Connecta amb nosaltres
Abrines

BARÇA

Una mirada profunda al rendiment d’Àlex Abrines

Àlex Abrines és una de les sensacions de l’inici de temporada del Barça de bàsquet.

Comparteix

Una mirada profunda al rendiment d’Àlex Abrines

El Barça de Sarunas Jasikevicius està en un tram molt positiu de la temporada. És un equip en construcció, però les victòries de les dues últimes setmanes són realment il·lusionants. Els dos darrers partits d’Eurolliga, contra ALBA i Fenerbahce, s’han resolt per diferències compreses entre els 35 i els 45 punts. El partit d’enmig, contra Estudiantes, va resoldre’s al primer temps i va servir per veure una rotació àmplia amb protagonisme de jugadors que fins ara no han tingut oportunitats en els moments de major transcendència.

Aquests enfrontaments més plàcids han permès que l’equip, d’alguna manera, disposés de marge per desenvolupar conceptes amb més tranquil·litat i automatitzar mecanismes col·lectius. Sense incórrer en faltes de respecte als rivals, que vivien circumstàncies diverses que serveixen per atenuar les derrotes, l’equip blaugrana ha gaudit de marge per prendre’s els partits com entrenaments d’abast real. És una gran notícia pels interessos de la plantilla tenint en compte que el calendari és molt apretat i que cap de les dues competicions fa presoners. Dinàmica d’ascens i sensacions positives que s’han traduït en un grau molt alt d’èxit en l’aplicació de les idees ofensives (deixant de banda el nivell defensiu que fa mesos que el Barça ensenya).

 Dos jugadors que han sobresortit des de l’inici de la temporada són Àlex Abrines i Kyle Kuric. Per posar en context les seves xifres, Abrines està anotant amb un 50% d’encert en T3 a les dues competicions i Kyle Kuric, que va començar una mica més tard per culpa d’una baixa per precaució, està anotant més del 60% dels triples que llança en Eurolliga. Contra Fenerbahce, de fet, amb un 7/8 en T3 en un obrir i tancar d’ulls, ens va demostrar que és un dels tiradors més en forma d’Europa. Com que Abrines també ho és, ara mateix, el Barça està en una situació privilegiada.

Quan es va anunciar el fitxatge de Saras la majoria d’anàlisis anaven encaminats cap a aquest punt: el tècnic lituà és un amant dels plantejaments per a tiradors i sabrà maximitzar Kuric i Abrines de la manera que no es va fer la temporada passada. De moment, deixant encara un marge prudencial per  a que les coses segueixin les camins diferents -no per res, sinó perquè estem a 14 de novembre-, podem afirmar que aquesta premissa s’està complint al peu de la lletra. Saras ha dissenyat un equip que persegueix incansablement situacions favorables d’execució per al gruix dels jugadors i està aconseguint optimitzar prou bé les virtuts d’una plantilla que té un talent descomunal.

La consolidació d’Àlex Abrines

Sóc dels que pensen que el que estem veient d’Àlex Abrines aquesta temporada és sostenible. Si bé la temporada passada va arribar al Barça necessitant un marge de temps per recuperar els hàbits esportius i per reinsertar-se a una rotació d’elit, el resultat final de la temporada, en termes exclusivament d’evolució personal, va ser molt positiu. Tot i que va tenir un rol menor, va ser un dels millors defensors exteriors d’Europa i va consolidar-se com una amenaça molt sòlida des de la línia de tres punts. Va rondar el 46% d’encert en T3 en Eurolliga sobre poc menys de 3 intents per partit i va esdevenir un dels grans especialistes del Barça.

Potser per la baixa inicial de Kuric o potser per una confiança cega en el seu talent, que també seria molt raonable ja que és un dels grans canoners del continent i té un currículum molt ampli com a perfil ofensiu productiu, Jasikevicius ha convertit Abrines en una de les primeres conseqüències de sistema d’aquest Barça i en una alternativa de seguretat per prevenir embusos en el sistema. És una via d’escapada que quan les coses funcionen serveix com a termòmetre perquè gairebé totes les seves cistelles deriven d’assistència i que, quan l’equip s’encalla, no requereix un joc de gran elaboració per trobar situacions de llançament.

Saras utilitza la gravetat ofensiva del balear per generar una infinitat de situacions ofensives avantatjoses. Ja no només pel jugador sinó també per la resta de companys. Un dels exemples més clars de jugada dissenyada per Abrines és l’spain pick and roll: les sortides d’Abrines no només ofereixen una situació de llançament plàcid sinó que també fomenten un espai que -com veurem al vídeo adjuntat en la penetració de Calathes- neteja la visió blaugrana. El seu paper transcendeix el que estableix el percentatge i arriba fins al punt que la seva simple presència eixampla defenses i genera desordre.

No hem de buscar diferències entre l’Abrines d’aquesta temporada i el de la temporada passada en la quantitat o l’encert en llançaments a peus parats. Ja era una alternativa molt sòlida en aquestes situacions pel Barça 2019/2020, disposant de gairebé els mateixos llançaments que aquesta temporada (2020/2021 2’05 tirs en catch and shoot per partit pels 2’02 de la 2019/2020) i, tot i que aquesta temporada els percentatges són extraordinaris (51% d’encert), els de la temporada passada (47%) ja eren òptims. La diferència rau en que Jasikevicius li ha obert la dimensió del tir en situacions de moviment. I Abrines ja hi excel·leix.

 Abrines duplica amb escreix les situacions de llançament en sortint de bloqueig i està responent amb una efectivitat brutal. Ha passat de tenir 0’69 possessions per partit en screen off a tenir-ne 1’79 i, si l’encert de la temporada passada en aquest escenari era d’un 41%, aquesta temporada és d’un 65%. Aquest salt qualitatiu és un episodi més de l’evolució en versatilitat i jerarquia d’un jugador que, ara ja sí, podem afirmar que s’ha consolidat definitivament com a jugador fonamental d’un plantejament que demanda perfils com el seu. El somriure d’Abrines, visible en cada partit, és un dels factors que millor expliquen el que estem veient aquesta temporada. Novament, hem de ser capaços de fer una distinció fonamental: no és que Abrines aquesta temporada hagi fet un pas endavant inesperat com a tirador; és que aquesta temporada té una llibreta al seu servei que li dedica una infinitat de registres.

Abrines té aquesta temporada un 16’8% d’USG. La seva participació directa en els minuts que està en pista està situada a l’òrbita dels executors. En Eurolliga ja ha rebut 9 assistències de Calathes, un base especialitzat en crear sinèrgies amb qualsevol executor que el proveeix de situacions d’alt percentatge -dins dels paràmetres d’Abrines-. Més del 85% de les seves cistelles són assistides i exerceix de finalitzador bidimensional (triple i cèrcol), tal com manen els cànons de l’eficiència pels quals es regeixen els especialistes d’alt nivell. Tot procés de canvi requereix un marge d’adaptació, però en el cas d’Abrines, un jugador amb un talent per executar, que hi hagi un sistema pautat i que marqui clarament quines són les llicències que es pot permetre cadascú és una autèntica benedicció.

I per acabar aquest apartat, deixo aquí una curiositat rellevant i simptomàtica. El millor quintet del Barça en competició europea l’inclou a ell: Nick Calathes, Cory Higgins, Àlex Abrines, Nikola Mirotic i Pierre Oriola han compartit 25 minuts en pista fins ara i tenen una projecció per 100 possessions que dona un avantatge superior als 43 punts per al Barça (133’66 punts en atac i 89 encaixats).


Seria una errada per part nostra que jutgéssim si Abrines manté el seu rendiment o no en funció -únicament- de si conserva el percentatge de tir exterior. Al llarg de les dues temporades que porta a Can Barça des del retorn de l’NBA ha demostrat amb escreix que és un dels referents defensius de l’equip i que, tot i que encara queda camí per recórrer, pot exercir la funció de nexe que tan necessària és en els equips que aspiren a guanyar-ho tot. Si ens ho mirem des d’una perspectiva global, observant tots els valors addicionals que aporta a l’equip blaugrana, és completament fonamentat creure que el seu nivell sí que és sostenible.

És necessari que trenquem una llança en favor de Pesic abans d’acabar l’article. Més enllà del tracte amb els jugadors que tingués el serbi, que segurament era menys paternal/pròxim que el que hi té Saras actualment, ell és un dels artífexs de que Abrines sigui un jugador d’altíssim nivell en defensa (sense oblidar-nos del salt qualitatiu que ja vam advertir quan va tornar de l’NBA) i que hagi adquirit de nou rutines competitives d’elit. El nivell basquetbolístic com a tal, innegablement, tal com ell afirma, és cosa seva i de Jasikevicius. I que duri.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »