Connecta amb nosaltres

BARÇA

Radiografia dels problemes del Barça. Què li passa a l’equip de Saras?

Analitzem el moment actual del Barça, els problemes que l’envolten i les possibles solucions.

Comparteix

Radiografia dels problemes del Barça. Què li passa a l’equip de Saras?

El projecte de Sarunas Jasikevicius al capdavant del Barça està sent més complicat del que es podia pensar en un primer moment. La temporada de l’equip català no és ni molt menys dolenta, però si més no és millorable. L’inici del projecte va començar amb certs dubtes, en el que la derrota a la Supercopa contra el Madrid va aixecar les primeres crítiques dels més escèptics. Les setmanes posteriors, el Barça va entrar en una ratxa de joc i resultats increïble, que va tenir el seu pic a mitjans de novembre. L’equip blaugrana arrasava per allà on passava, encadenant pallissa rere pallissa. L’equip liderava l’Eurolliga amb mà de ferro, però a partir d’aquell moment va patir un gran sotrac, tant a nivell de sensacions com de joc.

L’últim mes i mig dels catalans ha estat complicat. L’equip ha encadenat una ratxa de resultats força negativa, en el que ha perdut gairebé la meitat dels partits que ha jugat. El rècord del Barça els últims 14 partits, des del 27 de novembre, és de 8 victòries i 6 derrotes. Números molt millorables. El problema s’accentua a l’Eurolliga, on dels últims 8 partits, l’equip n’ha perdut 5, entre ells dos al Palau Blaugrana. De fet, els 3 darrers partits en competició europea es compten per derrota.

El Barça va acabar l’any 2020 perdent a la pista del Bayern de Trinchieri i ha començat el 2021 guanyant a la pista del Fuenlabrada, tot i només comptar amb 8 jugadors del primer equip. Un contrast que resumeix la temporada de l’equip de Saras: irregularitat pura. Actualment, l’equip es troba col·locat en tercera posició de l’Eurolliga (11-6) i segon a l’ACB (14-3). Són 10 les derrotes que ha acumulat el conjunt barceloní al llarg dels 36 partits que portem de temporada (sumant Eurolliga, Lliga Endesa i Supercopa). Els números, tot i ser millorables, no són del tot dolents. Però si ens endinsem en el joc i les sensacions que està tenint l’equip a aquestes alçades, es fa complicat ser optimista de cara al futur. Hi ha certs aspectes del joc que han de solucionar-se ja, altres que és important tenir-los en compte de cara al futur i, sobretot, problemes estructurals dins la plantilla que s’han d’arreglar.

Baixes

Per a començar a analitzar els problemes actuals de l’equip blaugrana, és imprescindible aturar-nos en les baixes. En temporades estranyes com aquesta, en temps de Covid, és molt complicat aconseguir comptar amb la plantilla al complet. Gairebé tots els equips estan sent afectats pel maleït virus, i les dificultats que comporta conviure amb ell dins d’una bombolla com és un equip. El Barça és un dels que s’emporta la palma, ja que Jasikevicius, l’entrenador, i la seva estrella, Nikola Mirotic, han estat baixa per culpa del virus. A més, jugadors com Claver i Kuric també s’han  perdut partits per ser contactes propers amb positius.

Però el virus no ho ha estat tot, ja que l’equip blaugrana ha comptat amb diversos lesionats al llarg de les setmanes. Els propis Claver (que no juga des del 13 d’octubre) i Kuric també han patit lesions. A més, Davies, Higgins i Abrines han tingut problemes físics en algun moment de la temporada. Mirotic també ha estat baixa els darrers partits per problemes personals.

cassoleta

ACB Photo

I després està el cas Heurtel. La polèmica amb el base francès ha copat gran part de l’actualitat blaugrana en les últimes setmanes. El jugador no compta per Jasikevicius, i ha tingut un rol molt menor durant la temporada.

Tot plegat ha fet que l’equip no hagi pogut gaudir de la plantilla al complet en cap moment. El moment àlgid pel que fa a les baixes va arribar el passat diumenge a la pista del Fuenlabrada, on l’equip va aconseguir guanyar tot i tenir la baixa de fins a 5 jugadors. Tot això, sens dubte, ha minvat el rendiment de l’equip, que no ha aconseguit tenir un bloc de jugadors sa amb regularitat.

Falta de reforços

La plantilla del Barça no acaba d’estar del tot compensada. S’ha parlat molt des de l’inici de la temporada de la falta de reforços i profunditat de plantilla que té l’equip blaugrana. El passat estiu només va arribar un fitxatge, Calathes, tot i les 4 baixes que hi va haver (Tomic, Delaney, Pangos i Ribas). Això, juntament amb les lesions que hi ha hagut durant la temporada, ha derivat en la falta d’efectius i recursos en molts moments.

El reforç més sagnant i el que més s’ha parlat des de l’inici de la campanya ha estat el del pivot. Va marxar Tomic, que havia estat el gran referent de l’equip en aquesta posició les darreres temporades, i no va venir ningú. Han sigut molts mesos de rumors sobre el possible fitxatge d’un center, però el cert és que no ha arribat ningú. Tot i tenir 3 jugadors que poden actuar com a pivots, i fins i tot moments puntuals de Rolands Smits, al llarg de la temporada s’ha evidenciat la necessitat d’incorporar un jugador important en aquesta posició.

Per altra banda, l’equip s’ha vist també en la necessitat d’incorporar un base des del cas Heurtel. Per aquest motiu, l’equip es reforça amb Westermann, fins ara al Fenerbahce. Veurem que pot aportar el base francès al Barça, però fins que ha arribat el fitxatge d’aquest jugador, l’equip anava molt curt en aquesta posició. El Barça comptava només amb un base pur, Calathes, i els minuts de Hanga i Bolmaro.

Per tapar les carències d’amplitud de plantilla, el Barça ha acabat incorporant un base, però a falta del possible fitxatge interior, la plantilla es presumeix curta i amb certes limitacions. El límit d’inscripció de jugadors per l’Eurolliga finalitzava ahir mateix, així que si el Barça volgués fitxar un nou jugador, hauria de ser algú que no hagi jugat la competició europea.

Falta de generació exterior

La major carència de joc ofensiu del Barça actual és, sens dubte, la falta de generació exterior. A la plantilla del Barça li falta capacitat de bot, explosivitat, i qualitat en l’1 contra 1. Totes les grans plantilles de l’Eurolliga compten amb jugadors exteriors que tenen molt marcades aquestes capacitats (jugadors com Larkin, Wilbekin, Henry, Loyd, etc.). Jugadors d’aquestes característiques són imprescindibles en qualsevol plantilla, ja que et donen molts avantatges a l’hora de trencar jugades, generar gravetat en les penetracions i atacar la lateralitat dels defensors.

Larkin

Larkin

Davant les defenses que es troba el Barça les últimes setmanes, amb canvis constants, tenir un jugador d’aquestes característiques és molt important. Jugadors exteriors amb capacitat de trencar els 1 contra 1 es presenten claus per atacar les defenses de canvis, ja que tenen molta facilitat per rebentar als interiors rivals en aquestes situacions. Davant un mismatch defensiu, en el qual el jugador gran s’emparella amb el petit, si el jugador petit no té la capacitat de trencar al gran, tens molt perdut. El Barça, tot i que té jugadors explosius amb capacitat de trencar, no gaudeix de cap jugador que sigui elit europea en aquest aspecte del joc. Calathes, Higgins i Hanga són bons penetradors, però no generen la mateixa gravetat que altres. A més, el nord-americà i l’hongarès es troben més còmodes com a generadors secundaris, amb menys pilota a les seves mans de la que estan tenint actualment. L’únic jugador de la plantilla que és elit absoluta en aquestes qualitats és Heurtel, la situació del qual és coneguda per tots.

Veurem si l’arribada de Westermann ajuda a pal·liar aquesta falta de generació exterior, tot i que el nou jugador culer no és el base més explosiu de la competició. Almenys, ajudarà a tenir un altre base pur i donarà minuts de rotació dins la plantilla blaugrana.

Obsessió per atacar els mismatchs interiors

Filant amb l’apartat anterior, la falta de generació exterior ha portat a un altre dels problemes de joc de l’equip de Saras: l’obsessió per atacar els mismatchs que es generen en les defenses de canvis només amb pilotes interiors. Si abans comentàvem que en les defenses de canvis el defensor interior es quedava emparellat amb l’exterior, el mateix passa al contrari. L’interior culer es queda emparellat amb l’exterior de l’equip rival que ha realitzat el canvi defensiu. Com el Barça no té jugadors capacitats per atacar els mismatchs des de fora cap endins mitjançant el bot, l’equip ha decidit atacar-los buscant sempre pilotes interiors per als homes grans.

Aquesta situació del joc ha estat explotada amb èxit durant part de la temporada, però s’ha tornat molt previsible amb el pas dels partits. El Barça només compta amb dos jugadors realment capacitats per atacar aquests emparellaments amb gran percentatge d’èxit, què són Mirotic i Davies. Pustovyi també ha guanyat protagonisme en les darreres setmanes en aquest tipus de jugades, però amb irregularitat. Smits i, sobretot, Oriola no s’han consolidat en jugadors fiables en situacions de mismatch interior.

Ser tan previsible en aquestes accions ha portat al Barça a situacions poc elaborades, on l’únic objectiu de l’atac és passar la pilota al pal baix per atacar aquest emparellament. La defensa rival ja ho coneix i teixeix el seu entramat defensiu amb l’objectiu d’aturar-ho. I en aquest cas l’equip blaugrana no està sent capaç de circular la pilota amb més velocitat i criteri, per acabar traient la pilota de nou al perímetre a la recerca de llançaments lliurats.

Menys sistemes per tirador

Una altra de les situacions que són conseqüència de les defenses de canvis rivals: cada cop veiem menys sistemes buscant els tiradors blaugranes. Per tots és ben sabut de l’estima que té Jasikevicius per les jugades de tirador. El seu Zalgiris era un dels equips que més explotava aquestes situacions i, el Barça, fins fa unes setmanes, també ho feia. Abrines havia fet un salt endavant dins del sistema i Kuric s’estava convertint en el llançador més fiable del continent.

Però els ajustaments defensius que està rebent el Barça en les darreres setmanes està fent desaparèixer a poc a poc aquestes situacions. Davant defenses on hi ha canvis en tots els bloquejos, és molt difícil filar jugades amb blocs indirectes. Per això el Barça està atacant constantment el pal baix, oblidant altres tipus de jugades. D’aquesta manera, tot i que ens seguim veient, és menys habitual trobar jugades de l’equip blaugrana on Abrines, Kuric o Mirotic llancin de 3.

Sense anar més lluny, tot i comptar amb una bateria de grans llançadors, l’equip blaugrana és el tercer equip per la cua que llança menys triples de l’Eurolliga. Amb 20’3 triples llançats per partit, els catalans es troben molt lluny de l’equip que en llança més, que és el Madrid amb 29’3. En les darreres setmanes on la crisi de l’equip de Saras ha anat a més, la xifra ha baixat encara més fins a situar-se en els 18’3 triples llançats per partit.

Els números parlen per si sols i ens mostren que el Barça hauria de tornar a potenciar aquesta faceta del seu joc. Els barcelonins són el tercer equip de la competició en percentatge d’encert, amb gairebé un 40%.

Córrer

És un fet que els equips de Jasikevicius no són als que els agrada més córrer. El joc dels equips dirigits pel lituà és molt metòdic i pausat. Ho era el seu Zalgiris i ho és aquest Barça. I, en l’opinió de qui escriu aquestes línies, és un dels majors errors que està cometent l’escollit millor entrenador de l’Eurolliga pels General Managers.

Tenint una plantilla com la blaugrana és primordial aprofitar les situacions a camp obert. Jugadors com Hanga, Higgins, Smits i interiors com Oriola o Davies són grans corredors de la pista. El Barça explota molt poc aquest tipus de situacions tenint un jugador del nivell de Calathes, elit absoluta a nivell Eurolliga en contraatac. Aprofitar aquestes jugades serviria per potenciar molt més al base grec, així com als tiradors, ocupant més ràpidament les cantonades amb Abrines o Kuric.

Sembla mentida que el Barça no exploti més aquestes capacitats, però l’explicació és més defensiva que ofensiva. El Barça, tot i la defensa agressiva de bloqueig directe que el caracteritza, és un dels equips d’Europa que recupera menys pilotes. A la Lliga Endesa, ocupa la dotzena posició en la classificació de pilotes recuperades (7’8 per partit). A l’Eurolliga el problema s’accentua, caient fins a la quinzena posició, amb només 6 recuperacions per partit. Com més pilotes recuperis més possibilitats de córrer tens, i en el cas del Barça no és així.

També influeix el control del rebot defensiu. Si bé el Barça no presenta males xifres en aquest aspecte del joc (3r en Eurolliga en rebots defensius capturats), el cert és que concedeix molts rebots ofensius als rivals, que es tradueixen en segones opcions i dificultats per poder contraatacar. El Barça concedeix més de 10 rebots ofensius per partit, situant-se en sisena posició per la cua de la competició. Sens dubte un aspecte a millorar.

Alternatives defensives

Sembla mentida que se li puguin retreure coses al Barça pel que fa al sistema defensiu, ja que l’equip blaugrana és una de les millors defenses d’Europa. Els catalans són millor defensa de l’ACB (74,1 punts per partit encaixats) i la segona millor de l’Eurolliga (73,6 punts). Amb números tan baixos, sembla complicat criticar algun aspecte del sistema defensiu de l’equip. El ritme de joc que el conjunt blaugrana imposa als partits és lent, la qual cosa convida a partits d’anotacions baixes.

Però sobretot en les últimes setmanes la producció defensiva s’ha vist minvada. Des que va començar la crisi de resultats blaugrana, el nivell defensiu dels de Saras ha baixat força. En els darrers 8 partits de l’Eurolliga, el Barça ha rebut 78,3 punts per partit, entre ells els 96 d’Olympiakos al Palau o els 90 del Bayern. A la Lliga Endesa els números també han augmentat, arribant als 78 punts encaixats per partit. Millor oblidar els 100 punts del València al Palau fa unes setmanes.

Al llarg de la temporada hem vist al Barça executar un tipus de defensa molt agressiva, basant el sistema defensiu del Pick & Roll en un flash llarg amb les seves posteriors rotacions defensives. Aquest tipus de defensa ha estat força efectiva en diferents trams de la temporada, en els quals es va arribar a teixir un entramat defensiu molt difícil de superar. Però és molt difícil mantenir aquest nivell defensiu durant un gran període de temps. Cada temporada té els seus moments físics més alts i més baixos, i fa la sensació que el Barça ha baixat molt el rendiment en aquest costat de la pista quan les cames no li han arribat. D’aquesta manera, l’equip blaugrana ha trobat a faltar alternatives tàctiques defensives en moments on l’equip no es trobava còmode. Amb rivals plans o en els minuts amb interiors més lents a pista, com Pustovyi, l’equip podria haver optat per defenses més conservadores i menys físiques. De moment no ha estat així i el sistema defensiu de l’equip varia molt poc en funció del rival, cosa que en certs moments li podria anar bé.

Defensa de l’1 contra 1

L’altre aspecte a millorar amb relació al sistema defensiu de l’equip és la defensa del jugador amb pilota en l’1 contra 1. La plantilla blaugrana compta amb grans pressionadors de pilota, com Hanga, i jugadors exteriors realment excel·lents en labors defensives: Higgins, Calathes, Abrines, etc. Però la defensa sobre els jugadors explosius dels rivals ha estat una de les tasques a millorar per part culer.

Aquest aspecte de la defensa està sent irregular al llarg de la temporada, i ha anat a menys amb el pas dels partits. Hem vist grans defenses de l’equip blaugrana davant jugadors com Mike James o Loyd, però jugadors com Larkin o Baldwin han fet miques el sistema defensiu culer atacant a l’1 contra 1.

Retornar la pressió sobre el portador de la pilota de l’equip rival ha de ser un dels grans objectius de l’equip a partir d’ara. I recuperar el nivell defensiu de jugadors com Higgins, que ha patit una certa davallada de rendiment al darrere.

Caràcter competitiu

Per finalitzar, cal destacar la que per mi és la gran carència del Barça actual, més enllà dels factors tàctics o de joc. Aquesta carència és la falta de gen competitiu. L’equip blaugrana viscut els darrers anys dins un cicle perdedor, en el que el gran rival, el Madrid, s’ha cansat d’alçar títols importants mentre els catalans es conformaven amb un parell de Copes del Rei. Aquest cicle perdedor va començar a canviar fa dues temporades, en la qual gairebé es torna a una Final Four  i es competeix la Final ACB contra els madridistes amb certes possibilitats de victòria. Aquell mateix estiu arriben Mirotic i companyia per canviar definitivament el cicle i tornar a competir per tot.

Els nous jugadors han pujat molt el nivell de qualitat de la plantilla, però fins ara no han aportat aquest gen competitiu tan necessari. El mateix Jasikevicius, en una entrevista a l’inici de temporada, ja va reclamar que volia mala llet.

L’entrenador lituà té aquest caràcter guanyador, d’això no hi ha cap dubte. Necessita una plantilla que respongui a les demandes que fa en cada moment. Jasikevicius vol jugadors amb els quals anar a la guerra. Per poder competir amb els més grans es necessita caràcter i capacitat de lluita els 40 minuts. El Barça necessita grans jugadors (ja els té) però també necessita aquest gen competitiu, els ‘cabrones’ que vol Jasikevicius.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »