La plantilla pel debut del Bàsquet Girona a la Liga Endesa 22/23 continua agafant forma. L’equip gironí està construint la casa des dels ciments: el primer en arribar va ser el tècnic, l’incombustible Aíto García-Reneses, i des de llavors s’han anat succeint les incorporacions d’acord amb el full de necessitats de la plantilla establert per la direcció. Quino Colom, Pol Figueras i Patricio Garino van ser els primers anuncis oficials, i el dia 20 de juliol va sumar-se a la llista Roko Prkacin. L’aler-pivot de 20 anys, procedent de la Cibona Zagreb, s’adherirà a la disciplina de Fontajau per donar forma al joc interior.
Roko Prkacin és un jugador que porta anys a l’òrbita NBA. Al llarg de les darreres temporades s’ha demostrat com un quatre modern capacitat per abarcar diversos fronts del joc i, tot i això, per diverses raons havia anat renunciant a l’elegibilitat al Draft tot i rebre la consideració a l’inici de cada temporada de legítim pick de primera ronda. La temporada 2021/2022 ha estat especialment difícil per a ell perquè va patir una lesió que al turmell que va requerir d’una intervenció quirúrgica que el va fer estar apartat tres mesos de la dinàmica competitiva i, a més, els problemes econòmics de la Cibona Zagreb van influir en la seva situació personal. L’arribada al Bàsquet Girona ha de servir a Roko Prkacin, entre altres coses, per recuperar l’estabilitat després d’un any complex.
Perspectiva general sobre Roko Prkacin
Roko Prkacin és un jugador marcat per les circumstàncies que requereix d’unes pautes molt concretes per a entendre’l. Com la majoria de jugadors amb capacitat per ser propositius amb la pilota a les mans que no són clarament perimetrals, un dubte freqüent sobre el seu desenvolupament era el plantejament posicional de la seva carrera. Al llarg dels darrers anys hi ha hagut preguntes importants que canvien la valoració del seu cas sobre si havia de ser un 3-4, un 4 específic o un 4 que fos capaç de jugar de 5. Per ser el primer havia de treballar en l’explosivitat i la tècnica individual, per ser el segon necessitava augmentar el volum de tir exterior -amb tot el que implica quant a canvis en la mecànica i versatilitat dels llançaments que pot assumir- i per ser 5 havia d’evolucionar en la passada i la relació amb espais reduïts a un nivell encara superior que en les altres demarcacions.
Amb el pas del temps Roko ha anat definint-se com a 4. El problema principal d’aquesta conversió és que s’ha donat més per les seves limitacions que per les seves capacitats. Continua disposant d’un reguitzell de virtuts que el converteixen en un comodí interessantíssim i a més té un gran avantatge que és que la seva línia de desenvolupament encara es pot modificar en diverses direccions gràcies a les bones maneres que mostra en gairebé tot, però no ha traslladat el nivell de domini amb pilota que tenia sobre els rivals en categories anteriors, basat en les qualitats físiques– i els flaixos de passada han quedat en això, flaixos. Hi ha hagut un increment de volum de tir exterior, però la mecànica ha presentat problemes que aviat analitzarem i això limita també el perfil d’executor que tindria. En altres paraules: pot continuar fent de tot, té marge de millora en tot. Estic convençut que la carrera de Roko Prkacin no depèn del tir ja que té moltes capacitats per ser útil en altres àmbits i té perfil per ser un generador als marges del joc, però cal optimitzar-lo. I és el que hauran de fer Aíto i el Girona aquesta temporada.
Dins del perfil de 4, doncs, podríem definir Roko Prkacin com un quatre potent que, sense tenir les virtuts amb pilota per ser un jugador estructural per al seu equip quant a generació de joc, reuneix condicions per atacar sobre bot les rotacions defensives, es relaciona bé amb els espais amplis i té una velocitat de lectura i processament del joc que, ben portada, és qüestió de temps que s’acompassi amb les seves habilitats amb pilota. A l’ABA l’hem vist, entre lesions i major exigència, més dependent del perímetre, mentre que a la lliga croata, en la qual ha estat molt més dominant des de la perpsectiva física, ha fet valdre les seves condicions per produir més a prop de l’anella i fer més coses amb la pilota a les mans.
Roko Prkacin i el tir exterior
No penso que el tir exterior sigui la virtut que marqui o no l’èxit de la carrera de Roko Prkacin. Em sembla que és un perfil de quatre que té suficients capacitats com per aportar més enllà de com obre la pista, i això vol dir que més que com a executor amb un volum elevat de triple crec que se’l pot treballar pensant en potenciar-lo com a generador terciari als contorns del joc. De totes maneres, sí que penso que dins del volum que assumeixi té vies per convertir-se en un tirador millor del que és ara. I, a més, al bàsquet professional una de les coses que es treballen més metòdicament és el tir, així que tinc tranquil·litat respecte d’aquest punt a mig termini.
Prkacin no es genera triples sobre bot, amb la qual cosa en el que ens hem de fixar és en els tirs que derivaran del sistema. La seva forma de llançament principal és en pick and pop i a peu parat després de la circulació de pilota. La temporada 2020/2021 va anotar un 39% dels triples que va llançar (1.2/3), dada que significava un creixement en volum i percentatge molt significatiu, i aquesta temporada ha fet un pas enrere en encert al mateix temps que no ha consolidat una mecànica de llançament en la qual confiï. La major part dels tirs de Prkacin venen precedits per dubtes i per una mecànica de llançament que, si bé no és horrorosa, sí que es pot optimitzar amb un parell de correccions senzilles. La primera és que passi de ser un tirador de dos moviments (diferències marcades entre el tronc superior i l’inferior, vull dir) a un tirador en un temps i la segona és que en lloc de quadrar-se pel tir en 2 passos passi a fer-ho amb 1. Això agilitzaria molt la creació dels tirs que té. A dia d’avui, sense consultar percentatges, en els molts partits que he vist de Prkacin puc confirmar que encara no té una mecànica de llançament consolidada i que ha tingut trams que ha aplicat el tipus de tir que proposo en els quals s’ha projectat com un tirador molt més solvent. Fixem-nos-hi posant un parell d’exemples d’això que comentem:
Tir en dos temps. Com veiem, el resultat no és bo, però el procés és encara pitjor. Aquí el que passa és que posa de manifest el problema que té de joc de peus i a partir d’aquí la transferència d’energia en el llançament es descompensa, de manera que quan el tir arriba al tronc superior ens trobem amb una mecànica que té tres fases molt dividides (cames, trajecte, execució) que requereixen de tres esforços que no es connecten entre si.
Tir amb salt. Aquí el resultat és millor. El tir amb la parada en un temps facilita molt l’organització als executors, cosa que es nota especialment en un tipus de llançament que és més complex que el tir a peu parat com és el de la sortida de pick and pop quan el jugador encara s’ha de col·locar. Com que el patró que ha de seguir per posicionar-se és molt menor, la transferència d’energia és molt més natural i el tir -ignorem que entri, centrem-nos en el procés- sembla sòlid per a l’alt nivell. El tir continua tenint problemes quant a l’alliberament, però ha demostrat que pot anotar amb consistència tot i aquestes limitacions. L’important és resoldre les errades de base a les cames.
A peu parat aquesta temporada hem vist canvis en el tipus de tir de Prkacin. El més important és que, respecte de la temporada anterior, ha resolt un problema que tenia de que ajuntava massa les cames, i a més ha accelerat una mica l’alliberament del tir per tal que la divisió de la mecànica es noti menys i l’execució sigui més natural. És una feina en progrés que, si bé mantinc que no s’ha de convertir en una condició indispensable del seu joc perquè considero que pot aportar en moltes àrees i la seva especialitat és que ajudarà a omplir buits dels quintets que es proposin, sí que elevarà molt les seves possibilitats. Prkacin ja ha llançat amb una mecànica còmoda per a ell; la qüestió ara és que l’automatitzi. La lesió als lligaments del turmell d’aquesta temporada segur que tampoc l’ha ajudat a evolucionar en aquest tema ja que tenir malament els turmells condiciona molt la caiguda, que és una part fonamental del tir.
Roko Prkacin com a executor
Centrem-nos ara en les habilitats ofensives de Roko Prkacin més enllà de la línia de tres punts i el llançament en general. El primer que hem de tenir present a l’examinar les situacions d’aquesta temporada, més enllà del rol, és que en cap moment ha estat en plenitud física, de manera que és millor atleta que el que ha mostrat aquests últims mesos. És més vertical, té més capacitat per trencar a partir de rotacions i absorbeix millor els contactes. Cap d’aquestes tres coses l’ha traslladat a nivell elit, però en les tres pot cremar etapes a una velocitat major de la que sembla després d’aquesta darrera temporada.
Roko Prkacin, a la lliga croata però també per moments a l’ABA, ha demostrat que té una marcadíssima tendència a treballar al pal baix com a anotador. La seva mentalitat és de jugador que durant molts anys s’ha sabut més poderós que el seu emparellament, amb la qual cosa ha trobat àrees d’influència prop del cèrcol. La seva forma favorita de finalitzar en aquests tipus de jugada és clara: ganxos diversos o floater amb la mà dreta -SEMPRE-. No té l’hàbit de finalitzar a l’àrea restringida i aquesta temporada, per moments, ha demostrat que encara té feina per fer quant al toc de canell en el tir, ja que no col·loca bé la mà de suport i això fa que el llançament ja neixi lleugerament desviat. Aquest problema de tacte també es trasllada al llançament exterior, però no l’hem comentat abans. Compro absolutament que Prkacin serà un bon finalitzador al pal baix en algun punt de la seva carrera -pròxim a més, si es fa una bona gestió de les seves àrees de millora-, però crec que arribarà més pel creixement en aspectes tècnics que pel que ja és físicament. En aquesta línia, és important que recalquem que té una dependència absoluta de la mà dreta que comentarem després per altres raons relacionades també amb l’execució.
No crec que aquest paper sigui sostenible per a Roko Prkacin en la primera unitat ja que podria distorsionar el plantejament ofensiu del Bàsquet Girona, però sí que em sembla que pot ser una forma de donar-li un paper amb segones unitats en les quals pugui trobar emparellaments contra jugadors més petits en els quals el Girona pugui concedir-li un volum més elevat que el que, segurament, en aquell moment -a inici de temporada, sobretot- la seva productivitat justificaria.
Tornem al que comentàvem abans sobre la capacitat d’atacar l’anella de Roko Prkacin. De cara, sobre bot, és més potent i desequilibrant que la majoria d’exteriors, de manera que cal proveir-lo del màxim de situacions possibles en les quals pugui aprofitar avantatges sobre rotació defensiva i en espais amplis. Que derivin de la circulació de pilota i l’espaiat, vaja. Roko no té un maneig de pilota avançat, però sí que aspira a tenir-ne un de molt funcional que contra quatres i altres interiors pesats pot ser estratègic. Al final hem de tenir present que el tir no és l’única manera de condicionar el closeout, i l’amenaça sobre bot que el croat desenvolupi pot facilitar-li molt la vida a l’hora de determinar quin volum de tir exterior ha d’assumir. Prkacin és un jugador que no té l’agilitat gestual per canviar de direcció ni la coordinació per fer finalitzacions complexes -si la tingués ja hauria creuat l’oceà tingués els defectes que tingués-, però té potencial molt elevat en línies rectes. A la que sumi la mà esquerra al ventall de finalitzacions i mecanitzi solucions típiques d’alers grans però menys explosius com ell -parlem bàsicament d’evolució en el joc de peus en aquest àmbit- els seus números creixeran força. Respondrà molt millor als contactes -els assumeix malament a hores d’ara- incorporarà recursos crucials al seu joc i serà millor finalitzador.
Roko Prkacin com a generador
Fa dues temporades Roko Prkacin va ser utilitzat com un focus de generació molt important, però en aquesta última, entre la lesió i la irrupció d’altres talents a la plantilla, ha passat a tenir un paper més fora del focus en aquesta àrea. És important, per aquesta raó, que tinguem més en compte el tipus d’aplicacions que té -sobretot perquè, com deia al principi, crec que encara és un jugador molt manipulable que pot assolir nivells molt alts si se l’optimitza quant a distribució de jugades- que el volum. El Prkacin de Girona hauria de distar força del que hem vist a la Cibona quant a ús de les seves capacitats.
En aquest punt és especialment important entendre el context que es planteja al Bàsquet Girona 22/23. D’una banda, l’equip comptarà amb un dels millors pivots passadors de tots els temps en termes globals i, encara a dia d’avui, el millor pivot passador de la Lliga Endesa. Així doncs, en certa mesura, hi haurà virtuts més importants per valorar els socis de Marc Gasol que aquesta -la passada-. D’altra banda, Aíto García Reneses és un tècnic acostumat a treballar amb quintets en els quals, si bé el nombre de creadors d’avantatges des de zero -des de parat- és el que doni de si la plantilla de la qual disposi, més o menys tothom acaba sent capaç de mantenir avantatges i potenciar-los des del moviment i les rotacions. Aquesta situació és ideal per a Prkacin, ja que se li proposarà un ecosistema en el qual tindrà més marge per potenciar-se que ningú de la plantilla mentre no necessita assumir una importància cabdal en un rol que encara ha d’interioritzar. Fixem-nos en els rangs que pot ocupar.
La continuació curta -la continuació en general- ha estat un aspecte residual del seu joc aquesta temporada. A l’ABA perquè no estava involucrat en el bloqueig directe per caure cap a dins i a Croàcia perquè la seva aplicació principal en el joc interior era una altra. Penso, però, que és una via per a optimitzar-lo ideal i que és possible que el Bàsquet Girona en faci un ús important. Per dues raons: la primera és perquè la continuació curta generalment ocasiona un 4 contra 3 que agilitza la lectura de l’atac, cosa que beneficiaria a un Prkacin que té el ritme i l’habilitat amb la pilota per resoldre bé en aquesta mena d’espais oberts. La segona és que no només serviria per donar-li vies per a la passada sinó que també seria una forma de generar-li carrils per a la finalització molt més nets, així com utilitzar-lo en bloqueigs fantasma -que no arribi a fer el contacte amb el defensor- o altres variants. Forma part del tipus de lectures simples que el croat pot fer a bon nivell amb un augment de volum. No és el cas d’aquesta jugada en concret, però Prkacin és un jugador que seria molt aprofitable en 2 contra 2 a costat buit perquè el posaria en una situació de poder explotar al màxim les seves qualitats físiques.
I aquests són els altres contexts en els quals el veig sent productiu com a passador. Prkacin és un jugador una mica lent en el processament del joc -ara quan ens referim a la seva capacitat per passar la pilota des del pal baix explicaré per què ho veig així-, però acaba arribant a la lectura correcta sempre. El problema és que, a vegades, quan hi arriba el joc ha canviat i la línia ja no existeix. No és una qüestió d’inaptitud per fer la passada sinó de velocitat mental, que és una qüestió obligatòria per a la Lliga Endesa que ell, a més, té les virtuts ideals per abordar i polir. Aquí veiem com Roko Prkacin es relaciona amb espais que li agraden, que són la capçalera i el pal mig, i identifica avantatges. Aquí no hi ha massa a dir: les llicències per abordar aquests espais -concretament el pal mig- solen parlar de les jerarquies que tenen els jugadors en els plans ofensius. A Roko li agrada trepitjar-los i, a més, és un àmbit des del qual en moments de la seva carrera ha demostrat que pot ser productiu executant i distribuint. Si és capaç de traslladar la seva velocitat d’execució al ritme ACB, el seu impacte serà molt gran. Penso que pot fer-ho i que Aíto és un tècnic ideal (fixem-nos en Luke Sikma) per tutelar aquesta progressió.
I aquesta és la darrera situació en la qual Roko Prkacin pot tenir pes com a passador. Evidentment, un jugador que aspira a ser productiu al pal baix pel seu compte amb un volum relativament elevat ha de tenir recursos per quan acapari l’atenció del rival, així que aquest serà un punt importantíssim per al seu creixement. Tinc la sensació que Roko Prkacin, en la línia del que comentàvem abans de l’agilitat mental, necessita processar amb més velocitat les situacions en les quals la defensa se centra en ell, i això és perillós especialment quan està d’esquena. Aquest aspecte serà el que determinarà si el joc d’esquena és un aspecte poc valuós del seu joc o si, per contra, es converteix en un element potencialment estructural de l’equip que l’aculli. El salt d’exigència que farà disputant Liga Endesa limita molt el marge d’error en aquest àmbit, certament.
El fitxatge de Roko Prkacin pel Bàsquet Girona ha estat el meu favorit del que portem d’estiu. No tant pel que aportarà ja a l’equip, que també, sinó pel que representa dins la cultura del club en el seu debut a la Liga Endesa. L’aposta per Prkacin és l’aposta per un jugador talentós que necessita d’un context que barregi competitivitat i vocació formativa per acabar de preparar-lo pel pròxim nivell, i el Bàsquet Girona està disposat a proporcionar-li.
Dues coses a les quals haurem d’estar molt atents per veure quin és el pròxim pas de la carrera de l’aler-pivot croat són la progressió defensiva que té -és un àmbit en el qual la velocitat de processament del que passa al teu voltant té molt valor, sobretot quan no ets un defensor de generadors ni pivots- i en el qual a l’ABA en la majoria de situacions ha demostrat que pren la decisió correcta amb una mica de lentitud o, directament, pren una decisió que posa en un compromís al rival. Jugar amb un pivot com Marc Gasol pautarà molt el que ha de fer, però l’important és que entengui els conceptes per poder aplicar-los de manera sostinguda a la seva carrera en diferents filosofies. L’altra, com ja hem anat deixant entendre, és el tema del maneig de pilota: la capacitat atlètica és menys dominant contra professionals que en etapes formatives, i per al Prkacin post-lesió això és especialment important. Si desenvolupa el maneig de pilota a nivells en els quals pugui generar-se avantatges sobre bot per destresa, el seu grau d’amenaça creixerà moltíssim. Girona, per com s’està confeccionant la plantilla, necessita presència exterior, així que si assumeix amb encert aquest paper tindrà encara més incidència als plans de l’equip.
Tot el que hem comentat és important per al Bàsquet Girona, però també de cara al mig termini. No oblidem que Roko Prkacin és un projecte NBA. Un forward que domini tot el que hem comentat en un punt de la seva carrera com el de l’actual Prkacin (19 anys) seria molt benvingut a la millor lliga del món. El seu cas serà, segur, apassionant de seguir.
