Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

El ressorgiment del Fenerbahce de Kokoskov

El Fenerbahce de Kokoskov passa per un gran moment de forma.

Comparteix

El ressorgiment del Fenerbahce de Kokoskov

De 26 a Berlin, de 37 a Kaunas, de 20 a Madrid o de 42 al Palau. Aquestes van ser les derrotes més sonades de Fenerbahce durant els mesos de novembre i desembre. Molta gent donava a Igor Kokoskov per destituït, però el fet d’haver-lo aguantat (cosa poc extranya al món de l’esport en general) ha donat fruits.

Hi ha hagut moviments als despatxos de Gherardini: han signat Álex Pérez, Marko Guduric i Kyle O’Quinn (aquest l’última setmana) i han marxat Leo Westermann (Barça) i Hamilton (Mornar Bar). D’entre tots ells, el gran nom és Marko Guduric.

Primer, però, els problemes de Fenerbahce venien donats per una dramàtica dependència de Nando De Colo en la generació de joc. La lesió del francès va coincidir amb el tram de les pallisses, i és que ni Westermann, ni Dixon ni Ulanovas des del pal baix aconseguien situacions profitoses pels companys. Jan Vesely, a més, va ser víctima del mal funcionament col·lectiu, ni tenia exteriors que l’assistíssin i la defensa col·lectiva no funcionava. A més, Kokoskov no donava mai amb la tecla a la zona: Barthel alternant 4 i 5, Hamilton entrant i sortint de la rotació i fent jugar Vesely de 4 amb Ahmet de 5. Tot i això, l’equip tenia dos punts positius: DyShawn Pierre i Jarrell Eddie. L’aler és un “rookie” de l’Eurolliga vingut des de Sassari, jugador defensivament impecable que cada cop se’l veu menys cohibit ; Eddie, una màquina d’anotar triples que té una de les mecàniques més ràpides del continent, gran executor.

Tot i això, el punt d’inflexió és Marko Guduric. Tallat a Memphis, segona etapa al club turc amb ganes d’assolir un paper principal. Des de la seva arribada, ratxa de 7 victòries seguides. L’aler serbi està promitjant 11,4 punts amb un 40% en triples i incidència molt notòria en quasi cada partit. Ha pujat un parell de marxes el ritme dels de Kokoskov, ha alliberat De Colo i dota el perímetre de molta més capacitat física.

Seguint amb noms propis, al parlar de Fenerbahce molts oblidem que De Colo i Vesely són autèntiques superestrelles, en les seves versions més òptimes no tenen res a envejar. Comencem pel pivot: des de l’inici de la ratxa de set victòries, ha valorat 14 o més en tots els partits, amb diverses exhibicions rondant els 30 crèdits davant rivals de gran entitat, sobretot l’últim partit a la pista del CSKA. Seria lògic que fos l’MVP del Gener. Aquesta versió de Vesely eleva a l’equip a una altre dimensió: en defensa intimida, és capaç de defensar en trap els pick&roll, no pateix amb els “missmatch” amb els exteriors rivals i està dominant el cèrcol. Ofensivament, està expandint el repertori: a una capacitat atlètica a l’abast de ningú al continent, està començant a generar des dels 6,75 amb assistències pels seus companys; això dona a Kokoskov una riquesa tàctica increïble, ja que té jugadors intel·ligents off ball com Pierre o Eddie. A més, cada cop està llançant millor des de mitja distància, element important sobretot quan l’entrenador serbi el rota molts minuts de 4 amb Ahmet de “center”.

I l’altre nom propi és Nando De Colo. No cal allargar-s’hi massa, simplement és un dels millors jugadors de la història d’aquesta competició capaç de liderar l’equip que vulgui. Quan les lesions el respecten és una via de generació infinita. A més, en contradicció amb les seves ultimes temporades, està jugant més de base pur que mai. Ell crea, ell ordena i ell marca el ritme. Lorenzo Brown, el teòric base “estrella” per jugar amb De Colo està sent cada cop més escolta que base, fet lògic a causa de les mancances en la direcció de l’americà. Això sí, com el francès es refredi en moments importants, el seu equip ho passarà molt malament. Cert que també podríem aplicar això a Tavares, a Larkin, a Mike James…

Ara mateix el balanç és de 13 victòries i 10 derrotes, empatats amb Zalgiris i Zenit (2 partits menys). El calendari a curt termini: reben Zenit (duel importantíssim) ALBA i Efes (un altre rival directe) i visiten Milà, Lió i València. A priori no és el calendari més assequible del món però dels 6 en podrien treure 4 perfectament. A més, serà clau Kyle O’Quinn. Si l’americà és capaç de donar 15 minuts de qualitat a Vesely, aportant energia, protecció del cèrcol i sabent aguantar els canvis defensius, l’equip ho notarà molt, doncs la dependència de Vesely és massa perillosa.

Molts el donaven per mort, i ha tornat. Fenerbahce és un clar aspirant a ser Play Off, i si mantenen aquest ritme (la lliga turca els permetrà rotar) són un equip al que els caps de sèrie (Barça, CSKA, Madrid..) no voldran veure ni en pintura.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »