Connecta amb nosaltres

BARÇA

Radiografia del Barça-Zenit: observacions del tercer partit

El Barça té avantatge per primera vegada en el que portem de sèrie. Per què?

Comparteix

Radiografia del Barça-Zenit: observacions del tercer partit

El Barça és a un pas de la Final Four. A una sola victòria de solventar l’espessa sèrie contra el Zenit St. Petersburg. Està sent una sèrie difícil: tots els partits s’han resolt per detalls molt petits i Xavi Pascual ha posat tots els entrebancs que ha pogut al plantejament blaugrana. Els homes de Jasikevicius no estan brillant en un duel que es disputa en terreny fangós, però si aconsegueixen classificar-se assoliran una d’aquelles fites que han d’assolir tots aquells equips que volen esdevenir campions: les victòries d’ofici. El Barça està havent de fer una gran quantitat de coses ben fetes per treure avantatges gairebé imperceptibles i no està podent comptar amb la versió més entretinguda de les seves referències, però en qualsevol cas té a l’abast fer els deures i entregar-los a temps.

En el tercer partit de la sèrie el resultat ha estat 70-78 favorable als interessos catalans. Novament, el guió plantejat ens ha portat a un partit de ritme baix en el qual l’espai per pensar ha costat molt d’aconseguir. Entre aquesta proposta tàctica i la pressió del públic, el Barça ha hagut de donar una versió molt sòlida de si mateix al segon temps per consolidar l’avantatge i disposar, divendres, de la primera pilota de partit.

Comentaris globals

Podríem dedicar-li un apartat, però com que ja en vam parlar en l’article anterior -adjuntat a l’inici del text- només elogiarem, sense vídeos pel mig, el nivell de Brandon Davies. En una sèrie marcada per l’exigència i el marcatge sobre el talent, el pivot nacionalitzat ugandès està fent exhibicions de caràcter quart rere quart i demostrant que aquest Barça és un monstre de molts caps difícil de contenir. 22 punts, 8 rebots, 7 faltes rebudes, 1 pilota recuperada i 2 taps. Cal que li sumem tot allò que no es compta a les estadístiques i que influeix en l’estat d’ànim de l’equip. Valor incalculable.

Aquests dies es percep molt nerviosisme respecte de Mirotic. Si bé és cert que la seva sèrie en atac està sent deficient, no estem tenint prou en compte el valor que està tenint en defensa. Ha forçat pèrdues de Pangos amb pressions agressives, ha esbossat línies de passada als rivals per acabar forçant pèrdues al pal baix i, sobretot, no el superen des del bot. El Barça ha ajustat la defensa de manera que no pateixi en canvis d’assignació i ell ho està aprofitant per fer molta feina de contenció. Evidentment que el rendiment d’un jugador com ell queda molt influenciat en la seva avaluació pel que fa o deixa de fer en atac, però en termes globals la seva sèrie deixa saldo positiu. Una altra història, totalment certa, és que de cara a futures cites caldrà resoldre el seu comportament en escenaris de pressió si vol ser el líder anímic del Barça.

Pau Gasol cobreix l’expedient

La decisió més sorprenent que va prendre Sarunas Jasikevicius en la prèvia del partit va ser descartar Víctor Claver juntament amb Léo Westermann i mantenir Pau Gasol a la rotació blaugrana. Víctor Claver ha estat una peça important en molts ajusts defensius del Barça aquesta temporada quan els rivals els han creat problemes i també va ser-ho en els dos primers partits de la present sèrie, de manera que prescindir de la navalla suïssa per excel·lència de la rotació era una aposta valenta i comprometedora. El risc d’aquesta decisió del tècnic lituà es va accentuar encara més quan, entrat el partit, Pau Gasol va disputar els seus primers minuts. Inèdit en el segon xoc de l’eliminatòria, el pivot català va tornar a ser un recurs de l’equip blaugrana.

El plantejament del Barça durant el primer temps va consistir en una defensa flat amb Brandon Davies com a punta de llança obligant Kevin Pangos a prendre decisions sobre la seva mà esquerra. El resultat va ser molt satisfactori ja que el base canadenc no va trobar comoditat en cap moment ni en la distribució ni en l’execució. Amb Pau Gasol a pista la proposta va ser idèntica -és la que Pau pot assumir a aquestes alçades de la seva carrera- i el resultat, argumentablement, va ser el millor que ha ofert des que és jugador del Barça en aquesta segona etapa.

En aquest tipus de defenses el posicionament del pivot és molt important i Pau Gasol, que té poca capacitat de desplaçament lateral i d’esquenes, els gestiona molt bé. Si bé és cert que Bolmaro treballa molt bé sobre el generador rival, el pivot de Sant Boi treballa molt bé amb les fintes i l’alçada defensiva per impedir una caiguda còmoda i per negar al generador el marge de maniobra. A més, l’ajuda d’un Adam Hanga que està molt pendent de fer el contacte amb Poythress per impedir-li la finalització també és fonamental. Pau Gasol supera amb nota la primera seqüència defensiva distorsionant el llançament final del Zenit a base d’ús dels centímetres.

En la segona defensa ens trobem amb més del mateix. Adam Hanga fa una bona feina per dirigir Billy Baron cap a Pau Gasol, que controla bé els temps entre el generador i la caiguda. En aquest cas Kyle Kuric no fa el contacte amb Poythress, però la contenció del 2 contra 2 concedeix unes dècimes de segon que valen or al de Sant Boi per poder recuperar el terreny perdut i dificultar el toc de Poythress per encistellar gràcies a l’standing reach (braços alçats). Si en el primer partit el Zenit va trobar execucions molt còmodes aïllant Pau Gasol en situacions de 2 contra 2, en el tercer partit no van aconseguir cap superioritat en aquest tipus de situacions contra ell.

Més del mateix en aquesta seqüència del segon temps.

Sarunas Jasikevicius posa en pista a Pau Gasol en minuts estratègics: aquells en els quals Kevin Pangos no està dirigint les operacions del Zenit. Els generadors secundaris de l’equip rus són molt més limitats i fan que els emparellaments siguin més assequibles per als pivots amb problemes de lateralitat. Si a aquest factor li sumem que en aquesta sèrie les transicions defensives passen a un segon pla perquè el ritme és molt baix i que el Barça agraeix infinitament tenir focus de generació diferents de Calathes al parquet per descongestionar el joc, el balanç dels minuts del mític ex dels Lakers és considerablement positiu.

Sortides per a tirador amb un matís decisiu

En els dos primers partits de la sèrie el Barça va patir d’un mal endèmic que va condicionar el transcurs dels duels: la incapacitat per connectar amb els tiradors. Xavi Pascual ha cuidat -i continua cuidant- molt detalladament els angles de sortida de Kyle Kuric i Àlex Abrines -entre d’altres- i això deriva en un efecte embut molt difícil de tractar. El volum de tir exterior del Barça en aquesta sèrie ha estat molt limitat -i ho continuarà sent-, però el primer període del tercer partit ens va mostrar un ajust de Saras clau per oxigenar els mecanismes ofensius dels de blaugrana.

Tres conceptes clau: fer el màxim d’ampli possible el traçat del tirador, concatenar diversos bloqueigs (arriba a haver-n’hi tres en una seqüència!!) i, el més important, fintar un bloqueig entre petits per generar el canvi d’assignació i obligar Pangos a perseguir el tirador. És, d’alguna manera, tornar-li a Xavi Pascual la idea del primer partit sobre com atacar Mirotic. Aquest factor és clau per desgastar l’home clau del bloc rival i, sobretot, per desajustar la defensa creant avantatges imprevists per tal d’alimentar els canoners. El triple fallat d’Abrines està molt ben buscat, l’encert de Kuric és clau i Sarunas Jasikevicius somriu perquè els plans li surten bé.

En aquest mateix vídeo veiem a la darrera seqüència que Kuric genera una superioritat per a Brandon Davies perquè la cursa d’obstacles planificada pel tècnic acaba generant un desajust de gran contra petit que no preveia Xavi Pascual. Aquest tipus de situacions sí que fan mal.

L’impacte de Calathes

No ha arribat al grau d’excel·lència d’altres trams de la temporada perquè Xavi Pascual el coneix com si es tractés del seu propi palmell i l’ha posat en complicacions, però el partit d’ahir de Calathes és el més sòlid del base grecoamericà en el que portem de sèrie i ratifica que un bon Calathes, gairebé sempre, deriva en un bon Barça. Vegem aquesta seqüència:

Aquestes dues jugades expliquen bé la situació del Barça. La primera s’inicia a partir d’una estructura spain, típica d’aquesta temporada, buscant un llançament per a Mirotic. No només és impossible connectar-lo bé sinó que també facilita les coses al Zenit ja que, com que hi ha més cossos pel centre, Calathes ho té més complicat per passar la pilota al pivot o per anotar pel seu compte. Immediatament després Calathes decideix tornar a muntar una jugada de bloqueig directe, aquest cop sense cap jugador pel mig i amb tres companys obrint la pista, i el resultat és un 2vs2 amb Brandon Davies com a finalitzador que ofereix resultat positiu al bàndol blaugrana.

La tendència a buidar el centre és clau per a entendre per què el Barça ataca millor al segon temps. Amb un atac millor espaiat Calathes té més marge per ser el mateix i menys cossos que li impedeixin llegir el partit, i això implica més nitidesa en els pensaments del base. No ens enganyem: l’spain pick and roll forma part de l’ABC del Barça (vegem la cistella clau de Davies al final del partit per acabar de decantar la balança) i ha estat molt i molt útil al llarg de la temporada -i ho continuarà sent-, però hi ha moments que requereixen d’una major flexibilitat, i Jasikevicius ho va comprendre a temps.

I un altre detall positiu que va ajudar a habilitar Calathes és aquest que adjuntem a continuació:

El bloqueig directe partint de costat buit. Si en el partit anterior l’slip -caiguda del pivot sense arribar a posar bé el bloqueig- va ser clau per al Barça, ahir va ser aquest nou ajust el que va obrir les portes de la victòria. El Barça va trobar en la connexió Calathes-Brandon Davies una font ideal per a alimentar el pivot, que va castigar canvis d’assignació i va animar-se a anotar alguns tirs exteriors fonamentals per al benestar del seu company. Impedint que el Zenit fes l’acordió en defensa, la proposta de Xavi Pascual de negar el 2 contra 1 definit va mostrar algunes escletxes.


El Barça té dues pilotes de partit per resoldre una sèrie que serà clau per jutjar la temporada de l’equip. La línia al llarg dels partits contra el Zenit és ascendent i, com comentàvem al principi, la sensació és que l’equip conviu millor amb la pressió que a l’inici.

I no hem analitzat el partidàs de Cory Higgins.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »