Un dels traspassos que ens ha deixat aquesta passada nit del draft ha acabat amb la tornada de Ricky Rubio als Minnesota Timberwolves. La franquícia que el va seleccionar, l’equip on s’hi va passar els seus sis primers anys a la lliga, el recupera per tal d’afrontar l’engrescadora i important temporada que se li presenta a l’equip de Ryan Saunders.

Ricky, que el mateix dilluns era traspassat a Oklahoma en l’intercanvi per Chris Paul, es retrobarà a Minnesota amb Saunders, entrenador assistent en els últims tres anys que el del Masnou va passar als Wolves, així com amb Karl-Anthony Towns, ara convertit en un All Star i que acompanyat de D’Angelo Russell i el recent draftejat amb el número 1, Anthony Edwards, haurien de permetre als Wolves ser un equip molt més competitiu que el vist la passada temporada.

El paper de Ricky Rubio als Wolves

L’arribada de Ricky als Wolves actuals és molt diferent a la que va tenir fa 9 anys, com també és completament oposada als aterratges que va realitzar a les seves dues últimes franquícies, els Jazz i els Suns. Si Ricky sempre ha arribat als llocs per ser protagonista, el seu rol en els actuals Wolves, tot i que encara està per veure, hauria de reportar-li menys pilota. L’equip de Saunders ve d’un rècord lamentable i d’una temporada repleta de canvis i problemes (lesió de Towns), però la realitat és que són un grup amb peces talentoses, dos jugadors que ja han estat All Stars i un d’ells, precisament, en la posició que ocupa el base català.

De totes maneres, ja sigui amb Ricky com a titular o sortint des de la banqueta, és molt probable que vegem molts minuts dels Wolves amb doble base a partir de desembre. I és que la tendència d’utilitzar dos point guards purs va en augment tant en el bàsquet americà com en l’europeu i, si ens fixem en els dos últims campions, Raptors i Lakers, és una pràctica que han utilitzat molt amb les parelles Lowry – Van Vleet i Rondo – Lebron (base funcional) respectivament, Aquests últims especialment als Play Off. Al cap i a la fi, jugar amb dos bases i més de les característiques de Russell i Ricky, millorarà ostensiblement la producció en pick & roll de l’equip, el joc en transició i la capacitat de generació i passada de cara a tirs oberts. Tot plegat, aspectes fonamentals del joc ofensiu i que tot equip competitiu necessita dominar.

Ricky Rubio de fet, tal i com ja va fer a Phoenix, ve a transformar un atac que ja de per si era prou decent dins la lliga, però previsible, basat en moltes ocasions en l’iso i en el talent finit dels individus de la plantilla. La seva addició pot suposar un augment del joc coral i una millora en la circulació i lectura d’espais i situacions ofensives, tot sempre sense renunciar a la idea implantada per Gersson Rosas -deixeble de Morey- de tenir el tir exterior com a principal arma. Un aspecte que ha millorat també Ricky Rubio i que números en mà (41% en catch and shoot la temporada passada), auguren una bona relació amb Russell. De fet, el binomi no hauria de ser molt diferent, en forma, al Ricky-Booker de l’últim any.

La seva química amb Towns, estrella de l’equip, també està fora de qualsevol dubte. El dominicà és un pivot mòbil, capaç d’anotar de tres punts a nivell elit màxima en situacions sortint d’indirectes (off screen), obrint-se després del bloc, o els tradicionals spot ups, que són els tirs a peus quiets. Els 1,28 punts per possessió (PPP) que va registrar la temporada passada en situacions off screen, 1,27 PPP en spot up o l’1,62 PPP en situacions tallant cap a cistella, només fan que dibuixar un panorama esperançador i preciós del que pot ser l’entesa de l’estrella amb dos facilitadors del nivell de Ricky Rubio i Russell. A més, l’arribada a la plantilla d’un anotador d’enorme potencial com Edwards, el segon any de Culver o el creixement que pugui desenvolupar Okogie mentre vagi sumant minuts, dibuixen una línia exterior de perfil ofensiu molt interessant per Saunders i que permetria intercalar Russell i Ricky en moltes estones, potenciant també així el joc dels joves, menys exigits, més habilitats, amb dos bases més experimentats i de bon nivell al capdavant. Anthony Edwards, precisament, pot ser el gran beneficiat de cara també al seu gran taló d’Aquil·les, la pressa de decisions. La conferència és molt complicada, però l’encaix i nivell de Ricky fan esperar grans coses d’aquests Wolves que defensivament també es veuran reconfortats de tenir un jugador intel·ligent, amb mans ràpides i intens darrere.

Què guanyen els Thunder?

El traspàs, que encara està per veure el paquet sencer de rondes que Minnesota envia a Oklahoma, és una passa més en la reconstrucció i mirada cap al futur de Sam Presti. L’intercanvi amb Suns va ser estratègic, per desprendre’s d’un contracte a canvi de picks i jugadors que hores més tard ha tornat a utilitzar per obtenir encara més rondes. Ni Green ni Ricky han trepitjat el Chesapeake i tot plegat ha estat perquè sembla que, aquest any sí, l’equip no buscarà els Play Off per primera vegada des de 2015 (lesió Durant).

Exclusivament parlant d’aquest traspàs, els d’Oklahoma han aconseguit els serveis d’Aleksej Pokusevski, jove serbi d’Olympiacos i element físic sobrenatural que amb 2,14 metres d’alçada pot combinar les tres posicions interiors gràcies a la seva agilitat, cos, tir, bot, visió de joc… un jugador encara per fer doncs no ha disputat gaires minuts a Europa, però amb un potencial enorme gràcies al talent que l’acompanya. És probable que més rondes futures, ja siguin primeres o segones, s’uneixin al paquet, però abans de conèixer aquests detalls, Presti una vegada més ha demostrat tenir-ho tot calculat. El serbi no serà una realitat immediata, de fet és altament probable que es passi bona part de la temporada a la G-League si decideix fer el salt, però a Oklahoma no miren el present sinó que ja treballen el futur i el de Pokusevski deixa ja senyals de ser brillant. Un encert més d’un General Manager extraordinari.