Tarda de sorpreses al bàsquet femení espanyol. Començant per la destitució d’Eric Suris com a entrenador de l’Uni Girona

Font: David Subirana.

La novena jornada de la Liga Endesa femenina no ha tingut el final esperat ni molt menys. El club català ha anunciat la destitució d’Eric Surís al càrrec de la banqueta. El tècnic gironí marxa després d’haver ajudat a l’Uni Girona ha créixer en tots els àmbits. En els darrers anys, la massa social de l’Uni ha anat en augment fins a tal punt de superar els 2.600 abonats durant el curs passat. Aquest any, tot i les restriccions per la pandèmia i la por general dins la societat per agafar el virus, més de mil valents han volgut renovar el seu compromís amb el club.

Des de la direcció esportiva, també s’ha treballat molt bé per portar jugadores que qualsevol equip d’Europa voldria tenir al seu roster. Laia Palau, Chelsea Gray, Sonja Vasic o Frida Eldebrink són alguns de la llarga llista de noms que ha tingut el plaer d’entrenar Eric Surís. Cayetano Pérez, president del club, ha dit a Catalunya Ràdio que “busquen més solvència.” Aquí poso un parèntesi invisible per donar la meva humil opinió al respecte aquestes declaracions. No crec que sigui el millor moment de la temporada per buscar més solvència dins l’equip. Potser no és el perfil d’entrenador que vols pel club que presideixes però tampoc has d’oblidar que amb ell i David Muñoz, com a assistent s’ha aconseguit una lliga, una supercopa i varis subcampionats lliguers i copers. No trobo que sigui un palmarès tan dolent al haver de competir contra un equip com és el Perfumerías Avenida. La paraula “solvència” no ha estat la més encertada per intentar mantenir uns mínims cap al teu entrenador durant tants d’anys.

A favor seu, també s’ha de dir que la forma de jugar tenint les peces que tens no és la millor. Ni molt menys. Probablement, tens dues de les millors bases que estan jugant al Vell continent, i el joc de l’equip, en molts moments dels partits, és poc fluid i havent de recórrer a individualismes ocasionals de la gran qualitat de totes les jugadores per aconseguir anotar.

A continuació, podeu veure algunes dades sobre el rendiment de l’equip fins a dia d’avui:

Si per una cosa s’ha caracteritzat Eric Surís és pel tracte agradable que ha tingut sempre cap a tothom. Ja sigui premsa, aficionats, jugadores o treballadors del club. És una persona atenta, treballadora, humil i prou autocrítica com per haver pogut portar a l’equip fins on ha pogut i fet durant les quatre temporades que ha defensat l’Uni(2016-2020).

A la pista, vestit de gala, és molt exigent amb les que estan sobre el parquet sense parar de donar indicacions a les seves per poder fer mal a la defensa rival. L’Uni ha plantat la base d’aquests últims anys a través d’una gran defensa (segona millor de la lliga) rebent poc més de 60 punts per partit mentre que en atac ha estat on ha costat més trobar la regularitat que se li ha estat demanant des dels alts càrrecs del club. La millora d’aquest any en comparació el curs passat, en termes ofensius, és evident. Estan fent set punts més respecte la temporada 19-20.

Un 2020 per oblidar

Per tothom el 2020 serà per oblidar per un fet comú (la pandèmia del coronavirus que tanta gent s’ha endut per davant), però a l’Uni Girona només ha estat un dels molts cops que ha hagut de patir aquest any.

El dia 5 de gener, mentre Girona estava repleta de llums de Nadal, amb la gent apoderant-se dels carrers per veure els Reis Mags, l’Uni va haver de suar de valent per derrotar a Quesos El Pastor per un 61 a 48 enganyós després d’una gran segona part de l’equip català. A partir d’aquí, serien dos partits més els que es guanyarien en tot el mes de gener dels nou possibles que tenien per davant. Derrotes inexplicables com la que es va viure a Fontajau contra l’IDK a l’últim segon o la patida a Lugo. Entre tot això, cal recordar el temporal Glòria. Va destrossar el Pavelló de Fontajau per complet emportant-se una feinada de 15 anys feta dins una oficina en què l’activitat diària per portar l’equip al més amunt possible era-i és- de bojos.

Aquell 23 de gener, l’Uni tenia un partit decisiu d’Eurolliga davant l’Arka Gdynia que s’acabaria jugant al Pavelló de Palau i amb una victòria sobre la botzina gràcies a una cistella de Coulibaly. Un final de dia feliç per a un club que, a partir del dia següent, s’hauria de posar a treballar més dur que mai per tirar endavant la situació viscuda durant aquell mateix dia. Durant el primer mes, els mals resultats adquirits ja van fer posar en dubte la continuïtat d’Eric Surís entre l’afició.

Font: David Subirana.

Amb la ratxa de victòries present, de nou, poc a poc l’actualitat dels mitjans de comunicació anava dedicada a un suposat virus que havia aparegut al desembre de 2019 en un petit mercat xinès i que s’estava expandint a marxes forçades arreu del planeta. Si, encara estava per arribar el pitjor. L’últim partit que jugaria l’Uni corresponent a la temporada 19-20 seria la dura derrota adquirida a la final de la Copa de la Reina davant el Perfumerías Avenida (76-58). De la pitjor manera possible, l’entitat catalana posava fi a la temporada havent entrat “in-extremis” a l’EuroCup i amb un mes de competició regular abans dels play-off nacionals.

Ja en ple confinament, un dels fundadors del club, Vicenç Bordas (delegat de l’equip) va sofrir un ictus que, de moment, l’ha deixat fora de les pistes fins a dia 1 de novembre de 2020. La seva recuperació està sent molt lenta però hi ha esperances de que se’l pugui tornar a veure per Fontajau i treballant per una empresa que ho ha donat tot des de la seva fundació el 2005. Pel mig, les retirades de Marta Xargay i Núria Martínez també van venir per sorpresa a un equip que semblava més mermat cada dia que passava.

No obstant, després de poder configurar una gran plantilla i havent aconseguit la classificació per l’Eurolliga menys de 96 hores abans, ha arribat un altre cop sec a l’estructura esportiva del club: la destitució d’Eric Surís. Deixa l’equip amb un balanç de 7 victòries per 1 una derrota i amb un partit pendent de jugar el pròxim 3 de novembre a El Bierzo davant el Bembibre. Sembla ser que l’escollit per la directiva per ocupar el càrrec que deixa l’Eric és un vell conegut a Girona pels amants del bàsquet: Alfred Julbe.