Després de la primera temporada a zero de Laso en molt de temps, el Real Madrid s’ha posat les piles i ha incorporat fins a cinc jugadors per la temporada 2021-22. Felipe Reyes, Nico Laprovittola i Alex Tyus abandonen el club després d’acabar contracte i el tema Usman Garuba segueix sent una incògnita. Tot fa pensar que sortirà a la loteria del Draft, però a data d’avui no hi ha cap indici de si farà ja el salt o la franquícia que adquireixi els seus drets el deixarà un any més foguejant-se a Europa. Tampoc se sap què passarà amb les dues perles blanques, Alocén i Núñez. Els seus futurs van lligats: si un surt l’altre romandrà a Madrid, i estan estudiant qui dels dos pot sortir cedit. Recordem també que Anthony Randolph no podrà jugar a ple rendiment fins als voltants de Nadal, així que el Madrid s’ha mogut en aquesta direcció per no començar l’any amb un forat a la plantilla.

La majoria de fitxatges tenen un denominador comú: elevar el nivell físic de la plantilla. A la final de la Lliga Endesa es va evidenciar que els blancs eren molt lluny de l’elit continental pel que fa a cames i múscul, hàndicap important a l’hora de voler imposar ritme defensiu. Així doncs, els fitxatges del Madrid han estat: Nigel Williams-Goss i Thomas Heurtel al base; Guerschon Yabusele i Vincent Poirier pel joc interior i Adam Hanga (encara no és oficial però es dona per fet) complementarà la posició de 3. La plantilla sembla tancada a expenses de què decidirà Carroll. Si no seguís, el Madrid probablement rastrejaria el mercat d’escortes. Així doncs, cop d’efecte dels blancs al mercat amb una plantilla força diferent que cal mirar amb lupa.

ELS FITXATGES

De petits a grans, comencem pels bases. Williams-Goss i Heurtel comandaran el ritme dels blancs però són dos jugadors molt diferents. A Heurtel el tenim molt vist: “floor general” i talent descomunal en el 2×2 i 1×1, fa de l’anarquia una art i quan entra en calor és dels jugadors més difícils de contenir. Defensivament no brilla però quan s’hi posa no resta, que ja és molt parlant d’Heurtel. El Madrid -més enllà dels flashbacks de Llull 2015- no tenia ningú elèctric i desequilibrant i el francès encarna a la perfecció el perfil. Els dubtes venen en el tema rol, mentalitat, encaix amb el sistema de moviment de pilota de Laso i a veure com assumeix que no serà el líder indiscutible que va ser al Barça o a l’Efes ( escenari on Heurtel brilla i domina). L’americà, per la seva banda, és un jugador molt més equilibrat. Potent físicament, la mitja temporada que ha jugat a Kuban li ha servit per revaloritzar-se i augmentar el seu caché. És un base que tendeix més a tirar cap al perfil d’anotador que al de director, però que pot exercir funcions dels dos rols. És molt sòlid penetrant i té un llançament de tres acceptable (més a ratxes que estable, tot sigui dit) i el seu tren inferior l’ajuda a absorbir contactes per ser molt vertical cap al cèrcol. Ha firmat dos anys i s’erigeix com al base titular del Madrid. És en l’edat ideal per explotar i assentar-se en l’elit.

El perímetre no patirà cap canvi més i aquí és on poden estar les debilitats dels blancs en clau plantilla. Es perfila de la següent manera: “NWG”-Heurtel-Alocén o Nuñez a l’1, Llull-Rudy-Causeur-Carroll d’escortes i Abalde-Taylor-Hanga per fora. En una cullerada de subjectivitat es troba a faltar un aler gran (per entendre’ns, un Kalinic) i no acaba de semblar la parella de bases més complementària. El Madrid té overbooking per fora i els dos “guards” se senten còmodes en un ecosistema que jugui per ells i puguin fer i desfer al seu gust. A més, Abalde; el gallec ha de fer un pas endavant necessari i amb aquests dos galls de corrals no se li proposa l’escenari més idoni. Veurem què passa, però a priori la confecció perimetral del Madrid no enamora.

Per dins, un dels jocs interiors -si no el millor- més potents del continent. Yabusele és una operació similar a la de l’Efes amb Micic. Fitxar al jugador que destaca en equip de classe baixa a Eurolliga abans que sigui una estrella i hagis de pagar-li el triple. Portent físic descomunal, sòlid al rebot i un gran defensor tant d’ajudes com de pal baix. El seu canell el permet jugar perfectament al Madrid de Laso i es perfila com un dels grans fitxatges de l’estiu. El seu company de selecció, Vincent Poirier, serà el recanvi de Tavares. És estrany haver invertit tants diners en un suplent del “center” més dominant del panorama europeu, però fitxar Poirier és caminar sobre segur. És una bestia del “roll” i reboteja com els àngels; al pal baix gira bé sobre els dos eixos i li dona joc per sobre del cèrcol, una continuïtat de Tavares. Quan Randolph es recuperi li costarà entrar en rotació per la qualitat dels interiors blancs. Trey és imprescindible i Yabusele s’adaptarà molt bé. Laso tindrà cinc peces d’un nivell altíssim per jugar amb les combinacions que vulgui i adaptar-les a les necessitats en pista.

ELS VETERANS

El rol que tinguin Rudy, Llull, Carroll o fins i tot Causeur o Taylor pot ser determinant per muntar l’ecosistema d’un equip que torni a aixecar títols. La mala confecció de plantilla de la temporada que acabem de concloure ha fet que Laso hagi d’usar-los com a pla A i no com a recursos o complements, on realment rendirien i ajudarien. És a dir, aquest grup de jugadors ja no poden ser l’argument per edificar el teu equip. Tots ells poden aportar una barbaritat des del mesurament de minuts i el no tenir responsabilitats altíssimes. Carroll ha de jugar de microones i deixar de ser un jugador necessari pel Madrid i Llull hauria de comandar una segona unitat, baixant molt el volum de bot i sent efectiu com a gran tirador que és. Rudy hauria de tancar tots els partits ja que en guanya molts ficant mans o treient faltes i no seria estrany que Taylor agafés el rol que tenia Draper que sortia al tercer quart a apujar el ritme de partit i com a “stopper” de les estrelles rivals.

A falta d’algun gir d’última hora, Laso ja té les seves fitxes perfilades. Cal tenir en compte que els tres fitxatges francesos i el gruix dels nacionals aniran als JJOO, pel que l’inici de temporada dels blancs podria ser fluix per tal d’agafar encara rodatge i establir la química entre els jugadors. El Madrid s’ha mogut, ha apostat per jugadors amb molta personalitat que caldrà veure com s’adapten a un ecosistema particular i exitós que exigeix pràcticament més fortalesa mental que talent, ja que tots els nous tenen nivell individual de sobres per jugar en un candidat a guanyar-ho tot.