L’Spar Girona continua anunciant noms per la pròxima temporada. Després que la setmana passada s’anunciés la renovació de Marianna Tolo i els fitxatges de Regan Magarity i Marta Canella, ara és torn d’una altra jugadora que feia setmanes que se la relacionava amb el conjunt català. Sandra Ygueravide ha escollit com al seu pròxim destí al club català després d’un gran retorn a la lliga amb el Lointek Gernika. Un Gernika que, si res no es torça, fitxarà a Laia Flores si ens cenyim als rumors més forts entorn de la jugadora catalana.

L’ex del Perfumerías Avenida o Ros Casares, entre d’altres, es trobarà a Girona amb Marta Canella. Totes dues són peces fixes a les convocatòries de la selecció espanyola en la modalitat de 3×3 que han dut a Espanya al més alt nivell. A més, en el cas del darrer fitxatge de l’Uni, ha arribat a ser nomenada millor jugadora del món en aquest format basquetbolístic.

Amb el fitxatge de la valenciana, ja són deu peces amb les quals pot comptar Laura Antoja de forma oficial pel pròxim curs. A les renovacions de les dues “5” s’hi ha d’afegir els noms d’Irati Etxarri, Magalí Mendy, Binta Drammeh i Rebekah Gardner sempre que compleixin el seu segon any de contracte i les quatre cares noves, contant a la mateixa Ygueravide.

La base arriba a Girona després de fer una mitja de 10,5 punts, 4,1 assistències i 1,4 pilotes robades per partit que l’han dut a fer 11,3 dígits de valoració.

Com encaixar a Sandra Ygueravide

Sandra Ygueravide ha estat un dels noms més destacats dins la lliga en clau nacional. El seu retorn, després de més d’un lustre fora de la lliga, ha servit per veure com de bé li ha anat fer trajectòria lluny de casa seva. Ha assolit uns nivells de coneixement del joc impecable que, afegits a la seva avançada edat per ser jugadora professional, l’han portat que tingui una última oportunitat (?) per exhibir-se dins d’un dels projectes europeus més atractius que hi pot haver actualment.

Si el Gernika tenia una plantilla on gran part del seu talent ofensiu es concentrava al joc exterior, a Girona tot anirà molt més compensat. Sense tenir completa la plantilla, el joc interior compost per Labuckiene, Tolo, Magarity i Etxarri ofereixen múltiples variants sobre el parquet per ser imprevisibles des de la mitja/llarga -en funció dels casos- i curta distància. Unes variants que han de ser suficients per col·locar-se com a un dels millors jocs interiors de la lliga. Amb aquestes quatre peces, Ygueravide es pot sentir clarament incentivada per treure profit del seu excel·lent joc en situacions de dos contra dos.

Sota les ordres d’Anna Montañana, Ygueravide ha finalitzat un 38,7% de les seves possessions en bloqueig directe d’una companya a la seva defensar aconseguint 0,87 punts per possessió. Números que donen a entendre el perquè de depèn de quins moviments amb la finalitat de treure el màxim suc a la plantilla. És tan elevat el percentatge de les seves finalitzacions en bloqueigs directes que, per trobar el seu segon recurs més utilitzat dins el seu joc, hem d’anar fins a les situacions de tir a peus quiets que utilitza un 25% menys que el pick and roll, però que li dona més eficiència amb 0,98 punts per possessió.

No obstant això, Ygueravide no és una jugadora amb alta capacitat per córrer a camp obert tot i tenir una primera passa molt potent. Amb el Gernika només ha finalitzat un 6,9% de les seves jugades al contraatac mentre que a l’Uni Girona, aquestes últimes temporades, les exteriors assolien finalitzar un nombre més elevat de les seves jugades en aquestes situacions. Queda per veure quin model de joc vol implementar Laura Antoja dins la seva plantilla per treure-li el màxim rèdit possible i ella es senti a gust amb el bàsquet que practiqui el seu equip, però, de primeres, la incorporació d’Ygueravide pot tenir molt bon encaix dins la plantilla.

El rol dins l’equip

L’arribada de Sandra Ygueravide pot generar certs dubtes pel tram de la seva carrera en el qual es troba (té 38 anys) i pel salt d’exigència que fa aterrant a Girona. Mentre a Gernika ha pogut complir amb les expectatives del club amb escreix remarcant la participació en la Copa de la Reina i la línia evolutiva ascendent que ha tingut l’equip al llarg de la temporada, a Girona tindrà la missió de ser una de les bases que torni l’equip a l’Eurolliga en perdre’n la plaça després de quatre anys.

Per aconseguir aquest objectiu primordial, es pot assolir a través de la primera plaça a la lliga o guanyant Copa de la Reina, la lliga o l’EuroCup. Vies n’hi ha; però cap camí és fàcil per arribar a tal punt.

Ygueravide, a priori, respectant trajectòries i per incògnites en l’estat físic de Laura Peña, hauria de partir com a la base titular d’un quintet que pot estar compost per Canella, Gardner, Magarity i Tolo. Amb trenta-vuit anys, la base està jugant a un nivell de bàsquet elevadíssim i poder-la fer coincidir amb dues interiors tan eficients en el joc en estàtic com les ex del Landes pot servir per marcar un abans i un després dins la plantilla.

El seu rol ha de passar més per un context d’organització i direcció que no pas per anotació. Un valor afegit que tenia a Gernika, però, a Girona, amb els noms que s’estan confirmant per la pròxima temporada, seria estrany veure-la assumir un volum alt de tirs similar als que tenia a terres basques.