Connecta amb nosaltres
Rockets

NBA

Quins Houston Rockets veurem quan torni l’NBA?

Com afectarà la parada de l’NBA als Houston Rockets?

Comparteix

Quins Houston Rockets veurem quan torni l’NBA?

Que la temporada NBA se suspengués de manera abrupta va fer que, entre moltes altres coses, hi hagués una gran quantitat d’històries sense desenllaç. Una d’aquestes és la dels Houston Rockets. La franquícia texana, que s’havia plantejat la 19/20 com una espècie de prova final del projecte de Daryl Morey, va fer una aposta decidida setmanes abans de l’explosió definitiva de la pandèmia: joc sense pivots a l’ús. Després d’algunes victòries valuoses contra rivals com els Lakers, va arribar una debacle preocupant: derrotes contra Charlotte Hornets, Orlando Magic i New York Knicks. Amb Morey en entredit, Mike D’Antoni contra les cordes i Fertitta amb la mosca al nas, el marge d’error és mínim.

La sensació predominant a l’entorn dels Rockets és d’última bala. Per als jugadors no -la situació contractual i l’arrelament de les estrelles ho impedeix-, però sí per als qui han confeccionat la idea. Si a Disney World les coses no funcionen, és molt possible que el conte de fades tingui un final trist i certament frustrant.

El repòs serà la solució dels problemes defensius?

Un dels grans enemics dels Rockets durant aquesta nefasta dinàmica de derrotes va ser el desgast físic. La filosofia defensiva de l’equip de Mike D’Antoni, que des del final de la temporada passada no compta amb el suport de Jeff Bdzelik -un dels gurús de la cultura defensiva de la lliga-, exigeix un gran esforç mental i un desplegament físic constant a tots els integrants de la plantilla. Sense l’àncora -Capela- ni cap jugador que fixi funcions, és fonamental que les rotacions flueixin adequadament.

La cultura de les rotacions defensives és pròpia dels Rockets. Al llarg dels darrers anys, especialment en cadascuna de les batalles que han protagonitzat contra els Warriors, hem vist que els Rockets sempre han optat per canviar d’assignació independentment de la situació. La maximització d’aquesta via es va confirmar quan Morey va enviar Clint Capela a Atlanta per fer-se amb Robert Covington. L’objectiu era clar: volia cinc jugadors sostenibles permanentment al perímetre. Covington, que en algunes fases de les darreres temporades ha opositat per ser el defensor de l’any, és la peça clau de l’engranatge. Si ell funciona com a àncora dinàmica, les aspiracions del bloc texà augmentaran considerablement.

De cara a la fase final, Houston té una doble ració de deures. D’una banda, ha d’aconseguir que tots els jugadors arribin en un estat físic òptim a Orlando. Va ser especialment frustrant veure la poca activitat en els canvis d’assignació dels jugadors sense pilota -un exercici que Mike D’Antoni ha pretès que els seus equips interioritzin des que és a Houston-. El més important, però, serà una altra cosa: que Robert Covington i Danuel House puguin entendre i aplicar el rol de free safety -propi del futbol americà- que els Rockets exigeixen als interiors reciclats. La defensa dels Rockets, a la zona, es forjarà a partir de la solidaritat i de la presència de múltiples cossos àgils que puguin complementar-se i ocupar espais. L’agressivitat a les potencials línies de passada i l’activitat dels perfils encarregats de defensar per franges serà vital per limitar tant com puguin els problemes sistemàtics que patiran contra les franquícies amb interiors “convencionals” dominants.

En aquesta mateixa línia, el gran punt fort de Houston de cara a la fase final és que el plantejament defensiu que l’equip està dissenyat per aplicar és molt similar al que s’empra en els moments importants dels play off. Des de la implementació dels retocs del traspàs, els Rockets han estat un dels líders de l’NBA en deflections i pèrdues forçades, i això es deu a la conscienciació de la majoria d’integrants. Mike D’Antoni necessitarà una versió especialment resolutiva de Jeff Green com a interior suplent i haurà d’escollir molt bé els moments en els quals hagi d’apostar per Isaiah Hartenstein, que a hores d’ara és l’únic perfil clarament diferent de la bateria d’homes grans.

Continuisme en atac

James Harden i Russell Westbrook són jugadors similars en fons i en desenvolupament personal. Construeixen al seu voltant plantilles que depenen del seu joc i aconsegueixen una gran quantitat de victòries partint de premisses com el volum i el mètode encert-errada, però comparteixen la llosa de l’anell. A Houston, històricament territori de La Barba (des de 2013), han après a conviure. L’encaix de Harden i Westbrook passa, més que pel coneixement mutu, per la capacitat per repartir-se el protagonisme. Els Rockets tenen dues identitats ofensives autònomes que requereixen contexts similars però s’implementen amb cànons diferents. Aquest tàndem, per mèrits propis, s’ha guanyat un lloc a la lluita per l’anell.

La plantilla dels Rockets compta amb una gama d’executors molt similars. Pràcticament qualsevol peça del frontcourt se sent molt més còmode fent el pop o ocupant cantonades que buscant la posició sota el cèrcol i, per descomptat, se saben de memòria el -simple- repartiment d’espais del sistema. El joc ofensiu dels Rockets a Orlando no tindrà cap secret: abundància de l’ISO, tendència al catch and shoot sempre que la pilota arribi als tiradors, utilització de fake screens, slips i slides per generar-se opcions d’anotar i, per damunt de tot, Harden i Westbrook. Tenint en compte que durant les primeres setmanes de competició els equips hauran de reajustar automatismes i recuperar conceptes, el fet de comptar amb dos eixos de sistema tan autònoms com les dues estrelles texanes pot ser un element diferencial.

Si a aquest llistat de conceptes tan similar al que la majoria d’equips fan servir durant els play off (és la millor manera d’autoproveir-se d’emparellaments favorables i de situacions de superioritat) li afegim el treball físic que jugadors com el mateix Harden o Eric Gordon han estat fent des de l’inici del confinament, hi ha raons per creure en les possibilitats de Houston. Un bon termòmetre per calibrar l’estat de l’equip texà durant l’inici de l’any 2020 era, sens dubte, l’execució de l’stepback de James Harden: aquell tir que mesos abans era agressiu gràcies a la gambada de les passes i l’agressivitat de la càrrega, s’havia convertit en un moviment regit per la inèrcia i, en certa manera, la previsibilitat. L’explosivitat i la frescor del tronc inferior de La Barba seran factors clau.


Els Rockets han d’aprofitar les setmanes restants abans de l’inici de competició per acabar d’apagar els incendis institucionals que porten massa temps encesos i, sobretot, per recuperar forces. Com dèiem al principi de l’article, la sensació és d’última bala. Una bona manera de -seguint la metàfora- treballar per garantir l’èxit del tret seria, segurament, fer un cop d’ull al mercat. Les franquícies podran firmar agents lliures per completar la plantilla i hi ha jugadors com JR Smith, Isaiah Thomas o Kenneth Faried que podrien ser útils. Des de 2018, a Houston, les temporades són una cursa contra el rellotge biològic de James Harden.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »