La temporada 2022/2023 està a punt de començar, amb tots els equips en plena pretemporada, i a pocs dies del primer títol oficial, la Supercopa Endesa. A Esmaixada.cat, hem analitzat profundament l’encaix de les diferents incorporacions que ha tingut el Barça de Jasikevicius, així com el perfil de la plantilla que tindrà el lituà a la seva disposició. Tot i que ja ha estat comentat en diferents apartats d’articles anteriors, quedava per valorar de forma més elaborada el perfil de Tomas Satoransky al seu retorn a Europa i al Barça. El jugador txec arriba al Palau Blaugrana a apropiar-se de la direcció de joc de l’equip i ser un dels grans líders del renovat projecte culer. Les expectatives amb el fitxatge de Sato són màximes, i molts cataloguen la seva incorporació d’una de les millors de la temporada de l’Eurolliga. L’ex dels Wizards torna a Europa a ser un dels millors guards del vell continent.

Conegut de sobra per tots, en aquest article intentarem aprofundir en el seu encaix al Barça, l’impacte real que pot tenir sobre l’equip i al bàsquet europeu en general. Un dels retorns al bàsquet FIBA més esperats ja és una realitat: analitzem-lo.

Estat actual de Satoransky

Per començar a parlar del rendiment que pot tenir Sato al bàsquet europeu, hem d’entendre en quin moment es troba el jugador txec a la seva carrera. Als seus 30 anys, ha decidit posar punt i final a la seva etapa a l’NBA, a la qual va arribar al 2016. Després de 6 temporades agredolces, en les quals ha combinat protagonisme i bons números amb canvis d’equip constants i poca participació, Satoransky fa les maletes per tornar a casa. La temporada passada va ser el punt d’inflexió, ja que va jugar a 3 equips diferents i en cap d’ells va fer-se un lloc. A Europa, busca l’estabilitat i el protagonisme que no ha acabat de trobar als Estats Units.

Satoransky ha brillat com mai els estius que ha jugat amb la seva selecció, en un bàsquet FIBA que ajuda a potenciar les seves qualitats i en el qual es troba molt més còmode. El base blaugrana és tot un referent als tornejos de seleccions, ja que és el gran líder de la República Txeca juntament amb el seu nou company, Jan Vesely. De fet, és tota una institució al seu país, del qual va ser l’abanderat als Jocs Olímpics. Els dos nous cracks culers han portat el seu petit país a ser una de les revelacions dels darrers temps, i han arribat molt més lluny del que es podia esperar d’ells. Han tingut bons resultats als darrers Eurobaskets, al Mundial de 2019 (sisena plaça) i una classificació històrica pels Jocs de Tòquio.

La versió més recent de Satoransky l’hem tingut a l’Eurobasket que s’ha estat disputant aquestes darreres setmanes. Una lesió de turmell va fer que fos dubte fins l’últim moment, i ha jugat enormement llastrat físicament per aquest motiu. Però així i tot, el rendiment de Sato ha estat positiu, reinventant el seu joc vertical per una versió molt més directora, fruit de les possibilitats que li permetien les molèsties. Satoransky només ha anotat 4’8 punts per partit, la gran majoria tirs exteriors, però s’ha convertit en el màxim assistent del torneig, amb una mitjana d’11 assistències per partit. A vuitens, contra Grècia, va batre el rècord històric de la competició, amb 17, que li pertanyia a ell mateix.

És d’esperar que al Barça, ja recuperat del turmell, veiem una versió molt més corrent del jugador, però la capacitat adaptativa del seu joc a les necessitats de l’equip és un punt que cal destacar.

Perfil ofensiu del jugador

No descobrirem el tipus de jugador que és Satoransky avui en dia. El txec és un base atípic, que combina algunes de les característiques de la majoria de guards que juguen a Europa, amb d’altres més peculiars. Com tots, és un base que li agrada tenir la pilota a les mans i decidir, però la seva alçada (2’01) i gran capacitat atlètica ho condiciona tot. El nou crack blaugrana és un jugador extremadament vertical quan té la pilota. Li agrada i es troba còmode atacant la cistella de forma agressiva, fent gala del seu físic. Així i tot, ho combina amb una bona capacitat de llegir el bloqueig directe, ordenar als companys i trobar bones situacions de llançament, sigui el seu o el d’un company. En aquest sentit, és un base diferent de Calathes, perquè tot i que no tingui la seva visió per la passada (ningú la té a Europa), és un base més complet que el grec.

Analitzem el repertori ofensiu del jugador txec per entendre una mica més que pot aportar a l’equip que no ho fes Calathes.

Finalització de Pick & Roll i 1 contra 1

Com dèiem anteriorment, la capacitat estrella de Satoransky és la penetració. Les seves condicions atlètiques li permeten ser molt agressiu i demostra bon tacte un cop arriba a posicions properes a cistella. Sigui a l’NBA o amb la selecció txeca, Sato presenta bons registres pel que fa a aquestes finalitzacions. Tan sortint de bloqueig directe o en un 1 contra 1, el nou fitxatge culer demostra força efectivitat. En les darreres dues temporades, amb una mostra de 134 partits disputats, anota 1’06 punts per possessió en sortida de bloqueig directe (54% d’encert prop de cistella). En situacions d’1 contra 1 encara presenta uns números superiors, alçant-se fins als 1’13 punts per possessió (60% d’encert). Tenint en compte la gran quantitat de partits jugats, el seu volum de llançament en aquestes situacions és força baix. El fet que hagi disputat 118 partits a l’NBA dels 134 totals, amb el corresponent rol menor que té allà, limiten el seu rang d’acció. Així i tot, se les enginya per ser efectiu quan pot ser protagonista amb pilota.

Al Barça, seria convenient que tingui un rol més similar al que té amb la seva selecció, on és el timó i qui pren les decisions, que el que va tenir a la seva etapa als Estats Units. L’equip blaugrana necessita augmentar la seva agressivitat amb la pilota i guanyar verticalitat, doncs el seu joc aquesta passada temporada ha estat mancat de jugadors amb aquestes capacitats.

Imprevisibilitat en el bloqueig directe

Al fil del que comentàvem en el punt anterior i del que necessita el Barça d’un jugador com Tomas Satoransky, és important remarcar en aquesta lectura de la sortida del bloqueig directe. L’equip de Saras va tenir la temporada passada dos bases amb una gran capacitat de jugar els Pick & Rolls, però que sovint pecaven de previsibles. Calathes i Jokubaitis són dos mestres, cada un amb les seves característiques, del 2 contra 2, però tenien un registre molt limitat. El base grec, en 181 partits jugats les dues temporades anteriors, va jugar un total de 1394 bloquejos directes centrals. De tots ells, el 62% sortida cap a la seva mà dreta. En el cas de Jokubaitis, en 186 partits va jugar 630 bloquejos centrals, sortint un 65% per la seva mà esquerra. Aquest fet l’aprofitaven els rivals per dificultar aquestes situacions, preveient per on jugarien el bloqueig i negant aquesta sortida.

En el cas de Satoransky, el Barça ha incorporat un jugador que, tot i ser dretà, domina perfectament les dues sortides del Pick & Roll. En les darreres dues campanyes, el txec ha jugat 373 bloquejos centrals (xifra menor que els altres dos pel baix volum que ha tingut a l’NBA), dels quals ha sortit per la seva mà dreta en un 52%, i un 48% per l’esquerra. Aquesta característica del seu joc li va de luxe a un Barça molt necessitat d’un jugador que sigui més imprevisible per als contraris. Si a aquesta capacitat li sumem la seva verticalitat, ens queda un base que pot pal·liar algunes de les mancances que tenia el Barça en atac, així com augmentar els registres ofensius de l’equip.

Registre a explotar: tir sobre bot

Una altra característica de Satoransky que demandarà un equip amb les necessitats del Barça és la capacitat de tirar sobre bot o en sortida de bloqueig directe. No podem dir que el txec sigui un especialista en aquestes situacions de tir (com ho són jugadors de l’estil Micic, Larkin, Wilbekin, etc), però és un dels jugadors de la plantilla blaugrana que més ho pot explotar. El Barça té a Jokubaitis i Higgins com a jugadors més efectius des de la mitja distància sobre bot, però la seva amenaça no es trasllada més enllà de la línia de 3. Laprovittola sí que és capaç d’anotar en totes aquestes situacions, però l’equip no pot dependre exclusivament de la seva regularitat. Altres, com Kuric, poden fer-ho gràcies a la seva bona mà, però no és un jugador amb bona capacitat pel bot.

Així doncs, incorporar un jugador que t’ajudi en aquesta faceta del joc, ajudarà a l’equip a ser més imprevisible. Com diem, Satoransky no és ni molt menys un especialista, i el seu volum de tir sobre bot és força baix. El poc marge d’acció que tenia a l’NBA l’ha limitat molt, però amb la República Txeca ha tingut brots verds en aquesta característica del seu joc, que creiem que pot traslladar amb consistència en el dia a dia amb un volum més elevat. Si ens fixem en les cartes de tir tant de bloqueig directe (a l’apartat de finalitzacions), com en les d’1 contra 1, podem observar que el seu volum és força baix, sobretot a l’NBA. Amb la selecció txeca, entre sortides de Pick & Roll i aclarits, intenta gairebé 2 tirs (de mitja distància i triples) per partit sobre bot, amb una efectivitat prou elevada. D’aquesta forma, és un registre del seu joc que hauria de seguir treballant per poder explotar-ho recurrentment en un equip que ho necessitarà. En el vídeo, es pot veure aquesta faceta del seu joc en els partits que ha jugat amb la selecció.

Impacte defensiu de Satoransky

Pel que fa a l’apartat defensiu, el nou jugador blaugrana serà un valor important per a l’equip. Satoransky és un base més que capaç de tenir un fort impacte defensiu als seus equips gràcies a les seves condicions físiques. La seva grandària i dedicació són dos factors a tenir en compte i que el fan ser un guard que suma a cistella pròpia. Així i tot, els seus números d’efectivitat defensiva són força estàndard, no són especialment destacables. Donades les seves capacitats, haurien de ser millors. Sato té aspectes bons en defensa, i d’altres no tan bons.

Dades defensives de Satoransky, temporada 20/21 i 21/22

	Possessions	Punts per possessió
Bloqueig directe	2	0,87
Catch & Shoot	1,1	1,16
Transicions	1,1	1,06
1 contra 1	0,7	0,96
Bloqueig indirecte	0,5	0,64
Pal baix	0,4	1,08

Defensa de bloqueig directe

La defensa del Pick & Roll és un aspecte cabdal per al rendiment defensiu d’un base. És la situació defensiva més habitual i arriba molt condicionat per les capacitats i dedicació de cada jugador. En el cas de Satoransky, és un jugador promig defensant aquesta situació del joc. Les dades ens indiquen que té uns bons números (0’87 punts rebuts per possessió, que milloren a 0’69 en bàsquet FIBA). Si està concentrat, el txec és un jugador capaç de posar pressió sobre la pilota i realitzar una bona tasca.

Tot i així, té certes limitacions que redueixen lleugerament el seu rendiment defensiu. Satoransky és un jugador que pateix en dobles esforços, i això repercuteix en què sol arribar tard a situacions de repick. La seva lateralitat arriba condicionada per les seves mesures i no és el base més explosiu en el desplaçament lateral. Per aquest motiu, sol patir en aquestes situacions. També té tendència a passar alguns bloquejos per baix, per poder arribar a tapar la penetració de forma òptima, regalant alguns llançaments sobre bot. A més, confia molt en les ajudes dels pivots en aquests tipus de defenses contra jugadors molt verticals a la cistella. Al vídeo, es poden veure tots aquests aspectes en les diferents jugades exposades.

D’aquesta forma, és fàcil preveure un Satoransky ben adaptat a la defensa de canvis que sol proposar el Barça de Jasikevicius. Evitar els desajustos defensius és un dels objectius de l’entrenador lituà, i amb el txec incorpora una peça capaç de contribuir al tipus de defensa que li agrada practicar.

Defensa de pal baix

Així i tot, Satoransky no és un base idoni per veure’s les cares amb jugadors interiors. Tot i la seva gran alçada, que sens dubte l’ajuda a sumar en la defensa del pal baix, el txec no és un jugador que tingui una gran eficàcia en aquestes situacions del joc. Rep 1’08 punts per possessió en les darreres dues temporades. Satoransky és un jugador que, gràcies als seus 2 metres, pot fer una bona feina defensant per davant per evitar que la pilota arribi al pivot rival. Més enllà d’això, no té grans més armes per imposar-se. Li costa molt guanyar-se la posició i és fàcilment desplaçat per l’home gran, com es pot veure en el vídeo.

El nou base blaugrana és un jugador que encaixarà bé en el switch defensiu, però necessitarà ajuda en el cas de trobar-se en situacions de defensa de pal baix.

Encaix amb la resta d’exteriors de l’equip

Tomas Satoransky és un base que encaixa bé dins del que necessita l’equip d’ell. Alguns dels seus punts més forts ajuden a pal·liar diverses mancances que ha tingut l’equip en els darrers temps. No es fa complicat pensar que serà un dels jugadors més protagonistes amb la pilota de la plantilla. Així és com ell es troba més còmode i com pot arribar a ser més decisiu. En aquest sentit, encaixa com anell al dit amb la majoria dels exteriors que tindrà l’equip. Sobre el paper, el backcourt titular del Barça hauria de ser Satoransky-Higgins-Kalinic. Amb ells dos, el txec compartirà molta pilota amb Cory, sent els dos els grans protagonistes de l’atac a l’hora de decidir que fer amb la pilota. Kalinic, per la seva banda, tindria molt més protagonisme allunyat de la mateixa, únicament amb volum al pal baix i com a finalitzador. Amb aquesta parella, Satoransky necessitaria explotar més el seu llançament sobre bot i exterior, ja que no comptaria amb un tirador pur (tot i els bons percentatges dels altres dos a peus parats).

No seria estrany, tampoc, veure a Satoransky compartir pista amb jugadors que siguin una amenaça exterior. Amb un backcourt format per Satoransky-Laprovittola-Kuric, el txec seria l’amo i senyor de la pilota. L’argentí i el nord-americà viurien allunyats de la pilota, exercint de tiradors més purs. En el cas de Lapro, podria arribar a tenir cert pes en la generació, com aquesta darrera temporada, però seria en un segon pla, tal com passava quan hi era Calathes. El trio exterior amb el qual Sato tindria més poder de decisió amb la pilota seria acompanyat dels dos tiradors: Abrines i Kuric. L’altra opció passa per ajuntar a dos generadors purs, i que jugui minuts amb Jokubaitis. En aquest cas, el txec compartiria molt més la pilota amb el base lituà, que en demandaria molta. Per altra banda, podríem arribar a veure un format d’exteriors petits, amb tres generadors (Sato-Jokubaitis/Lapro-Higgins). En aquest cas, l’equip gaudiria de molta més imprevisibilitat, però Satoransky hauria de viure més lluny de la pilota i exercir de finalitzador, que no és el seu rol ideal.

---

Tots els clips extrets per aquest article són de partits de Satoransky amb la selecció txeca de les darreres temporades. D’aquesta forma, es fa més fàcil entendre el context que tindrà al seu retorn a FIBA.