Connecta amb nosaltres

BARÇA

Radiografia del Barça-Zenit: observacions del segon partit

Analitzem alguns factors clau de la victòria del Barça contra el Zenit.

Comparteix

Radiografia del Barça-Zenit: observacions del segon partit

Els Play Off de qualsevol lliga de bàsquet són una batalla d’ajustaments en la qual els entrenadors tenen la responsabilitat de teixir trampes i estratègies i els jugadors són els encarregats d’aplicar-les. El bàsquet, igual que els altres esports, no és una ciència exacta, així que les sensacions que tenim des de fora no tenen cap incidència real en com transcorre el partit. Ho saben molt bé Xavi Pascual i Sarunas Jasikevicius, que des de dimecres passat estan veient com els seus homes posen en pràctica els conceptes que han estudiat amb resultats desiguals. A hores d’ara només tenim una cosa clara: que serà una sèrie llarga.

El segon enfrontament entre catalans i russos va decantar-se a favor del bàndol blaugrana després de 45 minuts exigents i molt densos. El Barça va necessitar fer moltes coses molt ben fetes per estar a l’alçada de les circumstàncies i vam apreciar un treball tàctic metòdic i estructural que va servir per canviar el plantejament defensiu respecte de la primera cita. Estem presenciant una sèrie fidel a la imatge dels dos entrenadors, en la qual es penalitzen sense compassió les errades defensives i cada cistella costa una barbaritat d’aconseguir. Les posicions de primer i vuitè, a hores d’ara, són més fictícies que cap altra cosa.

El canvi en la defensa sobre Pangos

El principal mal de queixal del Barça en el primer partit de la sèrie va ser la incapacitat per frenar Kevin Pangos en el joc de bloqueig directe. Xavi Pascual va plantejar un partit en el qual -en la línia de la temporada- el gruix de la creació ofensiva passava per les mans del base canadenc, que o bé optava per un 2 contra 2 convencional o bé aprofitava el bloqueig de l’interior de torn per generar un desajust i quedar-se emparellat amb Nikola Mirotic i explotar el mismatch.

L’entrada de Pierre Oriola com a pivot titular ja reflectia la ferma intenció de Sarunas Jasikevicius de fer un gir de 180 graus a la cobertura de Kevin Pangos. El Barça va passar del flat/drop utilitzat contra els russos en els dos darrers partits (fase regular i inici de sèrie) al reconeixible flash agressiu per obligar-lo a donar la pilota a gent menys apta que ell. Que Pangos no pensi, arribats al punt actual, és clau per veure el Barça amb possibilitats serioses (argumentables a nivell tàctic) d’accedir a la següent ronda. El resultat va ser francament positiu: tot i que Pangos va continuar sumant estadístiques per acumulació i va trobar una zona de confort al tir lliure, li va costar molt produir a partir de la seva situació favorita. Gomet verd per a la defensa del Barça.

L’altre factor clau és l’altre pivot. Posem primer el vídeo i després ho expliquem:

Primer de tot: les situacions defensives de Brandon Davies són essencialment idèntiques a les de Pierre Oriola. El plantejament és el mateix, amb la diferència que el pivot mormó ho fa tot millor i és l’eix de l’estructura defensiva blaugrana. És un jugador de característiques privilegiades que permet a Jasikevicius implementar defenses de canvis o posar pressió al generador sense majors complicacions. La manera de recuperar la pilota en aquesta possessió reflecteix perfectament la incidència que tenen en el bàsquet les cames i les mans de Rambo Davies.

Més enllà del factor pivots, lògicament, hi ha un altre factor que té un impacte directe en la interpretació del partit de Jasikevicius. Comencem pel fet: Bolmaro entra a la rotació per Léo Westermann. Aquest detall, aparentment insignificant atès el valor d’ambdues peces, repercuteix de manera molt favorable en els interessos blaugranes. Si bé és cert que l’argentí té pendent créixer en atac, la tasca defensiva que fa ahir a la nit és fonamental. En els minuts del segon quart que Bolmaro disputa veiem que es fa càrrec de Pangos a templs complet i fa dues tasques de molt valor: pressiona Pangos a tota la pista per tal d’impedir-li la comoditat agafant el centre i, tan bon punt el canadenc nota el desgast que li fa tenir l’argentí, intenta rebre sortint de bloqueig indirecte -en la línia del primer partit- per generar-se superioritats inicials sense pilota, però Bolmaro el continua perseguint amb molta més agilitat que els altres emparellaments que ha tingut en els dos partits. El Barça va tenir bons minuts quan va aconseguir emparellar Billy Baron amb Calathes i Pangos amb Leandro Bolmaro i, gràcies  a això, va posar la primera pedra del +9 al descans.

Calathes, un jugador neutralitzat

Xavi Pascual ha aconseguit exactament el que més es temia quan el Barça va fitxar Nick Calathes: portar-lo a situacions en les quals la seva incidència creativa és nul·la. Quan això passa el Barça es veu obligat a comptar amb ell en més ocasions que les que voldria com a executor, i ja sabem que el base grecoamericà no destaca en aquests escenaris.

En el segon partit el Barça ha hagut d’acabar recorrent al 2 contra 2 amb Cory Higgins. Un 2 contra 2 que realment és trampa perquè Xavi Pascual ha escollit negar-li el bot amb la mà dreta i invitar-lo constantment al tir, que és una faceta que limita definitivament l’àmbit de generació col·lectiva del Barça. XP ha optat, doncs, per tallar d’arrel la xarxa assistencial blaugrana. La conseqüència d’això és un joc en el qual s’abusa del bot i es recorre amb massa freqüència al pal baix, franja en la qual el tècnic de Gavà ha decidit aïllar atacant i defensor per tal que el Barça estigui condemnat a trobar dalsos avantatges allà. En tenim una prova clara en la primera possessió del partit, protagonitzada pel mateix Nick Calathes:

El plantejament amb el pivot al pal alt i Calathes al pal baix ja l’hem vist en altres situacions. Calathes és un base físicament superior al promig d’Europa i, sense anar més lluny, ja es van buscar dinàmiques en les quals ataqués contra Laprovittola per treure’n avantatge. El problema és que Calathes, més enllà de la coherència de la lectura, no està sent resolutiu en aquesta àrea, i llavors no hi ha resposta possible. Veiem en aquest vídeo també que Zenit, sense llençar 2 contra 1 ni ajudes al pal baix, treballa molt bé les fintes i els stunts. És un equip que es desplega molt bé a mitja pista.

Una altra possessió que exemplifica clarament aquest problema del pal baix és d’Adam Hanga:

Tornant a Calathes, el problema és palpable. Xavi Pascual va plantejar la defensa del bloqueig directe obligant-lo a donar la pilota i allunyar-se del joc centrant-se només en la tasca dels defensors de bloquejat i dominador, i el resultat va ser un Barça que  es va veure obligat a tornar la pilota a fora perquè les caigudes en situacions de pnr convencional eren de poca qualitat. Calathes es reubica a l’atac, partint de demarcació sense pilota, i automàticament el Zenit fa que el seu home salti a fer ajudes i basculacions. Els rivals poden conviure amb els tirs oberts de Calathes, i això no és cap notícia. El problema, de nou, és l’absència d’un pla B: Leandro Bolmaro va resoldre el problema defensiu del grecoamericà, però la qüestió del desequilibri contra defenses com aquesta i la de l’amenaça sense pilota no tenen contrapunt a la rotació blaugrana.

Adam Hanga val or

El final de partit d’Adam Hanga és al·lucinant. Al llarg de la temporada ja ha demostrat que és el termòmetre de l’equip en dies grans, i tot i que ahir no va estar especialment lúcid amb la pilota a les mans sí que va ser un dels líders defensius i el jugador que pot haver posat mitja eliminatòria -veurem com envelleix aquest comentari- al sarró blaugrana.

Comencem pel triple que anota: primera ajuda llarga i descarada sobre Mirotic al pal baix. El montenegrí respon molt bé i fa una passada a l’hongarès, que converteix un llançament crucial.

Està fet d’una altra pasta.

El millor, però, allò que el defineix, no és altra cosa que les dues pilotes recuperades: la primera, en un exercici d’il·lusionisme defensiu, revertint el lideratge del dominador i portant la iniciativa per mostrar-li cap a on ha de creure que pot passar la pilota. La segona, al més pur estil carterista, pispant-li la pilota a Pangos. Feinada brutal d’un jugador que val or a Can Barça i que hauria de firmar un contracte vitalici per ser-hi sempre en dies de caixa o faixa.


No podria acabar l’article sense escriure sobre Nikola Mirotic. L’aler-pivot hispanomontenegrí està passant per un moment molt delicat en aquesta sèrie. Xavi Pascual l’està desafiant constantment en defensa relacionant-lo amb qualsevol tipus de bloqueig i està havent de lluitar contra un Will Thomas que anota llançaments inverosímils i recorre espais abundants amb molta freqüència. En defensa el seu segon partit és òptim, però tots sabem que l’element final per emetre un veredicte sobre el seu rendiment és el que fa en atac.

Jugui o no per contracte finals de partit, Nikola Mirotic continua sent el jugador amb més talent del Barça i el millor finalitzador de pal baix d’Europa. Un bon amic em va comentar un dia que els equips són el reflex de l’estat d’ànim del seu líder, i el Barça no guanyarà l’Eurolliga si no aconsegueix que Mirotic obri la llauna i torni a ser el de sempre. Que ho serà.

Les sensacions fins ara són contradictòries. D’una banda, el Barça ha salvat un matchball importantíssim sense comptar encara amb l’encert de les estrelles. De l’altra, hi ha un fet inqüestionable: van necessitar 45 tirs lliures i percentatges paupèrrims en triples del rival, a més de fer les coses MOLT bé en defensa, per sobreviure. Serà una sèrie llarga, probablement de cinc partits, i el repte ara és majúscul: jugar-se-la a Rússia contra un equip ultracompetitiu, un entrenador genial que prepara cada detall de qualsevol partit i 5000 persones al pavelló. Per fer-se amb l’Eurolliga cal superar qualsevol escull.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »