Connecta amb nosaltres
Suns

NBA

Quins Phoenix Suns veurem quan torni l’NBA?

Els Phoenix Suns voldran sortir de la bombolla sent un millor equip de bàsquet.

Comparteix

Quins Phoenix Suns veurem quan torni l’NBA?

La temporada dels Phoenix Suns ha estat una muntanya russa constants en tots els sentits: després d’uns mesos a la lluita pels playoff, mostrant un dels millors nivells de joc de l’NBA i amb tots els jugadors al 100%, Phoenix va tornar a ser Phoenix. Més enllà dels resultats i de les aspiracions, que al cap i a la fi són el més important de l’NBA perquè és impossible viure durant més de dues o tres temporades del hype i l’expectativa, Monty Williams ha treballat durant tot el que portem de RS 2019/2020 treballant a contrarellotge per sentar les bases del projecte de la franquícia d’Arizona i inculcar una cultura sana als jugadors. De moment, pel que sembla, ha aconseguit el més difícil: els Phoenix Suns ja no transmeten tant la sensació de ser una franquícia disfuncional.

 Els Suns són a Orlando. Hi són conscients de la dificultat de la tasca, però també amb els objectius clars: l’aspiració dels de Monty Williams, ara per ara, no és classificar-se per a aquesta fase final. Els objectius que s’han fixat tenen molt més a veure amb el desenvolupament de jugadors com Mikal Bridges i Cameron Johnson, la consagració com a estrella decisiva de l’NBA de Devin Booker i, sobretot, la consolidació de la identitat ofensiva que han creat aquesta temporada. La finalitat dels Suns, doncs, no és altra que sortir de la bombolla sent un millor equip.

El pas endavant de DeAndre Ayton

La millor notícia pels Phoenix Suns en termes de desenvolupament de jugadors seria que DeAndre Ayton sortís d’Orlando sent el perfil decisiu que volen que sigui a curt termini. O, com a mínim, que comencés a esbossar-ne les primeres línies mestres. Ayton ha tingut una temporada molt bona a nivell numèric i ha facilitat molt la feina als creadors de joc de Phoenix, però no ha transmès en cap moment la sensació d’estar maximitzant el domini que sabem que pot tenir en una pista de bàsquet. Ayton ha d’acabar de desenvolupar els instints competitius, expandir el rang de tir i, sobretot, treballar l’agilitat gestual.

Ayton ha llançat ja alguns triples d’ençà de l’inici de la pretemporada en situacions de pick and pop. És una funció que habitualment pertany a Saric, Baynes o el quatre de torn, però també és una virtut que el pivot bahameny ha de tenir sí o sí si vol ser una amenaça ofensiva més creïble. La progressió en volum i encert serà gradual, però és important que sigui constant i imparable. Ayton té maneres d’anotador a tres nivells (no des del bot sinó com a executor) i ja ha demostrat que té bon canell des del la mitja distància, així que no seria estrany que ens sorprengui amb bons resultats des de la línia de tres punts immediatament.

Mikal Bridges, el millor fitxatge per la temporada vinent

El rendiment de Mikal Bridges des de després de l’All Star fins el darrer partit de pretemporada -amb el salt de la pandèmia- està sent òptim. Mikal, un 3&D que està integrant-se a l’NBA i que ha passat molts mesos a l’ombra de Kelly Oubre Jr., està anotant de manera molt més consistent des de la línia de tres punts i ja ha esdevingut un dels pals de paller defensius dels d’Arizona. Si Bridges rendeix bé, els Suns tindran en l’aler un jugador molt productiu amb poc protagonisme en atac i un element cohesionador estructural en defensa. Serà, d’alguna manera, el termòmetre dels Phoenix Suns a Orlando.

Els Suns ja tenen un molt bon anotador (Devin Booker), un perfil interior que quan exploti serà dels més dominants de l’NBA (Ayton), dos molt bons catalitzadors col·lectius (Ricky Rubio i el mateix Devin Booker), una gama de jugadors veterans i resolutius necessària per competir i un aler fonamental com Kelly Oubre Jr. El que li cal ara a Monty Williams per definir la rotació és que Mikal Bridges i Cameron Johnson certifiquin l’etiqueta de jugadors de rendiment immediat que arrosseguen des de la seva estada a la universitat i que corroborin que, amb ells en pista, els Suns tenen l’experiència i les taules suficients per competir amb els grans de la lliga.

Competitivitat per no desesperar Devin Booker

Aquestés, amb total seguretat, el punt més important de l’article. I no ens enganyem: té una vinculació directa amb els dos anteriors. Devin Booker ja és un all star de l’NBA i ha demostrat amb escreix que, lluny de ser un jugador d’estadístiques buides, és un anotador que incrementa prestacions quan està ben envoltat. D-Book ha liderat amb maduresa i consistència l’atac dels Phoenix Suns i s’ha consolidat com un dels grans go to guy de la lliga. Precisament per això, és molt comprensible que no estigui disposat a passar massa més temps en un equip que no mostri símptomes d’evolució.

Phoenix sí que ha fet passos endavant aquesta temporada. Ha crescut molt en paràmetres ofensius, ha ofert un ecosistema òptim als homes importants i ha comès els errors típics -al vestidor i a la pista- dels equips inexperts que encara han de descobrir qui és el líder vocal. Tot això ha de corregir-se a Orlando. Els Suns tindran dues setmanes per demostrar que els mesos de pausa no han servit per desestructurar la plantilla i que continuen dirigint-se a la ubicació correcta. Si l’entorn és sa i positiu, segur que absolutament tot anirà sobre rodes.


No cal dir que si els Suns consumessin la sorpresa i disputessin el play in avançant-se a equips com Sacramento, New Orleans o els mateixos Blazers, la gesta de Monty Williams seria històrica. El més important, però, reiterem, és que els Suns abandonin la bombolla amb la sensació de ser un equip molt més sòlid i compacte que abans. Ja és hora que la franquícia de Sarver realci el vol i potenciï tot el talent que té en plantilla, que és molt. Ricky Rubio mereix continuar acumulant èxits en les millors temporades de la seva carrera.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »