El bàsquet estatal femení està d’enhorabona pel primer èxit europeu assolit del València Basket. Parlem de Queralt Casas i la seva gran final a Hongria.

Font: EuroCup Women.

Mirar el rostre de les jugadores del València és com veure a un nadó mirant dibuixos animats. Els somriures s’han apoderat de tota la gent vinculada al club i la seva massa social. I no és per menys. Guanyar el teu primer títol en un esdeveniment només superat per la Final Four d’Eurolliga com és la Final Four d’EuroCup té el seu mèrit.

El projecte que s’està creant a terres valencianes és tant o més ambiciós que la MVP del partit d’ahir, Queralt Casas. Ja en parlarem d’ella, ja. Just aquesta temporada està complint el seu primer llustre amb una plantilla repleta d’estrelles. Des de Leticia Romero o María Pina fins a Rebecca Allen, Raquel Carrera o la jugadora bescanonina. Poc a poc es va veient la llum al final del túnel del que es vol aconseguir. Entre cella i cella només hi ha l’elit europea. És a dir, somiar en aixecar algun any l’Eurolliga. A nivell personal, penso que d’aquí dos anys estaran amb Fenerbahçe i Praga al segon esgraó europeu només superats per l’Ekaterinburg.

Però bé, l’article va dedicat cap a Queralt Casas. Juntament amb Marta Xargay i Noemi Jordana, són les tres jugadores que han deixat, estan deixant i deixaran una empremta icònica pel bàsquet del Gironès i comarques.

Queralt Casas brilla amb llum pròpia

La jugadora provinent d’un poble que està a quinze minuts amb cotxe de Girona ahir ens va deixar una autèntica obra d’art sobre el parquet. Tenint com a base uns valors tant necessaris per una esportista d’elit com el seu cas, li han servit perquè al llarg de la seva carrera hagi pogut aixecar varis trofeus que acrediten el seu èxit rotund entre els millors equips d’Europa.

Veure jugar a Queralt Casas és tot coratge, valentia i lideratge. L’escorta catalana és un dels pilars del projecte taronja on està complint la seva segona temporada amb uns objectius que van acord als del club.

L’enèsima gran actuació que ens va deixar ahir a terres hongareses va més enllà de la seva qualitat amb la pilota a les mans, sinó de fer bones lectures sobre el parquet per destacar de la forma que més li agrada. Sent agressiva als espais. Amb o sense pilota. I, és que, més de la meitat dels punts provenen a partir de la seva agressivitat al penetrar cap a cistella o guanyant l’esquena a les seves defensores per rebre assistències, majoritàriament, d’una altra estrella espanyola com és Cristina Ouviña.

Fins a 20 punts va anotar Queralt Casas per ser la segona màxima anotadora del partit -només superada per Yvonne Anderson amb 26– acompanyats de 3 rebots i 3 assistències. Tot això, la va portar a fer 22 dígits de valoració en quasi 26 minuts. Quasi el 25% dels punts del València van sortir de les mans de la de Bescanó per derrotar, “in-extremis” al Reyer Venezia per 81 a 82.

Com a anècdota graciosa vinculada amb la Queralt, per la història de la competició i el club, ja queda en la memòria la imatge d’ella pregant perquè Raquel Carrera anotés els dos tirs lliures que els van portar a la consecució del títol europeu.