Connecta amb nosaltres

MERCAT

‘RIP’ d’una era a Portland: CJ McCollum jugarà amb els Pelicans

CJ McCollum posa rumb als New Orleans Pelicans. Què implica el traspàs?

Comparteix

‘RIP’ d’una era a Portland: CJ McCollum jugarà amb els Pelicans

Enmig d’uns dies moguts, C.J. McCollum ha protagonitzat un dels traspassos més esperats i a la vegada sorprenents dels últims anys a l’NBA. L’inseparable company de batalla de Damian Lillard deixa els Portland Trail Blazers i s’unirà al projecte dels New Orleans Pelicans. McCollum estarà acompanyat de Larry Nance i Tony Snell, que fan les maletes d’Oregon cap a Luisiana en un intercanvi que li reporta als Blazers l’arribada de Josh Hart, Tomas Satoransky, Nickeil Alexander-Walker, Didi Louzada, dues segones rondes i una primera protegida (només serà Blazer si cau entre el 5 i el 14). Un traspàs amb dos vessants ben diferenciats que val la pena analitzar.  

McCollum completa el ‘Big-3’

Amb l’arribada de McCollum -i esperem que la tornada algun dia a les pistes de Zion Williamson– els Pelicans ajunten tres estrelles de la lliga amb ell, Zion i Brandon Ingram, amb clara intenció de consolidar-se per fi com un equip de play-off. D’ençà del canvi de nom l’equip de Nova Orleans només ha pogut celebrar una victòria en una sèrie de play-off -precisament contra els Blazers- en un total de dues participacions. Un bagatge paupèrrim en vuit temporades que esperen canviar amb l’addició de la seva nova estrella.

McCollum, que va arribar a l’NBA just l’estiu en què naixia la franquícia tal com se la coneix avui, arriba als New Orleans Pelicans per revitalitzar-los. Aportar la dosi de talent ofensiu necessària que l’equip, sense Zion enguany, ha trobat tant a faltar. L’aposta per Devonte’ Graham no ha acabat de funcionar i l’equip, que sense Brandon Ingram registra un pobre 2-12 entre victòries i derrotes, sumarà amb McCollum un generador de garanties. Autònom, hàbil i anotador. Capaç d’assumir pilota i generar joc des del bot. Talent necessari en una línia exterior que es quedava curta. McCollum arriba per agafar les regnes d’un atac que necessitava una sacsejada. 

Lillard i McCollum

McCollum i Lillard han estat un dels duos més icònics de l’NBA recent. Data 24 Noticias.

Per fer-se una idea de la dimensió ofensiva de McCollum i les seves característiques només cal donar una ullada a un parell d’estadístiques clau. Més de la meitat dels seus llançaments, concretament un 61% (77% si només comptem tirs de 2), no són assistits. Cap jugador dels Pelicans s’apropa a aquestes xifres i és que McCollum arriba per ser pal de paller d’un sistema ofensiu que, tot i comptar amb un anotador elit com Ingram, suma per fi un dels millors dribladors de la lliga. Els Pelicans sumen un generador primari de garanties. A més, el ja ex-Blazer és l’onzè jugador de l’NBA que més punts anota a partir de tirs sobre bot (pull-up). El seu tir més característic li reporta més de 9 punts per partit. Gairebé la meitat dels punts que estava anotant aquest any a Portland. Aprofitant també la faceta assistent que al llarg de les darreres tres temporades ha millorat, McCollum està preparat per assumir l’espai que a Portland mai va poder ocupar.

Durant anys a l’ombra de Lillard, ara a Nova Orleans McCollum podrà explotar les seves característiques i descarregar de pes amb pilota jugadors com Ingram i Graham que, especialment el primer, ja han demostrat que bé funcionen quan no són els generadors primaris de l’equip. O ja no recordem la temporada All-Star d’Ingram al costat de Holiday i Lonzo? L’associació Ingram-McCollum pot ser explosiva, retroalimentar-se i amb un perfecte encaix potenciar el rendiment de tots dos cap al seu màxim esplendor mentre la franquícia resta a l’espera de la salut de Zion.

McCollum és un valor segur, una peça que assegura als Pelicans completar un cinc inicial de garanties i que aportarà lucidesa i frescor amb la pilota. Amb capacitat per ser decisiu, jugar i fer jugar. Just allò que Ingram i la franquícia necessiten. Per fi, lluny de ser el segon en discòrdia, ha arribat la seva hora de volar.

Guanyadors del traspàs

David Griffin, arquitecte dels únics Cavaliers campions de l’NBA i ara a Pelicans, ha estat genial a l’hora de negociar amb una franquícia en hores baixes com els Blazers. A canvi de peces d’un valor present força baix -exceptuant Josh Hart- ha aconseguit treure dos jugadors que esdevindran claus en la rotació de cara a la lluita pel play-in. El ja esmentat McCollum i Larry Nance. 

Ni Satoransky ni Louzada eren peces de valor rotacional -baix rendiment del txec aquest any- i Alexander-Walker no ha tingut fiabilitat com a jugador de segona unitat (el gran problema dels Pelicans). Haver aconseguit Larry Nance per apuntalar les posicions interiors, un dels punts febles de l’equip, ajudarà a incrementar la competitivitat dels Pelicans al llarg dels diferents trams de partit. Fora d’experiments i jugadors circumstancials, Valanciunas i Herbert Jones tenen ara un nou company de batalla a la pintura que ajudarà a estabilitzar la rotació de cara a la part més important de la temporada.

Espai per a una reconstrucció ‘express’

Si fa uns dies els Blazers sorprenien enviant Robert Covington i Norman Powell a Los Angeles Clippers per generar un espai a la rotació per Anfernee Simmons i altres joves com podria ser el cas de Keon Johnson (aconseguit des de Clippers), el moviment de McCollum es llegeix clarament en clau econòmica. 

No hi ha cap mena de dubte que a escala competitiva els Blazers han perdut el traspàs. L’equip queda orfe de talent, Josh Hart es devalua en un equip sense aspiracions, però tots els contractes que han arribat són ‘no garantits’ o fàcilment intercanviables en altres tractes futurs. A més, les dues segones rondes i la primera protegida tenen un valor més aviat baix, encara que són assets amb els que va bé comptar en el futur. On rau el gran guany dels Blazers és en l’espai salarial creat de cara a aquest estiu. Vital per a una reconstrucció ‘express’.

Tal com informen periodistes americans Estats Units, la marxa de C.J. McCollum ha creat una ‘excepció de traspàs’ de 21M$ i vora uns 60M$ d’espai de cara a la postemporada. Al cap i a la fi, McCollum era el segon contracte més luxós de la plantilla i una hipoteca molt gran per una franquícia que ha anat veient com el projecte al voltant de Lillard era avançat per dreta i per esquerra a la Conferència Oest. L’explosió d’Anfernee Simmons -ha de firmar extensió aquest estiu- i la possibilitat d’una gran incorporació de cara a l’any que ve (Ben Simmons?) són un raig d’esperança de cara a mantenir viva la flama d’un projecte al voltant de Lillard. I és que davant la subhasta existent ara mateix a Oregon, poc més que aconseguir una nova oportunitat podien fer des de les oficines. Ara caldrà encertar les decisions a prendre.


C.J. McCollum deixa els Blazers vuit temporades i mitja després d’arribar a l’NBA de la seva mà. 564 partits amb la franquícia d’Oregon (novè que més al llarg de la història). 10.710 punts (cinquè) i innumerables moments i cistelles per la història. Record sempitern d’un jugador clau per entendre la història recent dels Blazers. Vital durant el viatge cap a les finals de conferència de l’any 2019. McCollum diu adèu havent escrit diverses pàgines històriques i amb la sensació que una part d’ell romandrà per sempre en el cor de la franquícia que va confiar per primera vegada en un jugador de Lehigh. El temps ha demostrat que la van encertar, McCollum tanca una etapa sense res més a demostrar.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a MERCAT

Tradueix »