Connecta amb nosaltres
jasikevicius barça

BARÇA

Radiografia de Jasikevicius: com es mou l’estrella blaugrana?

Analitzem el comportament de Jasikevicius a la banqueta blaugrana.

Comparteix

Radiografia de Jasikevicius: com es mou l’estrella blaugrana?

El Barça guanyava, sobrevivia al caràcter blanc durant la segona part i enfonsava una miqueta més al Madrid, que no ha començat gens bé el seu camí per Europa (1-4). Però avui no ens fixarem en el resultat, ni la tàctica, ni la tècnica, avui posem el focus a l’altre bàsquet, el de les persones, al tracte que té l’entrenador lituà amb els seus jugadors. El Barça, igual que tots els equips, no ha pogut fitxar pràcticament a ningú (Nick Calathes) per la situació de pandèmia que vivim, així que la novetat, la il·lusió, l’estrella, ha vingut a la banqueta, amb l’única figura capaç de ser més important que qualsevol dels jugadors que estiguin sobre el parquet, fins i tot per sobre de Nikola Mirotic (tot i que no va jugar).

Per ser un líder t’has de comportar com a tal, i Jasikevicius ho té claríssim. Amb tota l’experiència acumulada com a jugador i el que va demostrar en la seva etapa a la banqueta de Kaunas, és suficient per saber com tracta a les estrelles (perquè ell ha sigut estrella), als jugadors de rol, i fins i tot als joves; ja siguin de la casa (Sergi Martínez i la seva actuació) o de fora (Leandro Bolmaro i el seu no a l’NBA). Així doncs, descobrim com es comporta el coach durant el partit.

Surt amb tots els jugadors ja escalfant, es dirigeix a la seva banqueta, seu i repassa uns últims apunts a la pissarra i en un full de notes que guarda a la butxaca interior de l’americana. Tranquil, no participa amb els seus jugadors en aquests instants previs, de fet, durant la presentació pràcticament ni els mira, pica de mans com la resta de l’staff fent el passadís i aplaudeix, totalment en un segon pla. No és el seu moment, encara.

jasikevicius barça

Sarunas Jasikevicius abans del partit. – FCB basket

Comença el partit

Entre que s’enlaira la pilota per començar el partit i aixeca el cul de la cadira Jasikevicius hi ha una diferència d’11 segons. Reclama uns possibles dobles de Carlos Alocén i tot seguit es posa a xerrar amb l’àrbitre. La protesta només seria una excusa, perquè no torna a seure ni un sol moment fins enfilar el camí dels vestidors al descans. Mentre està dret, té 3 posicions bàsiques: braços creuats, tranquil, tot va com amb ell li agrada; braços en gerra, tens, s’apropa una esbroncada; o mans a la butxaca, normalment després de protestar alguna acció arbitral. Aquesta última posició no és casualitat, la majoria de faltes tècniques es xiulen per gesticular, més enllà del que puguis dir, i aquí el lituà se la sap llarga, a part s’ha guanyat un respecte arbitral a l’alçada de la seva trajectòria. Sempre el mateix patró: primera protesta molt efusiva, trepitjant el terreny de joc si cal, i seguidament, quan el mira el col·legiat, passos enrere, mans a la butxaca, i conversa “amable”.

Però el que ens interessa no és com es relaciona amb els àrbitres, sinó com ho fa amb els seus jugadors, com els hi treu el màxim rendiment en cada partit. No para, potser fa més quilometres en els 5 metres que té de zona tècnica a la banda que alguns dels jugadors al terreny de joc. Tampoc calla, en tot moment està donant instruccions, sobretot en defensa. Mana, avisa i explica cada situació en tot moment, i amb el Palau Blaugrana buit, el podem escoltar: defensecambiosiguesuelorebound En atac la història és diferent: si tot va bé només mana la jugada a l’inici, però hi ha una cosa que el treu de polleguera, que és que algú oblidi algun moviment, esbroncada de les grans i gestos de desesperació a la banda, però no té càstig. Jasikevicius té claríssima la marca d’identitat que vol que tingui l’equip: en atac pots fallar, no passa res, però en defensa no. Si escatimes esforços a la banqueta.

Però més enllà de les esbroncades, o els gestos d’enfadat o celebració, el que més fa Jasikevicius durant un partit és xerrar, i xerrar amb els seus jugadors. Em sorprèn el poc que es comunica amb el seu staff, ell mai els va a buscar i només en comptades ocasions s’aixequen a comentar-li alguna cosa. Per no parlar, no parlen ni els instants abans d’un temps mort. Només he pogut veure complicitat entre ells durant els minuts de descans, asseguts a la banqueta mentre els jugadors llançaven a cistella, llavors sí que comentaven alguna situació amb la pissarra a la mà.

jasikevicius barça

Sarunas Jasikevicius donant instruccions. – FCB basket

No amb tots els jugadors es comporta igual. Pel meu gust té dues debilitats, Álex AbrinesNick Calathes. No els esbronca durant el joc, els parla sempre a cau d’orella, i no han d’aguantar la típica xerrada a la banqueta per l’errada d’algun company a la pista. Amb ells es mostra molt més amable. Amb el base grec hi té una confiança especial, ja que el seu partit va ser per oblidar i tot i això va apostar per ell fins al final. A la resta sí que els tracta per igual. Durant el partit, crits, gestos i tot el que calgui per mantenir la intensitat, quan els canvia, per norma no pica de mans amb el jugador, i només si fa falta s’apropa a corregir-los alguna acció. En aquest sentit, Jasikevicius domina molt bé els temps: si un jugador ve calent s’espera, i al cap d’uns minuts ja li menjarà l’orella a la banqueta, quan les pulsacions siguin més baixes.

Sí que m’agradaria destacar una relació d’amor-odi amb Brandon Davies, i sobretot, amb Adam Hanga. En el vídeo de sota podem veure com és capaç d’enviar-lo a pastar fang i 1 segon més tard està pensant ja en la jugada següent, i sense rancúnies, si el jugador rendeix, segueix jugant. De fet, aquesta meritocràcia que s’ha instaurat aquesta temporada està sent molt important per recuperar jugadors que semblaven desnonats (Artem Pustovyi o sobretot Rolands Smits) o veure a joves com Sergi Martínez jugar 31 minuts.

Jasikevicius, l’estrella de l’equip

En definitiva, ell és el millor de l’equip. Ho afirmo sense por a equivocar-me en la temporada que segurament el conjunt blaugrana ha acumulat més talent al seu roster. Però és així, ho té tot sota control, i en tot moment transmet als seus jugadors, sigui de pròpia paraula, o sigui amb una gestualitat desmesurada, fins i tot sembla que a vegades vulgui entrar ell mateix a defensar la jugada. Quan sona la botzina és moment de relaxar-se, breu gest efusiu de victòria amb els braços alçats amb algun acompanyat de la grada i atendre els mitjans, esperant el torn, comenta la jugada amb Cory Higgins. De camí a vestidors, pica de mans i celebra la victòria amb absolutament tothom, jugadors, tècnics, fisioterapeutes, caps de premsa, o qualsevol cara coneguda que passi a prop seu.

I encara no hem vist la seva relació amb el Palau Blaugrana, de moment buit, però de ben segur que també sorgirà com a director d’orquestra per encendre l’afició i convertir-la en el sisè jugador que sempre ha aparegut en les grans nits. És el líder durant el partit i després del partit. Aquest any les rodes de premsa també són importants, ja sigui per enviar algun toc d’atenció o per elogiar als que estan treballant en la seva línia. Del postpartit sempre podrem extreure un pensament bastant proper a la realitat que ronda pel seu cap. Enèrgic, transparent, clar i directe, sabíem que tenia el vistiplau de tota l’afició, i en temps rècord també se l’ha guanyat al vestidor.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a BARÇA

Tradueix »