Connecta amb nosaltres

FIBA

La República Txeca vol deixar empremta a Tòquio

Els txecs són un dels equips més consistents i que millor química tenen.

Comparteix

La República Txeca vol deixar empremta a Tòquio

Pot semblar que ens trobem davant d’un dels conjunts més fluixos dels jocs, però els anys i sobretot el preolimpic ens han demostrat que no és així. Els txecs arriben a Tòquio pletòrics. A part d’apallissar la Grècia de Calathes i Sloukas a la final, tothom donava per fet que Canada, replet de bons jugadors NBA com Dort, Barrett, Wiggins o Alexander-Walker seria qui obtindria el bitllet cap als JJOO. Però no va ser així, ja que el conjunt entrenat per Ronen Ginzburg va donar la campanada amb un “buzzer-beater” de l’ex-Barça Satoransky, certificant així la plaça a la final i posteriorment fent història derrotant als hel·lens.

 

TOMAS SATORANSKY, FLOOR GENERAL

Amo i senyor sobre el parquet, Satoransky és la clau que dona sentit a tot. Més enllà de ser ell qui classifiqués als txecs, és la peça que ordena el joc, qui assoleix els galons de la generació i l’encarregat de secar l’estrella perimetral del rival. La seva gran envergadura l’ajuda i pot defensar pràcticament a qualsevol jugador. Té una potència física atípica per un base i hem vist que inclús als partits dels classificatoris jugava més de 35 minuts. Ha agafat una solidesa determinant des del 6,75 i ja no dubta en llençar després de bot. El fet de ser més alt que la majoria dels seus defensors el permet armar el canell amb garantia de no ser puntejat. Les opcions dels de Ginzburg passen per ell en un grup on hi ha dos conjunts superiors (EEUU i França) però hauran de buscar el bitllet a quarts via ser un tercer amb bons números.

JAN VESELY, L’ÀNCORA DEFENSIVA

En termes generals Satoransky és l’estrella -el fet que sigui NBA ajuda- però Vesely no es queda curt. El pivot del Fenerbahce agafa el rol de segona espasa però la seva responsabilitat és altíssima. Obre de 5 si Auda és el 4 i quan aquest descansa i entra Balvin s’adapta perfectament a jugar de 4. Ha guanyat molt de rang per llençar i això ajuda a l’espaiat del seu equip. A més, el fet de que sigui aler-pivot permet que sigui ell qui salti a les ajudes, i és dels millors jugadors que hi ha a Europa per a fer-ho. És un gran passador i al preolimpic ho ha demostrat. Si és Balvin el que castiga més al pal baix Vesely ho fa en continuacions, pantalles i joc per sobre el cèrcol. Es troba jugant el millor bàsquet de la seva carrera i cada cop és més dimensional. El fet que la selecció tingui menys talent que a l’equip on normalment juga li permet creativitat i atacar en zones on normalment no ho faria. La veritat és que la parella defensiva amb Satoransky per frenar el pick and roll del rival és pràcticament immillorable.

BLAKE SCHILB, EL MICROONES A L’OMBRA

Fora del pla mediàtic ja, l’aler nacionalitzat es troba davant l’últim repte de la seva llarga carrera. Amb 37 anys, Schilb -ex de Galatasaray, Betis o Estrella Roja- ha fet una preparació similar a Luis Scola, deixant de banda el club i focalitzant-se en la selecció. El rol que li ha otorgat Ginzburg encaixa a la perfecció: sortint des de la banqueta i molts galons en l’ISO (gràcies a la superioritat física dels tresos rivals), Schilb va anotar 31 punts contra Canadà i 8 contra Grècia, en un torneig pre-olimpic on hem pogut comprovar que és útil encara per a un rol concret i sense massa responsabilitat defensiva. En una estructura defensiva rival centrada en contenir Satoransky, que Vesely no rebi en continuació o procurant de tirar ajudes a Balvin, Schilb tindrà molts moments per anotar.

PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES

El millor que té aquest grup és que viatja a Tòquio sense res a perdre. Ja ha fet història classificant-se i no té cap obligació. La part bona és que tot i no haver de guanyar viatgen amb un grup més que vàlid i ja han demostrat que a seleccions superiors les minimitzen com si res i imposen el seu pla de partit. Com que França i EEUU -a priori- guanyaran, hauran d’apurar les seves opcions buscant una victòria abultada sobre Iran. També no podem passar per alt que el fet que les seves estrelles siguin defensors d’elit ajuda molt a la cohesió de grup.

Òbviament no tenen el roster que podem trobar a altres seleccions i la rotació és curta. El talent no abunda més enllà dels 4-5 titulars i es pot notar en moments de cansament físic. A més, el perill de lesió d’algun dels importants faria que assumís responsabilitat gent que no està preparada per això i el nivell de l’equip baixaria una barbaritat.

ROTACIÓ I ESTIL DE JOC

Ginzburg tira de galons i veterania per a les seves rotacions i en partits importants tira de 7-8 jugadors i ja està -cert que tampoc té massa més d’on estirar-. Satoransky-Bohacik-Schilb-Vesely-Balvin és el quintet amb que obre i té diverses variants: quan entra Auda a fer de quatre pot jugar amb qualsevol dels dos cincs, ja que la versatilitat de Vesely et permet triangular amb la rotació d’interiors. Schilb té el recanvi de Sirina, un base de 34 anys que és el jugador exterior suplent i dona descans a qualsevol dels tres, sobretot quan Satoransky no hi és. Juguen un bàsquet molt elèctric i a altes revolucions i s’ajuden molt de la generació en pal baix i pal mitjà, on hi tenen especialistes com Balvin, Vesely o el propi Satoransky. Bohacik és l’anotador que amb la selecció sempre fa autèntics recitals i deixa de banda la irregularitat mostrada a França. Auda, ex-Manresa, és un 4 molt equilibrat que té una gran verticalitat per finalitzar amb la seva fina mà esquerra i va ser fonamental per ser a Tòquio. A darrere són molt potents i ordenats però hi ha peces fluixes que no van al nivell de Vesely i Satoransky. Se senten molt còmodes jugant a puntuació alta i això pot ser un problema contra equips com França o sobretot els EEUU a l’hora de buscar la classificació pels quarts de final.

QUÈ ESPEREM DE LA REPUBLICA TXECA?

Doncs que facin exactament el mateix que al preolimpic. Que surtin a menjar-se el parquet amb el seu ritme altíssim de joc, que no tinguin por de mirar a la cara als rivals perquè han demostrat que ho poden fer i aprofitin que els França o els EEUU puguin sortir relaxats per jugar contra algú inferior. Que de la humilitat en facin virtut i segueixin fent història. A nivell d’exigir, és difícil. Tot fa pensar que acabaran amb balanç de 1-2 i ja veurem si els arriba per entrar al grup de millors tercers i obtenir el bitllet pels quarts de final.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a FIBA

Tradueix »