Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Quin és el sostre de l’Olympiacos?

Parlem de la situació d’Olympiacos. El projecte grec fa bona cara.

Comparteix

Quin és el sostre de l’Olympiacos?

Cop sobre la taula de l’Olympiakos amb la mirada posada a la temporada 2021-2022. Els de Bartzokas, després de naufragar l’any passat i ser anticompetitius en molts trams d’Eurolliga, semblen haver estructurat el projecte basat en una estabilitat que no tenien -recordem que acaben d’ascendir de la segona divisió grega-. I per això, han tingut lloc un seguit de decisions molt transcendents aquest estiu.

Primer de tot, ha tocat dir adéu al més gran de tots. Spanoulis ha deixat els parquets i ho ha fet al club dels seus amors, l’Olympiakos. El Pireu l’estimarà per sempre i la seva petjada és inapel·lable. Tot i això, el projecte actual dels grecs necessitava que “Kill Bill” fes una passa enrere i deixés pas a la nova generació. La llosa mental era massa gran i el propi Spanoulis seguia assumint tasques que ja ni podia ni li tocaven, cosa que creava un caos pel que fa a direcció de partit, rols i responsabilitats. Així doncs, tocava posar-se mans a la obra pel nou projecte, tenint a un Sloukas en la recàmara que ja s’erigia com una de les peces claus del conjunt grec a curt termini.

Així doncs, al Pireu han començat a edificar amb Sloukas, amb una renovació trianual d’un Vezenkov que cada cop és més imprescindible pels sistemes de Bartzokas i tres incorporacions de renom. Han firmat Thomas Walkup, Tyler Dorsey i Moustapha Fall. A priori, tres incorporacions que donaran un salt de qualitat i permetran a l’Olympiakos fer un pas més cap a ser aquell monstre competitiu que han estat sempre. individualment, les peces són de nivell, no són pas tòxiques dins en un ecosistema i han demostrat nivell suficient per ser en un dels vuit millors equips d’Europa. Analitzem-los un a un ja que no són fitxatges qualsevols

THOMAS WALKUP

El base americà arriba en el zenit de la seva carrera. Després de deixar dubtes als seus inicis a Kaunas, -on recordem que jugava d’escorta- el tall d’Álex Pérez va fer que passés a ser base pur. D’ençà, Saras i Schiller han format al que ja és un dels directors més complets del continent. Juga bé el dos per dos, s’ha estabilitzat en el llançament, ha anotat cistelles que han decidit partits, és elit europea defensant, marca els tempos, finalitza amb contacte.. una peça preuada al mercat, i Olympiakos ha fet caça major. A inicis d’estiu no semblava la millor de les combinacions ajuntar-lo amb Sloukas, però el següent nom dona sentit a tot.

TYLER DORSEY

Explosivitat, talent, anotació, caos, determinació i creativitat. Tot això és vàlid per a definir un Dorsey que semblava més a prop de jugar a l’NBA que no pas a l’Eurolliga, però que és un regal per tots que segueixi aquí. El fet que l’any passat Maccabi fos poc competitiu ha pogut fer que el seu valor baixi, però el moviment dels grecs firmant-lo és espectacular. Dona sentit a tenir Walkup i Sloukas i és la peça que et permet aspirar al següent nivell.

MOUSTAPHA FALL

Un dels noms propis de la primera part de l’Eurolliga 20-21, Fall arriba al Pireu després de deixar un gran sabor de boca als JJOO com a especialista ofensiu. imponent al pal baix, finalitzador sobre els seus dos eixos i gran intimidador defensiu. És un pivot que per defensar d’una determinada manera pot ser diferencial, però que pateix d’intermitència si el joc no va enfocat a la seva recepció en pintura. La peça que més dubtes deixa.

Com integrar-ho tot? Doncs, de moment, Bartzokas ens ha deixat pistes. En l’excel·lent debut davant Baskonia ja vam poder veure per on aniran les coses. Walkup-Dorsey compartiran molts minuts junts ja que no poden ser més complementaris, amb possessions enfocades al pick and roll del primer amb Fall per tal de triangular i que el francès rebi còmodament al pal baix, on és letal. L’equip juga lent i també busca sistemes de tirador per un Dorsey que té llibertat per crear i executar, cosa totalment lògica. Vezenkov i Papanikolau aporten joc posicional i intel·ligència sense pilota, amb el búlgar com a autèntic tirador d’elit a peus quiets. La segona rotació arriba amb Sloukas i un “center” dinàmic i mòbil com Martin per treure partit de l’excel·lent lectura dels espais del grec; a ells dos s’hi suma un McKissic que és la peça més vertical de l’equip i que aprofitarà a la mínima per sortir en transició. Hi ha altres peces a esmentar: Printezis, capità, serà un especialista ofensiu, el mateix que Larentzakis però en la parcel·la defensiva en aquest cas. En Jean-Charles hi té un interior versàtil que pot aportar defensa de canvis i un joc més dinàmic en partits més físics.

Un cop vist l’aspecte purament esportiu, cal parar atenció al tema exigències i expectatives. Quin és el límit de l’Olympiakos 21-22? La pregunta és complexa. Els grecs són un equip històric caracteritzat per haver competit fins al final del torneig sigui quin sigui l’estatus de la plantilla. S’han aferrat a una capacitat de supervivència innata que els ha portat a l’èxit. Part d’això s’ha perdut i hi ha elements per recuperar-ho. A priori els situem en el grup dels Fenerbahce, Zenit, Baskonia, Bayern o Maccabi en la lluita de les tres places restants de PlayOff (on Barça, Madrid, Efes, CSKA i Milà hi seran amb gairebé total seguretat). Com a final, dir que personalment sí veig als grecs fent un paper similar al del Zenit de la temporada passada: equip duríssim de guanyar, que complica els partits al màxim i que, als PlayOff, donarà guerra a un dels cocos, portant-lo al límit però sense tenir l’estructura necessària per ser a la Final Four de Colònia.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »