Connecta amb nosaltres

NBA

L’odi us farà més febles

P.J Tucker ha fet una comparació errònia que li pot sortir cara.

Comparteix

L’odi us farà més febles

L’aler dels Houston Rockets, P.J Tucker, ha volgut dir la seva sobre la mala relació entre James Harden i Chris Paul, amb un comentari que ha aixecat més polseguera que no pas debat: “No creieu que Kobe i Shaq discutien? Van guanyar campionats junts… Si nosaltres guanyem un campionat junts i ens p*to odiem entre nosaltres, llavors què? A qui li importaria?“. És més que respectable la intenció cavalleresca de Tucker per defensar els seus dos companys d’equip, però la comparativa és errònia i l’exemple és el menys indicat.

Anem a pams. Un escenari on puguis atrevir-te a comparar qualsevol parella de jugadors de l’NBA amb Kobe Bryant i Shaquille O’Neal ha de tenir una argumentació molt llarga, treballada i una disposició a rebre llenya per totes bandes. Estem parlant d’un dels millors duos que ha trepitjat mai un parquet en la història del bàsquet. Efectivitat, títols i estadístiques ho corroboren. Tothom pot tenir preferències personals, tendència a la nostàlgia adolescent o una passió neuràlgica per l’equip de tota la vida, però ambdós són indiscutiblement una de les cinc millors parelles que ens ha donat l’NBA en totes les seves dècades. Jo m’atreveixo a dir la millor (perdó pare pel Showtime i perdó puristes pel Jordan-Pippen).

En segon lloc, amb tots els respectes per a un dels millors bases moderns i per a un MVP, dels millors scoring-guard de la història i tirador d’elit: Harden i Paul ni de bon tros s’apropen a la monstruositat explosiva que van ser Bryant i O’Neal als Lakers. Ni fregant la sola de les Nike retro dels 2000. La connexió no ha quallat, no han condicionat l’equip, no han sabut vertebrar un projecte guanyador al voltant d’ells dos. Guanyar molts partits és important? Sí. Ser un dels millors equips de l’Oest i posar contra les cordes als Warriors? També. Però el resultat final és el que acaba gravant les escriptures de pedra en el saló de les llegendes.

Els Rockets de Harden i Paul ni ho han pogut olorar. Cosa que no es pot dir el mateix dels de l’uniforme daurat. No per falta d’equip (quina gran plantilla, la de D’Antoni) ni tampoc per capacitat d’adaptació davant els rivals (els Warriors ho poden corroborar). És un problema d’actitud, és un problema de fer-ho absolutament tot per l’objectiu i l’equip. Tens dues vies, que han utiltizat moltes franquícies campiones al llarg de la història però que exemplifiquem amb dues: o segueixes l’estel·la dels Celtics de Garnett, Pierce i Allen o vas pel camí de Kobe i Shaq. O tot per l’equip o tot per l’objectiu. Mitges tintes a l’NBA es queden al tinter.

Les discussions. Mai s’ha produït cap discussió pública entre Kobe i a Shaq en un mateix equip. Mai se’ls ha vist dubtar, pel que fa a les relacions professionals, del seu únic objectiu: guanyar, guanyar i guanyar (un símil al seu threepeat, no a Luis Aragonés). Ho han explicat per activa i per passiva a través d’entrevistes, sobretot quan es van retirar. Les seves dues mentalitats eren implacables, focalitzades en el títol, compenetrades en un esforç sobrehumà de dedicació absoluta. Podem afirmar això de Harden i Paul? O ens trobem davant de dues estrelles frustrades per no veure com aconsegueixen el seu objectiu immediat i a curt termini, en el projecte de Houston?

Amb el pas dels anys ho hem corroborat. La intel·ligència extrema que té Kobe Bryant sobre el bàsquet ens ha permès entendre tot el procés que van viure ara fa dues dècades aquests dos hall of famers. La passió sanguinària de Shaquille O’Neal va anar de la mà d’un dels jugadors més obsessionats pel detall, l’entrenament, la superació i l’estima per l’esport de les cistelles. La comparació de Tucker no és malintencionada, però no ha pogut escollir pitjors exemples per fer caure tota la façana de vidre que envolta Houston.

L’odi no ajuda en cap context a l’NBA i menys en un esport col·lectiu, de contacte i tan sacrificat com el bàsquet. Bé, només a una persona l’ajuda aquest sentiment obscur: a Kobe Bryant, que ens va dedicar un anunci quan es va retirar i ben conegudes són les seves contestacions a la pista a força de rebre odi. Els millors equips s’han construït a base de dedicació, de tenacitat, de constància i d’encaixar caràcters que segurament fora de la pista no han compartit mai una calçotada però han tingut clara una cosa: el campionat. Tot el què no sigui aquest objectiu són distraccions atenuants, són febleses i són justificacions buides per no encaixar que el projecte, a Houston, no ha funcionat.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

PATREON

Més a NBA

Tradueix »