, el número 1 de l’últim Draft, ens feien pensar que veuríem un conjunt competitiu. El cert és, però, que l’experiment no està funcionant, i hi ha diversos motius que expliquen la davallada dels de blau.

Una de les raons per les quals l’equip no està guanyant partits, i segurament la més destacable, és la pobresa defensiva del conjunt. Els Wolves encaixen 122,2 punts cada enfrontament, la segona pitjor marca de tota la lliga. Aquesta dada ve explicada per diversos factors, entre ells que l’equip només caci un 69,4% dels rebots defensius, últims de l’NBA. Els de Minnesota permeten 14,5 punts en segones oportunitats de mitjana per matx disputat. Pel que fa als punts que l’equip rival anota després de pèrdues, els de blau es troben també al top 5 per la cua. Queda prou clar, doncs, que la fragilitat a darrere és un problema que Saunders ha de solucionar urgentment.

Malauradament, però, això no és l’únic que està fallant a Minneapolis. L’atac dels Wolves és altament ineficient, i no està ni a prop de compensar els forats que l’equip deixa darrere. Concretament, el conjunt se situa 25è en la llista de màxims anotadors per cada 100 possessions, i 20è en la d’eficiència en els tirs (44%). La poca punteria des del triple és especialment notable: els Wolves són 27s en encert (33%). Respecte de l’any passat, Russell és l’únic titular que ha millorat la seva eficiència, mentre Culver, Beasley o el nouvingut Rubio han perdut punteria.

Al frontcourt, mentrestant, Ed Davis, Juancho Hernangómez, Naz Reid i Jarred Vanderbilt s’han anat alternant les titularitats que han deixat lliures Towns i Okogie, però de moment cap s’ha assentat del tot. La debilitat que transmeten els grans als dos costats del parquet és clara, i certament és una de les causes de les pobres dades que hem comentat als paràgrafs anteriors. Ara, amb Towns recuperat, toca remuntar.

a

Toronto Raptors

Els campions de 2019 són, de moment, una sorpresa negativa d’aquest principi de temporada regular. Després de 8 enfrontaments, l’equip temporalment instal·lat a Tampa només ha guanyat 2 partits. La renovació fa unes setmanes de Fred VanVleet semblava assegurar la competitivitat del conjunt uns anys més, però les baixes de Marc Gasol i Serge Ibaka els han debilitat molt més del que esperàvem. Els canadencs s’havien identificat els últims anys per un joc coral d’alta eficiència ofensiva i defensiva, situant-se molt amunt a les taules d’estadístiques dels dos apartats. Ara, però, això s’ha capgirat, i sense una superestrella clara a la plantilla els Raptors està sent incapaç de tirar els partits endavant.

La caiguda de potència darrere respecte l’any passat és notable. Els de Toronto han passat de tenir la segona millor valoració defensiva la 2019-20 a posseir la 20a posició enguany. La pèrdua d’Ibaka i Gasol, a més, també ha afectat el moviment de la pilota en atac, i els números demostren que els Raptors són un equip amb molts problemes de rendibilitat ofensiva. Els homes de Nick Nurse són els que més triples intenten en tota la competició, amb 43 per matx, però només encerten en el 36% d’aquests (17ns de l’NBA). Si mirem tirs totals, la situació empitjora: els Raptors són el 5è pitjor equip de l’NBA, ficant només un 44% dels llançaments. A la banqueta, d’altra banda, les coses tampoc estan rutllant. Els suplents dels Raptors s’ubiquen en ràtios d’encert i punts totals molt pobres, el que ens fa pensar que la profunditat de la plantilla és escassa.

A aquests problemes hem de sumar el mal principi de temporada del -probablement- millor jugador de la plantilla, Pascal Siakam. L’aler-pivot camerunès ja ho va passar malament liderant l’equip als play off d’Orlando de 2020, i encara no ha capgirat la dinàmica. Tot i que a poc a poc s’ha anat recuperant, durant els primers cinc partits va fer menys de 17 punts de mitjana, uns 6 menys que el que acostumava a fer l’any passat. Ara ja s’apropa als vint per partit, però el seu encert des del triple, entre altres factors, segueix lluny dels valors de la 2019-20 (de 35,9% a 30,6%). La seva dificultat per tancar partits, a més, és notable, i se’l sol veure nerviós en finals ajustats.

Són els problemes dels Raptors una qüestió de falta de talent, doncs? És complicat acceptar aquesta tesi amb jugadors tan destacables com Lowry, VanVleet, Siakam, Anunoby, Boucher o Powell al roster. Nick Nurse és un entrenador que ja ha demostrat sobradament el seu talent, així que tampoc podem adjudicar-li el mort. Probablement tot plegat sigui una mescla entre actuacions personals pobres, la ressaca de la pèrdua d’Ibaka i Gasol i el pes mental que suposa començar tan malament. De fet, VanVleet ja ha mencionat en rodes de premsa que els està afectant massa el factor psicològic. Amb tot, seria estrany que els Raptors no milloressin durant l’any, però si no ho fan entraran en una situació crítica. El mateix VanVleet, Siakam, Boucher i Powell tot just estan entrant al seu prime, i una reconstrucció ara es faria estranya.

a

Washington Wizards

L’equip de la capital està completant un principi de campanya absolutament horrible. La gerència va traspassar John Wall -aleshores incògnita- als Rockets durant la tardor, a canvi d’un Russell Westbrook que arribava per tornar a fer competitiu l’equip. Amb 10 matxos jugats, però, pràcticament no hi ha rastre d’aquesta competitivitat i el conjunt està al pou de l’Est (2-8). Com els Nuggets i els Wolves, el principal problema que té la franquícia és la seva incapacitat per aturar l’equip rival.

I és que el conjunt de Scott Brooks permet ni més ni menys que 122,8 punts per partit a l’oponent, una estadística del tot insostenible per a qualsevol plantilla competitiva. El seu defensive rating és el 5è pitjor de tota l’NBA, i tot i el ràpid ritme amb el qual juguen són 24ns en rebots totals i 26ns en taps totals. Els Wizards són dolents fins i tot robant la pilota, un apartat on, tenint en compte els petits que tenen, podrien estar al capdamunt de la llista. La defnsa és realment dèbil tant al perímetre -sobretot Westbrook- com dins la zona, on Bryant i Hachimura pateixen de valent. Beal fins i tot ha declarat en to irònic que “som incapaços de defensar un cotxe aparcat“. Justament ahir el mencionat Thomas Bryant va tenir una preocupant lesió de genoll, cosa que tampoc ajudarà a revertir la situació.

Part de la culpa d’aquests problemes la té Russell Westbrook. La davallada física que ha fet els últims dos anys l’ha portat a ser un jugador molt més ineficient que abans, intensificant les seves carències. El californià és un jugador que demana sistemes de joc que girin molt al seu voltant, ja que si no és així té una participació inexistent en el joc. La seva incorporació, doncs, ha transformat Washington en l’equip que més ràpid juga de tota la lliga, el que potencia encara més la dificultat per defensar inherent del conjunt. Normalment, aquesta rapidesa en el joc també venia amb una part positiva, sovint més generosa que la negativa. La velocitat del partit permetia a Russ explotar la seva explosivitat possessió rere possessió. Ara, sense aquella potència que exhibia anys enrere, està fent mal a l’equip, amb un encert total molt pobre (37,8%) i massa pèrdues (5,3).

Amb tot, però, encara hi ha certa esperança que la situació canviï. Tot i la ineficiència de Russ, l’equip és el segon que més anota a l’NBA, i el base històricament sol agafar ritme a mesura que avança l’any. A més, Beal està fent la millor temporada de la seva carrera esportiva, situant-se per sobre els 35 punts per partit amb gairebé un 50% de punteria. També com a aspecte positiu, la diferència en les 8 derrotes no ha estat mai major a 10 punts. Sigui com sigui, si l’equip no reverteix les males tendències començarem a entrar en terreny perillós, i la reconstrucció podria quedar més a prop que mai.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »