Connecta amb nosaltres
Jokubaitis

BARÇA

La integració ofensiva de Rokas Jokubaitis al Barça

Analitzem el rendiment de Rokas Jokubaitis al Barça.

Comparteix

La integració ofensiva de Rokas Jokubaitis al Barça

El Barça de bàsquet és, per resultats i sensacions, el millor equip del panorama europeu a hores d’ara. Tot i les males sensacions del partit que va tancar l’any i els dies d’inactivitat que ha provocat el brot de Covid-19 que afecta a part de la disciplina de la secció, tots tenim ben present el rendiment dels homes de Sarunas Jasikevicius. És l’únic equip d’entre els quatre que van formar part de la Final Four de la passada Eurolliga que ha evidenciat una millora en el joc a aquestes alçades de la competició, i això s’explica en gran part gràcies a l’adaptació dels jugadors a la proposta de Sarunas Jasikevicius, que tot i les dificultats que passa el club aquest estiu sí que va tenir més marge per confeccionar una plantilla pròxima als seus gusts i, per descomptat, va poder formular alguna petició. Com per exemple el nostre protagonista: Rokas Jokubaitis.

El lituà, draftejat fa mesos pels New York Knicks, és el gran favorit per rebre el reconeixement de talent emergent de l’Eurolliga aquesta temporada i ja juga minuts de màxima transcendència en els partits de temporada regular més exigents imaginables. Ha estat clau en el tancament de duels contra equips com Anadolu Efes, CSKA o Unics Kazan i, a més, ha estat gairebé sempre l’encarregat de portar la veu cantant en els sistemes ofensius, ja que aquests partits han coincidit amb el període de baixa de Nick Calathes, que fins aleshores era la referència de la llibreta del tècnic. Jokubaitis ha completat en aquests primers mesos vestit de blaugrana la fase de transició a la posició de base i, a més, simultàniament ha après a gestionar avantatges i desavantatges reduïts contra adversaris de primer nivell. D’aquí que no costi gens visualitzar-lo com una part bàsica d’un eventual Barça campió.

Clau en l’èxit de “l’altre registre”

El tram més difícil de la temporada del Barça, molt ben solventat quant a resultats, ha deixat encara millors sensacions si ens centrem en el joc. La baixa de Cory Higgins té una transcendència brutal que no fa falta explicar, però l’absència de Nick Calathes també ha alterat directament els plans de l’equip blaugrana ja que ell és, des de l’arribada de Jasikevicius, l’extensió del tècnic. És l’eix iniciador i distributiu de la proposta ofensiva de l’equip; un jugador que comporta que ell i l’entorn se cenyeixin estrictament al sistema. El Barça és un equip essencialment marcat pel bàsquet control i la pissarra, i és per això que quan vaticinàvem a l’inici de la temporada quin podia ser el factor alternatiu que portés l’equip a una altra dimensió fèiem incís en la irrupció d’algun jugador que fos capaç de sortir-se del guió sense que això impliqués una aposta pel desordre o l’anarquia. Laprovittola i Jokubaitis van ser els dos jugadors escollits per a interpretar aquesta funció i l’equip, durant aquest període, ha demostrat que pot funcionar sense perdre competitivitat ni determinació des d’un punt de partida diferent.

I ha anat molt bé. Laprovittola porta mesos rendint a un nivell més elevat del que s’esperava i respon amb encert tan quan li toca exercir de generador com quan li toca executar i revolucionar, però la promesa lituana no s’ha quedat curta. Del trident de bases és el jugador que es projecta més agressiu com a anotador  a àrea restringida i mitja distància-el triple sobre bot acabarà arribant- i ha sabut convertir-se en un iniciador de sistemes del Barça que, tot i l’augment de voltatge que suposa respecte del grec, excepte en trams esporàdics ha encaixat perfectament a les necessitats d’un equip que pel tipus de baixes que tenia havia de ser més vertical i que, a més, agraeix la presència d’exteriors que puguin punxar amb més freqüència arribant a l’àrea restringida. Jokubaitis, en aquest sentit, és un 4 en 1: un base que té potencial per anotar a qualsevol nivell -a dia d’avui el que més li costa és el triple sobre bot, però ja l’implementarà-, una alternativa amb pilota que aporta un ritme que l’equip no tenia en etapes anteriors sense desconèixer la llibreta de Jasikevicius -recordem època Zalgiris- i, finalment, un jugador integrable a estructures amb diversos generadors. Una solució tàctica constant. En els darrers 9 partits d’Eurolliga, tots sense Nick Calathes, presenta els següents registres: 10.2 punts, 4.1 assistències, 47% T2 i 57% T3.

Fem un cop d’ull a unes quantes situacions de joc del Barça per a entendre l’ús de Jokubaitis. Comencem per una situació clàssica del playbook de Sarunas Jasikevicius des que és entrenador, que no és altra que l’ús del bloqueig directe lateral. El Barça de la temporada passada generalment destinava aquest tipus de possessions a Cory Higgins perquè pel seu còctel de canvi de ritme i facilitat per alternar direccions les explotava millor que Nick Calathes, amo i senyor de l’eix del parquet, i aquesta temporada també en cedeix al lituà perquè té unes virtuts similars tot i que visqui més de la desacceleració i el contacte amb la cintura del rival que Cory.

L’agilitat gestual de Jokubaitis li permet aprofitar millor els angles i gràcies a això obre noves vies de passada que beneficien als executors de l’equip. Els equips rivals són menys especulatius en la cobertura sobre ell que en la que fan sobre Calathes en les situacions de bloqueig directe perquè, tot i que per la poca eficiència que presenta en el triple sobre bot que fa que en ocasions escullin com a pla de partit passar-li per darrere, sí que té vies per anotar que fan que sigui molt més aconsellable no concedir-li espais. La millor versió de Sertac Sanli en atac ha coincidit en la majoria de trams amb la presència a pista de Jokubaitis i, a més, a l’inici de la temporada produïa bàsicament en situacions de bloqueig directe lateral en les quals el Barça deixava expressament un costat buit per a la connexió dels dos jugadors o, com veiem també al vídeo adjuntat a dalt, naixia un Spain Pick and Roll -part fonamental de l’ABC de l’atac del Barça de Jasikevicius- que obria nous focus d’atenció i facilitava la caiguda del turc. Jokubaitis és incisiu, però també és metòdic; ha crescut aprenent aquests mecanismes perquè la major part de la seva curta trajectòria professional és al servei d’aquesta filosofia.

Les xifres de Jokubaitis castigant a base d’anotació en situacions de bloqueig directe són bones. Està anotant 1.55 punts per possessió en penetracions i, a més, en floaters -la clàssica bomba- està registrant 1.53 punts per possessió, xifra que el situa molt a prop de la cúspide de la competició i que corrobora la bona sensibilitat que té al canell. Per a un generador, el domini de la mitja distància és fonamental per a obrir noves dimensions del joc.

(Ignoreu la primera jugada del següent vídeo, que és un 1 contra 1).

La segona i la tercera seqüències del vídeo adjuntat a la part superior del paràgraf reflecteixen el que comentàvem. Jokubaitis té una facilitat natural per jugar amb els ritmes que enriqueix els sistemes ofensius del Barça i juga amb un punt de veterania inhabitual en joves de tot just 21 anys. En bàsquet, per desequilibrar en situacions de joc a mitja pista, és gairebé més important saber baixar el ritme que pujar-lo, i ell porta aquesta gestió dels temps inherent a l’ADN basquetbolístic. Si a això li sumem que no és un jugador heliocèntric -que necessiti ser qui inicia la possessió sense participació en el joc sense pilota- sinó que per la convivència que ha fet amb altres generadors ha après a reconvertir situacions de mà a mà en dinàmiques de bloqueig directe, el producte resultant és un jugador que pot conviure perfectament amb Calathes o qualsevol altre base de perfil dependent de la pilota perquè no és estèril quan ha de buscar-se els espais. Tampoc ha de passar desaparcebut que, tot i el volum limitat de triples que llança i les limitacions que té en el tir sobre bot, registra un notable registre d’1.35 punts per possessió en catch and shoot que el situa a la zona noble de l’estadística blaugrana.

I Jokubaitis, per tancar aquest apartat, també va deixar la lectura que més em va cridar l’atenció del discretíssim partit del Barça al Buesa Arena que va tancar 2021. És aquesta que adjuntem a continuació:

Situació de transició ofensiva. Jokubaitis ja té la jugada al cap i visualitza com ha de ser l’ocupació d’espais de l’equip. Ordena a Dante Exum que buidi el sector dret de la pista i, gràcies a això, aconsegueix una situació de superioritat ofensiva que deriva en una connexió pal alt-pal baix entre Rolands Smits -que va a buscar el pal alt per atacar la disposició defensiva baskonista- i Sertac Sanli, que té superioritat física al pal baix i ja ha guanyat la posició. La forma com afirma amb el cap Jokubaitis després de l’acció i la reacció aplaudint de l’staff tècnic demostra que era una jugada estudiada. El més important, més enllà d’això, és que és una jugada que reflecteix que Jokubaitis ja està agafant els mecanismes per ser l’extensió del tècnic a la pista, que és el que se li demana a un base.


Quan vam escriure l’article d’anàlisi prèvia de la temporada del Barça afirmàvem que l’èxit del projecte -entès com trencar la barrera que va limitar el sostre de l’equip la temporada passada- era que un jove que experimentaria un canvi radical en la seva carrera rendís al primer nivell com a agitador d’un equip candidat a tot de manera precoç o que un jugador que fins ara no havia estat capaç de rendir al seu màxim to en grans equips fos capaç de fer-ho. Eren dues condicions complexes però, de moment, les dues s’estan complint, i això es deu en gran mesura a la capacitat de persuassió i els ideals d’un tècnic que potencia plantilles amb una facilitat innata. Rokas Jokubaitis és un jugador que, independentment de les decisions que prengui a partir de l’estiu vinent, acabarà sent de gran utilitat als dos costats de la pista per a un equip que anhela guanyar-ho tot. El repte serà conciliar-lo amb Nick Calathes i, sobretot, que el Barça pugui aprendre a alternar els dos ritmes esmentats durant l’article, ja que seria un factor que el convertiria en un bloc amb un potencial encara més temible.

I si decidís quedar-se a Europa és molt factible que ja l’any vinent pertanyi a l’elit absoluta del panorama continental.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Més a BARÇA

Tradueix »